L'ICTA-UAB reuneix experts mundials en decreixement i justícia ambiental

L'ICTA-UAB organitza del 23 de juny al 5 de juliol la VIª Escola d'Estiu sobre Decreixement i Justícia Ambiental.

Un projecte europeu ofereix ajuda per crear hivernacles a cobertes

L'Institut de Ciència i Tecnologia Ambiental de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) ha obert una convocatòria que pretén donar suport a nous projectes d'hivernacles en cobertes, en el marc del Projecte GROOF.

L’ICTA-UAB participa al projecte que habilitarà 10 escoles de Barcelona com a refugis climàtics

L’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Bracelona (ICTA-UAB) és una de les institucions impulsores d’un projecte que habilitarà 10 escoles de Barcelona com a refugis climàtics per disminuir l’impacte de les altes temperatures de l’estiu.

L'escalfament de l’oceà podria portar a un 17% menys de biomassa d'espècies marines a nivell global, a finals de segle

El canvi climàtic afectarà la distribució i abundància de la vida marina, però la magnitud total d'aquests canvis ha estat difícil de predir, fins ara, a causa de les limitacions dels models d'ecosistemes individuals utilitzats per a tals pronòstics.

Un estudi desestima les polítiques de creixement verd per fer front a l'emergència ecològica

Investigadors de l'ICTA-UAB i de la Goldsmiths University of London indiquen que la reducció d'emissions només és compatible amb un menor creixement o amb el decreixement econòmic.

Solucions transfrontereres al problema de les males herbes

Les espècies de males herbes continuen estenent-se i els costos per gestionar aquest problema segueixen augmentant tot i la implementació de millors pràctiques de maneig i l'esforç del personal de recerca i d'extensió que les promou entre els administradors de les terres.

Els espais verds urbans no beneficien la salut de tots

La creació de parcs i zones verdes en els nuclis urbans té efectes positius en la salut dels seus residents, de manera general.

ERASMUS + Edu-BioMed: ICTA-UAB organitza tallers en les reserves de biosfera de Jabal Moussa i Shouf (Líban) dirigits a professors...

Des del proper 29 d'abril fins al 2 de maig, uns 40 professors i professionals d'institucions d'educació superior del Líban, Marroc, Espanya, França i Itàlia es reuniran en les dues Reserves de la Biosfera del Líban (Jabal Moussa i Shouf) per parlar sobre com millorar l'educació superior i la investigació acadèmica al Marroc i el Líban en el context de les Reserves de Biosfera Mediterrànies (BRs).

L'investigador de l’ICTA-UAB Antoni Rosell-Melé obté una ERC Advanced Grant

L'investigador de ICTA-UAB Antoni Rosell-Melé ha estat guardonat amb un projecte "Advanced Grant" (AdvGr) del Consell Europeu de Recerca (ERC) per desenvolupar el projecte científic "Nou enfocament geoquímic per reconstruir la dinàmica paleo-atmosfèrica tropical" (PALADYN).

L'agricultura urbana en terrats permet produir aliments sans, frescos i sostenibles

La implementació d'horts urbans als terrats dels edificis permetria produir aliments agrícoles frescos, sans i sostenibles per garantir la sobirania alimentària de les ciutats, cada vegada més poblades.

Es preveuen nivells de pol·len molt alts per a aquesta primavera

Les pol·linitzacions d’aquesta primavera i estiu començaran en el moment habitual però seran molt importants.

El coneixement indígena, clau per a l'èxit en la restauració d’ecosistemes

Els projectes de restauració ecològica que involucren les comunitats indígenes i locals de manera activa tenen resultats més exitosos.

Els canvis futurs en el benestar humà dependran més de factors socials que de factors econòmics

Els canvis en la percepció del benestar personal que es produiran en les properes tres dècades a nivell global, dependran en major mesura de factors socials que d'aspectes macroeconòmics.

Els mesos rècord de pluja i de sequera van augmentar en les regions de tot el món: el canvi climàtic impulsa les precipitacions...

Cada vegada més es registren nivells extrems de precipitacions en regions de tot el món, el que desencadena rècords de nivells de pluja i de sequera, segons mostra un estudi recent en què ha participat l'investigador de l'ICTA-UAB Finn Mempel.

Èxit a l'ICTA-UAB: sis beques ERC en 3 anys

L’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) ha rebut sis ajuts del Consell Europeu de Recerca (ERC) en tres anys, durant el període comprès entre finals del 2015 i finals del 2018. Cadascun d’aquests projectes (dotats d’entre 1.

El transport aeri, principal font de contaminació del turisme a Barcelona

Cada visitant de la ciutat de Barcelona produeix al dia una emissió de 96,9 kg CO2 eq, el que suposa una petjada de carboni equivalent a conduir un cotxe 410 quilòmetres sense parar.

Nova 'Guia de benvinguda' a l'ICTA-UAB

Ja teniu a la vostra disposició la nova 'Guia de Benvinguda' de l'ICTA-UAB. El document pretén ajudar a descobrir els fonaments del programa de doctorat, l'estructura de ICTA-UAB, etc.
Notícies
Les pesqueres artesanals cogestionades afavoreixen millores socials i ecològiques

Data: 2018-10-31

El model de cogestió de les petites agrupacions de pescadors contribueix a una major abundància i hàbitats de les espècies.

La cogestió de les pesqueres artesanals per part dels propis pescadors i el govern ofereix majors beneficis ecològics i socials que el model de gestió centralitzat per part dels governs. Així es posa de manifest en un estudi realitzat per investigadors de l'ICTA-UAB en què posen de manifest els avantatges d'aquest model de gestió però assenyalen possibles aspectes de millora.

Les pesqueres artesanals són una font d'ingressos i subsistència per a moltes poblacions costaneres, però s'enfronten a amenaces cada vegada més grans com la sobrepesca, la competència per part de la pesca industrial, la contaminació de l'aigua i la destrucció d'hàbitats. Per fer front a aquestes amenaces, la cogestió d'aquest tipus de pesqueres està guanyant cada vegada més suports com una alternativa a la gestió centralitzada, en la qual els governs gestionen els recursos naturals de forma col·laborativa amb els usuaris locals i altres actors interessats, com investigadors i ONGs.

L'estudi, publicat a la revista Global Environmental Change, destaca que quan les comunitats de pescadors de petita escala participen en la presa de decisions, millora l'abundància i l'hàbitat de les espècies, així com les captures de peixos, la participació dels actors i la capacitat d'adaptació de la pesquera, afavorint la posada en marxa de processos d'aprenentatge social. "Les pesqueres artesanals no tenen el mateix pes que les industrials a nivell de dades econòmiques globals però el valor real econòmic per a les famílies és immens", indica Laia d'Armengol, investigadora de l'ICTA-UAB qui destaca que "el model de gestió de les pesqueres industrials no és aplicable a les artesanals perquè les dinàmiques són diferents".

L'estudi va realitzar una revisió sistemàtica de literatura científica en què s'avalua quins resultats obtenen les pesqueres artesanals cogestionades i s'analitza quines variables afecten a aquests resultats. Per a això, es va adaptar el marc d'anàlisi dels sistemes social-ecològics d'E. Ostrom amb variables específiques de les pesqueres artesanals i de la gestió adaptativa, per tal d'entendre de quina manera el context i les característiques de cada pesqueria influeixen en els 91 casos de cogestió analitzats.

Segons els resultats, les pesqueres cogestionades solen ser costaneres, multi-espècies i sense drets de propietat, que són definits i aclarits amb el procés de cogestió. La presència d'un marc legal i institucional, així com d'un context de descentralització dels recursos naturals, faciliten l'emergència de la cogestió. La majoria de les iniciatives de cogestió són molt recents, amb menys de 10 anys d'antiguitat, i compten amb una organització que lidera i facilita el procés. En la majoria dels casos, govern i usuaris tenen el mateix poder de decisió o els usuaris estan més empoderats i la meitat inclouen organitzacions addicionals. La majoria d'iniciatives analitzades han adoptat una o més característiques de gestió adaptativa.

La cogestió té majoritàriament resultats positius en l'àmbit social i ecològic. El 76% dels casos revisats indiquen resultats positius, mentre que el 17% indiquen resultats mixtos i el 7% resultats negatius. En l'àmbit ecològic, la cogestió contribueix a una major abundància i hàbitats de les espècies. A nivell social, la cogestió contribueix a una major participació social, congruència entre normes de gestió i condicions locals, i compliment de les normes, i indueix a processos d'aprenentatge social. La cogestió també té impacte econòmic ja que augmenta les captures i els ingressos de la pesca. Finalment, augmenta la capacitat adaptativa de la pesquera, és a dir, que la pesquera està més preparada per suportar imprevistos i canvis socials i ecològics.



La característica més important que afavoreix l'èxit de les iniciatives de cogestió és la diversitat social, és a dir, involucrar una diversitat d'actors que representi a tots els interessos existents. Així mateix, involucrar actors amb diferents nivells socioeconòmics afavoreix que millori el compliment de les normes. La presència de pesca industrial s'associa amb impactes negatius sobre les espècies i una menor cooperació entre actors. Per contra, quan hi ha presència de pesca artesanal, la legitimitat de les normes augmenta. Quan hi ha presència de pesca il·legal, la cogestió millora la condició ecològica de la pesquera. Finalment, un enfocament de gestió adaptativa augmenta la capacitat adaptativa de la pesquera, impedeix que els conflictes creixin i prevé que emergeixin nous conflictes.

Els resultats indiquen que cal promoure iniciatives de cogestió que fomentin la diversitat social, amb organitzacions participants que representin diferents interessos i nivells socioeconòmics, i que s'adoptin pràctiques de gestió adaptativa, com la integració de diferents sistemes de coneixement, flexibilitat institucional que permeti respostes ràpides a senyals de canvi ambiental o pràctiques experimentals i innovadores. Si els pescadors industrials participen en la pesquera, haurien involucrar-se en la presa de decisions de la cogestió amb la finalitat d'assegurar la seva actuació dins el mateix marc normatiu que els pescadors artesanals. Els casos d'estudi revisats rarament investiguen l'impacte que la cogestió té sobre els conflictes socials, nous o existents, les desigualtats de poder i l'equitat. No obstant això, els estudis que sí que examinen aquestes qüestions suggereixen que els conflictes i les desigualtats de poder es redueixen només quan la cogestió reemplaça a un esquema previ de gestió governamental centralitzada i no quan reemplaça esquemes de gestió comunitària. Segons els investigadors, és prioritari que els nous casos d'estudi sobre pesqueries artesanals analitzin l'impacte de la cogestió sobre els conflictes, poder i equitat, i investiguin l'efecte que té reemplaçar esquemes de gestió centralitzats o comunitaris.

Article de referència:
d’Armengol L., Prieto Castillo M., Ruiz-Mallén I., Corbera E. (2018). "A systematic review of co-managed small-scale fisheries: Social diversity and adaptive management improve outcomes". Global Environmental Change.
https://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S0959378018300773

Activitats ICTA