L'acadèmia en temps del COVID-19: cap a una ètica de la cura

                                                                                                                                                                       .

Una plataforma informàtica dóna visibilitat als micropobles de Catalunya

Un equip de recerca de la UAB, en col·laboració amb l’Associació de Micropobles de Catalunya, ha creat el Sistema d’Informació Geogràfica (SIG) per a uns micropobles actius i sostenibles (GISASH).

Els defensors de la justícia ambiental són víctimes de violència i assassinats

Els moviments ciutadans aconsegueixen aturar la degradació ambiental fins en un 27% dels conflictes ambientals, segons un estudi de l'ICTA-UAB.

El Bojos per la Terra reprèn les sessions en format virtual

El programa Bojos per la Terra impartit per l’ICTA-UAB ha reprès les seves sessions formatives en format virtual.

Canvis tecnològics i nous estils de vida baixos en carboni, claus per mitigar els efectes del canvi climàtic

Per aconseguir mitigar els efectes del canvi climàtic i assolir una societat més sostenible, cal transformar l'actual sistema energètic basat en els combustibles fòssils en un model basat en energies renovables.

Impactes del canvi climàtic estudiats usant el refranyer popular

Membres de la comunitat de reg que realitzen treballs de manteniment en una sèquia de acarament (situada al cim de la muntanya) per millorar la circulació d'aigua per a reg i consum humà.

Els atuells neolítics revelen com va ser el consum de llet a Europa fa 7.000 anys

Ceràmica procedent del jaciment arqueològic de Verson (França) analitzada en la recerca (Fotografia d'Annabelle Cocollos, Conseil départemental du Calvados ou CD14, publicada en Germain-Vallée et al.

El creixement econòmic és incompatible amb la conservació de la biodiversitat

Un estudi en el qual intervenen més de 20 especialistes en ecologia de la conservació i economia ecològica posa en evidència la contradicció entre el creixement econòmic i la conservació de la biodiversitat.

Enquesta: El rol del verd residencial durant el confinament pel brot de COVID-19

El grup d’investigació BCNUEJ (www.bcnuej.org) de l’ICTA-UAB (https://ictaweb.uab.cat/) i de l'IMIM (www.imim.es) estan realitzant un estudi sobre el paper del verd residencial (vegetació interior, en balcons, terrasses, coberts verdes, jardins particulars.

L'ICTA-UAB cedeix material de protección a diversos hospitals

​L' ICTA-UAB és, des del passat dilluns 16 de març de 2020, un Institut amb accés restringit.

Es preveuen nivells de pol·len alts i avançats per a aquesta primavera. No confondre l’al·lèrgia amb el COVID-19

Les pol·linitzacions d’aquesta primavera i estiu començaran uns dies abans de l’habitual i seran importants, assolint nivells per damunt de la mitjana (del període 1994-2019).

La lluita pel poder obstaculitza les polítiques urbanes d'adaptació al canvi climàtic

Les accions de transformació que realitzen les ciutats per adaptar-se i mitigar els impactes del canvi climàtic es poden veure menyscabades per les lluites polítiques pel poder municipal.

L'anàlisi del sutge dels incendis tropicals dipositat a l'oceà ajudarà a predir els futurs canvis climàtics del planeta

L'ICTA-UAB va dur a terme una expedició científica a l'oceà Atlàntic per agafar mostres de pols i fum dels incendis de l'Àfrica tropical dipositat en els sediments marins.

Quins elements i característiques han de tenir els boscos per influenciar la salut humana?

Malgrat el creixent interès de la comunitat científica i de la societat envers el potencial dels boscos com a font de salut humana, la literatura científica existent no permet establir relacions coherents entre el tipus de bosc i diferents variables de salut.

El corall vermell es recupera de manera efectiva en àrees protegides de la Mediterrània després de dècades de sobreexplotació

Les mesures de protecció de les Àrees Marines Protegides han permès que les colònies de corall vermell (Corallium rubrum) s'hagin recuperat parcialment en el Mar Mediterrani, assolint nivells de salut similars als de la dècada de 1980 a Catalunya i a la dècada de 1960 a la Mar de Ligúria (Nord-oest d’Itàlia).

Els "clubs climàtics subnacionals" podrien ser claus per combatre el canvi climàtic

La creació de "clubs climàtics" que ofereixin la seva adhesió a estats subnacionals, i no només a països, podria accelerar l'avanç cap a una política de canvi climàtic harmonitzada a nivell mundial.

L’ICTA-UAB estrena el seu programa “Bojos per la Terra” de la Fundació Catalunya La Pedrera

Uns 300 joves catalans amb aptituds i talent especial per la ciència han iniciat aquest cap de setmana una aventura única com a participants de la 8a edició del programa “Bojos per la ciència”.

Victoria Reyes-García rep una beca ERC Prof of Concept vinculada al projecte LICCI

Victoria Reyes-García, investigadora ICREA a l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB), és una dels 76 principals investigadors que rebran una de les beques Proof of Concept (PoC) del Consell Europeu de Recerca (ERC per les sigles en anglès).

L’ ICTA-UAB demana a la UAB la reducció del número de vols

Davant la situació d'emergència climàtica, reconeguda recentment per la UAB, l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) ha elaborat una proposta en què emplaça a la Universitat a adoptar una nova política de viatges entre la seva comunitat que permeti abordar una de les activitats més contaminants: els vols en avió.

Una nova avaluació considera que el discurs de la Unió Europea sobre descarbonització elèctrica necessita una revisió

És ben sabut que la Unió Europea centra els seus esforços en descarbonitzar la seva economia, i en molts aspectes, la Energiewende d'Alemanya (procés transició energètica realitzat a Alemanya) encarna un exemple modèlic d'aquest esforç.

Els residus miners abocats a la badia de Portmán segueixen alliberant metalls al mar 25 anys després del seu cessament

Les aigües del mar mediterrani continuen rebent metalls dissolts del dipòsit de residus miners de la badia de Portmán (Múrcia) 25 anys després del cessament de l’activitat minera.

Un nou projecte ICTA-UAB avaluarà els impactes dels micro i nanoplàstics en els oceans tropicals i temperats

Un nou projecte liderat per la investigadora de l'ICTA-UAB Patrizia Ziveri és un dels cinc projectes seleccionats per rebre finançament de la Iniciativa de Programació Conjunta Mars i Oceans Productius i Saludables (Oceans JPI).
Notícies
Els ciutadans prefereixen els paisatges que combinen naturalesa amb infraestructura construïda

Data: 2018-11-12




Un estudi pioner analitza les fotografies compartides pels ciutadans a les xarxes socials per avaluar la consideració estètica dels paisatges naturals.


A la província de Barcelona, les imatges preferides són les preses en entorns urbans i periurbans que integren espais verds amb infraestructura gris.
 

Els ciutadans prefereixen gaudir d'aquells paisatges naturals que combinen natura amb infraestructura construïda per l'home, i que els resulten propers i de fàcil accés. Així es desprèn dels resultats d'un estudi pioner desenvolupat per investigadors de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) en què, per primera vegada, s'analitzen les preferències dels ciutadans de Barcelona respecte a l'estètica del paisatge basant-se en la publicació de fotografies a les xarxes socials.

Les polítiques de planificació dels espais públics i del paisatge desenvolupades per les institucions públiques tenen cada vegada més en compte els serveis ecosistèmics, és a dir, els beneficis que la natura aporta a la societat i que milloren la salut, l'economia i la qualitat de vida de les persones. En aquest context, són cada vegada més importants els beneficis no materials i subjectius que l'estètica del paisatge aporta al benestar de les persones.

La investigació de l'ICTA-UAB, realitzada en col·laboració amb la Diputació de Barcelona, ha aprofundit en aquesta qüestió a partir de l'anàlisi pioner de les imatges del paisatge que els ciutadans realitzen i comparteixen en xarxes socials. L'estudi es basa de més de 130.000 fotografies preses per més de 4.000 usuaris a la província de Barcelona i compartides a través de la plataforma de Flickr.

Els resultats mostren que, al contrari del que es creia, la presència d'infraestructures construïdes per l'home en els entorns verds no perjudica la consideració estètica que els ciutadans tenen del paisatge. De fet, el 57% de les fotografies analitzades presentaven infraestructura "gris" com ara edificis, carreteres, ponts, línies ferroviàries o miradors, i els autors de les imatges van buscar el contrast entre la naturalesa i les construccions. En concret, els edificis apareixen en el 41,4% de les fotos, mentre que el bosc i el mar van aparèixer en el 28,8% i 28,6% de les fotografies respectivament. "L'estudi ens demostra que l'estètica del paisatge no depèn de la naturalesa verge i prístina que pressuposen els experts, i que la integració del verd i el gris és fonamental", explica Johannes Langemeyer, autor de l'estudi en col·laboració amb Fulvia Calcagni i Francesc Baró, també investigadors de l’ICTA-UAB.

La majoria dels entorns més preferits (més estètics) pels ciutadans per fotografiar són costaners, urbans i forestals a prop de les àrees on viu més població, per tant en l'entorn urbà i periurbà de Barcelona. En concret, la majoria de les fotografies es van prendre en enclavaments com el Parc de Collserola i Montjuïc, a l'entorn periurbà de Barcelona, així com a les zones costaneres. Per contra, altres paisatges agraris silvícoles de l'interior, les zones més planes agràries i els paisatges urbans (a excepció de Barcelona) van registrar una preferència estètica més baixa. Tot i la distància de Barcelona, Montserrat va ser un altre dels llocs predilectes. Això és degut al seu atractiu turístic i als bons accessos a través de transport públic. I és que la proximitat i la bona comunicació per carretera i en transport públic són aspectes fonamentals per a l'elecció dels paisatges dels quals gaudir.

Els investigadors destaquen la importància dels espais urbans i periurbans com a proveïdors claus d'estètica de paisatge i incideixen en la necessitat que les institucions públiques ho tinguin en compte a l'hora de dissenyar polítiques sobre l'ús i la planificació del paisatge.

Els resultats d'aquest estudi també han estat utilitzats en un estudi paneuropeu sobre serveis d'ecosistemes culturals derivat de les dades de Flickr. En el marc d'aquest projecte, es va dissenyar una aplicació web interactiva (https://maximelenormand.shinyapps.io/AHIA/) que proporciona als interessats una eina basada en l'anàlisi. Així mateix, permet oferir als usuaris de Flickr informació sobre les seves pròpies dades a través d'aquesta aplicació es pot convertir així en el futur en una plataforma per compartir experiències al voltant de les fotos i el contingut visual.

Publicacions:

Langemeyer J., Calcagni F., Baró F. (2018). Mapping the intangible: Using geolocated social media data to examine landscape aesthetics. Land Use Policy, 77: 542-552. (Open Access:  https://doi.org/10.1016/j.landusepol.2018.05.049)

Lenormand M, Luque S, Langemeyer J, Tenerelli P, Zulian G, Aalders I, et al. (2018) Multiscale socio-ecological networks in the age of information. PLoS ONE 13(11): e0206672. (Open Access: https://doi.org/10.1371/journal.pone.0206672)

Activitats ICTA