Un projecte europeu ofereix ajuda per crear hivernacles a cobertes

L'Institut de Ciència i Tecnologia Ambiental de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) ha obert una convocatòria que pretén donar suport a nous projectes d'hivernacles en cobertes, en el marc del Projecte GROOF.

L’ICTA-UAB participa al projecte que habilitarà 10 escoles de Barcelona com a refugis climàtics

L’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Bracelona (ICTA-UAB) és una de les institucions impulsores d’un projecte que habilitarà 10 escoles de Barcelona com a refugis climàtics per disminuir l’impacte de les altes temperatures de l’estiu.

L'escalfament de l’oceà podria portar a un 17% menys de biomassa d'espècies marines a nivell global, a finals de segle

El canvi climàtic afectarà la distribució i abundància de la vida marina, però la magnitud total d'aquests canvis ha estat difícil de predir, fins ara, a causa de les limitacions dels models d'ecosistemes individuals utilitzats per a tals pronòstics.

Un estudi desestima les polítiques de creixement verd per fer front a l'emergència ecològica

Investigadors de l'ICTA-UAB i de la Goldsmiths University of London indiquen que la reducció d'emissions només és compatible amb un menor creixement o amb el decreixement econòmic.

Solucions transfrontereres al problema de les males herbes

Les espècies de males herbes continuen estenent-se i els costos per gestionar aquest problema segueixen augmentant tot i la implementació de millors pràctiques de maneig i l'esforç del personal de recerca i d'extensió que les promou entre els administradors de les terres.

Els espais verds urbans no beneficien la salut de tots

La creació de parcs i zones verdes en els nuclis urbans té efectes positius en la salut dels seus residents, de manera general.

ERASMUS + Edu-BioMed: ICTA-UAB organitza tallers en les reserves de biosfera de Jabal Moussa i Shouf (Líban) dirigits a professors...

Des del proper 29 d'abril fins al 2 de maig, uns 40 professors i professionals d'institucions d'educació superior del Líban, Marroc, Espanya, França i Itàlia es reuniran en les dues Reserves de la Biosfera del Líban (Jabal Moussa i Shouf) per parlar sobre com millorar l'educació superior i la investigació acadèmica al Marroc i el Líban en el context de les Reserves de Biosfera Mediterrànies (BRs).

L'investigador de l’ICTA-UAB Antoni Rosell-Melé obté una ERC Advanced Grant

L'investigador de ICTA-UAB Antoni Rosell-Melé ha estat guardonat amb un projecte "Advanced Grant" (AdvGr) del Consell Europeu de Recerca (ERC) per desenvolupar el projecte científic "Nou enfocament geoquímic per reconstruir la dinàmica paleo-atmosfèrica tropical" (PALADYN).

L'agricultura urbana en terrats permet produir aliments sans, frescos i sostenibles

La implementació d'horts urbans als terrats dels edificis permetria produir aliments agrícoles frescos, sans i sostenibles per garantir la sobirania alimentària de les ciutats, cada vegada més poblades.

Es preveuen nivells de pol·len molt alts per a aquesta primavera

Les pol·linitzacions d’aquesta primavera i estiu començaran en el moment habitual però seran molt importants.

El coneixement indígena, clau per a l'èxit en la restauració d’ecosistemes

Els projectes de restauració ecològica que involucren les comunitats indígenes i locals de manera activa tenen resultats més exitosos.

Els canvis futurs en el benestar humà dependran més de factors socials que de factors econòmics

Els canvis en la percepció del benestar personal que es produiran en les properes tres dècades a nivell global, dependran en major mesura de factors socials que d'aspectes macroeconòmics.

Els mesos rècord de pluja i de sequera van augmentar en les regions de tot el món: el canvi climàtic impulsa les precipitacions...

Cada vegada més es registren nivells extrems de precipitacions en regions de tot el món, el que desencadena rècords de nivells de pluja i de sequera, segons mostra un estudi recent en què ha participat l'investigador de l'ICTA-UAB Finn Mempel.

Èxit a l'ICTA-UAB: sis beques ERC en 3 anys

L’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) ha rebut sis ajuts del Consell Europeu de Recerca (ERC) en tres anys, durant el període comprès entre finals del 2015 i finals del 2018. Cadascun d’aquests projectes (dotats d’entre 1.

El transport aeri, principal font de contaminació del turisme a Barcelona

Cada visitant de la ciutat de Barcelona produeix al dia una emissió de 96,9 kg CO2 eq, el que suposa una petjada de carboni equivalent a conduir un cotxe 410 quilòmetres sense parar.

Nova 'Guia de benvinguda' a l'ICTA-UAB

Ja teniu a la vostra disposició la nova 'Guia de Benvinguda' de l'ICTA-UAB. El document pretén ajudar a descobrir els fonaments del programa de doctorat, l'estructura de ICTA-UAB, etc.
Notícies
Els ciutadans prefereixen els paisatges que combinen naturalesa amb infraestructura construïda

Data: 2018-11-12




Un estudi pioner analitza les fotografies compartides pels ciutadans a les xarxes socials per avaluar la consideració estètica dels paisatges naturals.


A la província de Barcelona, les imatges preferides són les preses en entorns urbans i periurbans que integren espais verds amb infraestructura gris.
 

Els ciutadans prefereixen gaudir d'aquells paisatges naturals que combinen natura amb infraestructura construïda per l'home, i que els resulten propers i de fàcil accés. Així es desprèn dels resultats d'un estudi pioner desenvolupat per investigadors de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) en què, per primera vegada, s'analitzen les preferències dels ciutadans de Barcelona respecte a l'estètica del paisatge basant-se en la publicació de fotografies a les xarxes socials.

Les polítiques de planificació dels espais públics i del paisatge desenvolupades per les institucions públiques tenen cada vegada més en compte els serveis ecosistèmics, és a dir, els beneficis que la natura aporta a la societat i que milloren la salut, l'economia i la qualitat de vida de les persones. En aquest context, són cada vegada més importants els beneficis no materials i subjectius que l'estètica del paisatge aporta al benestar de les persones.

La investigació de l'ICTA-UAB, realitzada en col·laboració amb la Diputació de Barcelona, ha aprofundit en aquesta qüestió a partir de l'anàlisi pioner de les imatges del paisatge que els ciutadans realitzen i comparteixen en xarxes socials. L'estudi es basa de més de 130.000 fotografies preses per més de 4.000 usuaris a la província de Barcelona i compartides a través de la plataforma de Flickr.

Els resultats mostren que, al contrari del que es creia, la presència d'infraestructures construïdes per l'home en els entorns verds no perjudica la consideració estètica que els ciutadans tenen del paisatge. De fet, el 57% de les fotografies analitzades presentaven infraestructura "gris" com ara edificis, carreteres, ponts, línies ferroviàries o miradors, i els autors de les imatges van buscar el contrast entre la naturalesa i les construccions. En concret, els edificis apareixen en el 41,4% de les fotos, mentre que el bosc i el mar van aparèixer en el 28,8% i 28,6% de les fotografies respectivament. "L'estudi ens demostra que l'estètica del paisatge no depèn de la naturalesa verge i prístina que pressuposen els experts, i que la integració del verd i el gris és fonamental", explica Johannes Langemeyer, autor de l'estudi en col·laboració amb Fulvia Calcagni i Francesc Baró, també investigadors de l’ICTA-UAB.

La majoria dels entorns més preferits (més estètics) pels ciutadans per fotografiar són costaners, urbans i forestals a prop de les àrees on viu més població, per tant en l'entorn urbà i periurbà de Barcelona. En concret, la majoria de les fotografies es van prendre en enclavaments com el Parc de Collserola i Montjuïc, a l'entorn periurbà de Barcelona, així com a les zones costaneres. Per contra, altres paisatges agraris silvícoles de l'interior, les zones més planes agràries i els paisatges urbans (a excepció de Barcelona) van registrar una preferència estètica més baixa. Tot i la distància de Barcelona, Montserrat va ser un altre dels llocs predilectes. Això és degut al seu atractiu turístic i als bons accessos a través de transport públic. I és que la proximitat i la bona comunicació per carretera i en transport públic són aspectes fonamentals per a l'elecció dels paisatges dels quals gaudir.

Els investigadors destaquen la importància dels espais urbans i periurbans com a proveïdors claus d'estètica de paisatge i incideixen en la necessitat que les institucions públiques ho tinguin en compte a l'hora de dissenyar polítiques sobre l'ús i la planificació del paisatge.

Els resultats d'aquest estudi també han estat utilitzats en un estudi paneuropeu sobre serveis d'ecosistemes culturals derivat de les dades de Flickr. En el marc d'aquest projecte, es va dissenyar una aplicació web interactiva (https://maximelenormand.shinyapps.io/AHIA/) que proporciona als interessats una eina basada en l'anàlisi. Així mateix, permet oferir als usuaris de Flickr informació sobre les seves pròpies dades a través d'aquesta aplicació es pot convertir així en el futur en una plataforma per compartir experiències al voltant de les fotos i el contingut visual.

Publicacions:

Langemeyer J., Calcagni F., Baró F. (2018). Mapping the intangible: Using geolocated social media data to examine landscape aesthetics. Land Use Policy, 77: 542-552. (Open Access:  https://doi.org/10.1016/j.landusepol.2018.05.049)

Lenormand M, Luque S, Langemeyer J, Tenerelli P, Zulian G, Aalders I, et al. (2018) Multiscale socio-ecological networks in the age of information. PLoS ONE 13(11): e0206672. (Open Access: https://doi.org/10.1371/journal.pone.0206672)

Activitats ICTA