Els mesos rècord de pluja i de sequera van augmentar en les regions de tot el món: el canvi climàtic impulsa les precipitacions...

Cada vegada més es registren nivells extrems de precipitacions en regions de tot el món, el que desencadena rècords de nivells de pluja i de sequera, segons mostra un estudi recent en què ha participat l'investigador de l'ICTA-UAB Finn Mempel.

Èxit a l'ICTA-UAB: sis beques ERC en 3 anys

L’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) ha rebut sis ajuts del Consell Europeu de Recerca (ERC) en tres anys, durant el període comprès entre finals del 2015 i finals del 2018. Cadascun d’aquests projectes (dotats d’entre 1.

Aprèn a explicar la teva recerca en 2 minuts i guanya el concurs Elevator Pitch

Els instituts de la Universitat Autònoma de Barcelona, IBB, INc i ICTA-UAB, convoquen un concurs adreçat als doctorands i investigadors postdoctorals dels seus centres.

El transport aeri, principal font de contaminació del turisme a Barcelona

Cada visitant de la ciutat de Barcelona produeix al dia una emissió de 96,9 kg CO2 eq, el que suposa una petjada de carboni equivalent a conduir un cotxe 410 quilòmetres sense parar.

La investigadora de l'ICTA-UAB Gara Villalba rep un ERC Consolidator Grant

El Consell Europeu de Recerca (ERC per les seves sigles angleses, «European Research Council») ha anunciat els 291 guanyadors de la seva convocatòria de subvencions de consolidació.

L’ICTA-UAB rep un Erasmus + per a un projecte sobre educació i recerca a les reserves de la biosfera

Per primera vegada en la seva història, l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) ha estat distingit amb prop d'1 milió d'euros per part de la Comissió Europea a través del programa de finançament Erasmus+.

L’ICTA-UAB contribueix a tendir ponts entre ciència i societat al 100xCiencia.3

L'ICTA-UAB va estar present en el 100xCiencia.3 "Tendint ponts entre ciència i societat", l'esdeveniment anual de l'Aliança SOMMa que va tenir lloc el passat 15 de novembre al CNIO de Madrid.

Els ciutadans prefereixen els paisatges que combinen naturalesa amb infraestructura construïda

Un estudi pioner analitza les fotografies compartides pels ciutadans a les xarxes socials per avaluar la consideració estètica dels paisatges naturals.

Les pesqueres artesanals cogestionades afavoreixen millores socials i ecològiques

El model de cogestió de les petites agrupacions de pescadors contribueix a una major abundància i hàbitats de les espècies.

L'ICTA-UAB dissenyarà una estratègia de prevenció d'incendis forestals per al Montseny de forma participativa i consensuada

Científics de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) dissenyaran una estratègia de prevenció d'incendis forestals a la Reserva de la Biosfera del Montseny elaborada de manera consensuada mitjançant un procés de participació ciutadana.

Neix L’Observatori del Besòs: un projecte de seguiment de la qualitat dels sistemes fluvials de la conca

La Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) a través de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB), i el Consorci Besòs Tordera avaluaran l’estat de qualitat a llarg termini de la conca del Besòs gràcies a la creació de l’Observatori del Besòs.

El canvis en la circulació atlàntica provoquen que l'aigua amb menys oxigen envaeixi el Golf de Saint Lawrence del Canadà

El Golf de Saint Lawrence ha experimentat un escalfament i pèrdua d'oxigen més ràpida que qualsevol altre oceà del planeta.

El canvi climàtic modifica la composició dels esculls

Els coralls devastats pel canvi climàtic són substituïts de forma natural per altres espècies com les gorgònies, menys eficients com a embornals del CO2 de l'atmosfera.

L'ICTA-UAB ofereix el primer màster en “Ecologia Política. Decreixement i Justícia Ambiental”

L’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB) posa en marxa el màster en “Ecologia Política.

Un estudi pioner analitzarà els efectes dels boscos sobre la salut humana

Un grup de voluntaris participen en un estudi experimental de l’ICTA-UAB per analitzar els efectes potencials que tenen els boscos sobre la salut humana.

Les deixalles acumulades a les platges de les illes de la Mediterrània es tripliquen durant l'estiu

L'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) ha analitzat i quantificat els residus generats pel turisme en vuit illes de la Mediterrània, en el marc del projecte europeu BLUEISLANDS.

Mapegen la vitalitat urbana de Barcelona

Investigadors de la UAB han cartografiat Barcelona ciutat i 9 municipis del seu voltant amb una nova metodologia que aplica les idees de l’activista de l’urbanisme Jane Jacobs sobre com han de ser les ciutats per ser espais vitals.

La intensificació agrícola no és un bon "pla" de desenvolupament sostenible

Els plans que aposten per la intensificació agrícola com a mesura per aconseguir Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) no tenen resultats positius per igual a nivell social i ecològic, segons un estudi en què participa l’ICTA-UAB.

Els plans de "verdificació" de les ciutats han de contemplar criteris d'igualtat social

Les ciutats que no contemplin criteris d'igualtat social en les seves estratègies polítiques per fer més verd i ecològic el seu entorn urbà no aconseguiran la sostenibilitat a llarg termini.

L'ICTA-UAB alerta d'una nova plaga invasora d'un escarabat asiàtic a Catalunya que acaba amb les moreres

Un estudi de l'investigador de l'ICTA-UAB i del Departament d'Agricultura, Víctor Sarto i Monteys ha identificat a la província de Barcelona la presència d'una espècie procedent d'Àsia que es podria estendre cap a la resta d'Europa.

Més de 120 investigadors de l'ICTA-UAB aborden en un simposi els reptes ambientals, i especialment els derivats del canvi global i...

L'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) va acollir els passats dies 16 i 17 de maig el seu 1er Simposi de Primavera en què abordà alguns dels principals reptes ambientals i de sostenibilitat.

La transició a una economia baixa en carboni requerirà més recursos renovables del que es creia

Un estudi de l'ICTA-UAB analitza les conseqüències en els estils de vida que tindrà la substitució dels combustibles fòssils per energies renovables.

El canvi climàtic amenaça les reserves de carboni de les praderies marines més grans del món

Les praderies de fanerògames marines de Shark Bay, un punt clau pel segrest de carboni, pateixen pèrdues alarmants després d'una devastadora onada de calor marina, segons un estudi en què participen investigadors de l’ICTA-UAB.

Les poblacions indígenes de l'Amazones cacen i consumeixen animals que s'alimenten en zones contaminades per abocaments petroliers

Un estudi de l'ICTA-UAB i del Departament de Sanitat i Anatomia Animals de la UAB demostra que les principals espècies que cacen els indígenes de la selva amazònica del Perú ingereixen aigua i terra contaminades per hidrocarburs i metalls pesats.

La app Planttes alerta del risc d’al·lèrgia als diferents carrers de les ciutats

La App Planttes és una eina de ciència ciutadana que emplaça als usuaris a identificar i ubicar sobre al mapa la presència de plantes al·lergèniques i a indicar-ne l’estat fenològic.

Èxits de l’ICTA-UAB: cinc projectes ERC en dos anys

L’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) ha rebut cinc ajuts del Consell Europeu de Recerca (ERC) en dos anys, el que suposa aproximadament el 10% dels ajuts d’aquesta institució atorgats a Catalunya durant el període de finals del 2015 a finals del 2017. Aquests cinc projectes suposaran la contractació de més de 30 investigadors doctorals i postdoctorals.

Nova 'Guia de benvinguda' a l'ICTA-UAB

Ja teniu a la vostra disposició la nova 'Guia de Benvinguda' de l'ICTA-UAB. El document pretén ajudar a descobrir els fonaments del programa de doctorat, l'estructura de ICTA-UAB, etc.
Notícies
Els ciutadans prefereixen els paisatges que combinen naturalesa amb infraestructura construïda

Data: 2018-11-12




Un estudi pioner analitza les fotografies compartides pels ciutadans a les xarxes socials per avaluar la consideració estètica dels paisatges naturals.


A la província de Barcelona, les imatges preferides són les preses en entorns urbans i periurbans que integren espais verds amb infraestructura gris.
 

Els ciutadans prefereixen gaudir d'aquells paisatges naturals que combinen natura amb infraestructura construïda per l'home, i que els resulten propers i de fàcil accés. Així es desprèn dels resultats d'un estudi pioner desenvolupat per investigadors de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) en què, per primera vegada, s'analitzen les preferències dels ciutadans de Barcelona respecte a l'estètica del paisatge basant-se en la publicació de fotografies a les xarxes socials.

Les polítiques de planificació dels espais públics i del paisatge desenvolupades per les institucions públiques tenen cada vegada més en compte els serveis ecosistèmics, és a dir, els beneficis que la natura aporta a la societat i que milloren la salut, l'economia i la qualitat de vida de les persones. En aquest context, són cada vegada més importants els beneficis no materials i subjectius que l'estètica del paisatge aporta al benestar de les persones.

La investigació de l'ICTA-UAB, realitzada en col·laboració amb la Diputació de Barcelona, ha aprofundit en aquesta qüestió a partir de l'anàlisi pioner de les imatges del paisatge que els ciutadans realitzen i comparteixen en xarxes socials. L'estudi es basa de més de 130.000 fotografies preses per més de 4.000 usuaris a la província de Barcelona i compartides a través de la plataforma de Flickr.

Els resultats mostren que, al contrari del que es creia, la presència d'infraestructures construïdes per l'home en els entorns verds no perjudica la consideració estètica que els ciutadans tenen del paisatge. De fet, el 57% de les fotografies analitzades presentaven infraestructura "gris" com ara edificis, carreteres, ponts, línies ferroviàries o miradors, i els autors de les imatges van buscar el contrast entre la naturalesa i les construccions. En concret, els edificis apareixen en el 41,4% de les fotos, mentre que el bosc i el mar van aparèixer en el 28,8% i 28,6% de les fotografies respectivament. "L'estudi ens demostra que l'estètica del paisatge no depèn de la naturalesa verge i prístina que pressuposen els experts, i que la integració del verd i el gris és fonamental", explica Johannes Langemeyer, autor de l'estudi en col·laboració amb Fulvia Calcagni i Francesc Baró, també investigadors de l’ICTA-UAB.

La majoria dels entorns més preferits (més estètics) pels ciutadans per fotografiar són costaners, urbans i forestals a prop de les àrees on viu més població, per tant en l'entorn urbà i periurbà de Barcelona. En concret, la majoria de les fotografies es van prendre en enclavaments com el Parc de Collserola i Montjuïc, a l'entorn periurbà de Barcelona, així com a les zones costaneres. Per contra, altres paisatges agraris silvícoles de l'interior, les zones més planes agràries i els paisatges urbans (a excepció de Barcelona) van registrar una preferència estètica més baixa. Tot i la distància de Barcelona, Montserrat va ser un altre dels llocs predilectes. Això és degut al seu atractiu turístic i als bons accessos a través de transport públic. I és que la proximitat i la bona comunicació per carretera i en transport públic són aspectes fonamentals per a l'elecció dels paisatges dels quals gaudir.

Els investigadors destaquen la importància dels espais urbans i periurbans com a proveïdors claus d'estètica de paisatge i incideixen en la necessitat que les institucions públiques ho tinguin en compte a l'hora de dissenyar polítiques sobre l'ús i la planificació del paisatge.

Els resultats d'aquest estudi també han estat utilitzats en un estudi paneuropeu sobre serveis d'ecosistemes culturals derivat de les dades de Flickr. En el marc d'aquest projecte, es va dissenyar una aplicació web interactiva (https://maximelenormand.shinyapps.io/AHIA/) que proporciona als interessats una eina basada en l'anàlisi. Així mateix, permet oferir als usuaris de Flickr informació sobre les seves pròpies dades a través d'aquesta aplicació es pot convertir així en el futur en una plataforma per compartir experiències al voltant de les fotos i el contingut visual.

Publicacions:

Langemeyer J., Calcagni F., Baró F. (2018). Mapping the intangible: Using geolocated social media data to examine landscape aesthetics. Land Use Policy, 77: 542-552. (Open Access:  https://doi.org/10.1016/j.landusepol.2018.05.049)

Lenormand M, Luque S, Langemeyer J, Tenerelli P, Zulian G, Aalders I, et al. (2018) Multiscale socio-ecological networks in the age of information. PLoS ONE 13(11): e0206672. (Open Access: https://doi.org/10.1371/journal.pone.0206672)

Activitats ICTA