Per què els ambientalistes mengen carn?

Un estudi de l'ICTA-UAB analitza els motius pels quals científics conscienciats amb el medi ambient no renuncien al consum de carn, causant d'importants impactes ambientals al planeta.

La gestió del verd urbà permet incrementar la presència d’ocells a les ciutats

Incrementar la biodiversitat del verd urbà permetria augmentar la presència d’aus passeriformes a les ciutats mediterrànies, segons un estudi científic realitzat per investigadors de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) que analitza quines estratègies cal implementar sobre la vegetació urbana per aconseguir “naturalitzar” les ciutats afavorint l’entrada de flora i fauna.

El riu Ebre aboca anualment 2.200 milions de microplàstics al Mar Mediterrani

Un estudi de l'ICTA-UAB analitza la distribució i concentració de microplàstics procedents d'un dels principals rius de la Mediterrània occidental.

Un projecte europeu ofereix ajuda per crear hivernacles a cobertes

L'Institut de Ciència i Tecnologia Ambiental de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) ha obert una convocatòria que pretén donar suport a nous projectes d'hivernacles en cobertes, en el marc del Projecte GROOF.

L’ICTA-UAB participa al projecte que habilitarà 10 escoles de Barcelona com a refugis climàtics

L’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Bracelona (ICTA-UAB) és una de les institucions impulsores d’un projecte que habilitarà 10 escoles de Barcelona com a refugis climàtics per disminuir l’impacte de les altes temperatures de l’estiu.

L'escalfament de l’oceà podria portar a un 17% menys de biomassa d'espècies marines a nivell global, a finals de segle

El canvi climàtic afectarà la distribució i abundància de la vida marina, però la magnitud total d'aquests canvis ha estat difícil de predir, fins ara, a causa de les limitacions dels models d'ecosistemes individuals utilitzats per a tals pronòstics.

Un estudi desestima les polítiques de creixement verd per fer front a l'emergència ecològica

Investigadors de l'ICTA-UAB i de la Goldsmiths University of London indiquen que la reducció d'emissions només és compatible amb un menor creixement o amb el decreixement econòmic.

Solucions transfrontereres al problema de les males herbes

Les espècies de males herbes continuen estenent-se i els costos per gestionar aquest problema segueixen augmentant tot i la implementació de millors pràctiques de maneig i l'esforç del personal de recerca i d'extensió que les promou entre els administradors de les terres.

Els espais verds urbans no beneficien la salut de tots

La creació de parcs i zones verdes en els nuclis urbans té efectes positius en la salut dels seus residents, de manera general.

L'investigador de l’ICTA-UAB Antoni Rosell-Melé obté una ERC Advanced Grant

L'investigador de ICTA-UAB Antoni Rosell-Melé ha estat guardonat amb un projecte "Advanced Grant" (AdvGr) del Consell Europeu de Recerca (ERC) per desenvolupar el projecte científic "Nou enfocament geoquímic per reconstruir la dinàmica paleo-atmosfèrica tropical" (PALADYN).

L'agricultura urbana en terrats permet produir aliments sans, frescos i sostenibles

La implementació d'horts urbans als terrats dels edificis permetria produir aliments agrícoles frescos, sans i sostenibles per garantir la sobirania alimentària de les ciutats, cada vegada més poblades.

El coneixement indígena, clau per a l'èxit en la restauració d’ecosistemes

Els projectes de restauració ecològica que involucren les comunitats indígenes i locals de manera activa tenen resultats més exitosos.

Els canvis futurs en el benestar humà dependran més de factors socials que de factors econòmics

Els canvis en la percepció del benestar personal que es produiran en les properes tres dècades a nivell global, dependran en major mesura de factors socials que d'aspectes macroeconòmics.

Èxit a l'ICTA-UAB: sis beques ERC en 3 anys

L’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) ha rebut sis ajuts del Consell Europeu de Recerca (ERC) en tres anys, durant el període comprès entre finals del 2015 i finals del 2018. Cadascun d’aquests projectes (dotats d’entre 1.

El transport aeri, principal font de contaminació del turisme a Barcelona

Cada visitant de la ciutat de Barcelona produeix al dia una emissió de 96,9 kg CO2 eq, el que suposa una petjada de carboni equivalent a conduir un cotxe 410 quilòmetres sense parar.
Notícies
El transport aeri, principal font de contaminació del turisme a Barcelona

Data: 2018-12-19


 

Cada visitant de la ciutat de Barcelona produeix al dia una emissió de 96,9 kg CO2 eq, el que suposa una petjada de carboni equivalent a conduir un cotxe 410 quilòmetres sense parar, o deixar-se una bombeta led de 6,4 vats encesa durant 4 anys seguits.

Un estudi realitzat per investigadors de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) calcula per primera vegada l’impacte de l’activitat turística en una ciutat concreta, en aquest cas Barcelona,  i analitza les principals fonts d’emissions directes i indirectes de quatre grans àmbits (els transports d’arribada i sortida, l’allotjament, les activitats d’oci, fires i congressos, i els transports interns). 

El turisme és un dels sectors d’activitat econòmica més rellevants de la ciutat de Barcelona, amb uns 33 milions de visites anuals, repartides a parts iguals entre turistes (visitants que s’allotgen a la ciutat) i excursionistes (s’hi estan un dia o menys sense pernoctar-hi). Aquesta activitat contribueix a l’escalfament global degut a les emissions de Gasos amb Efecte d’Hivernacle (GEH) que se’n deriven, i alhora, el canvi climàtic té impacte sobre les destinacions turístiques i els fluxos turístics. 

El estudi de l’ICTA-UAB realitzat en col·laboració amb Inèdit a petició de l’Ajuntament de Barcelona i de Barcelona Regional, determina que la petjada de carboni total de l’activitat turística a Barcelona és de 9.578.359 t CO2 eq a l’any. La principal font d’emissions (amb un 95,9% de les emissions generades) és el transport d’arribada i sortida a la ciutat, i en concret l’avió. Aquest àmbit representa una emissió de 92,9 kg CO2 eq/visitant·dia, amb grans diferències entre turistes (mitjana de 103,1kg CO2 eq/turista·dia) i excursionistes (mitjana 42,1 kg CO2 eq/excursionista·dia). Per exemple, el transport d’arribada i tornada d’un turista d’Oceania comporta l’emissió de 4.200 kg C02 eq.

De la resta d’emissions (el 4,1%), la principal font és el consum d’electricitat, principalment associat a l’allotjament. En aquest sentit, els hotels tenen el major impacte en la petjada de carboni amb un 70,5%, especialment en les categories més altes, seguits dels apartaments turístics (amb registre i sense) amb un 25,3%. La petjada d’una pernoctació va dels 2,9 kg CO2 eq/pernoctació en pensions, hostals i albergs, als 21,9 kg CO2 eq/pernoctació d’un hotel de 5 estrelles, 7,5 vegades més.

No totes les activitats a la ciutat tenen el mateix impacte pel que fa a la contaminació. Els punts d’interès de ciutat (PICs) són responsables del 68,8% dins de l'àmbit d'activitats oci, fires i congressos. La visita a un PIC representa una emissió mitjana de 0,9 kg CO2 eq/visita, mentre que un trajecte en transports singulars suposa 1,4 kg CO2 eq, i la participació en una fira o congrés representen 5,9 kg CO2 eq/participant.

Els viatges en metro (38,5%) i en taxi (22,3%) per desplaçar-se per la ciutat són els que més emissions generen col·lectivament, per davant dels desplaçaments en Renfe i el vehicle propi. Tot i així, metro i tramvia són els dos modes amb una petjada de carboni per desplaçament més baixa. La petjada de carboni mitjana del desplaçament amb els transport interns de la ciutat és de 0,3 kg CO2 eq/viatge.

Els resultats obtinguts per Barcelona s’han comparat amb altres estudis de petjada de carboni del turisme i les conclusions segueixen la mateixa línia; en tots ells destaquen el transport en avió i l’allotjament. Per una altra banda, quan es compara la petjada de carboni dels visitants amb la d’un resident, i sense oblidar les diferències en el tipus de dades i la metodologia pel seu càlcul, les activitats en destí (és a dir a la ciutat i sense considerar transport d’arribada i sortida) dels excursionistes que visiten Barcelona generen unes emissions de GEH diàries que són aproximadament la meitat que les d’un resident. Pel contrari, els turistes dupliquen de mitjana  les emissions de GEH respecte a un resident, sent l’allotjament l’element diferenciador.

L’estudi també avalua de manera aproximada la petjada de carboni d’altres àmbits d’activitat relacionats amb el turisme com són el comerç, la restauració i els residus. Ni els residus ni la restauració tenen un impacte destacable,  ja que les emissions per transport continuen sent les més elevades. La petjada de carboni del comerç seria equiparable a la de l’allotjament.

Els investigadors consideren que disposar d’una visió global de les emissions associades a l’activitat turística permet conèixer les principals fonts d’emissió de GEH i “a partir d’aquí establir objectius de reducció i definir polítiques i estratègies en els diferents àmbits relacionats amb el turisme encaminades a la mitigació del canvi climàtic”, comenta Jordi Oliver, investigador ICTA-UAB i co-fundador de l’spin-off Inèdit. 

Una vegada identificades les principals fonts d’emissió de GEH, la recerca també proposa un llistat de potencials estratègies per a la reducció de les emissions de GEH del turisme a la ciutat de Barcelona per cadascun dels àmbits d’activitat. En aquest sentit proposen accions d’informació i promoció de la compensació d'emissions de GEH associades al viatge en avió, promoure que els turistes coneguin i utilitzin els modes de transport públic disponibles des de l'aeroport del Prat fins la ciutat i fomentar mesures per incrementar eficiència dels edificis (com la rehabilitació energètica) en allotjaments turístics de la ciutat.

Article científic

Rico, A., Martínez-Blanco, J., Montlleó, M., Rodríguez, G., Tavares, N., Arias, A., & Oliver-Solà, J. (2019). Carbon footprint of tourism in Barcelona. Tourism Management, 70, 491-504, 
available online at: https://doi.org/10.1016/j.tourman.2018.09.012  

Activitats ICTA