Un centenar d'investigadors de l'ICTA-UAB abordaran els principals reptes ambientals actuals i del futur

L'ICTA-UAB acull els propers 16 i 17 de maig el 2n Spring Symposium al campus de la UAB.

Solucions transfrontereres al problema de les males herbes

Les espècies de males herbes continuen estenent-se i els costos per gestionar aquest problema segueixen augmentant tot i la implementació de millors pràctiques de maneig i l'esforç del personal de recerca i d'extensió que les promou entre els administradors de les terres.

Els espais verds urbans no beneficien la salut de tots

La creació de parcs i zones verdes en els nuclis urbans té efectes positius en la salut dels seus residents, de manera general.

ERASMUS + Edu-BioMed: ICTA-UAB organitza tallers en les reserves de biosfera de Jabal Moussa i Shouf (Líban) dirigits a professors...

Des del proper 29 d'abril fins al 2 de maig, uns 40 professors i professionals d'institucions d'educació superior del Líban, Marroc, Espanya, França i Itàlia es reuniran en les dues Reserves de la Biosfera del Líban (Jabal Moussa i Shouf) per parlar sobre com millorar l'educació superior i la investigació acadèmica al Marroc i el Líban en el context de les Reserves de Biosfera Mediterrànies (BRs).

L'investigador de l’ICTA-UAB Antoni Rosell-Melé obté una ERC Advanced Grant

L'investigador de ICTA-UAB Antoni Rosell-Melé ha estat guardonat amb un projecte "Advanced Grant" (AdvGr) del Consell Europeu de Recerca (ERC) per desenvolupar el projecte científic "Nou enfocament geoquímic per reconstruir la dinàmica paleo-atmosfèrica tropical" (PALADYN).

L'agricultura urbana en terrats permet produir aliments sans, frescos i sostenibles

La implementació d'horts urbans als terrats dels edificis permetria produir aliments agrícoles frescos, sans i sostenibles per garantir la sobirania alimentària de les ciutats, cada vegada més poblades.

Es preveuen nivells de pol·len molt alts per a aquesta primavera

Les pol·linitzacions d’aquesta primavera i estiu començaran en el moment habitual però seran molt importants.

El coneixement indígena, clau per a l'èxit en la restauració d’ecosistemes

Els projectes de restauració ecològica que involucren les comunitats indígenes i locals de manera activa tenen resultats més exitosos.

Els canvis futurs en el benestar humà dependran més de factors socials que de factors econòmics

Els canvis en la percepció del benestar personal que es produiran en les properes tres dècades a nivell global, dependran en major mesura de factors socials que d'aspectes macroeconòmics.

Els mesos rècord de pluja i de sequera van augmentar en les regions de tot el món: el canvi climàtic impulsa les precipitacions...

Cada vegada més es registren nivells extrems de precipitacions en regions de tot el món, el que desencadena rècords de nivells de pluja i de sequera, segons mostra un estudi recent en què ha participat l'investigador de l'ICTA-UAB Finn Mempel.

Èxit a l'ICTA-UAB: sis beques ERC en 3 anys

L’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) ha rebut sis ajuts del Consell Europeu de Recerca (ERC) en tres anys, durant el període comprès entre finals del 2015 i finals del 2018. Cadascun d’aquests projectes (dotats d’entre 1.

El transport aeri, principal font de contaminació del turisme a Barcelona

Cada visitant de la ciutat de Barcelona produeix al dia una emissió de 96,9 kg CO2 eq, el que suposa una petjada de carboni equivalent a conduir un cotxe 410 quilòmetres sense parar.

La investigadora de l'ICTA-UAB Gara Villalba rep un ERC Consolidator Grant

El Consell Europeu de Recerca (ERC per les seves sigles angleses, «European Research Council») ha anunciat els 291 guanyadors de la seva convocatòria de subvencions de consolidació.

L’ICTA-UAB rep un Erasmus + per a un projecte sobre educació i recerca a les reserves de la biosfera

Per primera vegada en la seva història, l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) ha estat distingit amb prop d'1 milió d'euros per part de la Comissió Europea a través del programa de finançament Erasmus+.

L’ICTA-UAB contribueix a tendir ponts entre ciència i societat al 100xCiencia.3

L'ICTA-UAB va estar present en el 100xCiencia.3 "Tendint ponts entre ciència i societat", l'esdeveniment anual de l'Aliança SOMMa que va tenir lloc el passat 15 de novembre al CNIO de Madrid.

Els ciutadans prefereixen els paisatges que combinen naturalesa amb infraestructura construïda

Un estudi pioner analitza les fotografies compartides pels ciutadans a les xarxes socials per avaluar la consideració estètica dels paisatges naturals.

Nova 'Guia de benvinguda' a l'ICTA-UAB

Ja teniu a la vostra disposició la nova 'Guia de Benvinguda' de l'ICTA-UAB. El document pretén ajudar a descobrir els fonaments del programa de doctorat, l'estructura de ICTA-UAB, etc.
Notícies
El transport aeri, principal font de contaminació del turisme a Barcelona

Data: 2018-12-19


 

Cada visitant de la ciutat de Barcelona produeix al dia una emissió de 96,9 kg CO2 eq, el que suposa una petjada de carboni equivalent a conduir un cotxe 410 quilòmetres sense parar, o deixar-se una bombeta led de 6,4 vats encesa durant 4 anys seguits.

Un estudi realitzat per investigadors de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) calcula per primera vegada l’impacte de l’activitat turística en una ciutat concreta, en aquest cas Barcelona,  i analitza les principals fonts d’emissions directes i indirectes de quatre grans àmbits (els transports d’arribada i sortida, l’allotjament, les activitats d’oci, fires i congressos, i els transports interns). 

El turisme és un dels sectors d’activitat econòmica més rellevants de la ciutat de Barcelona, amb uns 33 milions de visites anuals, repartides a parts iguals entre turistes (visitants que s’allotgen a la ciutat) i excursionistes (s’hi estan un dia o menys sense pernoctar-hi). Aquesta activitat contribueix a l’escalfament global degut a les emissions de Gasos amb Efecte d’Hivernacle (GEH) que se’n deriven, i alhora, el canvi climàtic té impacte sobre les destinacions turístiques i els fluxos turístics. 

El estudi de l’ICTA-UAB realitzat en col·laboració amb Inèdit a petició de l’Ajuntament de Barcelona i de Barcelona Regional, determina que la petjada de carboni total de l’activitat turística a Barcelona és de 9.578.359 t CO2 eq a l’any. La principal font d’emissions (amb un 95,9% de les emissions generades) és el transport d’arribada i sortida a la ciutat, i en concret l’avió. Aquest àmbit representa una emissió de 92,9 kg CO2 eq/visitant·dia, amb grans diferències entre turistes (mitjana de 103,1kg CO2 eq/turista·dia) i excursionistes (mitjana 42,1 kg CO2 eq/excursionista·dia). Per exemple, el transport d’arribada i tornada d’un turista d’Oceania comporta l’emissió de 4.200 kg C02 eq.

De la resta d’emissions (el 4,1%), la principal font és el consum d’electricitat, principalment associat a l’allotjament. En aquest sentit, els hotels tenen el major impacte en la petjada de carboni amb un 70,5%, especialment en les categories més altes, seguits dels apartaments turístics (amb registre i sense) amb un 25,3%. La petjada d’una pernoctació va dels 2,9 kg CO2 eq/pernoctació en pensions, hostals i albergs, als 21,9 kg CO2 eq/pernoctació d’un hotel de 5 estrelles, 7,5 vegades més.

No totes les activitats a la ciutat tenen el mateix impacte pel que fa a la contaminació. Els punts d’interès de ciutat (PICs) són responsables del 68,8% dins de l'àmbit d'activitats oci, fires i congressos. La visita a un PIC representa una emissió mitjana de 0,9 kg CO2 eq/visita, mentre que un trajecte en transports singulars suposa 1,4 kg CO2 eq, i la participació en una fira o congrés representen 5,9 kg CO2 eq/participant.

Els viatges en metro (38,5%) i en taxi (22,3%) per desplaçar-se per la ciutat són els que més emissions generen col·lectivament, per davant dels desplaçaments en Renfe i el vehicle propi. Tot i així, metro i tramvia són els dos modes amb una petjada de carboni per desplaçament més baixa. La petjada de carboni mitjana del desplaçament amb els transport interns de la ciutat és de 0,3 kg CO2 eq/viatge.

Els resultats obtinguts per Barcelona s’han comparat amb altres estudis de petjada de carboni del turisme i les conclusions segueixen la mateixa línia; en tots ells destaquen el transport en avió i l’allotjament. Per una altra banda, quan es compara la petjada de carboni dels visitants amb la d’un resident, i sense oblidar les diferències en el tipus de dades i la metodologia pel seu càlcul, les activitats en destí (és a dir a la ciutat i sense considerar transport d’arribada i sortida) dels excursionistes que visiten Barcelona generen unes emissions de GEH diàries que són aproximadament la meitat que les d’un resident. Pel contrari, els turistes dupliquen de mitjana  les emissions de GEH respecte a un resident, sent l’allotjament l’element diferenciador.

L’estudi també avalua de manera aproximada la petjada de carboni d’altres àmbits d’activitat relacionats amb el turisme com són el comerç, la restauració i els residus. Ni els residus ni la restauració tenen un impacte destacable,  ja que les emissions per transport continuen sent les més elevades. La petjada de carboni del comerç seria equiparable a la de l’allotjament.

Els investigadors consideren que disposar d’una visió global de les emissions associades a l’activitat turística permet conèixer les principals fonts d’emissió de GEH i “a partir d’aquí establir objectius de reducció i definir polítiques i estratègies en els diferents àmbits relacionats amb el turisme encaminades a la mitigació del canvi climàtic”, comenta Jordi Oliver, investigador ICTA-UAB i co-fundador de l’spin-off Inèdit. 

Una vegada identificades les principals fonts d’emissió de GEH, la recerca també proposa un llistat de potencials estratègies per a la reducció de les emissions de GEH del turisme a la ciutat de Barcelona per cadascun dels àmbits d’activitat. En aquest sentit proposen accions d’informació i promoció de la compensació d'emissions de GEH associades al viatge en avió, promoure que els turistes coneguin i utilitzin els modes de transport públic disponibles des de l'aeroport del Prat fins la ciutat i fomentar mesures per incrementar eficiència dels edificis (com la rehabilitació energètica) en allotjaments turístics de la ciutat.

Article científic

Rico, A., Martínez-Blanco, J., Montlleó, M., Rodríguez, G., Tavares, N., Arias, A., & Oliver-Solà, J. (2019). Carbon footprint of tourism in Barcelona. Tourism Management, 70, 491-504, 
available online at: https://doi.org/10.1016/j.tourman.2018.09.012  

Activitats ICTA