El coneixement indígena, clau per a l'èxit en la restauració d’ecosistemes

Els projectes de restauració ecològica que involucren les comunitats indígenes i locals de manera activa tenen resultats més exitosos.

L’ICTA-UAB organitza la VIª edició de l'Escola d'Estiu sobre Decreixement i Justícia Ambiental

Proposant vies al marge de les narratives depressives de creixement i tancament.

Els canvis futurs en el benestar humà dependran més de factors socials que de factors econòmics

Els canvis en la percepció del benestar personal que es produiran en les properes tres dècades a nivell global, dependran en major mesura de factors socials que d'aspectes macroeconòmics.

Els mesos rècord de pluja i de sequera van augmentar en les regions de tot el món: el canvi climàtic impulsa les precipitacions...

Cada vegada més es registren nivells extrems de precipitacions en regions de tot el món, el que desencadena rècords de nivells de pluja i de sequera, segons mostra un estudi recent en què ha participat l'investigador de l'ICTA-UAB Finn Mempel.

Èxit a l'ICTA-UAB: sis beques ERC en 3 anys

L’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) ha rebut sis ajuts del Consell Europeu de Recerca (ERC) en tres anys, durant el període comprès entre finals del 2015 i finals del 2018. Cadascun d’aquests projectes (dotats d’entre 1.

El transport aeri, principal font de contaminació del turisme a Barcelona

Cada visitant de la ciutat de Barcelona produeix al dia una emissió de 96,9 kg CO2 eq, el que suposa una petjada de carboni equivalent a conduir un cotxe 410 quilòmetres sense parar.

La investigadora de l'ICTA-UAB Gara Villalba rep un ERC Consolidator Grant

El Consell Europeu de Recerca (ERC per les seves sigles angleses, «European Research Council») ha anunciat els 291 guanyadors de la seva convocatòria de subvencions de consolidació.

L’ICTA-UAB rep un Erasmus + per a un projecte sobre educació i recerca a les reserves de la biosfera

Per primera vegada en la seva història, l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) ha estat distingit amb prop d'1 milió d'euros per part de la Comissió Europea a través del programa de finançament Erasmus+.

L’ICTA-UAB contribueix a tendir ponts entre ciència i societat al 100xCiencia.3

L'ICTA-UAB va estar present en el 100xCiencia.3 "Tendint ponts entre ciència i societat", l'esdeveniment anual de l'Aliança SOMMa que va tenir lloc el passat 15 de novembre al CNIO de Madrid.

Els ciutadans prefereixen els paisatges que combinen naturalesa amb infraestructura construïda

Un estudi pioner analitza les fotografies compartides pels ciutadans a les xarxes socials per avaluar la consideració estètica dels paisatges naturals.

Les pesqueres artesanals cogestionades afavoreixen millores socials i ecològiques

El model de cogestió de les petites agrupacions de pescadors contribueix a una major abundància i hàbitats de les espècies.

L'ICTA-UAB dissenyarà una estratègia de prevenció d'incendis forestals per al Montseny de forma participativa i consensuada

Científics de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) dissenyaran una estratègia de prevenció d'incendis forestals a la Reserva de la Biosfera del Montseny elaborada de manera consensuada mitjançant un procés de participació ciutadana.

Neix L’Observatori del Besòs: un projecte de seguiment de la qualitat dels sistemes fluvials de la conca

La Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) a través de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB), i el Consorci Besòs Tordera avaluaran l’estat de qualitat a llarg termini de la conca del Besòs gràcies a la creació de l’Observatori del Besòs.

El canvis en la circulació atlàntica provoquen que l'aigua amb menys oxigen envaeixi el Golf de Saint Lawrence del Canadà

El Golf de Saint Lawrence ha experimentat un escalfament i pèrdua d'oxigen més ràpida que qualsevol altre oceà del planeta.

El canvi climàtic modifica la composició dels esculls

Els coralls devastats pel canvi climàtic són substituïts de forma natural per altres espècies com les gorgònies, menys eficients com a embornals del CO2 de l'atmosfera.

Un estudi pioner analitzarà els efectes dels boscos sobre la salut humana

Un grup de voluntaris participen en un estudi experimental de l’ICTA-UAB per analitzar els efectes potencials que tenen els boscos sobre la salut humana.

Les deixalles acumulades a les platges de les illes de la Mediterrània es tripliquen durant l'estiu

L'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) ha analitzat i quantificat els residus generats pel turisme en vuit illes de la Mediterrània, en el marc del projecte europeu BLUEISLANDS.

La intensificació agrícola no és un bon "pla" de desenvolupament sostenible

Els plans que aposten per la intensificació agrícola com a mesura per aconseguir Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) no tenen resultats positius per igual a nivell social i ecològic, segons un estudi en què participa l’ICTA-UAB.

Els plans de "verdificació" de les ciutats han de contemplar criteris d'igualtat social

Les ciutats que no contemplin criteris d'igualtat social en les seves estratègies polítiques per fer més verd i ecològic el seu entorn urbà no aconseguiran la sostenibilitat a llarg termini.

Nova 'Guia de benvinguda' a l'ICTA-UAB

Ja teniu a la vostra disposició la nova 'Guia de Benvinguda' de l'ICTA-UAB. El document pretén ajudar a descobrir els fonaments del programa de doctorat, l'estructura de ICTA-UAB, etc.
Notícies
El transport aeri, principal font de contaminació del turisme a Barcelona

Data: 2018-12-19


 

Cada visitant de la ciutat de Barcelona produeix al dia una emissió de 96,9 kg CO2 eq, el que suposa una petjada de carboni equivalent a conduir un cotxe 410 quilòmetres sense parar, o deixar-se una bombeta led de 6,4 vats encesa durant 4 anys seguits.

Un estudi realitzat per investigadors de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) calcula per primera vegada l’impacte de l’activitat turística en una ciutat concreta, en aquest cas Barcelona,  i analitza les principals fonts d’emissions directes i indirectes de quatre grans àmbits (els transports d’arribada i sortida, l’allotjament, les activitats d’oci, fires i congressos, i els transports interns). 

El turisme és un dels sectors d’activitat econòmica més rellevants de la ciutat de Barcelona, amb uns 33 milions de visites anuals, repartides a parts iguals entre turistes (visitants que s’allotgen a la ciutat) i excursionistes (s’hi estan un dia o menys sense pernoctar-hi). Aquesta activitat contribueix a l’escalfament global degut a les emissions de Gasos amb Efecte d’Hivernacle (GEH) que se’n deriven, i alhora, el canvi climàtic té impacte sobre les destinacions turístiques i els fluxos turístics. 

El estudi de l’ICTA-UAB realitzat en col·laboració amb Inèdit a petició de l’Ajuntament de Barcelona i de Barcelona Regional, determina que la petjada de carboni total de l’activitat turística a Barcelona és de 9.578.359 t CO2 eq a l’any. La principal font d’emissions (amb un 95,9% de les emissions generades) és el transport d’arribada i sortida a la ciutat, i en concret l’avió. Aquest àmbit representa una emissió de 92,9 kg CO2 eq/visitant·dia, amb grans diferències entre turistes (mitjana de 103,1kg CO2 eq/turista·dia) i excursionistes (mitjana 42,1 kg CO2 eq/excursionista·dia). Per exemple, el transport d’arribada i tornada d’un turista d’Oceania comporta l’emissió de 4.200 kg C02 eq.

De la resta d’emissions (el 4,1%), la principal font és el consum d’electricitat, principalment associat a l’allotjament. En aquest sentit, els hotels tenen el major impacte en la petjada de carboni amb un 70,5%, especialment en les categories més altes, seguits dels apartaments turístics (amb registre i sense) amb un 25,3%. La petjada d’una pernoctació va dels 2,9 kg CO2 eq/pernoctació en pensions, hostals i albergs, als 21,9 kg CO2 eq/pernoctació d’un hotel de 5 estrelles, 7,5 vegades més.

No totes les activitats a la ciutat tenen el mateix impacte pel que fa a la contaminació. Els punts d’interès de ciutat (PICs) són responsables del 68,8% dins de l'àmbit d'activitats oci, fires i congressos. La visita a un PIC representa una emissió mitjana de 0,9 kg CO2 eq/visita, mentre que un trajecte en transports singulars suposa 1,4 kg CO2 eq, i la participació en una fira o congrés representen 5,9 kg CO2 eq/participant.

Els viatges en metro (38,5%) i en taxi (22,3%) per desplaçar-se per la ciutat són els que més emissions generen col·lectivament, per davant dels desplaçaments en Renfe i el vehicle propi. Tot i així, metro i tramvia són els dos modes amb una petjada de carboni per desplaçament més baixa. La petjada de carboni mitjana del desplaçament amb els transport interns de la ciutat és de 0,3 kg CO2 eq/viatge.

Els resultats obtinguts per Barcelona s’han comparat amb altres estudis de petjada de carboni del turisme i les conclusions segueixen la mateixa línia; en tots ells destaquen el transport en avió i l’allotjament. Per una altra banda, quan es compara la petjada de carboni dels visitants amb la d’un resident, i sense oblidar les diferències en el tipus de dades i la metodologia pel seu càlcul, les activitats en destí (és a dir a la ciutat i sense considerar transport d’arribada i sortida) dels excursionistes que visiten Barcelona generen unes emissions de GEH diàries que són aproximadament la meitat que les d’un resident. Pel contrari, els turistes dupliquen de mitjana  les emissions de GEH respecte a un resident, sent l’allotjament l’element diferenciador.

L’estudi també avalua de manera aproximada la petjada de carboni d’altres àmbits d’activitat relacionats amb el turisme com són el comerç, la restauració i els residus. Ni els residus ni la restauració tenen un impacte destacable,  ja que les emissions per transport continuen sent les més elevades. La petjada de carboni del comerç seria equiparable a la de l’allotjament.

Els investigadors consideren que disposar d’una visió global de les emissions associades a l’activitat turística permet conèixer les principals fonts d’emissió de GEH i “a partir d’aquí establir objectius de reducció i definir polítiques i estratègies en els diferents àmbits relacionats amb el turisme encaminades a la mitigació del canvi climàtic”, comenta Jordi Oliver, investigador ICTA-UAB i co-fundador de l’spin-off Inèdit. 

Una vegada identificades les principals fonts d’emissió de GEH, la recerca també proposa un llistat de potencials estratègies per a la reducció de les emissions de GEH del turisme a la ciutat de Barcelona per cadascun dels àmbits d’activitat. En aquest sentit proposen accions d’informació i promoció de la compensació d'emissions de GEH associades al viatge en avió, promoure que els turistes coneguin i utilitzin els modes de transport públic disponibles des de l'aeroport del Prat fins la ciutat i fomentar mesures per incrementar eficiència dels edificis (com la rehabilitació energètica) en allotjaments turístics de la ciutat.

Article científic

Rico, A., Martínez-Blanco, J., Montlleó, M., Rodríguez, G., Tavares, N., Arias, A., & Oliver-Solà, J. (2019). Carbon footprint of tourism in Barcelona. Tourism Management, 70, 491-504, 
available online at: https://doi.org/10.1016/j.tourman.2018.09.012  

Activitats ICTA