L'acadèmia en temps del COVID-19: cap a una ètica de la cura

                                                                                                                                                                       .

Una plataforma informàtica dóna visibilitat als micropobles de Catalunya

Un equip de recerca de la UAB, en col·laboració amb l’Associació de Micropobles de Catalunya, ha creat el Sistema d’Informació Geogràfica (SIG) per a uns micropobles actius i sostenibles (GISASH).

Els defensors de la justícia ambiental són víctimes de violència i assassinats

Els moviments ciutadans aconsegueixen aturar la degradació ambiental fins en un 27% dels conflictes ambientals, segons un estudi de l'ICTA-UAB.

El Bojos per la Terra reprèn les sessions en format virtual

El programa Bojos per la Terra impartit per l’ICTA-UAB ha reprès les seves sessions formatives en format virtual.

Canvis tecnològics i nous estils de vida baixos en carboni, claus per mitigar els efectes del canvi climàtic

Per aconseguir mitigar els efectes del canvi climàtic i assolir una societat més sostenible, cal transformar l'actual sistema energètic basat en els combustibles fòssils en un model basat en energies renovables.

Impactes del canvi climàtic estudiats usant el refranyer popular

Membres de la comunitat de reg que realitzen treballs de manteniment en una sèquia de acarament (situada al cim de la muntanya) per millorar la circulació d'aigua per a reg i consum humà.

Els atuells neolítics revelen com va ser el consum de llet a Europa fa 7.000 anys

Ceràmica procedent del jaciment arqueològic de Verson (França) analitzada en la recerca (Fotografia d'Annabelle Cocollos, Conseil départemental du Calvados ou CD14, publicada en Germain-Vallée et al.

El creixement econòmic és incompatible amb la conservació de la biodiversitat

Un estudi en el qual intervenen més de 20 especialistes en ecologia de la conservació i economia ecològica posa en evidència la contradicció entre el creixement econòmic i la conservació de la biodiversitat.

Enquesta: El rol del verd residencial durant el confinament pel brot de COVID-19

El grup d’investigació BCNUEJ (www.bcnuej.org) de l’ICTA-UAB (https://ictaweb.uab.cat/) i de l'IMIM (www.imim.es) estan realitzant un estudi sobre el paper del verd residencial (vegetació interior, en balcons, terrasses, coberts verdes, jardins particulars.

L'ICTA-UAB cedeix material de protección a diversos hospitals

​L' ICTA-UAB és, des del passat dilluns 16 de març de 2020, un Institut amb accés restringit.

Es preveuen nivells de pol·len alts i avançats per a aquesta primavera. No confondre l’al·lèrgia amb el COVID-19

Les pol·linitzacions d’aquesta primavera i estiu començaran uns dies abans de l’habitual i seran importants, assolint nivells per damunt de la mitjana (del període 1994-2019).

La lluita pel poder obstaculitza les polítiques urbanes d'adaptació al canvi climàtic

Les accions de transformació que realitzen les ciutats per adaptar-se i mitigar els impactes del canvi climàtic es poden veure menyscabades per les lluites polítiques pel poder municipal.

L'anàlisi del sutge dels incendis tropicals dipositat a l'oceà ajudarà a predir els futurs canvis climàtics del planeta

L'ICTA-UAB va dur a terme una expedició científica a l'oceà Atlàntic per agafar mostres de pols i fum dels incendis de l'Àfrica tropical dipositat en els sediments marins.

Quins elements i característiques han de tenir els boscos per influenciar la salut humana?

Malgrat el creixent interès de la comunitat científica i de la societat envers el potencial dels boscos com a font de salut humana, la literatura científica existent no permet establir relacions coherents entre el tipus de bosc i diferents variables de salut.

El corall vermell es recupera de manera efectiva en àrees protegides de la Mediterrània després de dècades de sobreexplotació

Les mesures de protecció de les Àrees Marines Protegides han permès que les colònies de corall vermell (Corallium rubrum) s'hagin recuperat parcialment en el Mar Mediterrani, assolint nivells de salut similars als de la dècada de 1980 a Catalunya i a la dècada de 1960 a la Mar de Ligúria (Nord-oest d’Itàlia).

Els "clubs climàtics subnacionals" podrien ser claus per combatre el canvi climàtic

La creació de "clubs climàtics" que ofereixin la seva adhesió a estats subnacionals, i no només a països, podria accelerar l'avanç cap a una política de canvi climàtic harmonitzada a nivell mundial.

L’ICTA-UAB estrena el seu programa “Bojos per la Terra” de la Fundació Catalunya La Pedrera

Uns 300 joves catalans amb aptituds i talent especial per la ciència han iniciat aquest cap de setmana una aventura única com a participants de la 8a edició del programa “Bojos per la ciència”.

Victoria Reyes-García rep una beca ERC Prof of Concept vinculada al projecte LICCI

Victoria Reyes-García, investigadora ICREA a l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB), és una dels 76 principals investigadors que rebran una de les beques Proof of Concept (PoC) del Consell Europeu de Recerca (ERC per les sigles en anglès).

L’ ICTA-UAB demana a la UAB la reducció del número de vols

Davant la situació d'emergència climàtica, reconeguda recentment per la UAB, l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) ha elaborat una proposta en què emplaça a la Universitat a adoptar una nova política de viatges entre la seva comunitat que permeti abordar una de les activitats més contaminants: els vols en avió.

Una nova avaluació considera que el discurs de la Unió Europea sobre descarbonització elèctrica necessita una revisió

És ben sabut que la Unió Europea centra els seus esforços en descarbonitzar la seva economia, i en molts aspectes, la Energiewende d'Alemanya (procés transició energètica realitzat a Alemanya) encarna un exemple modèlic d'aquest esforç.

Els residus miners abocats a la badia de Portmán segueixen alliberant metalls al mar 25 anys després del seu cessament

Les aigües del mar mediterrani continuen rebent metalls dissolts del dipòsit de residus miners de la badia de Portmán (Múrcia) 25 anys després del cessament de l’activitat minera.

Un nou projecte ICTA-UAB avaluarà els impactes dels micro i nanoplàstics en els oceans tropicals i temperats

Un nou projecte liderat per la investigadora de l'ICTA-UAB Patrizia Ziveri és un dels cinc projectes seleccionats per rebre finançament de la Iniciativa de Programació Conjunta Mars i Oceans Productius i Saludables (Oceans JPI).
Notícies
Els mesos rècord de pluja i de sequera van augmentar en les regions de tot el món: el canvi climàtic impulsa les precipitacions extremes

Data: 2019-01-16

 

Cada vegada més es registren nivells extrems de precipitacions en regions de tot el món, el que desencadena rècords de nivells de pluja i de sequera, segons mostra un estudi recent en què ha participat l'investigador de l'ICTA-UAB Finn Mempel. No obstant això, hi ha grans diferències entre les regions: el centre i l'est d'EE.UU, el nord d'Europa i el nord d'Àsia han experimentat fortes pluges que han provocat greus inundacions en el passat recent. Per contra, la majoria de les regions africanes han experimentat una major freqüència de mesos amb sequera. L'estudi és el primer que analitza i quantifica sistemàticament els canvis en les precipitacions mensuals rècord d'arreu del món, dea partir de les dades d'aproximadament 50,000 estacions meteorològiques a tot el món. S'espera que el canvi climàtic generat pels gasos d'efecte hivernacle dels combustibles fòssils alteri els patrons de pluja.

L'estudi analitza detingudament les dades de precipitació mensual observats: si les pluges no es produeixen només durant uns pocs dies, sinó durant setmanes, això es pot acumular amb el temps i provocar grans inundacions en els rius, o bé sequeres importants si es tracta d'un rècord de dies sense precipitacions", diu l'autora principal Jascha Lehman, de l'Institut Potsdam per a la Investigació de l'Impacte Climàtic (PIK). Els impactes en la forma de vida de les persones que resideixen a les regions afectades poden ser enormes, des d’inundacions en habitatges fins a riscos de seguretat alimentària a causa de pèrdues agrícoles a gran escala.

Aiguat en parts dels Estats Units, Europa, Rússia - sequera en parts d'Àfrica
Fins ara, els Estats Units han enregistrat un augment dels mesos humits sense precedents en més del 25% de la zona est i central durant el període 1980-2013. Argentina i els països limítrofs han experimentat un augment del 32%. Al centre i nord d'Europa, l'augment és d'entre 19 i 37%. A la part asiàtica de Rússia, l'augment se situa al voltant del 20%, mentre que el sud-est asiàtic es detecta un augment del voltant del 10%.

Els científics van realitzar proves estrictes sobre la importància estadística dels canvis observats. Per tant, fins al moment s'han detectat canvis significatius en els extrems secs a l'Àfrica al sud del Sàhara i a la zona del Sahel, on els registres secs han augmentat fins a un 50%. "Això implica que aproximadament un de cada tres mesos amb rècords de sequera en aquestes regions no hauria tingut lloc sense un canvi climàtic a llarg termini", explica el coautor Dim Coumou de l'Institut d'Estudis Ambientals (IVM) en Vrije Universiteit Amsterdam. "Una conclusió central del nostre estudi és que, en general, les regions terrestres en els tròpics i subtròpics han detectats registres més secs, mentre que els registres més humits s'han produït en les latituds mitjanes i altes del nord - això s'ajusta en gran mesura als patrons que els científics esperen del canvi climàtic produït pels humans'.

Els científics van comparar els valors extrems de pluges i de sequeres observats amb la quantitat de valors extrems que s'esperaria en un clima sense canvis a llarg termini. "Vam verificar nous registres: valors de precipitació mensuals que mai s'havien observat abans a una regió determinada des de l'inici de les medicions sistemàtiques fa més de cent anys. Per descomptat, és normal veure alguns registres de precipitació provocats simplement per la variabilitat natural. Normalment, els esdeveniments climàtics rècord ocorren per casualitat i sabem quants ocorrerien en un clima sense escalfament", explica Jascha Lehmann."És com llançar a l'aire un dau: de mitjana, una de cada sis vegades obtens un sis. Però a l’injectar enormes quantitats de gasos d'efecte hivernacle a l'atmosfera, la humanitat ha carregat els daus. En moltes regions, vam treure sisos amb molta més freqüència amb impactes severs per a la societat i el medi ambient".

"És preocupant que vegem augments significatius de tal extrem ja només amb 1 ºC d'escalfament global", afegeix Lehmann. "En aquest moment, els governs de països de tot el món es reuneixen a la cimera climàtica de l'ONU: si no estan d'acord amb les solucions per limitar l'escalfament a menys de 2 graus, ens dirigirem a 3-4 graus en aquest segle. La física ens diu que això augmentaria encara més els esdeveniments de pluja extrems".

Article:
Lehmann, J., Mempel, F., & Coumou, D. (2018): Increased occurrence of record-wet and record-dry months reflect changes in mean rainfall. Geophysical Research Letters, 45.

Weblink to the article, once it is published: https://doi.org/10.1029/2018GL079439 

Activitats ICTA