Els espais verds urbans no beneficien la salut de tots

La creació de parcs i zones verdes en els nuclis urbans té efectes positius en la salut dels seus residents, de manera general.

ERASMUS + Edu-BioMed: ICTA-UAB organitza tallers en les reserves de biosfera de Jabal Moussa i Shouf (Líban) dirigits a professors...

Des del proper 29 d'abril fins al 2 de maig, uns 40 professors i professionals d'institucions d'educació superior del Líban, Marroc, Espanya, França i Itàlia es reuniran en les dues Reserves de la Biosfera del Líban (Jabal Moussa i Shouf) per parlar sobre com millorar l'educació superior i la investigació acadèmica al Marroc i el Líban en el context de les Reserves de Biosfera Mediterrànies (BRs).

L'investigador de l’ICTA-UAB Antoni Rosell-Melé obté una ERC Advanced Grant

L'investigador de ICTA-UAB Antoni Rosell-Melé ha estat guardonat amb un projecte "Advanced Grant" (AdvGr) del Consell Europeu de Recerca (ERC) per desenvolupar el projecte científic "Nou enfocament geoquímic per reconstruir la dinàmica paleo-atmosfèrica tropical" (PALADYN).

L'agricultura urbana en terrats permet produir aliments sans, frescos i sostenibles

La implementació d'horts urbans als terrats dels edificis permetria produir aliments agrícoles frescos, sans i sostenibles per garantir la sobirania alimentària de les ciutats, cada vegada més poblades.

Es preveuen nivells de pol·len molt alts per a aquesta primavera

Les pol·linitzacions d’aquesta primavera i estiu començaran en el moment habitual però seran molt importants.

El coneixement indígena, clau per a l'èxit en la restauració d’ecosistemes

Els projectes de restauració ecològica que involucren les comunitats indígenes i locals de manera activa tenen resultats més exitosos.

Els canvis futurs en el benestar humà dependran més de factors socials que de factors econòmics

Els canvis en la percepció del benestar personal que es produiran en les properes tres dècades a nivell global, dependran en major mesura de factors socials que d'aspectes macroeconòmics.

Els mesos rècord de pluja i de sequera van augmentar en les regions de tot el món: el canvi climàtic impulsa les precipitacions...

Cada vegada més es registren nivells extrems de precipitacions en regions de tot el món, el que desencadena rècords de nivells de pluja i de sequera, segons mostra un estudi recent en què ha participat l'investigador de l'ICTA-UAB Finn Mempel.

Èxit a l'ICTA-UAB: sis beques ERC en 3 anys

L’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) ha rebut sis ajuts del Consell Europeu de Recerca (ERC) en tres anys, durant el període comprès entre finals del 2015 i finals del 2018. Cadascun d’aquests projectes (dotats d’entre 1.

El transport aeri, principal font de contaminació del turisme a Barcelona

Cada visitant de la ciutat de Barcelona produeix al dia una emissió de 96,9 kg CO2 eq, el que suposa una petjada de carboni equivalent a conduir un cotxe 410 quilòmetres sense parar.

La investigadora de l'ICTA-UAB Gara Villalba rep un ERC Consolidator Grant

El Consell Europeu de Recerca (ERC per les seves sigles angleses, «European Research Council») ha anunciat els 291 guanyadors de la seva convocatòria de subvencions de consolidació.

L’ICTA-UAB rep un Erasmus + per a un projecte sobre educació i recerca a les reserves de la biosfera

Per primera vegada en la seva història, l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) ha estat distingit amb prop d'1 milió d'euros per part de la Comissió Europea a través del programa de finançament Erasmus+.

L’ICTA-UAB contribueix a tendir ponts entre ciència i societat al 100xCiencia.3

L'ICTA-UAB va estar present en el 100xCiencia.3 "Tendint ponts entre ciència i societat", l'esdeveniment anual de l'Aliança SOMMa que va tenir lloc el passat 15 de novembre al CNIO de Madrid.

Els ciutadans prefereixen els paisatges que combinen naturalesa amb infraestructura construïda

Un estudi pioner analitza les fotografies compartides pels ciutadans a les xarxes socials per avaluar la consideració estètica dels paisatges naturals.

Les pesqueres artesanals cogestionades afavoreixen millores socials i ecològiques

El model de cogestió de les petites agrupacions de pescadors contribueix a una major abundància i hàbitats de les espècies.

Neix L’Observatori del Besòs: un projecte de seguiment de la qualitat dels sistemes fluvials de la conca

La Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) a través de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB), i el Consorci Besòs Tordera avaluaran l’estat de qualitat a llarg termini de la conca del Besòs gràcies a la creació de l’Observatori del Besòs.

El canvis en la circulació atlàntica provoquen que l'aigua amb menys oxigen envaeixi el Golf de Saint Lawrence del Canadà

El Golf de Saint Lawrence ha experimentat un escalfament i pèrdua d'oxigen més ràpida que qualsevol altre oceà del planeta.

Nova 'Guia de benvinguda' a l'ICTA-UAB

Ja teniu a la vostra disposició la nova 'Guia de Benvinguda' de l'ICTA-UAB. El document pretén ajudar a descobrir els fonaments del programa de doctorat, l'estructura de ICTA-UAB, etc.
Notícies
Els canvis futurs en el benestar humà dependran més de factors socials que de factors econòmics

Data: 2019-01-28


Els canvis en la percepció del benestar personal que es produiran en les properes tres dècades a nivell global, dependran en major mesura de factors socials que d'aspectes macroeconòmics.

Així es desprèn d'un estudi realitzat per investigadors de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) i la Universitat McGill de Canadà, que per primera vegada empra un enfocament matemàtic per projectar el benestar subjectiu futur de la població mundial.

L'estudi, publicat recentment per la revista Nature Communications, ofereix una perspectiva alternativa a les projeccions de futur basades en resultats materials fàcils de quantificar, com ara els ingressos per càpita, per avaluar els impactes en el benestar humà, i contempla altres dimensions de la vida que són importants, encara que més difícils de quantificar per la seva subjectivitat. La mesura de benestar és l'autoavaluació de vida del Gallup World Poll, que al 2017 tenia una mitjana global de 5.24 sobre 10.

Els investigadors han utilitzat un model estadístic dinàmic que combina variables econòmiques (materials) com el PIB per càpita i l'esperança de vida, amb variables socials ("no materials") com la llibertat, la corrupció governamental, els ajuts o els suports socials. Amb aquestes variables, han pogut reproduir les diferències més importants entre països i usar els canvis observats entre 2005 i 2016 per calibrar el model. Aquest model els ha permès projectar escenaris per als canvis globals en les autoavaluacions de la vida humana en l'any 2050.

Els resultats mostren que el canvis previstos en variables materials tendeixen a conduir a millores molt modestes en la percepció del benestar personal global, que anirien des de cap canvi fins a, com a molt, un 10% d'increment respecte a l'actualitat. D’altra banda, els escenaris basats en variables de tipus "no material" mostren un marge de possibles impactes molt ampli que anirien des d'un 30% d'increment en la percepció del benestar personal (en l'escenari més optimista de millores en la societat) fins a un 35% de descens (en l'escenari més pessimista de declivi social).

El major abast dels canvis “no materials” recauria de manera especial en regions densament poblades com l'Índia, la Xina, Europa occidental o Àfrica subsahariana, on el marge de millora en qüestions socials és ampli.

"Aquests resultats posen de manifest el paper fonamental dels factors no materials, com els suports socials, les llibertats o la imparcialitat en la determinació del futur benestar humà", explica Eric Galbraith investigador de l'ICTA-UAB, qui remarca que és molt poc probable que els canvis en el PIB tinguin un paper important en l'autoavaluació de vida d'aquí a 30 anys. "Els canvis que hem vist entre 2005 i 2016 mostren que les tendències no materials abasten possibilitats més extremes positives i negatives que les tendències materials", explica Chris Barrington-Leigh, investigador de la McGill University.

Els autors alerten que les principals millores que podrien aconseguir-se en les pròximes dècades pel que fa al benestar subjectiu de la població, així com els esculls més perillosos a evitar, es troben en l'àmbit del teixit social. "Les polítiques a llarg termini que estan massa enfocades en els ingressos tenen efectes molt limitats", segons Barrington-Leigh. "Si l'objectiu prioritari dels governs és el benestar humà, aquests haurien de destinar els seus recursos de manera més encertada a polítiques basades en el que realment importa més per a l'experiència humana".

Article de recerca 
Barrigton-Leigh C. & Galbraith E. (2019). Feasible future global scenarios for human life evaluations. Nature Communications, 10(1):161
Disponible online a: https://doi.org/10.1038/s41467-018-08002-2

Activitats ICTA