L’associació Amics de la UAB premia l’ICTA-UAB

L’ICTA-UAB rebrà un dels premis que l’associació Amics de la UAB lliura cada any en el marc de la Festa Amics UAB.

La presència de ferro a l'aigua, clau per explicar la quantitat i distribució dels peixos en els oceans

Les persones tendeixen a prestar més atenció a la quantitat d'aliments que consumeixen que a la riquesa de la seva dieta en micronutrients essencials com el ferro.

Els residus miners abocats a la badia de Portmán segueixen alliberant metalls al mar 25 anys després del seu cessament

Les aigües del mar mediterrani continuen rebent metalls dissolts del dipòsit de residus miners de la badia de Portmán (Múrcia) 25 anys després del cessament de l’activitat minera.

Un nou projecte ICTA-UAB avaluarà els impactes dels micro i nanoplàstics en els oceans tropicals i temperats

Un nou projecte liderat per la investigadora de l'ICTA-UAB Patrizia Ziveri és un dels cinc projectes seleccionats per rebre finançament de la Iniciativa de Programació Conjunta Mars i Oceans Productius i Saludables (Oceans JPI).

El Big Data revela una extraordinària unitat subjacent a la diversitat de la vida

Un estudi de l'ICTA-UAB assenyala el creixement com a element clau per explicar el funcionament de tots els éssers vius.

Jeroen van den Bergh, doctor honoris causa per l'Open University dels Països Baixos

L’economista ambiental de l’ICTA-UAB Prof. Dr. Jeroen van den Bergh va ser anomenat doctor honoris causa per la Open University dels Països Baixos.

L'Acord de París es veu obstaculitzat per promeses inconsistents, segons un estudi de l'ICTA-UAB

Les promeses de l'Acord Climàtic de París realitzades per alguns països podrien no ser tan ambicioses com semblen, segons un estudi realitzat per investigadors de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB).

Troben altes concentracions de plom en la fauna silvestre de l'Amazònia

Investigadors de l'ICTA-UAB i de la UVic-UCC han detectat concentracions de plom elevades en mostres de fauna salvatge de l'Amazònia peruana, originades per la munició de plom i la contaminació relacionada amb l'extracció petroliera.

Mesuren el potencial dels boscos per alentir el canvi climàtic

Els boscos pirinencs, cornisa cantàbrica i Galícia mostren un important potencial per acumular quantitats encara més grans de diòxid de carboni en el futur i així ajudar a frenar l'augment en les concentracions del gas CO2 que està escalfant el planeta.

Per què els ambientalistes mengen carn?

Un estudi de l'ICTA-UAB analitza els motius pels quals científics conscienciats amb el medi ambient no renuncien al consum de carn, causant d'importants impactes ambientals al planeta.

La gestió del verd urbà permet incrementar la presència d’ocells a les ciutats

Incrementar la biodiversitat del verd urbà permetria augmentar la presència d’aus passeriformes a les ciutats mediterrànies, segons un estudi científic realitzat per investigadors de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) que analitza quines estratègies cal implementar sobre la vegetació urbana per aconseguir “naturalitzar” les ciutats afavorint l’entrada de flora i fauna.

El riu Ebre aboca anualment 2.200 milions de microplàstics al Mar Mediterrani

Un estudi de l'ICTA-UAB analitza la distribució i concentració de microplàstics procedents d'un dels principals rius de la Mediterrània occidental.

Un projecte europeu ofereix ajuda per crear hivernacles a cobertes

L'Institut de Ciència i Tecnologia Ambiental de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) ha obert una convocatòria que pretén donar suport a nous projectes d'hivernacles en cobertes, en el marc del Projecte GROOF.

L’ICTA-UAB participa al projecte que habilitarà 10 escoles de Barcelona com a refugis climàtics

L’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Bracelona (ICTA-UAB) és una de les institucions impulsores d’un projecte que habilitarà 10 escoles de Barcelona com a refugis climàtics per disminuir l’impacte de les altes temperatures de l’estiu.

Un estudi desestima les polítiques de creixement verd per fer front a l'emergència ecològica

Investigadors de l'ICTA-UAB i de la Goldsmiths University of London indiquen que la reducció d'emissions només és compatible amb un menor creixement o amb el decreixement econòmic.
Notícies
Els canvis futurs en el benestar humà dependran més de factors socials que de factors econòmics

Data: 2019-01-28


Els canvis en la percepció del benestar personal que es produiran en les properes tres dècades a nivell global, dependran en major mesura de factors socials que d'aspectes macroeconòmics.

Així es desprèn d'un estudi realitzat per investigadors de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) i la Universitat McGill de Canadà, que per primera vegada empra un enfocament matemàtic per projectar el benestar subjectiu futur de la població mundial.

L'estudi, publicat recentment per la revista Nature Communications, ofereix una perspectiva alternativa a les projeccions de futur basades en resultats materials fàcils de quantificar, com ara els ingressos per càpita, per avaluar els impactes en el benestar humà, i contempla altres dimensions de la vida que són importants, encara que més difícils de quantificar per la seva subjectivitat. La mesura de benestar és l'autoavaluació de vida del Gallup World Poll, que al 2017 tenia una mitjana global de 5.24 sobre 10.

Els investigadors han utilitzat un model estadístic dinàmic que combina variables econòmiques (materials) com el PIB per càpita i l'esperança de vida, amb variables socials ("no materials") com la llibertat, la corrupció governamental, els ajuts o els suports socials. Amb aquestes variables, han pogut reproduir les diferències més importants entre països i usar els canvis observats entre 2005 i 2016 per calibrar el model. Aquest model els ha permès projectar escenaris per als canvis globals en les autoavaluacions de la vida humana en l'any 2050.

Els resultats mostren que el canvis previstos en variables materials tendeixen a conduir a millores molt modestes en la percepció del benestar personal global, que anirien des de cap canvi fins a, com a molt, un 10% d'increment respecte a l'actualitat. D’altra banda, els escenaris basats en variables de tipus "no material" mostren un marge de possibles impactes molt ampli que anirien des d'un 30% d'increment en la percepció del benestar personal (en l'escenari més optimista de millores en la societat) fins a un 35% de descens (en l'escenari més pessimista de declivi social).

El major abast dels canvis “no materials” recauria de manera especial en regions densament poblades com l'Índia, la Xina, Europa occidental o Àfrica subsahariana, on el marge de millora en qüestions socials és ampli.

"Aquests resultats posen de manifest el paper fonamental dels factors no materials, com els suports socials, les llibertats o la imparcialitat en la determinació del futur benestar humà", explica Eric Galbraith investigador de l'ICTA-UAB, qui remarca que és molt poc probable que els canvis en el PIB tinguin un paper important en l'autoavaluació de vida d'aquí a 30 anys. "Els canvis que hem vist entre 2005 i 2016 mostren que les tendències no materials abasten possibilitats més extremes positives i negatives que les tendències materials", explica Chris Barrington-Leigh, investigador de la McGill University.

Els autors alerten que les principals millores que podrien aconseguir-se en les pròximes dècades pel que fa al benestar subjectiu de la població, així com els esculls més perillosos a evitar, es troben en l'àmbit del teixit social. "Les polítiques a llarg termini que estan massa enfocades en els ingressos tenen efectes molt limitats", segons Barrington-Leigh. "Si l'objectiu prioritari dels governs és el benestar humà, aquests haurien de destinar els seus recursos de manera més encertada a polítiques basades en el que realment importa més per a l'experiència humana".

Article de recerca 
Barrigton-Leigh C. & Galbraith E. (2019). Feasible future global scenarios for human life evaluations. Nature Communications, 10(1):161
Disponible online a: https://doi.org/10.1038/s41467-018-08002-2

Activitats ICTA