Enquesta: El rol del verd residencial durant el confinament pel brot de COVID-19

El grup d’investigació BCNUEJ (www.bcnuej.org) de l’ICTA-UAB (https://ictaweb.uab.cat/) i de l'IMIM (www.imim.es) estan realitzant un estudi sobre el paper del verd residencial (vegetació interior, en balcons, terrasses, coberts verdes, jardins particulars.

L'ICTA-UAB cedeix material de protección a diversos hospitals

​L' ICTA-UAB és, des del passat dilluns 16 de març de 2020, un Institut amb accés restringit.

Es preveuen nivells de pol·len alts i avançats per a aquesta primavera. No confondre l’al·lèrgia amb el COVID-19

Les pol·linitzacions d’aquesta primavera i estiu començaran uns dies abans de l’habitual i seran importants, assolint nivells per damunt de la mitjana (del període 1994-2019).

Conferència ICTAS2020: Actualització important sobre el brot de coronavirus

Conferència ICTAS2020: Actualització important sobre el brot de coronavirus.

La lluita pel poder obstaculitza les polítiques urbanes d'adaptació al canvi climàtic

Les accions de transformació que realitzen les ciutats per adaptar-se i mitigar els impactes del canvi climàtic es poden veure menyscabades per les lluites polítiques pel poder municipal.

L'anàlisi del sutge dels incendis tropicals dipositat a l'oceà ajudarà a predir els futurs canvis climàtics del planeta

L'ICTA-UAB inicia una expedició científica a l'oceà Atlàntic per agafar mostres de pols i fum dels incendis de l'Àfrica tropical dipositat en els sediments marins.

Quins elements i característiques han de tenir els boscos per influenciar la salut humana?

Malgrat el creixent interès de la comunitat científica i de la societat envers el potencial dels boscos com a font de salut humana, la literatura científica existent no permet establir relacions coherents entre el tipus de bosc i diferents variables de salut.

El corall vermell es recupera de manera efectiva en àrees protegides de la Mediterrània després de dècades de sobreexplotació

Les mesures de protecció de les Àrees Marines Protegides han permès que les colònies de corall vermell (Corallium rubrum) s'hagin recuperat parcialment en el Mar Mediterrani, assolint nivells de salut similars als de la dècada de 1980 a Catalunya i a la dècada de 1960 a la Mar de Ligúria (Nord-oest d’Itàlia).

Els "clubs climàtics subnacionals" podrien ser claus per combatre el canvi climàtic

La creació de "clubs climàtics" que ofereixin la seva adhesió a estats subnacionals, i no només a països, podria accelerar l'avanç cap a una política de canvi climàtic harmonitzada a nivell mundial.

L’ICTA-UAB estrena el seu programa “Bojos per la Terra” de la Fundació Catalunya La Pedrera

Uns 300 joves catalans amb aptituds i talent especial per la ciència han iniciat aquest cap de setmana una aventura única com a participants de la 8a edició del programa “Bojos per la ciència”.

Victoria Reyes-García rep una beca ERC Prof of Concept vinculada al projecte LICCI

Victoria Reyes-García, investigadora ICREA a l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB), és una dels 76 principals investigadors que rebran una de les beques Proof of Concept (PoC) del Consell Europeu de Recerca (ERC per les sigles en anglès).

L’ ICTA-UAB demana a la UAB la reducció del número de vols

Davant la situació d'emergència climàtica, reconeguda recentment per la UAB, l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) ha elaborat una proposta en què emplaça a la Universitat a adoptar una nova política de viatges entre la seva comunitat que permeti abordar una de les activitats més contaminants: els vols en avió.

Una nova avaluació considera que el discurs de la Unió Europea sobre descarbonització elèctrica necessita una revisió

És ben sabut que la Unió Europea centra els seus esforços en descarbonitzar la seva economia, i en molts aspectes, la Energiewende d'Alemanya (procés transició energètica realitzat a Alemanya) encarna un exemple modèlic d'aquest esforç.

Els residus miners abocats a la badia de Portmán segueixen alliberant metalls al mar 25 anys després del seu cessament

Les aigües del mar mediterrani continuen rebent metalls dissolts del dipòsit de residus miners de la badia de Portmán (Múrcia) 25 anys després del cessament de l’activitat minera.

Un nou projecte ICTA-UAB avaluarà els impactes dels micro i nanoplàstics en els oceans tropicals i temperats

Un nou projecte liderat per la investigadora de l'ICTA-UAB Patrizia Ziveri és un dels cinc projectes seleccionats per rebre finançament de la Iniciativa de Programació Conjunta Mars i Oceans Productius i Saludables (Oceans JPI).

El Big Data revela una extraordinària unitat subjacent a la diversitat de la vida

Un estudi de l'ICTA-UAB assenyala el creixement com a element clau per explicar el funcionament de tots els éssers vius.
Notícies
El coneixement indígena, clau per a l'èxit en la restauració d’ecosistemes

Data: 2019-02-26


 

Els projectes de restauració ecològica que involucren les comunitats indígenes i locals de manera activa tenen resultats més exitosos. Així es desprèn d'una investigació de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) que posa en valor la contribució dels coneixements ambientals dels pobles indígenes a la recuperació dels ecosistemes degradats, i destaca la necessitat d'implicar-los en aquests projectes per garantir el manteniment de les àrees restaurades a llarg termini.

Els pobles indígenes i les comunitats rurals es veuen afectades pel canvi ambiental global perquè depenen directament de l'entorn per satisfer les seves necessitats bàsiques. Per tant, salvaguardar i restaurar la resiliència de l'ecosistema és fonamental per garantir la seva sobirania alimentària i sanitària, així com el seu benestar general. El seu interès en restaurar els hàbitats dels quals depenen, i els seus coneixements íntims del territori, els seus recursos i les dinàmiques que els afecten els posicionen com a elements claus per a la consecució dels objectius de projectes de restauració ecològica.

No obstant això, les contribucions dels indígenes i les comunitats locals segueixen sense estar presents en els fòrums de polítiques ambientals a nivell internacional, en què es prioritzen aspectes biològics i la factibilitat de la restauració envers les preocupacions locals.

L'estudi, dirigit per la investigadora ICREA de l'ICTA-UAB Victoria Reyes- García, revisa centenars de casos en què, mitjançant les pràctiques tradicionals, les poblacions indígenes han contribuït a gestionar, adaptar i restaurar la terra, creant en ocasions nous tipus de ecosistemes de gran biodiversitat. "Existeixen molts exemples en què els pobles indígenes han assumit rols de lideratge en la restauració de boscos, llacs i rius, prats i terres desertitzades, manglars, esculls i aiguamolls degradats per persones alienes o pel canvi climàtic, aconseguint els objectius de la restauració i augmentant la participació de la població autòctona ", explica Victoria Reyes-García.

Les pràctiques tradicionals dels pobles indígenes inclouen accions com la crema intencionada en determinats llocs o moments de l'any per afavorir la diversitat, la deposició de deixalles per enriquir les terres, els sistemes de cultiu rotatiu per mantenir la cobertura forestal i la diversitat de plantes, la plantació intercalada d’espècies útils en boscos natius per augmentar la diversitat forestal, o la dispersió de llavors d'espècies riques i la retirada de males herbes per mantenir la capacitat de recuperació de les praderies.

No obstant això, la investigació posa de manifest que no totes les iniciatives de restauració en què les poblacions indígenes i rurals han pres part han estat beneficioses o d’èxit. "Algunes campanyes no han involucrat amb èxit a les poblacions locals o no han tingut impacte en la reforestació degut a la manca de claredat de les polítiques dissenyades a nivell central o per l’oblit dels interessos locals", comenta Reyes-García, que emfatitza que els resultats positius acostumen a estar associats a projectes en què les comunitats locals han estat involucrades activament des del disseny de les accions, s'han reconegut les seves institucions tradicionals, i s'han garantit tant els beneficis directes per a les poblacions locals a curt termini com les ajudes per al manteniment de les zones restaurades a llarg termini.

Per això, Victoria Reyes-García defensa que “per complir amb l'objectiu 15 de les Metes d'Aichi del Conveni de Diversitat Biològica (CDB) de les Nacions Unides sobre restauració del 15% dels ecosistemes degradats a nivell mundial és necessari augmentar la participació de poblacions indígenes i les comunitats locals en les activitats de restauració ecològica".

Foto: Joan de la Malla


Article de recerca:

Reyes‐García V., Fernández‐Llamazares A., McElwee P., Molnár Z., Öllerer Z., Wilson S.J., Brondizio E.S. (2018). The contributions of Indigenous Peoples and Local Communities to ecological restoration. Restoration Ecology.

Disponible online: https://doi.org/10.1111/rec.12894

Activitats ICTA