Per què els ambientalistes mengen carn?

Un estudi de l'ICTA-UAB analitza els motius pels quals científics conscienciats amb el medi ambient no renuncien al consum de carn, causant d'importants impactes ambientals al planeta.

La gestió del verd urbà permet incrementar la presència d’ocells a les ciutats

Incrementar la biodiversitat del verd urbà permetria augmentar la presència d’aus passeriformes a les ciutats mediterrànies, segons un estudi científic realitzat per investigadors de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) que analitza quines estratègies cal implementar sobre la vegetació urbana per aconseguir “naturalitzar” les ciutats afavorint l’entrada de flora i fauna.

El riu Ebre aboca anualment 2.200 milions de microplàstics al Mar Mediterrani

Un estudi de l'ICTA-UAB analitza la distribució i concentració de microplàstics procedents d'un dels principals rius de la Mediterrània occidental.

Un projecte europeu ofereix ajuda per crear hivernacles a cobertes

L'Institut de Ciència i Tecnologia Ambiental de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) ha obert una convocatòria que pretén donar suport a nous projectes d'hivernacles en cobertes, en el marc del Projecte GROOF.

L’ICTA-UAB participa al projecte que habilitarà 10 escoles de Barcelona com a refugis climàtics

L’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Bracelona (ICTA-UAB) és una de les institucions impulsores d’un projecte que habilitarà 10 escoles de Barcelona com a refugis climàtics per disminuir l’impacte de les altes temperatures de l’estiu.

L'escalfament de l’oceà podria portar a un 17% menys de biomassa d'espècies marines a nivell global, a finals de segle

El canvi climàtic afectarà la distribució i abundància de la vida marina, però la magnitud total d'aquests canvis ha estat difícil de predir, fins ara, a causa de les limitacions dels models d'ecosistemes individuals utilitzats per a tals pronòstics.

Un estudi desestima les polítiques de creixement verd per fer front a l'emergència ecològica

Investigadors de l'ICTA-UAB i de la Goldsmiths University of London indiquen que la reducció d'emissions només és compatible amb un menor creixement o amb el decreixement econòmic.

Solucions transfrontereres al problema de les males herbes

Les espècies de males herbes continuen estenent-se i els costos per gestionar aquest problema segueixen augmentant tot i la implementació de millors pràctiques de maneig i l'esforç del personal de recerca i d'extensió que les promou entre els administradors de les terres.

Els espais verds urbans no beneficien la salut de tots

La creació de parcs i zones verdes en els nuclis urbans té efectes positius en la salut dels seus residents, de manera general.

L'investigador de l’ICTA-UAB Antoni Rosell-Melé obté una ERC Advanced Grant

L'investigador de ICTA-UAB Antoni Rosell-Melé ha estat guardonat amb un projecte "Advanced Grant" (AdvGr) del Consell Europeu de Recerca (ERC) per desenvolupar el projecte científic "Nou enfocament geoquímic per reconstruir la dinàmica paleo-atmosfèrica tropical" (PALADYN).

L'agricultura urbana en terrats permet produir aliments sans, frescos i sostenibles

La implementació d'horts urbans als terrats dels edificis permetria produir aliments agrícoles frescos, sans i sostenibles per garantir la sobirania alimentària de les ciutats, cada vegada més poblades.

El coneixement indígena, clau per a l'èxit en la restauració d’ecosistemes

Els projectes de restauració ecològica que involucren les comunitats indígenes i locals de manera activa tenen resultats més exitosos.

Els canvis futurs en el benestar humà dependran més de factors socials que de factors econòmics

Els canvis en la percepció del benestar personal que es produiran en les properes tres dècades a nivell global, dependran en major mesura de factors socials que d'aspectes macroeconòmics.

Èxit a l'ICTA-UAB: sis beques ERC en 3 anys

L’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) ha rebut sis ajuts del Consell Europeu de Recerca (ERC) en tres anys, durant el període comprès entre finals del 2015 i finals del 2018. Cadascun d’aquests projectes (dotats d’entre 1.

El transport aeri, principal font de contaminació del turisme a Barcelona

Cada visitant de la ciutat de Barcelona produeix al dia una emissió de 96,9 kg CO2 eq, el que suposa una petjada de carboni equivalent a conduir un cotxe 410 quilòmetres sense parar.
Notícies
El coneixement indígena, clau per a l'èxit en la restauració d’ecosistemes

Data: 2019-02-26


 

Els projectes de restauració ecològica que involucren les comunitats indígenes i locals de manera activa tenen resultats més exitosos. Així es desprèn d'una investigació de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) que posa en valor la contribució dels coneixements ambientals dels pobles indígenes a la recuperació dels ecosistemes degradats, i destaca la necessitat d'implicar-los en aquests projectes per garantir el manteniment de les àrees restaurades a llarg termini.

Els pobles indígenes i les comunitats rurals es veuen afectades pel canvi ambiental global perquè depenen directament de l'entorn per satisfer les seves necessitats bàsiques. Per tant, salvaguardar i restaurar la resiliència de l'ecosistema és fonamental per garantir la seva sobirania alimentària i sanitària, així com el seu benestar general. El seu interès en restaurar els hàbitats dels quals depenen, i els seus coneixements íntims del territori, els seus recursos i les dinàmiques que els afecten els posicionen com a elements claus per a la consecució dels objectius de projectes de restauració ecològica.

No obstant això, les contribucions dels indígenes i les comunitats locals segueixen sense estar presents en els fòrums de polítiques ambientals a nivell internacional, en què es prioritzen aspectes biològics i la factibilitat de la restauració envers les preocupacions locals.

L'estudi, dirigit per la investigadora ICREA de l'ICTA-UAB Victoria Reyes- García, revisa centenars de casos en què, mitjançant les pràctiques tradicionals, les poblacions indígenes han contribuït a gestionar, adaptar i restaurar la terra, creant en ocasions nous tipus de ecosistemes de gran biodiversitat. "Existeixen molts exemples en què els pobles indígenes han assumit rols de lideratge en la restauració de boscos, llacs i rius, prats i terres desertitzades, manglars, esculls i aiguamolls degradats per persones alienes o pel canvi climàtic, aconseguint els objectius de la restauració i augmentant la participació de la població autòctona ", explica Victoria Reyes-García.

Les pràctiques tradicionals dels pobles indígenes inclouen accions com la crema intencionada en determinats llocs o moments de l'any per afavorir la diversitat, la deposició de deixalles per enriquir les terres, els sistemes de cultiu rotatiu per mantenir la cobertura forestal i la diversitat de plantes, la plantació intercalada d’espècies útils en boscos natius per augmentar la diversitat forestal, o la dispersió de llavors d'espècies riques i la retirada de males herbes per mantenir la capacitat de recuperació de les praderies.

No obstant això, la investigació posa de manifest que no totes les iniciatives de restauració en què les poblacions indígenes i rurals han pres part han estat beneficioses o d’èxit. "Algunes campanyes no han involucrat amb èxit a les poblacions locals o no han tingut impacte en la reforestació degut a la manca de claredat de les polítiques dissenyades a nivell central o per l’oblit dels interessos locals", comenta Reyes-García, que emfatitza que els resultats positius acostumen a estar associats a projectes en què les comunitats locals han estat involucrades activament des del disseny de les accions, s'han reconegut les seves institucions tradicionals, i s'han garantit tant els beneficis directes per a les poblacions locals a curt termini com les ajudes per al manteniment de les zones restaurades a llarg termini.

Per això, Victoria Reyes-García defensa que “per complir amb l'objectiu 15 de les Metes d'Aichi del Conveni de Diversitat Biològica (CDB) de les Nacions Unides sobre restauració del 15% dels ecosistemes degradats a nivell mundial és necessari augmentar la participació de poblacions indígenes i les comunitats locals en les activitats de restauració ecològica".

Foto: Joan de la Malla


Article de recerca:

Reyes‐García V., Fernández‐Llamazares A., McElwee P., Molnár Z., Öllerer Z., Wilson S.J., Brondizio E.S. (2018). The contributions of Indigenous Peoples and Local Communities to ecological restoration. Restoration Ecology.

Disponible online: https://doi.org/10.1111/rec.12894

Activitats ICTA