Els residus miners abocats a la badia de Portmán segueixen alliberant metalls al mar 25 anys després del seu cessament

Els residus miners abocats a la badia de Portmán segueixen alliberant metalls al mar 25 anys després del seu cessament.

Un nou projecte ICTA-UAB avaluarà els impactes dels micro i nanoplàstics en els oceans tropicals i temperats

Un nou projecte liderat per la investigadora de l'ICTA-UAB Patrizia Ziveri és un dels cinc projectes seleccionats per rebre finançament de la Iniciativa de Programació Conjunta Mars i Oceans Productius i Saludables (Oceans JPI).

El Big Data revela una extraordinària unitat subjacent a la diversitat de la vida

Un estudi de l'ICTA-UAB assenyala el creixement com a element clau per explicar el funcionament de tots els éssers vius.

Jeroen van den Bergh, doctor honoris causa per l'Open University dels Països Baixos

L’economista ambiental de l’ICTA-UAB Prof. Dr. Jeroen van den Bergh va ser anomenat doctor honoris causa per la Open University dels Països Baixos.

L'Acord de París es veu obstaculitzat per promeses inconsistents, segons un estudi de l'ICTA-UAB

Les promeses de l'Acord Climàtic de París realitzades per alguns països podrien no ser tan ambicioses com semblen, segons un estudi realitzat per investigadors de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB).

Troben altes concentracions de plom en la fauna silvestre de l'Amazònia

Investigadors de l'ICTA-UAB i de la UVic-UCC han detectat concentracions de plom elevades en mostres de fauna salvatge de l'Amazònia peruana, originades per la munició de plom i la contaminació relacionada amb l'extracció petroliera.

Mesuren el potencial dels boscos per alentir el canvi climàtic

Els boscos pirinencs, cornisa cantàbrica i Galícia mostren un important potencial per acumular quantitats encara més grans de diòxid de carboni en el futur i així ajudar a frenar l'augment en les concentracions del gas CO2 que està escalfant el planeta.

Per què els ambientalistes mengen carn?

Un estudi de l'ICTA-UAB analitza els motius pels quals científics conscienciats amb el medi ambient no renuncien al consum de carn, causant d'importants impactes ambientals al planeta.

La gestió del verd urbà permet incrementar la presència d’ocells a les ciutats

Incrementar la biodiversitat del verd urbà permetria augmentar la presència d’aus passeriformes a les ciutats mediterrànies, segons un estudi científic realitzat per investigadors de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) que analitza quines estratègies cal implementar sobre la vegetació urbana per aconseguir “naturalitzar” les ciutats afavorint l’entrada de flora i fauna.

El riu Ebre aboca anualment 2.200 milions de microplàstics al Mar Mediterrani

Un estudi de l'ICTA-UAB analitza la distribució i concentració de microplàstics procedents d'un dels principals rius de la Mediterrània occidental.

Un projecte europeu ofereix ajuda per crear hivernacles a cobertes

L'Institut de Ciència i Tecnologia Ambiental de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) ha obert una convocatòria que pretén donar suport a nous projectes d'hivernacles en cobertes, en el marc del Projecte GROOF.

L’ICTA-UAB participa al projecte que habilitarà 10 escoles de Barcelona com a refugis climàtics

L’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Bracelona (ICTA-UAB) és una de les institucions impulsores d’un projecte que habilitarà 10 escoles de Barcelona com a refugis climàtics per disminuir l’impacte de les altes temperatures de l’estiu.

Un estudi desestima les polítiques de creixement verd per fer front a l'emergència ecològica

Investigadors de l'ICTA-UAB i de la Goldsmiths University of London indiquen que la reducció d'emissions només és compatible amb un menor creixement o amb el decreixement econòmic.

El coneixement indígena, clau per a l'èxit en la restauració d’ecosistemes

Els projectes de restauració ecològica que involucren les comunitats indígenes i locals de manera activa tenen resultats més exitosos.

El transport aeri, principal font de contaminació del turisme a Barcelona

Cada visitant de la ciutat de Barcelona produeix al dia una emissió de 96,9 kg CO2 eq, el que suposa una petjada de carboni equivalent a conduir un cotxe 410 quilòmetres sense parar.
Notícies
Es preveuen nivells de pol·len molt alts per a aquesta primavera

Data: 2019-03-19

 

Les pol·linitzacions d’aquesta primavera i estiu començaran en el moment habitual però seran molt importants. Això fa referència al pol·len de plàtan d’ombra, parietària, gramínies, plantatge, blets i olivera, entre d’altres. Així ho han explicat investigadors de la Xarxa Aerobiològica de Catalunya de l’ICTA-UAB i del Departament de Biologia Animal, Biologia Vegetal i Ecologia de la UAB, que han presentat avui les previsions dels nivells de pol·len i espores a l’atmosfera a Catalunya per a la primavera i l’estiu.

Venim d’un any 2018 càlid i extraordinàriament plujós i nivós, amb una tardor de les més plujoses de les darreres dècades i d’un hivern (2019) dels més càlids i secs de les darreres dècades- L’abundor d’aigua al sòl en el moment en què les plantes, sobretot els arbres, arranquen la seva activitat desprès de l’aturada per fred, i les temperatures suaus per l’època en el moment de l’inici de les pol·linitzacions s’ha traduït en floracions i pol·linitzacions molt potents durant l’hivern (destaquem la del xiprer i altres cupressàcies). A més, les prediccions meteorològiques dels experts per aquesta primavera diuen que la primavera serà lleugerament més càlida del que era habitual (0.5 - 1ºC) i, pel que fa a la pluja, com de costum. 

Segons la investigadora de l’ICTA-UAB i del Dept. Biologia Animal, Biologia Vegetal i Ecologia, Jordina Belmonte, enguany les pol·linitzacions hivernals del xiprer han començat molt fortes, superant les concentracions mitjanes històriques enregistrades de 1994 a l’actualitat. Altres plantes d’hivern com freixe i avellaner han pol·linitzat una mica més tard de l’habitual però també amb una intensitat important.

El març moltes plantes comencen la seva pol·linització i aquest 2019 ho estan fent aviat i amb força. Hi ha concentracions molt elevades i es preveu que seguiran així de pòl·lens que causen moltes al·lèrgies com són plàtan i parietària i d’altres menys problemàtics per la salut com són els de pi i de pollancre; també han començat a pol·linitzar les gramínies però de moment encara amb nivells baixos (augmentaran a l’abril). 

Aquesta primavera, si les pol·linitzacions coincideixin amb pluges durant les hores de llum, pot passar que les gotes d'aigua arrosseguin el pol·len i les flors cap al terra, que les pol·linitzacions quedin escurçades en el temps i que a l’aire hi acabi havent menys pol·len del que hi hauria pogut haver. 

No obstant, la mateixa pluja que pot netejar l'aire de pol·len serveix de reg per a les plantes que pol·linitzaran més endavant i ens podem trobar que tinguem pol·linitzacions de fi de primavera i estiuenques importants de parietària, gramínies, plantatge, blets, olivera i artemísia, entre d'altres. 

Belmonte recorda que tot podria canviar si la primavera fos força plujosa durant les hores de llum i també si les temperatures passessin força ràpidament a ser superiors a les esperades en primavera, perquè ambdues coses podrien fer que les floracions i pol·linitzacions duressin menys temps de l’habitual i per tant afectessin durant menys temps.

A Catalunya, un milió i mig de persones pateixen alguna patologia al·lèrgica respiratòria, i en 4 de cada 10 casos està provocada per un pol·len. Considerant que aquests són la primera causa de rinoconjuntivitis i la segona causa d’asma, la quantificació dels grans de pol·len a l'atmosfera és de vital importància per dissenyar les estratègies terapèutiques i de prevenció per a cada pacient al·lèrgic. 



Segons dades publicades de l'Enquesta de Salut a Catalunya (ESCA) 2015, les «al·lèrgies cròniques» afecten el 14.7% dels adults (8è problema de salut) i el 10.4% dels nens (2on problema de salut). A més, en la franja d'edat de 15  a 44 anys (gent jove en edat productiva), són el primer problema de salut en els homes i el segon en les dones.

Les malalties al·lèrgiques han augmentat notablement en els últims anys. Els estudis apunten que les malalties al·lèrgiques s'han duplicat en els últims 15 anys en els països desenvolupats, afectant el 25% de la població. Es preveu que en un parell de dècades puguin afectar a la meitat de la població.  

Segons dades conjuntes de la Xarxa Aerobiològica de Catalunya (XAC) de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la UAB (ICTA-UAB) i del BABVE i de la Societat Catalana d’Al·lèrgia i Immunologia Clínica (SCAIC), els tipus de pol·len més abundants en general a l’atmosfera de Catalunya són les cupressàcies (23%), el plàtan d'ombra (10%), la parietària (6%), l’olivera (5%), les gramínies (4%) i les quenopodiàcies (3%), tot i que pot haver-hi variacions segons la zona geogràfica de Catalunya que considerem. Per altra banda, les sensibilitzacions més prevalents en els pacients al·lèrgics són al pol·len de les gramínies (51,6%), el plàtan d’ombra (38,7%), l’olivera (35,5%), les cupressàcies (22,6%) i les quenopodiàcies (6,5%).
El coneixement en tot moment dels nivells de pol·len atmosfèrics, la seva estacionalitat, els seus pics de concentració i la durada de l’estació pol·línica, són eines molt útils en la pràctica mèdica pel diagnòstic, la prevenció i el tractament de les al·lèrgies causades pel pol·len. I el seu estudi continuat elaborant una base de dades permet estudiar l’efecte del canvi climàtic en la dinàmica de la vegetació i de la pol·linització de les plantes.

Activitats ICTA