Empoderant les dones contra la pobresa energètica a la Mediterrània

Un projecte internacional liderat per l'ICTA-UAB, Enginyeria sense Fronteres Catalunya i l'Institut de Recerca en Energia de Catalunya (IREC) contribueix a abordar els problemes de subministrament energètic en 1.500 llars de l'Àrea Metropolitana de Barcelona.

La pesca podria alleujar una emergència alimentària mundial en casos extrems

Un estudi internacional liderat per l'ICTA-UAB defensa que, si es gestiona de manera sostenible amb anticipació, la pesca podria pal·liar situacions d'escassetat alimentària fins i tot després d'un conflicte nuclear.

La lluita contra el greu deteriorament de la natura requereix d'objectius múltiples i ambiciosos

Investigadors del BC3, l’ICTA-UAB i la Universitat de La Laguna avaluen els criteris del Conveni sobre la Diversitat Biològica de Nacions Unides.

Restaurar el 30% dels ecosistemes del món en àrees prioritàries podria prevenir el 70% de les extincions

Segons un informe de Nature en què participa l'ICTA-UAB, aquesta acció permetria absorbir prop de la meitat del carboni acumulat a l'atmosfera des de la Revolució Industrial.

Reconstrueixen la dieta de les societats precolombines de la Amazònia brasilera

Un estudi del l’ICTA-UAB demostra que la caça i la gestió agroforestal, i no la pesca, va ser la base de l’economia de subsistència de les societats precolombines a la costa amazònica brasilera.

El model de conservació de la vida silvestre soscava els drets de les comunitats locals i indígenes a l'Índia

El mapa EJAtlas de l'ICTA-UAB denuncia que l'actual model anteposa el creixement i guanys a la vida humana i la natura que pretén protegir.

L'escalfament i l'acidificació oceànica perjudiquen les comunitats de fitoplàncton calcari

Una investigació liderada per científics de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) alerta que els efectes de l'escalfament del mar Mediterrani a les comunitats planctòniques es veuran agreujats per l'acidificació oceànica.

L’economista de l’ICTA-UAB Joan Martínez Alier guanya el Premi Balzan de reptes ambientals

L'economista Joan Martínez Alier de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB), és un dels guardonats amb el Premi Balzan 2020 en la categoria de "Reptes ambientals: Respostes de les Ciències Socials i les Humanitats".

Els pobles indígenes, essencials per a comprendre el canvi ambiental

Una investigació internacional en què participa l'ICTA-UAB mostra com el coneixement indígena i local pot ajudar a gestionar els ecosistemes i la vida silvestre.

Una nova publicació del projecte MAGIC ofereix una mirada crítica a l'economia circular

Amb l'atenció mundial centrada en la pandèmia per la COVID-19, els problemes que estaven a l'avantguarda de la preocupació pública fa només uns mesos semblen haver desaparegut màgicament.

Els beneficis econòmics de protegir el 30% de la terra i els oceans del planeta supera els costos en al menys 5: 1

Un informe sense precedents en què participa l’ICTA-UAB mostra que l'economia mundial està millor amb una naturalesa més protegida.

L'ICTA-UAB rep l'acreditació d'Unitat d'Excel·lència Maria de Maeztu per segona vegada consecutiva

L'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) ha estat acreditat com a Unitat d'Excel·lència Maria de Maeztu per segona vegada consecutiva, pel Ministeri de Ciència i Innovació espanyol.

Projecte experimental d'agricultura urbana, local i tradicional en Sabadell

L'ICTA-UAB i l’Ajuntament de Sabadell constitueixen la comunitat FoodE, que aplega tots els actors implicats en el sistema de producció alimentària de la ciutat i en aquesta iniciativa.

Què respirem quan som al bosc?

Un estudi caracteritza per primera vegada la química forestal de l’aire per sota la copa dels arbres en un alzinar mediterrani, i detecta les concentracions màximes al juliol i agost.

La ciència a Catalunya contra la COVID-19

Una seixantena d'investigadors ICREA, entre els quals Isabelle Anguelovski de l'ICTA-UAB, lideren més d'un centenar d'activitats de recerca sobre la COVID-19.

L'acadèmia en temps del COVID-19: cap a una ètica de la cura

                                                                                                                                                                       .

Una plataforma informàtica dóna visibilitat als micropobles de Catalunya

Un equip de recerca de la UAB, en col·laboració amb l’Associació de Micropobles de Catalunya, ha creat el Sistema d’Informació Geogràfica (SIG) per a uns micropobles actius i sostenibles (GISASH).

Els defensors de la justícia ambiental són víctimes de violència i assassinats

Els moviments ciutadans aconsegueixen aturar la degradació ambiental fins en un 27% dels conflictes ambientals, segons un estudi de l'ICTA-UAB.

Canvis tecnològics i nous estils de vida baixos en carboni, claus per mitigar els efectes del canvi climàtic

Per aconseguir mitigar els efectes del canvi climàtic i assolir una societat més sostenible, cal transformar l'actual sistema energètic basat en els combustibles fòssils en un model basat en energies renovables.

Impactes del canvi climàtic estudiats usant el refranyer popular

Membres de la comunitat de reg que realitzen treballs de manteniment en una sèquia de acarament (situada al cim de la muntanya) per millorar la circulació d'aigua per a reg i consum humà.

Els atuells neolítics revelen com va ser el consum de llet a Europa fa 7.000 anys

Ceràmica procedent del jaciment arqueològic de Verson (França) analitzada en la recerca (Fotografia d'Annabelle Cocollos, Conseil départemental du Calvados ou CD14, publicada en Germain-Vallée et al.

El creixement econòmic és incompatible amb la conservació de la biodiversitat

Un estudi en el qual intervenen més de 20 especialistes en ecologia de la conservació i economia ecològica posa en evidència la contradicció entre el creixement econòmic i la conservació de la biodiversitat.

La lluita pel poder obstaculitza les polítiques urbanes d'adaptació al canvi climàtic

Les accions de transformació que realitzen les ciutats per adaptar-se i mitigar els impactes del canvi climàtic es poden veure menyscabades per les lluites polítiques pel poder municipal.

L'anàlisi del sutge dels incendis tropicals dipositat a l'oceà ajudarà a predir els futurs canvis climàtics del planeta

L'ICTA-UAB va dur a terme una expedició científica a l'oceà Atlàntic per agafar mostres de pols i fum dels incendis de l'Àfrica tropical dipositat en els sediments marins.

El corall vermell es recupera de manera efectiva en àrees protegides de la Mediterrània després de dècades de sobreexplotació

Les mesures de protecció de les Àrees Marines Protegides han permès que les colònies de corall vermell (Corallium rubrum) s'hagin recuperat parcialment en el Mar Mediterrani, assolint nivells de salut similars als de la dècada de 1980 a Catalunya i a la dècada de 1960 a la Mar de Ligúria (Nord-oest d’Itàlia).

Els "clubs climàtics subnacionals" podrien ser claus per combatre el canvi climàtic

La creació de "clubs climàtics" que ofereixin la seva adhesió a estats subnacionals, i no només a països, podria accelerar l'avanç cap a una política de canvi climàtic harmonitzada a nivell mundial.
Notícies
L'agricultura urbana en terrats permet produir aliments sans, frescos i sostenibles

Data: 2019-03-29


La implementació d'horts urbans als terrats dels edificis permetria produir aliments agrícoles frescos, sans i sostenibles per garantir la sobirania alimentària de les ciutats, cada vegada més poblades. Així es desprèn de la investigació sobre agricultura urbana desenvolupada per l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) en el marc del projecte FertileCity, els resultats es van presentar ahir amb la participació d'un centenar de persones procedents d'institucions públiques, privades i associacions.

S'estima que el 2050, el 66% de la població mundial viurà a nuclis urbans i la demanda d'aliments augmentarà en un 30%. En aquest context, l'agricultura urbana està proliferant no només com un sistema sostenible de producció i consum local d'aliments, sinó com una eina per millorar la qualitat de l'aire i la temperatura, reduir l'impacte ambiental del transport de mercaderies, donar suport a les economies locals i proveir serveis socials en àmbits com l'educació, la salut, la inclusió social o el lleure.

El projecte FertileCity, en el qual també participen investigadors de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), ha analitzat la implementació de l'agricultura urbana a les cobertes dels edificis amb l'objectiu d'aprofitar aquests espais buits mitjançant la instal·lació d'hivernacles. Entre els factors que limiten el desenvolupament de l'agricultura urbana, destaca el temor que la contaminació atmosfèrica de les ciutats pugui repercutir en la salubritat dels aliments agrícoles conreats. Els resultats posen de manifest que les verdures produïdes tant en l'hivernacle de l'ICTA-UAB (ubicat al campus UAB costat de l'AP-7) com en altres horts situats en àrees d'alta densitat de trànsit a Barcelona, no estan contaminades per metalls pesats, i que els nivells de níquel, arsènic, cadmi i plom estan molt per sota dels límits permesos per la legislació en matèria alimentària. L'estudi va analitzar la producció de vegetals sense terra, emprant perlita com a substrat i aportant a la planta els nutrients necessaris juntament amb l'aigua de reg procedent de la pluja. Així doncs, també es va descartar la contaminació de metalls pesants a través del substrat, una font habitual.



L'estudi determina que tan sols és necessari disposar d'un metre quadrat de cultiu per produir fins a 17 quilograms de tomàquet, una quantitat superior al consum mitjà anual de tomàquets per persona, xifrat en 16,1 kg. A més, per poder recollir l'aigua de pluja suficient per mantenir el cultiu es precisa d'un metre quadrat addicional. Segons els investigadors del projecte, les condicions meteorològiques a l'interior de l'hivernacle proporcionen l'entorn adequat per produir tomàquet a l'estiu en un cicle allargat (plantant a principis de gener). Els cultius de fruit, com el tomàquet, tenen un impacte ambiental més baix i millors resultats econòmics que els cultius de fulla (com l'enciam) ja que les productivitats són més altes. "Durant l'hivern aprofitem l'hivernacle per produir altres aliments menys exigents a la radiació que el tomàquet", explica el Dr. Xavier Gabarrell, investigador del projecte i director de l'ICTA-UAB, que assegura que "el projecte FertileCity demostra que els cultius de mongeta tendra, bleda, espinacs, ruca i enciam són viables a l'hivern gràcies a la inèrcia tèrmica de l'edifici i l'hivernacle que proporciona una temperatura adequada per a aquests cultius".

Els aliments produïts mitjançant agricultura urbana en terrats en hivernacles són percebuts positivament per part dels consumidors, per la seva qualitat i pel sistema de producció. Els consumidors els consideren frescos (en un 93%), saborosos (80,5%) i amb un impacte ambiental menor (68,5%). La valoració és encara més favorable entre els enquestats que tenien coneixement previ dels projectes d'agricultura urbana a coberta que entre els que desconeixien aquest model de producció. Per Gabarrell, "els resultats de les enquestes realitzades indiquen que el 81,5% desitjaria comprar aquests productes si tingués l'opció de fer-ho" i incideix que "l'agricultura urbana a les cobertes dels edificis té un gran potencial per incrementar l'actual producció i consum local d'aliments amb un impacte ambiental i un cost econòmic menor que els productes convencionals importats d'altres regions".

La presentació de resultats va comptar amb una visita als laboratoris d'agricultura urbana ubicats a l'hivernacle de l'edifici ICTA-UAB així com un tast de productes agrícoles recollits el dia anterior com mongetes tendres cuinades amb soja, quiches de bledes i amanides, entre d'altres plats.

 

Activitats ICTA
No hi ha esdeveniments enregistrats a partir d' aquesta data.