Per què els ambientalistes mengen carn?

Un estudi de l'ICTA-UAB analitza els motius pels quals científics conscienciats amb el medi ambient no renuncien al consum de carn, causant d'importants impactes ambientals al planeta.

La gestió del verd urbà permet incrementar la presència d’ocells a les ciutats

Incrementar la biodiversitat del verd urbà permetria augmentar la presència d’aus passeriformes a les ciutats mediterrànies, segons un estudi científic realitzat per investigadors de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) que analitza quines estratègies cal implementar sobre la vegetació urbana per aconseguir “naturalitzar” les ciutats afavorint l’entrada de flora i fauna.

El riu Ebre aboca anualment 2.200 milions de microplàstics al Mar Mediterrani

Un estudi de l'ICTA-UAB analitza la distribució i concentració de microplàstics procedents d'un dels principals rius de la Mediterrània occidental.

Un projecte europeu ofereix ajuda per crear hivernacles a cobertes

L'Institut de Ciència i Tecnologia Ambiental de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) ha obert una convocatòria que pretén donar suport a nous projectes d'hivernacles en cobertes, en el marc del Projecte GROOF.

L’ICTA-UAB participa al projecte que habilitarà 10 escoles de Barcelona com a refugis climàtics

L’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Bracelona (ICTA-UAB) és una de les institucions impulsores d’un projecte que habilitarà 10 escoles de Barcelona com a refugis climàtics per disminuir l’impacte de les altes temperatures de l’estiu.

L'escalfament de l’oceà podria portar a un 17% menys de biomassa d'espècies marines a nivell global, a finals de segle

El canvi climàtic afectarà la distribució i abundància de la vida marina, però la magnitud total d'aquests canvis ha estat difícil de predir, fins ara, a causa de les limitacions dels models d'ecosistemes individuals utilitzats per a tals pronòstics.

Un estudi desestima les polítiques de creixement verd per fer front a l'emergència ecològica

Investigadors de l'ICTA-UAB i de la Goldsmiths University of London indiquen que la reducció d'emissions només és compatible amb un menor creixement o amb el decreixement econòmic.

Solucions transfrontereres al problema de les males herbes

Les espècies de males herbes continuen estenent-se i els costos per gestionar aquest problema segueixen augmentant tot i la implementació de millors pràctiques de maneig i l'esforç del personal de recerca i d'extensió que les promou entre els administradors de les terres.

Els espais verds urbans no beneficien la salut de tots

La creació de parcs i zones verdes en els nuclis urbans té efectes positius en la salut dels seus residents, de manera general.

L'investigador de l’ICTA-UAB Antoni Rosell-Melé obté una ERC Advanced Grant

L'investigador de ICTA-UAB Antoni Rosell-Melé ha estat guardonat amb un projecte "Advanced Grant" (AdvGr) del Consell Europeu de Recerca (ERC) per desenvolupar el projecte científic "Nou enfocament geoquímic per reconstruir la dinàmica paleo-atmosfèrica tropical" (PALADYN).

L'agricultura urbana en terrats permet produir aliments sans, frescos i sostenibles

La implementació d'horts urbans als terrats dels edificis permetria produir aliments agrícoles frescos, sans i sostenibles per garantir la sobirania alimentària de les ciutats, cada vegada més poblades.

El coneixement indígena, clau per a l'èxit en la restauració d’ecosistemes

Els projectes de restauració ecològica que involucren les comunitats indígenes i locals de manera activa tenen resultats més exitosos.

Els canvis futurs en el benestar humà dependran més de factors socials que de factors econòmics

Els canvis en la percepció del benestar personal que es produiran en les properes tres dècades a nivell global, dependran en major mesura de factors socials que d'aspectes macroeconòmics.

Èxit a l'ICTA-UAB: sis beques ERC en 3 anys

L’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) ha rebut sis ajuts del Consell Europeu de Recerca (ERC) en tres anys, durant el període comprès entre finals del 2015 i finals del 2018. Cadascun d’aquests projectes (dotats d’entre 1.

El transport aeri, principal font de contaminació del turisme a Barcelona

Cada visitant de la ciutat de Barcelona produeix al dia una emissió de 96,9 kg CO2 eq, el que suposa una petjada de carboni equivalent a conduir un cotxe 410 quilòmetres sense parar.
Notícies
Els espais verds urbans no beneficien la salut de tots

Data: 2019-04-03



 

La creació de parcs i zones verdes en els nuclis urbans té efectes positius en la salut dels seus residents, de manera general. No obstant això, a l'explorar amb més detall, es conclou que només les classes socials més afavorides es beneficien d'aquests espais. Un nou article publicat per un grup d'investigadores de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) i de l'Institut d'Investigació Mèdica de l'Hospital del Mar (IMIM) posa de manifest que, tot i que viure en àrees amb espais verds s'associa amb una millor salut autopercebuda per part dels residents, aquests beneficis exclouen les classes socials amb un menor nivell educatiu i menors ingressos econòmics.

L’"ecologització" progressiva de les ciutats mitjançant la creació de zones verdes, parcs i corredors ecològics pot tenir efectes positius per a la salut física i psicològica de les persones. Aquest procés creixent de "verdificació" s'ha associat a la millora de la qualitat de l'aire, el foment de la pràctica d'exercici físic i a la creació de vincles socials més forts entre els veïns, reduint així nivells d'estrès crònic i millorant la salut en general. No obstant això, aquestes transformacions poden anar acompanyades de processos de gentrificació pels qual la població originària d'un barri de classe mitjana-baixa o baixa és desplaçada (social, cultural i/o físicament) pels nous residents de major poder adquisitiu que arriben a la zona atrets per l'oferta d'habitatges i serveis més atractius.

L'estudi, dut a terme a la ciutat de Nova York i publicat a la revista Health & Place, avalua per primera vegada si el procés de gentrificació que estan experimentant determinats barris modifica la relació existent entre els espais verds i la salut. Van prendre dades demogràfiques i de salut autopercebuda de més de 44.000 ciutadans de NYC residents en tres tipologies de barri: barris no gentrificables (els que ja inclouen molts residents de classes socioeconòmiques altes), barris que s'estaven gentrificant, i barris que no s’estaven gentrificant.

Els resultats mostren que la quantitat d'espais verds només provoca efectes positius en la salut en el cas dels barris que s'estan gentrificant. No obstant això, dins d'aquesta tipologia de barri, només es beneficien dels espais verds els ciutadans més privilegiats, és a dir, aquells que compten amb un major nivell educatiu (com a mínim un títol universitari) o ingressos econòmics superiors. Així doncs, els col·lectius més desfavorits -com els grups amb menys ingressos o menor nivell educatiu- no es beneficien de viure en barris més verds.

"La gentrificació modifica l'efecte que l'exposició a zones verdes té en la salut, resultant en beneficis només per a uns privilegiats", afirma la Dra. Helen Cole, primera autora de l'estudi i membre del Laboratori de Justícia Urbana Ambiental de Barcelona (BCNUEJ) de l'ICTA-UAB, qui afirma que les ciutats més verdes no sempre són justes i saludables per a tothom per igual, i que els beneficis dels espais verds no solen ser equitatius.

La quantitat d'àrees verdes a les altres dues tipologies de barri (barris que no s'estan gentrificant) no es relaciona amb efectes en la salut dels residents. Això pot ser degut a que l'efecte dels espais verds es veu contrarestat per altres determinants de salut. Per exemple, els veïns de barris benestants poden gaudir de molts altres serveis i d'activitats de lleure amb repercussió en la salut. Per contra, els de classes vulnerables presenten, en general, un estat de salut pitjor per les seves condicions socioeconòmiques o altres desavantatges.

La Dra. Helen Cole remarca la importància dels resultats perquè "un argument habitual a favor de la gentrificació és que els "beneficis" de noves àrees millorades, com les que tendeixen a gentrificar-se, tenen efectes en els residents a llarg termini. Els nostres resultats indiquen que, quan es tracta dels beneficis de les zones verdes a la salut, això no sembla succeir" i recorda que "només els que podríem considerar "gentrificadors" es veuen afavorits, mentre que els veïns amb ingressos o nivells d'educació més baixos no es beneficien en els barris que s'estan gentrificant". Per això, els autors de l'estudi recorden que les intervencions estructurals, com els nous espais verds, s'han de planificar i avaluar-se en el context d'equitat i de canvi social urbà, i necessiten coordinar la seva acció amb altres sectors i prioritats com són la salut o l'habitatge.

Article científic 
Cole H.V.S., Triguero-Mas M., Connolly J.J.T, Anguelovski I. (2019). Determining the health benefits of green space: Does gentrification matter? Health & Place, 57 1-11

Disponible online a: https://doi.org/10.1016/j.healthplace.2019.02.001

 

Activitats ICTA