El Bojos per la Terra reprèn les sessions presencials

Després de fer diverses sessions en format virtual, el programa Bojos per la Terra impartit per l’ICTA-UAB va reprendre el passat dia 27 de juny les seves sessions formatives en format presencial.

Què respirem quan som al bosc?

Un estudi caracteritza per primera vegada la química forestal de l’aire per sota la copa dels arbres en un alzinar mediterrani, i detecta les concentracions màximes al juliol i agost.

La ciència a Catalunya contra la COVID-19

Una seixantena d'investigadors ICREA, entre els quals Isabelle Anguelovski de l'ICTA-UAB, lideren més d'un centenar d'activitats de recerca sobre la COVID-19.

L'acadèmia en temps del COVID-19: cap a una ètica de la cura

                                                                                                                                                                       .

Una plataforma informàtica dóna visibilitat als micropobles de Catalunya

Un equip de recerca de la UAB, en col·laboració amb l’Associació de Micropobles de Catalunya, ha creat el Sistema d’Informació Geogràfica (SIG) per a uns micropobles actius i sostenibles (GISASH).

Els defensors de la justícia ambiental són víctimes de violència i assassinats

Els moviments ciutadans aconsegueixen aturar la degradació ambiental fins en un 27% dels conflictes ambientals, segons un estudi de l'ICTA-UAB.

Canvis tecnològics i nous estils de vida baixos en carboni, claus per mitigar els efectes del canvi climàtic

Per aconseguir mitigar els efectes del canvi climàtic i assolir una societat més sostenible, cal transformar l'actual sistema energètic basat en els combustibles fòssils en un model basat en energies renovables.

Impactes del canvi climàtic estudiats usant el refranyer popular

Membres de la comunitat de reg que realitzen treballs de manteniment en una sèquia de acarament (situada al cim de la muntanya) per millorar la circulació d'aigua per a reg i consum humà.

Els atuells neolítics revelen com va ser el consum de llet a Europa fa 7.000 anys

Ceràmica procedent del jaciment arqueològic de Verson (França) analitzada en la recerca (Fotografia d'Annabelle Cocollos, Conseil départemental du Calvados ou CD14, publicada en Germain-Vallée et al.

El creixement econòmic és incompatible amb la conservació de la biodiversitat

Un estudi en el qual intervenen més de 20 especialistes en ecologia de la conservació i economia ecològica posa en evidència la contradicció entre el creixement econòmic i la conservació de la biodiversitat.

Enquesta: El rol del verd residencial durant el confinament pel brot de COVID-19

El grup d’investigació BCNUEJ (www.bcnuej.org) de l’ICTA-UAB (https://ictaweb.uab.cat/) i de l'IMIM (www.imim.es) estan realitzant un estudi sobre el paper del verd residencial (vegetació interior, en balcons, terrasses, coberts verdes, jardins particulars.

L'ICTA-UAB cedeix material de protección a diversos hospitals

​L' ICTA-UAB és, des del passat dilluns 16 de març de 2020, un Institut amb accés restringit.

Es preveuen nivells de pol·len alts i avançats per a aquesta primavera. No confondre l’al·lèrgia amb el COVID-19

Les pol·linitzacions d’aquesta primavera i estiu començaran uns dies abans de l’habitual i seran importants, assolint nivells per damunt de la mitjana (del període 1994-2019).

La lluita pel poder obstaculitza les polítiques urbanes d'adaptació al canvi climàtic

Les accions de transformació que realitzen les ciutats per adaptar-se i mitigar els impactes del canvi climàtic es poden veure menyscabades per les lluites polítiques pel poder municipal.

L'anàlisi del sutge dels incendis tropicals dipositat a l'oceà ajudarà a predir els futurs canvis climàtics del planeta

L'ICTA-UAB va dur a terme una expedició científica a l'oceà Atlàntic per agafar mostres de pols i fum dels incendis de l'Àfrica tropical dipositat en els sediments marins.

Quins elements i característiques han de tenir els boscos per influenciar la salut humana?

Malgrat el creixent interès de la comunitat científica i de la societat envers el potencial dels boscos com a font de salut humana, la literatura científica existent no permet establir relacions coherents entre el tipus de bosc i diferents variables de salut.

El corall vermell es recupera de manera efectiva en àrees protegides de la Mediterrània després de dècades de sobreexplotació

Les mesures de protecció de les Àrees Marines Protegides han permès que les colònies de corall vermell (Corallium rubrum) s'hagin recuperat parcialment en el Mar Mediterrani, assolint nivells de salut similars als de la dècada de 1980 a Catalunya i a la dècada de 1960 a la Mar de Ligúria (Nord-oest d’Itàlia).

Els "clubs climàtics subnacionals" podrien ser claus per combatre el canvi climàtic

La creació de "clubs climàtics" que ofereixin la seva adhesió a estats subnacionals, i no només a països, podria accelerar l'avanç cap a una política de canvi climàtic harmonitzada a nivell mundial.

L’ICTA-UAB estrena el seu programa “Bojos per la Terra” de la Fundació Catalunya La Pedrera

Uns 300 joves catalans amb aptituds i talent especial per la ciència han iniciat aquest cap de setmana una aventura única com a participants de la 8a edició del programa “Bojos per la ciència”.

Victoria Reyes-García rep una beca ERC Prof of Concept vinculada al projecte LICCI

Victoria Reyes-García, investigadora ICREA a l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB), és una dels 76 principals investigadors que rebran una de les beques Proof of Concept (PoC) del Consell Europeu de Recerca (ERC per les sigles en anglès).

L’ ICTA-UAB demana a la UAB la reducció del número de vols

Davant la situació d'emergència climàtica, reconeguda recentment per la UAB, l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) ha elaborat una proposta en què emplaça a la Universitat a adoptar una nova política de viatges entre la seva comunitat que permeti abordar una de les activitats més contaminants: els vols en avió.

Una nova avaluació considera que el discurs de la Unió Europea sobre descarbonització elèctrica necessita una revisió

És ben sabut que la Unió Europea centra els seus esforços en descarbonitzar la seva economia, i en molts aspectes, la Energiewende d'Alemanya (procés transició energètica realitzat a Alemanya) encarna un exemple modèlic d'aquest esforç.

Els residus miners abocats a la badia de Portmán segueixen alliberant metalls al mar 25 anys després del seu cessament

Les aigües del mar mediterrani continuen rebent metalls dissolts del dipòsit de residus miners de la badia de Portmán (Múrcia) 25 anys després del cessament de l’activitat minera.

Un nou projecte ICTA-UAB avaluarà els impactes dels micro i nanoplàstics en els oceans tropicals i temperats

Un nou projecte liderat per la investigadora de l'ICTA-UAB Patrizia Ziveri és un dels cinc projectes seleccionats per rebre finançament de la Iniciativa de Programació Conjunta Mars i Oceans Productius i Saludables (Oceans JPI).
Notícies
Els espais verds urbans no beneficien la salut de tots

Data: 2019-04-03



 

La creació de parcs i zones verdes en els nuclis urbans té efectes positius en la salut dels seus residents, de manera general. No obstant això, a l'explorar amb més detall, es conclou que només les classes socials més afavorides es beneficien d'aquests espais. Un nou article publicat per un grup d'investigadores de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) i de l'Institut d'Investigació Mèdica de l'Hospital del Mar (IMIM) posa de manifest que, tot i que viure en àrees amb espais verds s'associa amb una millor salut autopercebuda per part dels residents, aquests beneficis exclouen les classes socials amb un menor nivell educatiu i menors ingressos econòmics.

L’"ecologització" progressiva de les ciutats mitjançant la creació de zones verdes, parcs i corredors ecològics pot tenir efectes positius per a la salut física i psicològica de les persones. Aquest procés creixent de "verdificació" s'ha associat a la millora de la qualitat de l'aire, el foment de la pràctica d'exercici físic i a la creació de vincles socials més forts entre els veïns, reduint així nivells d'estrès crònic i millorant la salut en general. No obstant això, aquestes transformacions poden anar acompanyades de processos de gentrificació pels qual la població originària d'un barri de classe mitjana-baixa o baixa és desplaçada (social, cultural i/o físicament) pels nous residents de major poder adquisitiu que arriben a la zona atrets per l'oferta d'habitatges i serveis més atractius.

L'estudi, dut a terme a la ciutat de Nova York i publicat a la revista Health & Place, avalua per primera vegada si el procés de gentrificació que estan experimentant determinats barris modifica la relació existent entre els espais verds i la salut. Van prendre dades demogràfiques i de salut autopercebuda de més de 44.000 ciutadans de NYC residents en tres tipologies de barri: barris no gentrificables (els que ja inclouen molts residents de classes socioeconòmiques altes), barris que s'estaven gentrificant, i barris que no s’estaven gentrificant.

Els resultats mostren que la quantitat d'espais verds només provoca efectes positius en la salut en el cas dels barris que s'estan gentrificant. No obstant això, dins d'aquesta tipologia de barri, només es beneficien dels espais verds els ciutadans més privilegiats, és a dir, aquells que compten amb un major nivell educatiu (com a mínim un títol universitari) o ingressos econòmics superiors. Així doncs, els col·lectius més desfavorits -com els grups amb menys ingressos o menor nivell educatiu- no es beneficien de viure en barris més verds.

"La gentrificació modifica l'efecte que l'exposició a zones verdes té en la salut, resultant en beneficis només per a uns privilegiats", afirma la Dra. Helen Cole, primera autora de l'estudi i membre del Laboratori de Justícia Urbana Ambiental de Barcelona (BCNUEJ) de l'ICTA-UAB, qui afirma que les ciutats més verdes no sempre són justes i saludables per a tothom per igual, i que els beneficis dels espais verds no solen ser equitatius.

La quantitat d'àrees verdes a les altres dues tipologies de barri (barris que no s'estan gentrificant) no es relaciona amb efectes en la salut dels residents. Això pot ser degut a que l'efecte dels espais verds es veu contrarestat per altres determinants de salut. Per exemple, els veïns de barris benestants poden gaudir de molts altres serveis i d'activitats de lleure amb repercussió en la salut. Per contra, els de classes vulnerables presenten, en general, un estat de salut pitjor per les seves condicions socioeconòmiques o altres desavantatges.

La Dra. Helen Cole remarca la importància dels resultats perquè "un argument habitual a favor de la gentrificació és que els "beneficis" de noves àrees millorades, com les que tendeixen a gentrificar-se, tenen efectes en els residents a llarg termini. Els nostres resultats indiquen que, quan es tracta dels beneficis de les zones verdes a la salut, això no sembla succeir" i recorda que "només els que podríem considerar "gentrificadors" es veuen afavorits, mentre que els veïns amb ingressos o nivells d'educació més baixos no es beneficien en els barris que s'estan gentrificant". Per això, els autors de l'estudi recorden que les intervencions estructurals, com els nous espais verds, s'han de planificar i avaluar-se en el context d'equitat i de canvi social urbà, i necessiten coordinar la seva acció amb altres sectors i prioritats com són la salut o l'habitatge.

Article científic 
Cole H.V.S., Triguero-Mas M., Connolly J.J.T, Anguelovski I. (2019). Determining the health benefits of green space: Does gentrification matter? Health & Place, 57 1-11

Disponible online a: https://doi.org/10.1016/j.healthplace.2019.02.001

 

Activitats ICTA