Els residus miners abocats a la badia de Portmán segueixen alliberant metalls al mar 25 anys després del seu cessament

Els residus miners abocats a la badia de Portmán segueixen alliberant metalls al mar 25 anys després del seu cessament.

Un nou projecte ICTA-UAB avaluarà els impactes dels micro i nanoplàstics en els oceans tropicals i temperats

Un nou projecte liderat per la investigadora de l'ICTA-UAB Patrizia Ziveri és un dels cinc projectes seleccionats per rebre finançament de la Iniciativa de Programació Conjunta Mars i Oceans Productius i Saludables (Oceans JPI).

El Big Data revela una extraordinària unitat subjacent a la diversitat de la vida

Un estudi de l'ICTA-UAB assenyala el creixement com a element clau per explicar el funcionament de tots els éssers vius.

Jeroen van den Bergh, doctor honoris causa per l'Open University dels Països Baixos

L’economista ambiental de l’ICTA-UAB Prof. Dr. Jeroen van den Bergh va ser anomenat doctor honoris causa per la Open University dels Països Baixos.

L'Acord de París es veu obstaculitzat per promeses inconsistents, segons un estudi de l'ICTA-UAB

Les promeses de l'Acord Climàtic de París realitzades per alguns països podrien no ser tan ambicioses com semblen, segons un estudi realitzat per investigadors de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB).

Troben altes concentracions de plom en la fauna silvestre de l'Amazònia

Investigadors de l'ICTA-UAB i de la UVic-UCC han detectat concentracions de plom elevades en mostres de fauna salvatge de l'Amazònia peruana, originades per la munició de plom i la contaminació relacionada amb l'extracció petroliera.

Mesuren el potencial dels boscos per alentir el canvi climàtic

Els boscos pirinencs, cornisa cantàbrica i Galícia mostren un important potencial per acumular quantitats encara més grans de diòxid de carboni en el futur i així ajudar a frenar l'augment en les concentracions del gas CO2 que està escalfant el planeta.

Per què els ambientalistes mengen carn?

Un estudi de l'ICTA-UAB analitza els motius pels quals científics conscienciats amb el medi ambient no renuncien al consum de carn, causant d'importants impactes ambientals al planeta.

La gestió del verd urbà permet incrementar la presència d’ocells a les ciutats

Incrementar la biodiversitat del verd urbà permetria augmentar la presència d’aus passeriformes a les ciutats mediterrànies, segons un estudi científic realitzat per investigadors de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) que analitza quines estratègies cal implementar sobre la vegetació urbana per aconseguir “naturalitzar” les ciutats afavorint l’entrada de flora i fauna.

El riu Ebre aboca anualment 2.200 milions de microplàstics al Mar Mediterrani

Un estudi de l'ICTA-UAB analitza la distribució i concentració de microplàstics procedents d'un dels principals rius de la Mediterrània occidental.

Un projecte europeu ofereix ajuda per crear hivernacles a cobertes

L'Institut de Ciència i Tecnologia Ambiental de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) ha obert una convocatòria que pretén donar suport a nous projectes d'hivernacles en cobertes, en el marc del Projecte GROOF.

L’ICTA-UAB participa al projecte que habilitarà 10 escoles de Barcelona com a refugis climàtics

L’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Bracelona (ICTA-UAB) és una de les institucions impulsores d’un projecte que habilitarà 10 escoles de Barcelona com a refugis climàtics per disminuir l’impacte de les altes temperatures de l’estiu.

Un estudi desestima les polítiques de creixement verd per fer front a l'emergència ecològica

Investigadors de l'ICTA-UAB i de la Goldsmiths University of London indiquen que la reducció d'emissions només és compatible amb un menor creixement o amb el decreixement econòmic.

El coneixement indígena, clau per a l'èxit en la restauració d’ecosistemes

Els projectes de restauració ecològica que involucren les comunitats indígenes i locals de manera activa tenen resultats més exitosos.

El transport aeri, principal font de contaminació del turisme a Barcelona

Cada visitant de la ciutat de Barcelona produeix al dia una emissió de 96,9 kg CO2 eq, el que suposa una petjada de carboni equivalent a conduir un cotxe 410 quilòmetres sense parar.
Notícies
Els espais verds urbans no beneficien la salut de tots

Data: 2019-04-03



 

La creació de parcs i zones verdes en els nuclis urbans té efectes positius en la salut dels seus residents, de manera general. No obstant això, a l'explorar amb més detall, es conclou que només les classes socials més afavorides es beneficien d'aquests espais. Un nou article publicat per un grup d'investigadores de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) i de l'Institut d'Investigació Mèdica de l'Hospital del Mar (IMIM) posa de manifest que, tot i que viure en àrees amb espais verds s'associa amb una millor salut autopercebuda per part dels residents, aquests beneficis exclouen les classes socials amb un menor nivell educatiu i menors ingressos econòmics.

L’"ecologització" progressiva de les ciutats mitjançant la creació de zones verdes, parcs i corredors ecològics pot tenir efectes positius per a la salut física i psicològica de les persones. Aquest procés creixent de "verdificació" s'ha associat a la millora de la qualitat de l'aire, el foment de la pràctica d'exercici físic i a la creació de vincles socials més forts entre els veïns, reduint així nivells d'estrès crònic i millorant la salut en general. No obstant això, aquestes transformacions poden anar acompanyades de processos de gentrificació pels qual la població originària d'un barri de classe mitjana-baixa o baixa és desplaçada (social, cultural i/o físicament) pels nous residents de major poder adquisitiu que arriben a la zona atrets per l'oferta d'habitatges i serveis més atractius.

L'estudi, dut a terme a la ciutat de Nova York i publicat a la revista Health & Place, avalua per primera vegada si el procés de gentrificació que estan experimentant determinats barris modifica la relació existent entre els espais verds i la salut. Van prendre dades demogràfiques i de salut autopercebuda de més de 44.000 ciutadans de NYC residents en tres tipologies de barri: barris no gentrificables (els que ja inclouen molts residents de classes socioeconòmiques altes), barris que s'estaven gentrificant, i barris que no s’estaven gentrificant.

Els resultats mostren que la quantitat d'espais verds només provoca efectes positius en la salut en el cas dels barris que s'estan gentrificant. No obstant això, dins d'aquesta tipologia de barri, només es beneficien dels espais verds els ciutadans més privilegiats, és a dir, aquells que compten amb un major nivell educatiu (com a mínim un títol universitari) o ingressos econòmics superiors. Així doncs, els col·lectius més desfavorits -com els grups amb menys ingressos o menor nivell educatiu- no es beneficien de viure en barris més verds.

"La gentrificació modifica l'efecte que l'exposició a zones verdes té en la salut, resultant en beneficis només per a uns privilegiats", afirma la Dra. Helen Cole, primera autora de l'estudi i membre del Laboratori de Justícia Urbana Ambiental de Barcelona (BCNUEJ) de l'ICTA-UAB, qui afirma que les ciutats més verdes no sempre són justes i saludables per a tothom per igual, i que els beneficis dels espais verds no solen ser equitatius.

La quantitat d'àrees verdes a les altres dues tipologies de barri (barris que no s'estan gentrificant) no es relaciona amb efectes en la salut dels residents. Això pot ser degut a que l'efecte dels espais verds es veu contrarestat per altres determinants de salut. Per exemple, els veïns de barris benestants poden gaudir de molts altres serveis i d'activitats de lleure amb repercussió en la salut. Per contra, els de classes vulnerables presenten, en general, un estat de salut pitjor per les seves condicions socioeconòmiques o altres desavantatges.

La Dra. Helen Cole remarca la importància dels resultats perquè "un argument habitual a favor de la gentrificació és que els "beneficis" de noves àrees millorades, com les que tendeixen a gentrificar-se, tenen efectes en els residents a llarg termini. Els nostres resultats indiquen que, quan es tracta dels beneficis de les zones verdes a la salut, això no sembla succeir" i recorda que "només els que podríem considerar "gentrificadors" es veuen afavorits, mentre que els veïns amb ingressos o nivells d'educació més baixos no es beneficien en els barris que s'estan gentrificant". Per això, els autors de l'estudi recorden que les intervencions estructurals, com els nous espais verds, s'han de planificar i avaluar-se en el context d'equitat i de canvi social urbà, i necessiten coordinar la seva acció amb altres sectors i prioritats com són la salut o l'habitatge.

Article científic 
Cole H.V.S., Triguero-Mas M., Connolly J.J.T, Anguelovski I. (2019). Determining the health benefits of green space: Does gentrification matter? Health & Place, 57 1-11

Disponible online a: https://doi.org/10.1016/j.healthplace.2019.02.001

 

Activitats ICTA