L'Acord de París es veu obstaculitzat per promeses inconsistents, segons un estudi de l'ICTA-UAB

Les promeses de l'Acord Climàtic de París realitzades per alguns països podrien no ser tan ambicioses com semblen, segons un estudi realitzat per investigadors de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB).

Troben altes concentracions de plom en la fauna silvestre de l'Amazònia

Investigadors de l'ICTA-UAB i de la UVic-UCC han detectat concentracions de plom elevades en mostres de fauna salvatge de l'Amazònia peruana, originades per la munició de plom i la contaminació relacionada amb l'extracció petroliera.

Mesuren el potencial dels boscos per alentir el canvi climàtic

Els boscos pirinencs, cornisa cantàbrica i Galícia mostren un important potencial per acumular quantitats encara més grans de diòxid de carboni en el futur i així ajudar a frenar l'augment en les concentracions del gas CO2 que està escalfant el planeta.

Per què els ambientalistes mengen carn?

Un estudi de l'ICTA-UAB analitza els motius pels quals científics conscienciats amb el medi ambient no renuncien al consum de carn, causant d'importants impactes ambientals al planeta.

La gestió del verd urbà permet incrementar la presència d’ocells a les ciutats

Incrementar la biodiversitat del verd urbà permetria augmentar la presència d’aus passeriformes a les ciutats mediterrànies, segons un estudi científic realitzat per investigadors de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) que analitza quines estratègies cal implementar sobre la vegetació urbana per aconseguir “naturalitzar” les ciutats afavorint l’entrada de flora i fauna.

El riu Ebre aboca anualment 2.200 milions de microplàstics al Mar Mediterrani

Un estudi de l'ICTA-UAB analitza la distribució i concentració de microplàstics procedents d'un dels principals rius de la Mediterrània occidental.

Un projecte europeu ofereix ajuda per crear hivernacles a cobertes

L'Institut de Ciència i Tecnologia Ambiental de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) ha obert una convocatòria que pretén donar suport a nous projectes d'hivernacles en cobertes, en el marc del Projecte GROOF.

L’ICTA-UAB participa al projecte que habilitarà 10 escoles de Barcelona com a refugis climàtics

L’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Bracelona (ICTA-UAB) és una de les institucions impulsores d’un projecte que habilitarà 10 escoles de Barcelona com a refugis climàtics per disminuir l’impacte de les altes temperatures de l’estiu.

L'escalfament de l’oceà podria portar a un 17% menys de biomassa d'espècies marines a nivell global, a finals de segle

El canvi climàtic afectarà la distribució i abundància de la vida marina, però la magnitud total d'aquests canvis ha estat difícil de predir, fins ara, a causa de les limitacions dels models d'ecosistemes individuals utilitzats per a tals pronòstics.

Un estudi desestima les polítiques de creixement verd per fer front a l'emergència ecològica

Investigadors de l'ICTA-UAB i de la Goldsmiths University of London indiquen que la reducció d'emissions només és compatible amb un menor creixement o amb el decreixement econòmic.

Solucions transfrontereres al problema de les males herbes

Les espècies de males herbes continuen estenent-se i els costos per gestionar aquest problema segueixen augmentant tot i la implementació de millors pràctiques de maneig i l'esforç del personal de recerca i d'extensió que les promou entre els administradors de les terres.

Els espais verds urbans no beneficien la salut de tots

La creació de parcs i zones verdes en els nuclis urbans té efectes positius en la salut dels seus residents, de manera general.

L'investigador de l’ICTA-UAB Antoni Rosell-Melé obté una ERC Advanced Grant

L'investigador de ICTA-UAB Antoni Rosell-Melé ha estat guardonat amb un projecte "Advanced Grant" (AdvGr) del Consell Europeu de Recerca (ERC) per desenvolupar el projecte científic "Nou enfocament geoquímic per reconstruir la dinàmica paleo-atmosfèrica tropical" (PALADYN).

El coneixement indígena, clau per a l'èxit en la restauració d’ecosistemes

Els projectes de restauració ecològica que involucren les comunitats indígenes i locals de manera activa tenen resultats més exitosos.

El transport aeri, principal font de contaminació del turisme a Barcelona

Cada visitant de la ciutat de Barcelona produeix al dia una emissió de 96,9 kg CO2 eq, el que suposa una petjada de carboni equivalent a conduir un cotxe 410 quilòmetres sense parar.
Notícies
Un estudi desestima les polítiques de creixement verd per fer front a l'emergència ecològica

Data: 2019-05-27


Investigadors de l'ICTA-UAB i de la Goldsmiths University of London indiquen que la reducció d'emissions només és compatible amb un menor creixement o amb el decreixement econòmic.

Un nou estudi científic examina les polítiques de creixement verd tal com s'articulen en els principals informes del Banc Mundial, l'OCDE i el Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient, i posa a prova aquest corrent polític enfront de l'evidència empírica existent, i els models de relació existent entre el PIB i la petjada material i les emissions de CO2.

L'article, titulat És possible el creixement verd?, ha estat realitzat pel Dr. Jason Hickel, de la Goldsmiths University of London, i el Prof. Giorgos Kallis de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB), i publicat a la revista New Political Economy.

Pel que fa a la petjada material, l'estudi es pregunta si és possible aconseguir la dissociació absoluta del PIB de l'ús de recursos. Els resultats dels investigadors indiquen que les projeccions empíriques no mostren un desacoblament absolut a escala global, ni tan sols en condicions altament optimistes. Tanmateix indiquen que, si bé alguns models mostren que es podria aconseguir en països amb alts ingressos en condicions altament optimistes (i, de fet, poc realistes), això no podria sostenir-se a llarg termini.

Aquests resultats parteixen dels nivells de creixement existents, situats al voltant del 2-3% anual. Indiquen que seria possible aconseguir reduccions absolutes en l'ús de recursos amb un creixement del PIB inferior a l'1% anual. No obstant això, per aconseguir reduccions prou ràpid com per arribar a llindars segurs, serien necessàries estratègies de decreixement.

Pel que fa a les emissions de CO2, els autors es van preguntar si és possible reduir les emissions prou ràpid per mantenir un "pressupost" de carboni que permeti un increment de la temperatura del planeta per sota de 1.5ºC o 2ºC, segons l'Acord de París. Els investigadors afirmen que les reduccions d'emissions d’acord amb els 2º C només són factibles si el creixement del PIB global es redueix a menys del 0.5%. A més, asseguren que les reduccions per a 1.5ºC només són factibles en un escenari de decreixement. Aquests resultats es mantenen fins i tot sota condicions polítiques optimistes, amb alts impostos sobre el carboni i amb ràpids nivells d'innovació tecnològica.

"En altres paraules, tot i que necessitem totes les intervencions polítiques governamentals i tota la innovació tecnològica que puguem aconseguir, qualsevol intent exitós d'aconseguir reduccions d'emissions adequades requerirà d’una reducció proporcional de la demanda d'energia global", va indicar el Prof. Giorgos Kallis, investigador ICREA a l'ICTA-UAB.

En base a aquests resultats, la conclusió dels investigadors és que les polítiques de creixement verd no tenen suport empíric. De fet, l'evidència dóna lloc a noves preguntes sobre la legitimitat dels esforços del Banc Mundial i l'OCDE per promoure el creixement verd com una sortida d'emergència ecològica. "Qualsevol programa de polítiques que es basi en supòsits de creixement verd, com els Objectius de Desenvolupament Sostenible, necessita ser revisat amb urgència", conclouen.

Article científic 
Hickel J., Kallis G. (2019). Is Green Growth Possible? New Political Economy. Disponible online a: https://doi.org/10.1080/13563467.2019.1598964

Activitats ICTA