Quins elements i característiques han de tenir els boscos per influenciar la salut humana?

Malgrat el creixent interès de la comunitat científica i de la societat envers el potencial dels boscos com a font de salut humana, la literatura científica existent no permet establir relacions coherents entre el tipus de bosc i diferents variables de salut.

El corall vermell es recupera de manera efectiva en àrees protegides de la Mediterrània després de dècades de sobreexplotació

Les mesures de protecció de les Àrees Marines Protegides han permès que les colònies de corall vermell (Corallium rubrum) s'hagin recuperat parcialment en el Mar Mediterrani, assolint nivells de salut similars als de la dècada de 1980 a Catalunya i a la dècada de 1960 a la Mar de Ligúria (Nord-oest d’Itàlia).

Els "clubs climàtics subnacionals" podrien ser claus per combatre el canvi climàtic

La creació de "clubs climàtics" que ofereixin la seva adhesió a estats subnacionals, i no només a països, podria accelerar l'avanç cap a una política de canvi climàtic harmonitzada a nivell mundial.

L’ICTA-UAB estrena el seu programa “Bojos per la Terra” de la Fundació Catalunya La Pedrera

Uns 300 joves catalans amb aptituds i talent especial per la ciència han iniciat aquest cap de setmana una aventura única com a participants de la 8a edició del programa “Bojos per la ciència”.

Victoria Reyes-García rep una beca ERC Prof of Concept vinculada al projecte LICCI

Victoria Reyes-García, investigadora ICREA a l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB), és una dels 76 principals investigadors que rebran una de les beques Proof of Concept (PoC) del Consell Europeu de Recerca (ERC per les sigles en anglès).

L’ ICTA-UAB demana a la UAB la reducció del número de vols

Davant la situació d'emergència climàtica, reconeguda recentment per la UAB, l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) ha elaborat una proposta en què emplaça a la Universitat a adoptar una nova política de viatges entre la seva comunitat que permeti abordar una de les activitats més contaminants: els vols en avió.

Una nova avaluació considera que el discurs de la Unió Europea sobre descarbonització elèctrica necessita una revisió

És ben sabut que la Unió Europea centra els seus esforços en descarbonitzar la seva economia, i en molts aspectes, la Energiewende d'Alemanya (procés transició energètica realitzat a Alemanya) encarna un exemple modèlic d'aquest esforç.

L’ICTA-UAB organitzarà la Conferència Internacional sobre Canvis d'Estils de Vida Baixos en Carboni

L'ICTA-UAB acollirà la International Conference 2020 on Low-Carbon Lifestyle Changes amb l'objectiu d'explorar el paper dels canvis d'estils de vida en la mitigació del canvi climàtic.

La presència de ferro a l'aigua, clau per explicar la quantitat i distribució dels peixos en els oceans

Les persones tendeixen a prestar més atenció a la quantitat d'aliments que consumeixen que a la riquesa de la seva dieta en micronutrients essencials com el ferro.

Els residus miners abocats a la badia de Portmán segueixen alliberant metalls al mar 25 anys després del seu cessament

Les aigües del mar mediterrani continuen rebent metalls dissolts del dipòsit de residus miners de la badia de Portmán (Múrcia) 25 anys després del cessament de l’activitat minera.

Un nou projecte ICTA-UAB avaluarà els impactes dels micro i nanoplàstics en els oceans tropicals i temperats

Un nou projecte liderat per la investigadora de l'ICTA-UAB Patrizia Ziveri és un dels cinc projectes seleccionats per rebre finançament de la Iniciativa de Programació Conjunta Mars i Oceans Productius i Saludables (Oceans JPI).

El Big Data revela una extraordinària unitat subjacent a la diversitat de la vida

Un estudi de l'ICTA-UAB assenyala el creixement com a element clau per explicar el funcionament de tots els éssers vius.

Jeroen van den Bergh, doctor honoris causa per l'Open University dels Països Baixos

L’economista ambiental de l’ICTA-UAB Prof. Dr. Jeroen van den Bergh va ser anomenat doctor honoris causa per la Open University dels Països Baixos.

Troben altes concentracions de plom en la fauna silvestre de l'Amazònia

Investigadors de l'ICTA-UAB i de la UVic-UCC han detectat concentracions de plom elevades en mostres de fauna salvatge de l'Amazònia peruana, originades per la munició de plom i la contaminació relacionada amb l'extracció petroliera.

Mesuren el potencial dels boscos per alentir el canvi climàtic

Els boscos pirinencs, cornisa cantàbrica i Galícia mostren un important potencial per acumular quantitats encara més grans de diòxid de carboni en el futur i així ajudar a frenar l'augment en les concentracions del gas CO2 que està escalfant el planeta.

La gestió del verd urbà permet incrementar la presència d’ocells a les ciutats

Incrementar la biodiversitat del verd urbà permetria augmentar la presència d’aus passeriformes a les ciutats mediterrànies, segons un estudi científic realitzat per investigadors de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) que analitza quines estratègies cal implementar sobre la vegetació urbana per aconseguir “naturalitzar” les ciutats afavorint l’entrada de flora i fauna.

El riu Ebre aboca anualment 2.200 milions de microplàstics al Mar Mediterrani

Un estudi de l'ICTA-UAB analitza la distribució i concentració de microplàstics procedents d'un dels principals rius de la Mediterrània occidental.
Notícies
Un estudi desestima les polítiques de creixement verd per fer front a l'emergència ecològica

Data: 2019-05-27


Investigadors de l'ICTA-UAB i de la Goldsmiths University of London indiquen que la reducció d'emissions només és compatible amb un menor creixement o amb el decreixement econòmic.

Un nou estudi científic examina les polítiques de creixement verd tal com s'articulen en els principals informes del Banc Mundial, l'OCDE i el Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient, i posa a prova aquest corrent polític enfront de l'evidència empírica existent, i els models de relació existent entre el PIB i la petjada material i les emissions de CO2.

L'article, titulat És possible el creixement verd?, ha estat realitzat pel Dr. Jason Hickel, de la Goldsmiths University of London, i el Prof. Giorgos Kallis de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB), i publicat a la revista New Political Economy.

Pel que fa a la petjada material, l'estudi es pregunta si és possible aconseguir la dissociació absoluta del PIB de l'ús de recursos. Els resultats dels investigadors indiquen que les projeccions empíriques no mostren un desacoblament absolut a escala global, ni tan sols en condicions altament optimistes. Tanmateix indiquen que, si bé alguns models mostren que es podria aconseguir en països amb alts ingressos en condicions altament optimistes (i, de fet, poc realistes), això no podria sostenir-se a llarg termini.

Aquests resultats parteixen dels nivells de creixement existents, situats al voltant del 2-3% anual. Indiquen que seria possible aconseguir reduccions absolutes en l'ús de recursos amb un creixement del PIB inferior a l'1% anual. No obstant això, per aconseguir reduccions prou ràpid com per arribar a llindars segurs, serien necessàries estratègies de decreixement.

Pel que fa a les emissions de CO2, els autors es van preguntar si és possible reduir les emissions prou ràpid per mantenir un "pressupost" de carboni que permeti un increment de la temperatura del planeta per sota de 1.5ºC o 2ºC, segons l'Acord de París. Els investigadors afirmen que les reduccions d'emissions d’acord amb els 2º C només són factibles si el creixement del PIB global es redueix a menys del 0.5%. A més, asseguren que les reduccions per a 1.5ºC només són factibles en un escenari de decreixement. Aquests resultats es mantenen fins i tot sota condicions polítiques optimistes, amb alts impostos sobre el carboni i amb ràpids nivells d'innovació tecnològica.

"En altres paraules, tot i que necessitem totes les intervencions polítiques governamentals i tota la innovació tecnològica que puguem aconseguir, qualsevol intent exitós d'aconseguir reduccions d'emissions adequades requerirà d’una reducció proporcional de la demanda d'energia global", va indicar el Prof. Giorgos Kallis, investigador ICREA a l'ICTA-UAB.

En base a aquests resultats, la conclusió dels investigadors és que les polítiques de creixement verd no tenen suport empíric. De fet, l'evidència dóna lloc a noves preguntes sobre la legitimitat dels esforços del Banc Mundial i l'OCDE per promoure el creixement verd com una sortida d'emergència ecològica. "Qualsevol programa de polítiques que es basi en supòsits de creixement verd, com els Objectius de Desenvolupament Sostenible, necessita ser revisat amb urgència", conclouen.

Article científic 
Hickel J., Kallis G. (2019). Is Green Growth Possible? New Political Economy. Disponible online a: https://doi.org/10.1080/13563467.2019.1598964

Activitats ICTA