El corall vermell es recupera de manera efectiva en àrees protegides de la Mediterrània després de dècades de sobreexplotació

Les mesures de protecció de les Àrees Marines Protegides han permès que les colònies de corall vermell (Corallium rubrum) s'hagin recuperat parcialment en el Mar Mediterrani, assolint nivells de salut similars als de la dècada de 1980 a Catalunya i a la dècada de 1960 a la Mar de Ligúria (Nord-oest d’Itàlia).

Els "clubs climàtics subnacionals" podrien ser claus per combatre el canvi climàtic

La creació de "clubs climàtics" que ofereixin la seva adhesió a estats subnacionals, i no només a països, podria accelerar l'avanç cap a una política de canvi climàtic harmonitzada a nivell mundial.

L’ICTA-UAB estrena el seu programa “Bojos per la Terra” de la Fundació Catalunya La Pedrera

Uns 300 joves catalans amb aptituds i talent especial per la ciència han iniciat aquest cap de setmana una aventura única com a participants de la 8a edició del programa “Bojos per la ciència”.

Victoria Reyes-García rep una beca ERC Prof of Concept vinculada al projecte LICCI

Victoria Reyes-García, investigadora ICREA a l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB), és una dels 76 principals investigadors que rebran una de les beques Proof of Concept (PoC) del Consell Europeu de Recerca (ERC per les sigles en anglès).

L’ ICTA-UAB demana a la UAB la reducció del número de vols

Davant la situació d'emergència climàtica, reconeguda recentment per la UAB, l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) ha elaborat una proposta en què emplaça a la Universitat a adoptar una nova política de viatges entre la seva comunitat que permeti abordar una de les activitats més contaminants: els vols en avió.

Una nova avaluació considera que el discurs de la Unió Europea sobre descarbonització elèctrica necessita una revisió

És ben sabut que la Unió Europea centra els seus esforços en descarbonitzar la seva economia, i en molts aspectes, la Energiewende d'Alemanya (procés transició energètica realitzat a Alemanya) encarna un exemple modèlic d'aquest esforç.

L’ICTA-UAB organitzarà la Conferència Internacional sobre Canvis d'Estils de Vida Baixos en Carboni

L'ICTA-UAB acollirà la International Conference 2020 on Low-Carbon Lifestyle Changes amb l'objectiu d'explorar el paper dels canvis d'estils de vida en la mitigació del canvi climàtic.

La presència de ferro a l'aigua, clau per explicar la quantitat i distribució dels peixos en els oceans

Les persones tendeixen a prestar més atenció a la quantitat d'aliments que consumeixen que a la riquesa de la seva dieta en micronutrients essencials com el ferro.

Els residus miners abocats a la badia de Portmán segueixen alliberant metalls al mar 25 anys després del seu cessament

Les aigües del mar mediterrani continuen rebent metalls dissolts del dipòsit de residus miners de la badia de Portmán (Múrcia) 25 anys després del cessament de l’activitat minera.

Un nou projecte ICTA-UAB avaluarà els impactes dels micro i nanoplàstics en els oceans tropicals i temperats

Un nou projecte liderat per la investigadora de l'ICTA-UAB Patrizia Ziveri és un dels cinc projectes seleccionats per rebre finançament de la Iniciativa de Programació Conjunta Mars i Oceans Productius i Saludables (Oceans JPI).

El Big Data revela una extraordinària unitat subjacent a la diversitat de la vida

Un estudi de l'ICTA-UAB assenyala el creixement com a element clau per explicar el funcionament de tots els éssers vius.

Jeroen van den Bergh, doctor honoris causa per l'Open University dels Països Baixos

L’economista ambiental de l’ICTA-UAB Prof. Dr. Jeroen van den Bergh va ser anomenat doctor honoris causa per la Open University dels Països Baixos.

Troben altes concentracions de plom en la fauna silvestre de l'Amazònia

Investigadors de l'ICTA-UAB i de la UVic-UCC han detectat concentracions de plom elevades en mostres de fauna salvatge de l'Amazònia peruana, originades per la munició de plom i la contaminació relacionada amb l'extracció petroliera.

Mesuren el potencial dels boscos per alentir el canvi climàtic

Els boscos pirinencs, cornisa cantàbrica i Galícia mostren un important potencial per acumular quantitats encara més grans de diòxid de carboni en el futur i així ajudar a frenar l'augment en les concentracions del gas CO2 que està escalfant el planeta.

Per què els ambientalistes mengen carn?

Un estudi de l'ICTA-UAB analitza els motius pels quals científics conscienciats amb el medi ambient no renuncien al consum de carn, causant d'importants impactes ambientals al planeta.

La gestió del verd urbà permet incrementar la presència d’ocells a les ciutats

Incrementar la biodiversitat del verd urbà permetria augmentar la presència d’aus passeriformes a les ciutats mediterrànies, segons un estudi científic realitzat per investigadors de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) que analitza quines estratègies cal implementar sobre la vegetació urbana per aconseguir “naturalitzar” les ciutats afavorint l’entrada de flora i fauna.

El riu Ebre aboca anualment 2.200 milions de microplàstics al Mar Mediterrani

Un estudi de l'ICTA-UAB analitza la distribució i concentració de microplàstics procedents d'un dels principals rius de la Mediterrània occidental.
Notícies
L'escalfament de l’oceà podria portar a un 17% menys de biomassa d'espècies marines a nivell global, a finals de segle

Data: 2019-06-12


El canvi climàtic afectarà la distribució i abundància de la vida marina, però la magnitud total d'aquests canvis ha estat difícil de predir, fins ara, a causa de les limitacions dels models d'ecosistemes individuals utilitzats per a tals pronòstics. No obstant això, si es combinen aquests models, pot sorgir una imatge més completa.

Un article en el que ha participat l’investigador ICREA a l’ICTA-UAB Eric Galbraith ha presentat una avaluació dels efectes del canvi climàtic a nivell global en l'oceà utilitzant una combinació de múltiples models climàtics i d'ecosistemes. L’article s’ha publicat a la prestigiosa revista Proceedings of the National Academy of Sciences, i està signat per un grup internacional de 35 investigadors de 12 països i 4 continents. També hi ha participat els investigadors espanyols Manuel Barange, director de la Divisió de Polítiques i Recursos de Pesca i Aqüicultura (FIA) de la FAO; Marta Coll, científica experta en la modelització dels ecosistemes marins de l'Institut de Ciències del Mar (ICM) del CSIC; i Jose A. Fernandes, expert en Big data i intel·ligència artificial d'AZTI. 

L’ estudi revela que la biomassa animal marina global -és a dir, el pes total d'animals marins com peixos, invertebrats i mamífers marins al oceà- disminuirà en tots els escenaris d'emissió, com a conseqüència, fonamentalment, de l'augment de la temperatura i la disminució de la producció primària. L'abast de les pèrdues projectades es pot veure limitat si es redueixen les emissions: la disminució de la biomassa seria només d'un 5% en un escenari de mitigació forta, però podria arribar a un 17% si velocitat d'emissió de gasos d'efecte hivernacle no baixa per a finals del segle XXI. En particular, la magnitud d'aquest efecte del canvi climàtic es prediu com similar en un oceà amb i sense pressió pesquera, la qual si es reduís podría mitigar parcialment aquests descensos.

"La reducció de les emissions de gasos d'efecte hivernacle sens dubte ajudarà a salvaguardar la vida marina en la mesura del possible contra noves pèrdues", diu l'autora principal Heike Lotze, de la Universitat de Dalhousie a Halifax, Canadà.

L'anàlisi també suggereix que els impactes del canvi climàtic podrien ser més greus en nivells més alts de la xarxa alimentària, el que significa que la biomassa de peixos i mamífers marins podria patir disminucions majors que el fitoplàncton. Aquest procés es denomina "amplificació tròfica" i descriu la particular vulnerabilitat d'animals com els peixos de més grandària en els extrems superiors de les cadenes alimentàries marines..

"Les nostres troballes suggereixen que els animals marins de més grandària, molts dels quals ja són motiu de preocupació per a la conservació, podrien mostrar una vulnerabilitat particular a les disminucions provocades pel clima, amb un efecte dòmino del fitoplàncton a la cadena alimentària", afegeix el coautor Derek Tittensor, del Centre Mundial de Vigilància de la Conservació del Medi Ambient de les Nacions Unides a Cambridge, Regne Unit.

La cartografia dels canvis previstos en els oceans del món (vegeu la figura següent) revela que la biomassa podria disminuir en moltes regions oceàniques de zones temperades i tropicals, on la població depèn en gran mesura del subministrament d'aliments marins i on la biodiversitat marina ja es veu afectada pels efectes acumulats de l'activitat humana. En aquestes zones, el canvi climàtic està creant una altra font d'estrès sobre els ecosistemes marins i les societats humanes per igual. Per contra, moltes regions polars al voltant de l'Àrtic i l'Antàrtida podrien mostrar augments de la biomassa que podrien proporcionar noves oportunitats per a l'ús dels recursos marins, però també desafiaments per a la gestió i conservació marines.

"La síntesi dels resultats de totes les eines analítiques d'última generació permet arribar a la important conclusió que el canvi climàtic està afectant a la biota marina a tot l'oceà mundial. Les troballes reiteren la necessitat d'una forta mitigació de les emissions de gasos d'efecte hivernacle per limitar tals impactes", diu el coautor William Cheung, de l'Institut per als Oceans i la Pesca de la Universitat de Columbia Britànica i autor principal de coordinador de l'informe especial de l'IPCC per als Oceans i la criosfera en el Canvi Climàtic.

"Sabem que la producció d'aliments en terra està cada vegada més amenaçada pels efectes del canvi climàtic, com la calor extrema i la sequera. Aquest estudi afegeix un altre capítol desconcertant a la història de l'escalfament global, en confirmar que el canvi climàtic provocat per l'ésser humà també posa en perill els recursos alimentaris dels oceans. L’any 2015, totes les nacions van acordar els Objectius de Desenvolupament Sostenible. Una d'elles és aconseguir que la fam sigui zero per 2030. La nostra investigació mostra que això requerirà no només una gestió molt més acurada dels recursos naturals, sinó també una ràpida reducció de les emissions mundials de gasos d'efecte hivernacle", afegeix el coautor Jacob Schewe, de l'Institut de Recerca sobre l'Impacte Climàtic de Potsdam, Alemanya.

"El fet que els impactes estimats del canvi climàtic siguin independents de la pesca proporciona un incentiu addicional per desenvolupar una pesca sostenible i adaptable, sensible al canvi climàtic, que necessitem per alimentar un món de 9.000 milions d'éssers humans", afirma el coautor Manuel Barange, Director de Pesca i Aqüicultura de l'Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació (FAO) a Roma, Itàlia.

Aquests resultats ofereixen la perspectiva més completa sobre els possibles canvis ecològics provocats pel clima a l'oceà fins a la data i poden ajudar a anticipar els canvis en els valuosos recursos marins en relació amb el canvi climàtic. Com a tal, els resultats poden servir de base per a les negociacions internacionals en curs sobre el clima i la biodiversitat.

La coautora Marta Coll, investigadora de l'Institut de Ciències del Mar del CSIC, a Barcelona, afegeix: "El nostre estudi representa un esforç notable de col·laboració científica internacional, en la qual hem utilitzat per primera vegada un enfocament comparatiu i estandarditzat amb 6 models d'ecosistemes marins globals forçats amb 2 models del sistema terrestre i 4 escenaris d'emissió. Només col·laborant podíem arribar a aquests resultats, els quals demostren que les incerteses degudes a les variacions en els models d'ecosistemes marins i els models del sistema terrestre són similars, i que les projeccions en conjunt s'ajusten notablement a les dades empíriques".

El coautor Jose A. Fernandes, de AZTI, a Espanya, matisa: "Aquestes col·laboracions són clau per reduir la incertesa sobre possibles escenaris futurs i accions a prendre. No obstant això, són també un desafiament multidisciplinar -des de l’ecologia fins a les ciències de la computació- que requereixen una potent coordinació i compartir grans quantitats de dades".

FIGURA: Canvis projectats de la biomassa d'animals marins per a finals del segle XXI (% d'augment o % de disminució en comparació amb el final del segle XX) en dos escenaris d'emissions de IPCC: RCP2.6 assumeix una forta mitigació, RCP8. 6 assumeix situació normal d'emissions.

Article de referència: 
Heike K. Lotze, et al. Global ensemble projections reveal trophic amplification of ocean biomass declines with climate change. PNAS. https://www.pnas.org/content/116/26/12907

 

Activitats ICTA