Els residus miners abocats a la badia de Portmán segueixen alliberant metalls al mar 25 anys després del seu cessament

Els residus miners abocats a la badia de Portmán segueixen alliberant metalls al mar 25 anys després del seu cessament.

Un nou projecte ICTA-UAB avaluarà els impactes dels micro i nanoplàstics en els oceans tropicals i temperats

Un nou projecte liderat per la investigadora de l'ICTA-UAB Patrizia Ziveri és un dels cinc projectes seleccionats per rebre finançament de la Iniciativa de Programació Conjunta Mars i Oceans Productius i Saludables (Oceans JPI).

El Big Data revela una extraordinària unitat subjacent a la diversitat de la vida

Un estudi de l'ICTA-UAB assenyala el creixement com a element clau per explicar el funcionament de tots els éssers vius.

Jeroen van den Bergh, doctor honoris causa per l'Open University dels Països Baixos

L’economista ambiental de l’ICTA-UAB Prof. Dr. Jeroen van den Bergh va ser anomenat doctor honoris causa per la Open University dels Països Baixos.

L'Acord de París es veu obstaculitzat per promeses inconsistents, segons un estudi de l'ICTA-UAB

Les promeses de l'Acord Climàtic de París realitzades per alguns països podrien no ser tan ambicioses com semblen, segons un estudi realitzat per investigadors de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB).

Troben altes concentracions de plom en la fauna silvestre de l'Amazònia

Investigadors de l'ICTA-UAB i de la UVic-UCC han detectat concentracions de plom elevades en mostres de fauna salvatge de l'Amazònia peruana, originades per la munició de plom i la contaminació relacionada amb l'extracció petroliera.

Mesuren el potencial dels boscos per alentir el canvi climàtic

Els boscos pirinencs, cornisa cantàbrica i Galícia mostren un important potencial per acumular quantitats encara més grans de diòxid de carboni en el futur i així ajudar a frenar l'augment en les concentracions del gas CO2 que està escalfant el planeta.

Per què els ambientalistes mengen carn?

Un estudi de l'ICTA-UAB analitza els motius pels quals científics conscienciats amb el medi ambient no renuncien al consum de carn, causant d'importants impactes ambientals al planeta.

La gestió del verd urbà permet incrementar la presència d’ocells a les ciutats

Incrementar la biodiversitat del verd urbà permetria augmentar la presència d’aus passeriformes a les ciutats mediterrànies, segons un estudi científic realitzat per investigadors de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) que analitza quines estratègies cal implementar sobre la vegetació urbana per aconseguir “naturalitzar” les ciutats afavorint l’entrada de flora i fauna.

El riu Ebre aboca anualment 2.200 milions de microplàstics al Mar Mediterrani

Un estudi de l'ICTA-UAB analitza la distribució i concentració de microplàstics procedents d'un dels principals rius de la Mediterrània occidental.

Un projecte europeu ofereix ajuda per crear hivernacles a cobertes

L'Institut de Ciència i Tecnologia Ambiental de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) ha obert una convocatòria que pretén donar suport a nous projectes d'hivernacles en cobertes, en el marc del Projecte GROOF.

L’ICTA-UAB participa al projecte que habilitarà 10 escoles de Barcelona com a refugis climàtics

L’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Bracelona (ICTA-UAB) és una de les institucions impulsores d’un projecte que habilitarà 10 escoles de Barcelona com a refugis climàtics per disminuir l’impacte de les altes temperatures de l’estiu.

Un estudi desestima les polítiques de creixement verd per fer front a l'emergència ecològica

Investigadors de l'ICTA-UAB i de la Goldsmiths University of London indiquen que la reducció d'emissions només és compatible amb un menor creixement o amb el decreixement econòmic.

El coneixement indígena, clau per a l'èxit en la restauració d’ecosistemes

Els projectes de restauració ecològica que involucren les comunitats indígenes i locals de manera activa tenen resultats més exitosos.

El transport aeri, principal font de contaminació del turisme a Barcelona

Cada visitant de la ciutat de Barcelona produeix al dia una emissió de 96,9 kg CO2 eq, el que suposa una petjada de carboni equivalent a conduir un cotxe 410 quilòmetres sense parar.
Notícies
El riu Ebre aboca anualment 2.200 milions de microplàstics al Mar Mediterrani

Data: 2019-07-04

Un estudi de l'ICTA-UAB analitza la distribució i concentració de microplàstics procedents d'un dels principals rius de la Mediterrània occidental.

Els resultats evidencien que els deltes i estuaris són importants àrees d'acumulació de microplàstics.


Els rius constitueixen la principal font de contaminació dels mars per microplàstics. Una part rellevant d'aquests contaminants s'acumulen en les zones de les platges i en els sediments de les desembocadures. Així es desprèn d'una investigació desenvolupada per l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) que analitza la concentració de microplàstics al delta de l'Ebre amb l'objectiu de quantificar i entendre la distribució d'aquests contaminants en els sistemes aquàtics. Els investigadors reclamen la necessitat de seguir investigant pels riscos que l'acumulació d'aquests contaminants en zones de pesca i aqüicultura pugui tenir per a la salut humana.

La contaminació per microplàstics està considerada un dels principals problemes ambientals que amenacen els nostres ecosistemes, principalment, els aquàtics. Els microplàstics són partícules o filaments de mida inferior a 5 mm. Poden ser de caràcter "primari" com els que s'utilitzen com a matèria primera per a crear productes (pellets), petites partícules emprades en cosmètica i neteja abrasiva o fibres per a usos tèxtils, o de caràcter "secundari", generats de la degradació de plàstics majors.

Fins al moment, els estudis sobre microplàstics han abordat la seva presència en els oceans i mars, i amb s'ha prestat molt poca atenció als rius com una de les fonts principals d'aquests contaminant, comenta Patrizia Ziveri, coordinadora del grup de recerca. L'estudi, elaborat per científics de l'ICTA-UAB i publicat recentment a la revista Science of the Total Environment, investiga per primera vegada la concentració de microplàstics al delta de l'Ebre en diferents àmbits: les platges del nord del delta, les aigües més superficials i els sediments del llit del delta.

Els resultats de l'estudi posen de manifest que els rius són una de les majors entrades de plàstics als oceans. En particular, estimen que les aigües superficials de l'Ebre aboquen anualment prop de 2.200 milions de microplàstics al Mar Mediterrani. "Les concentracions al delta de l'Ebre són mitjanes-baixes quan es comparen amb altres estuaris, però s'ha de tenir en compte que el cabal de l'Ebre està fortament regulat per les preses de Riba-roja i Mequinenza que podrien estar actuant com un primer filtre per a aquests contaminants reduint així la quantitat de microplàstics que arriben al delta", explica la investigadora de l'ICTA-UAB, Laura Simón. Consideren que l'abundància de microplàstics és encara més gran en rius amb zones urbanes pròximes i amb una pressió humana més elevada que al delta de l'Ebre.

En l'estudi, els valors obtinguts en els sediments de la llera són entre 3 i 6 vegades més grans que els trobats a les platges del delta, que haurien estat distribuïts pels corrents. "Aquesta concentració s'explica per la influència de la falca salina -espai de separació entre l'aigua dolça i salada- on la velocitat és més baixa i hi ha un major temps de retenció", afegeix l'investigador Michaël Grelaud.

En conjunt, el 70% dels microplàstics trobats al delta de l'Ebre es corresponen amb fibres sintètiques, seguit de fragments de plàstics i films. La quantitat de fibres abocades a la Mediterrània cada any equivaldria a 600 quilòmetres de longitud. "La majoria arriben a la llera del riu a través de les canalitzacions municipals i les plantes de tractament procedents del rentat domèstic i industrial de peces de roba, cadascuna de les quals perd unes 2.000 fibres en cada rentat. Les plantes de tractament no són capaces d'eliminar íntegrament aquestes fibres tèxtils", indica Simón.

Els investigadors destaquen la gran potencialitat dels deltes i estuaris per acumular microplàstics, que són alhora grans acumuladors de tòxics. La transició entre aigua dolça i marina fa que aquests ecosistemes oberts siguin de gran rellevància per calcular els fluxos de microplàstics que arriben als sistemes marins utilitzant els rius com a corredors, comenta l'investigador Jordi Garcia-Orellana. Els autors reconeixen la necessitat de seguir investigant els temps de residència dels microplàstics en les diferents zones i avaluar el risc que suposa la seva existència per als organismes aquàtics i, per extensió, per a la salut humana.

Article científic
Simon-Sánchez L., Grelaud M., Garcia-Orellana J., Ziveri P. (2019). River Deltas as hotspots of microplastic accumulation: The case study of the Ebro River (NW Mediterranean). Science of the Total Environment. 

Disponible online: https://doi.org/10.1016/j.scitotenv.2019.06.168

Activitats ICTA