L'ICTA-UAB cedeix material de protección a diversos hospitals

​L' ICTA-UAB és, des del passat dilluns 16 de març de 2020, un Institut amb accés restringit.

Es preveuen nivells de pol·len alts i avançats per a aquesta primavera. No confondre l’al·lèrgia amb el COVID-19

Les pol·linitzacions d’aquesta primavera i estiu començaran uns dies abans de l’habitual i seran importants, assolint nivells per damunt de la mitjana (del període 1994-2019).

Conferència ICTAS2020: Actualització important sobre el brot de coronavirus

Conferència ICTAS2020: Actualització important sobre el brot de coronavirus.

La lluita pel poder obstaculitza les polítiques urbanes d'adaptació al canvi climàtic

Les accions de transformació que realitzen les ciutats per adaptar-se i mitigar els impactes del canvi climàtic es poden veure menyscabades per les lluites polítiques pel poder municipal.

L'anàlisi del sutge dels incendis tropicals dipositat a l'oceà ajudarà a predir els futurs canvis climàtics del planeta

L'ICTA-UAB inicia una expedició científica a l'oceà Atlàntic per agafar mostres de pols i fum dels incendis de l'Àfrica tropical dipositat en els sediments marins.

Quins elements i característiques han de tenir els boscos per influenciar la salut humana?

Malgrat el creixent interès de la comunitat científica i de la societat envers el potencial dels boscos com a font de salut humana, la literatura científica existent no permet establir relacions coherents entre el tipus de bosc i diferents variables de salut.

El corall vermell es recupera de manera efectiva en àrees protegides de la Mediterrània després de dècades de sobreexplotació

Les mesures de protecció de les Àrees Marines Protegides han permès que les colònies de corall vermell (Corallium rubrum) s'hagin recuperat parcialment en el Mar Mediterrani, assolint nivells de salut similars als de la dècada de 1980 a Catalunya i a la dècada de 1960 a la Mar de Ligúria (Nord-oest d’Itàlia).

Els "clubs climàtics subnacionals" podrien ser claus per combatre el canvi climàtic

La creació de "clubs climàtics" que ofereixin la seva adhesió a estats subnacionals, i no només a països, podria accelerar l'avanç cap a una política de canvi climàtic harmonitzada a nivell mundial.

L’ICTA-UAB estrena el seu programa “Bojos per la Terra” de la Fundació Catalunya La Pedrera

Uns 300 joves catalans amb aptituds i talent especial per la ciència han iniciat aquest cap de setmana una aventura única com a participants de la 8a edició del programa “Bojos per la ciència”.

Victoria Reyes-García rep una beca ERC Prof of Concept vinculada al projecte LICCI

Victoria Reyes-García, investigadora ICREA a l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB), és una dels 76 principals investigadors que rebran una de les beques Proof of Concept (PoC) del Consell Europeu de Recerca (ERC per les sigles en anglès).

L’ ICTA-UAB demana a la UAB la reducció del número de vols

Davant la situació d'emergència climàtica, reconeguda recentment per la UAB, l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) ha elaborat una proposta en què emplaça a la Universitat a adoptar una nova política de viatges entre la seva comunitat que permeti abordar una de les activitats més contaminants: els vols en avió.

Una nova avaluació considera que el discurs de la Unió Europea sobre descarbonització elèctrica necessita una revisió

És ben sabut que la Unió Europea centra els seus esforços en descarbonitzar la seva economia, i en molts aspectes, la Energiewende d'Alemanya (procés transició energètica realitzat a Alemanya) encarna un exemple modèlic d'aquest esforç.

Els residus miners abocats a la badia de Portmán segueixen alliberant metalls al mar 25 anys després del seu cessament

Les aigües del mar mediterrani continuen rebent metalls dissolts del dipòsit de residus miners de la badia de Portmán (Múrcia) 25 anys després del cessament de l’activitat minera.

Un nou projecte ICTA-UAB avaluarà els impactes dels micro i nanoplàstics en els oceans tropicals i temperats

Un nou projecte liderat per la investigadora de l'ICTA-UAB Patrizia Ziveri és un dels cinc projectes seleccionats per rebre finançament de la Iniciativa de Programació Conjunta Mars i Oceans Productius i Saludables (Oceans JPI).

El Big Data revela una extraordinària unitat subjacent a la diversitat de la vida

Un estudi de l'ICTA-UAB assenyala el creixement com a element clau per explicar el funcionament de tots els éssers vius.
Notícies
El riu Ebre aboca anualment 2.200 milions de microplàstics al Mar Mediterrani

Data: 2019-07-04

Un estudi de l'ICTA-UAB analitza la distribució i concentració de microplàstics procedents d'un dels principals rius de la Mediterrània occidental.

Els resultats evidencien que els deltes i estuaris són importants àrees d'acumulació de microplàstics.


Els rius constitueixen la principal font de contaminació dels mars per microplàstics. Una part rellevant d'aquests contaminants s'acumulen en les zones de les platges i en els sediments de les desembocadures. Així es desprèn d'una investigació desenvolupada per l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) que analitza la concentració de microplàstics al delta de l'Ebre amb l'objectiu de quantificar i entendre la distribució d'aquests contaminants en els sistemes aquàtics. Els investigadors reclamen la necessitat de seguir investigant pels riscos que l'acumulació d'aquests contaminants en zones de pesca i aqüicultura pugui tenir per a la salut humana.

La contaminació per microplàstics està considerada un dels principals problemes ambientals que amenacen els nostres ecosistemes, principalment, els aquàtics. Els microplàstics són partícules o filaments de mida inferior a 5 mm. Poden ser de caràcter "primari" com els que s'utilitzen com a matèria primera per a crear productes (pellets), petites partícules emprades en cosmètica i neteja abrasiva o fibres per a usos tèxtils, o de caràcter "secundari", generats de la degradació de plàstics majors.

Fins al moment, els estudis sobre microplàstics han abordat la seva presència en els oceans i mars, i amb s'ha prestat molt poca atenció als rius com una de les fonts principals d'aquests contaminant, comenta Patrizia Ziveri, coordinadora del grup de recerca. L'estudi, elaborat per científics de l'ICTA-UAB i publicat recentment a la revista Science of the Total Environment, investiga per primera vegada la concentració de microplàstics al delta de l'Ebre en diferents àmbits: les platges del nord del delta, les aigües més superficials i els sediments del llit del delta.

Els resultats de l'estudi posen de manifest que els rius són una de les majors entrades de plàstics als oceans. En particular, estimen que les aigües superficials de l'Ebre aboquen anualment prop de 2.200 milions de microplàstics al Mar Mediterrani. "Les concentracions al delta de l'Ebre són mitjanes-baixes quan es comparen amb altres estuaris, però s'ha de tenir en compte que el cabal de l'Ebre està fortament regulat per les preses de Riba-roja i Mequinenza que podrien estar actuant com un primer filtre per a aquests contaminants reduint així la quantitat de microplàstics que arriben al delta", explica la investigadora de l'ICTA-UAB, Laura Simón. Consideren que l'abundància de microplàstics és encara més gran en rius amb zones urbanes pròximes i amb una pressió humana més elevada que al delta de l'Ebre.

En l'estudi, els valors obtinguts en els sediments de la llera són entre 3 i 6 vegades més grans que els trobats a les platges del delta, que haurien estat distribuïts pels corrents. "Aquesta concentració s'explica per la influència de la falca salina -espai de separació entre l'aigua dolça i salada- on la velocitat és més baixa i hi ha un major temps de retenció", afegeix l'investigador Michaël Grelaud.

En conjunt, el 70% dels microplàstics trobats al delta de l'Ebre es corresponen amb fibres sintètiques, seguit de fragments de plàstics i films. La quantitat de fibres abocades a la Mediterrània cada any equivaldria a 600 quilòmetres de longitud. "La majoria arriben a la llera del riu a través de les canalitzacions municipals i les plantes de tractament procedents del rentat domèstic i industrial de peces de roba, cadascuna de les quals perd unes 2.000 fibres en cada rentat. Les plantes de tractament no són capaces d'eliminar íntegrament aquestes fibres tèxtils", indica Simón.

Els investigadors destaquen la gran potencialitat dels deltes i estuaris per acumular microplàstics, que són alhora grans acumuladors de tòxics. La transició entre aigua dolça i marina fa que aquests ecosistemes oberts siguin de gran rellevància per calcular els fluxos de microplàstics que arriben als sistemes marins utilitzant els rius com a corredors, comenta l'investigador Jordi Garcia-Orellana. Els autors reconeixen la necessitat de seguir investigant els temps de residència dels microplàstics en les diferents zones i avaluar el risc que suposa la seva existència per als organismes aquàtics i, per extensió, per a la salut humana.

Article científic
Simon-Sánchez L., Grelaud M., Garcia-Orellana J., Ziveri P. (2019). River Deltas as hotspots of microplastic accumulation: The case study of the Ebro River (NW Mediterranean). Science of the Total Environment. 

Disponible online: https://doi.org/10.1016/j.scitotenv.2019.06.168

Activitats ICTA