Per què els ambientalistes mengen carn?

Un estudi de l'ICTA-UAB analitza els motius pels quals científics conscienciats amb el medi ambient no renuncien al consum de carn, causant d'importants impactes ambientals al planeta.

La gestió del verd urbà permet incrementar la presència d’ocells a les ciutats

Incrementar la biodiversitat del verd urbà permetria augmentar la presència d’aus passeriformes a les ciutats mediterrànies, segons un estudi científic realitzat per investigadors de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) que analitza quines estratègies cal implementar sobre la vegetació urbana per aconseguir “naturalitzar” les ciutats afavorint l’entrada de flora i fauna.

El riu Ebre aboca anualment 2.200 milions de microplàstics al Mar Mediterrani

Un estudi de l'ICTA-UAB analitza la distribució i concentració de microplàstics procedents d'un dels principals rius de la Mediterrània occidental.

Un projecte europeu ofereix ajuda per crear hivernacles a cobertes

L'Institut de Ciència i Tecnologia Ambiental de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) ha obert una convocatòria que pretén donar suport a nous projectes d'hivernacles en cobertes, en el marc del Projecte GROOF.

L’ICTA-UAB participa al projecte que habilitarà 10 escoles de Barcelona com a refugis climàtics

L’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Bracelona (ICTA-UAB) és una de les institucions impulsores d’un projecte que habilitarà 10 escoles de Barcelona com a refugis climàtics per disminuir l’impacte de les altes temperatures de l’estiu.

L'escalfament de l’oceà podria portar a un 17% menys de biomassa d'espècies marines a nivell global, a finals de segle

El canvi climàtic afectarà la distribució i abundància de la vida marina, però la magnitud total d'aquests canvis ha estat difícil de predir, fins ara, a causa de les limitacions dels models d'ecosistemes individuals utilitzats per a tals pronòstics.

Un estudi desestima les polítiques de creixement verd per fer front a l'emergència ecològica

Investigadors de l'ICTA-UAB i de la Goldsmiths University of London indiquen que la reducció d'emissions només és compatible amb un menor creixement o amb el decreixement econòmic.

Solucions transfrontereres al problema de les males herbes

Les espècies de males herbes continuen estenent-se i els costos per gestionar aquest problema segueixen augmentant tot i la implementació de millors pràctiques de maneig i l'esforç del personal de recerca i d'extensió que les promou entre els administradors de les terres.

Els espais verds urbans no beneficien la salut de tots

La creació de parcs i zones verdes en els nuclis urbans té efectes positius en la salut dels seus residents, de manera general.

L'investigador de l’ICTA-UAB Antoni Rosell-Melé obté una ERC Advanced Grant

L'investigador de ICTA-UAB Antoni Rosell-Melé ha estat guardonat amb un projecte "Advanced Grant" (AdvGr) del Consell Europeu de Recerca (ERC) per desenvolupar el projecte científic "Nou enfocament geoquímic per reconstruir la dinàmica paleo-atmosfèrica tropical" (PALADYN).

L'agricultura urbana en terrats permet produir aliments sans, frescos i sostenibles

La implementació d'horts urbans als terrats dels edificis permetria produir aliments agrícoles frescos, sans i sostenibles per garantir la sobirania alimentària de les ciutats, cada vegada més poblades.

El coneixement indígena, clau per a l'èxit en la restauració d’ecosistemes

Els projectes de restauració ecològica que involucren les comunitats indígenes i locals de manera activa tenen resultats més exitosos.

Els canvis futurs en el benestar humà dependran més de factors socials que de factors econòmics

Els canvis en la percepció del benestar personal que es produiran en les properes tres dècades a nivell global, dependran en major mesura de factors socials que d'aspectes macroeconòmics.

Èxit a l'ICTA-UAB: sis beques ERC en 3 anys

L’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) ha rebut sis ajuts del Consell Europeu de Recerca (ERC) en tres anys, durant el període comprès entre finals del 2015 i finals del 2018. Cadascun d’aquests projectes (dotats d’entre 1.

El transport aeri, principal font de contaminació del turisme a Barcelona

Cada visitant de la ciutat de Barcelona produeix al dia una emissió de 96,9 kg CO2 eq, el que suposa una petjada de carboni equivalent a conduir un cotxe 410 quilòmetres sense parar.
Notícies
El riu Ebre aboca anualment 2.200 milions de microplàstics al Mar Mediterrani

Data: 2019-07-04

Un estudi de l'ICTA-UAB analitza la distribució i concentració de microplàstics procedents d'un dels principals rius de la Mediterrània occidental.

Els resultats evidencien que els deltes i estuaris són importants àrees d'acumulació de microplàstics.


Els rius constitueixen la principal font de contaminació dels mars per microplàstics. Una part rellevant d'aquests contaminants s'acumulen en les zones de les platges i en els sediments de les desembocadures. Així es desprèn d'una investigació desenvolupada per l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) que analitza la concentració de microplàstics al delta de l'Ebre amb l'objectiu de quantificar i entendre la distribució d'aquests contaminants en els sistemes aquàtics. Els investigadors reclamen la necessitat de seguir investigant pels riscos que l'acumulació d'aquests contaminants en zones de pesca i aqüicultura pugui tenir per a la salut humana.

La contaminació per microplàstics està considerada un dels principals problemes ambientals que amenacen els nostres ecosistemes, principalment, els aquàtics. Els microplàstics són partícules o filaments de mida inferior a 5 mm. Poden ser de caràcter "primari" com els que s'utilitzen com a matèria primera per a crear productes (pellets), petites partícules emprades en cosmètica i neteja abrasiva o fibres per a usos tèxtils, o de caràcter "secundari", generats de la degradació de plàstics majors.

Fins al moment, els estudis sobre microplàstics han abordat la seva presència en els oceans i mars, i amb s'ha prestat molt poca atenció als rius com una de les fonts principals d'aquests contaminant, comenta Patrizia Ziveri, coordinadora del grup de recerca. L'estudi, elaborat per científics de l'ICTA-UAB i publicat recentment a la revista Science of the Total Environment, investiga per primera vegada la concentració de microplàstics al delta de l'Ebre en diferents àmbits: les platges del nord del delta, les aigües més superficials i els sediments del llit del delta.

Els resultats de l'estudi posen de manifest que els rius són una de les majors entrades de plàstics als oceans. En particular, estimen que les aigües superficials de l'Ebre aboquen anualment prop de 2.200 milions de microplàstics al Mar Mediterrani. "Les concentracions al delta de l'Ebre són mitjanes-baixes quan es comparen amb altres estuaris, però s'ha de tenir en compte que el cabal de l'Ebre està fortament regulat per les preses de Riba-roja i Mequinenza que podrien estar actuant com un primer filtre per a aquests contaminants reduint així la quantitat de microplàstics que arriben al delta", explica la investigadora de l'ICTA-UAB, Laura Simón. Consideren que l'abundància de microplàstics és encara més gran en rius amb zones urbanes pròximes i amb una pressió humana més elevada que al delta de l'Ebre.

En l'estudi, els valors obtinguts en els sediments de la llera són entre 3 i 6 vegades més grans que els trobats a les platges del delta, que haurien estat distribuïts pels corrents. "Aquesta concentració s'explica per la influència de la falca salina -espai de separació entre l'aigua dolça i salada- on la velocitat és més baixa i hi ha un major temps de retenció", afegeix l'investigador Michaël Grelaud.

En conjunt, el 70% dels microplàstics trobats al delta de l'Ebre es corresponen amb fibres sintètiques, seguit de fragments de plàstics i films. La quantitat de fibres abocades a la Mediterrània cada any equivaldria a 600 quilòmetres de longitud. "La majoria arriben a la llera del riu a través de les canalitzacions municipals i les plantes de tractament procedents del rentat domèstic i industrial de peces de roba, cadascuna de les quals perd unes 2.000 fibres en cada rentat. Les plantes de tractament no són capaces d'eliminar íntegrament aquestes fibres tèxtils", indica Simón.

Els investigadors destaquen la gran potencialitat dels deltes i estuaris per acumular microplàstics, que són alhora grans acumuladors de tòxics. La transició entre aigua dolça i marina fa que aquests ecosistemes oberts siguin de gran rellevància per calcular els fluxos de microplàstics que arriben als sistemes marins utilitzant els rius com a corredors, comenta l'investigador Jordi Garcia-Orellana. Els autors reconeixen la necessitat de seguir investigant els temps de residència dels microplàstics en les diferents zones i avaluar el risc que suposa la seva existència per als organismes aquàtics i, per extensió, per a la salut humana.

Article científic
Simon-Sánchez L., Grelaud M., Garcia-Orellana J., Ziveri P. (2019). River Deltas as hotspots of microplastic accumulation: The case study of the Ebro River (NW Mediterranean). Science of the Total Environment. 

Disponible online: https://doi.org/10.1016/j.scitotenv.2019.06.168

Activitats ICTA