Per què els ambientalistes mengen carn?

Un estudi de l'ICTA-UAB analitza els motius pels quals científics conscienciats amb el medi ambient no renuncien al consum de carn, causant d'importants impactes ambientals al planeta.

La gestió del verd urbà permet incrementar la presència d’ocells a les ciutats

Incrementar la biodiversitat del verd urbà permetria augmentar la presència d’aus passeriformes a les ciutats mediterrànies, segons un estudi científic realitzat per investigadors de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) que analitza quines estratègies cal implementar sobre la vegetació urbana per aconseguir “naturalitzar” les ciutats afavorint l’entrada de flora i fauna.

El riu Ebre aboca anualment 2.200 milions de microplàstics al Mar Mediterrani

Un estudi de l'ICTA-UAB analitza la distribució i concentració de microplàstics procedents d'un dels principals rius de la Mediterrània occidental.

Un projecte europeu ofereix ajuda per crear hivernacles a cobertes

L'Institut de Ciència i Tecnologia Ambiental de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) ha obert una convocatòria que pretén donar suport a nous projectes d'hivernacles en cobertes, en el marc del Projecte GROOF.

L’ICTA-UAB participa al projecte que habilitarà 10 escoles de Barcelona com a refugis climàtics

L’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Bracelona (ICTA-UAB) és una de les institucions impulsores d’un projecte que habilitarà 10 escoles de Barcelona com a refugis climàtics per disminuir l’impacte de les altes temperatures de l’estiu.

L'escalfament de l’oceà podria portar a un 17% menys de biomassa d'espècies marines a nivell global, a finals de segle

El canvi climàtic afectarà la distribució i abundància de la vida marina, però la magnitud total d'aquests canvis ha estat difícil de predir, fins ara, a causa de les limitacions dels models d'ecosistemes individuals utilitzats per a tals pronòstics.

Un estudi desestima les polítiques de creixement verd per fer front a l'emergència ecològica

Investigadors de l'ICTA-UAB i de la Goldsmiths University of London indiquen que la reducció d'emissions només és compatible amb un menor creixement o amb el decreixement econòmic.

Solucions transfrontereres al problema de les males herbes

Les espècies de males herbes continuen estenent-se i els costos per gestionar aquest problema segueixen augmentant tot i la implementació de millors pràctiques de maneig i l'esforç del personal de recerca i d'extensió que les promou entre els administradors de les terres.

Els espais verds urbans no beneficien la salut de tots

La creació de parcs i zones verdes en els nuclis urbans té efectes positius en la salut dels seus residents, de manera general.

L'investigador de l’ICTA-UAB Antoni Rosell-Melé obté una ERC Advanced Grant

L'investigador de ICTA-UAB Antoni Rosell-Melé ha estat guardonat amb un projecte "Advanced Grant" (AdvGr) del Consell Europeu de Recerca (ERC) per desenvolupar el projecte científic "Nou enfocament geoquímic per reconstruir la dinàmica paleo-atmosfèrica tropical" (PALADYN).

L'agricultura urbana en terrats permet produir aliments sans, frescos i sostenibles

La implementació d'horts urbans als terrats dels edificis permetria produir aliments agrícoles frescos, sans i sostenibles per garantir la sobirania alimentària de les ciutats, cada vegada més poblades.

El coneixement indígena, clau per a l'èxit en la restauració d’ecosistemes

Els projectes de restauració ecològica que involucren les comunitats indígenes i locals de manera activa tenen resultats més exitosos.

Els canvis futurs en el benestar humà dependran més de factors socials que de factors econòmics

Els canvis en la percepció del benestar personal que es produiran en les properes tres dècades a nivell global, dependran en major mesura de factors socials que d'aspectes macroeconòmics.

Èxit a l'ICTA-UAB: sis beques ERC en 3 anys

L’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) ha rebut sis ajuts del Consell Europeu de Recerca (ERC) en tres anys, durant el període comprès entre finals del 2015 i finals del 2018. Cadascun d’aquests projectes (dotats d’entre 1.

El transport aeri, principal font de contaminació del turisme a Barcelona

Cada visitant de la ciutat de Barcelona produeix al dia una emissió de 96,9 kg CO2 eq, el que suposa una petjada de carboni equivalent a conduir un cotxe 410 quilòmetres sense parar.
Notícies
Per què els ambientalistes mengen carn?

Data: 2019-07-23


Un estudi de l'ICTA-UAB analitza els motius pels quals científics conscienciats amb el medi ambient no renuncien al consum de carn, causant d'importants impactes ambientals al planeta.

Els científics no creuen en les accions individuals sinó en les que procedeixin de la política i la tecnologia.

Els científics ambientalistes dubten de l'efectivitat de les accions individuals i consideren que els canvis a favor de la sostenibilitat del planeta vindran impulsats des de la política i la tecnologia. Aquesta és la conclusió principal d'un estudi realitzat per l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) que analitza el motiu pel qual fins i tot els científics amb una major consciència ambiental són incapaços de deixar de consumir carn tot i saber que això té un greu impacte ambiental.

Reduir el consum de carn és molt important per reduir l'impacte ambiental a la Terra, incloses les emissions de carboni. Tot i ser una prioritat de sostenibilitat, convèncer les persones que renunciïn a la carn és difícil. Molts dels investigadors, inclosos els més ecològics, són conscients que menjar carn és dolent, però no es converteixen en vegetarians. Per què els que tenen cura del medi ambient i els animals segueixen consumint carn?

Aquesta situació, coneguda com "la paradoxa de la carn", demostra que a les persones els importa l'impacte que té la carn, però segueixen consumint degut a l'anomenada bretxa d' "actitud-comportament". Les persones creuen que haurien de fer alguna cosa per protegir el medi ambient, però després no actuen d'acord a les seves creences. Fins al moment, els estudiosos han argumentat que les persones s'enfronten a aquesta "dissonància cognitiva" canviant les seves actituds o els seus comportaments. En altres paraules, en el cas de la carn, o es convencen a ells mateixos que menjar carn no és tan dolent, o es converteixen en vegetarians.

No obstant això, aquest estudi realitzat per Evon Scott, graduat del màster SAES de l'ICTA-UAB (i dirigit per l'investigador ICREA a l'ICTA-UAB Giorgos Kallis i l'investigador de la UPF Christos Zografos) parteix de la premissa que les persones tenen raons consistents per fer el que fan. Per a això, van entrevistar a consumidors de carn de l'ICTA-UAB i van identificar els diferents punts de vista argumentats per explicar per què mengen carn. L'estudi Why environmentalists eat meat ha estat publicat recentment a la revista Plos One.

El raonament i discurs principal dels entrevistats és que el canvi vindrà en el futur des de la política o la tecnologia, no des de les seves accions. "En altres paraules, no creien que menjar o no carn fos tan important, atès que el problema rau en el "capitalisme" o en la necessitat de trobar noves tecnologies", explica Kallis. Altres entrevistats van pensar que el tema era massa complex perquè el seu canvi marqués la diferència, mentre que altres van afirmar que en teoria havien de canviar i convertir-se en vegetarians, però després van admetre que gaudien massa menjant carn i que no podien abandonar-la. Els investigadors conclouen que les persones tenen raons sòlides per a les seves accions, o simplement aprenen a viure amb les seves contradiccions.

Per Kallis, aquest replantejament del trencaclosques "actitud-comportament" podria estendre més enllà del consum de carn, a problemes com el canvi climàtic, on també molts pensen d'una manera, però actuen d'una altra. "Les persones poden experimentar les seves accions poc sostenibles com coherents amb les seves creences proambientals, sense necessitat de modificar ni una ni l'altra per reduir la incongruència, a diferència del que afirmaven estudis previs", assegura. La gent podria pensar que dir que viatja en avió o no, no suposa una gran diferència ja que el canvi climàtic és un problema de "capitalisme", "polítics" o es podria resoldre en un futur pròxim amb noves tecnologies.

Asseguren que, si això és cert, llavors seria necessària una política i una estratègia de comunicació diferent per convèncer els que ja saben que les seves accions tenen implicacions negatives però no creuen que canviar el que fan suposarà una diferència. Aquesta estratègia s'ha d'enfocar no tant en informar la gent sobre l'impacte de les seves accions, que ja el coneixen, sinó en convèncer-los que els canvis en les seves accions individuals poden ser importants per a canviar la cultura dominant i les normes de la societat, i ser així part de la transformació política i tecnològica.

Més informació
Scott E., Kallis G., Zografos C. (2019). Why environmentalists eat meat. Plos One
Disponible online https://doi.org/10.1371/journal.pone.0219607

Activitats ICTA