L’ ICTA-UAB demana a la UAB la reducció del número de vols

Davant la situació d'emergència climàtica, reconeguda recentment per la UAB, l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) ha elaborat una proposta en què emplaça a la Universitat a adoptar una nova política de viatges entre la seva comunitat que permeti abordar una de les activitats més contaminants: els vols en avió.

L’associació Amics de la UAB premia l’ICTA-UAB

L’ICTA-UAB va rebre un dels premis que l’associació Amics de la UAB lliura cada any en el marc de la Festa Amics UAB.

Una nova avaluació considera que el discurs de la Unió Europea sobre descarbonització elèctrica necessita una revisió

És ben sabut que la Unió Europea centra els seus esforços en descarbonitzar la seva economia, i en molts aspectes, la Energiewende d'Alemanya (procés transició energètica realitzat a Alemanya) encarna un exemple modèlic d'aquest esforç.

L’ICTA-UAB organitzarà la Conferència Internacional sobre Canvis d'Estils de Vida Baixos en Carboni

L'ICTA-UAB acollirà la International Conference 2020 on Low-Carbon Lifestyle Changes amb l'objectiu d'explorar el paper dels canvis d'estils de vida en la mitigació del canvi climàtic.

La presència de ferro a l'aigua, clau per explicar la quantitat i distribució dels peixos en els oceans

Les persones tendeixen a prestar més atenció a la quantitat d'aliments que consumeixen que a la riquesa de la seva dieta en micronutrients essencials com el ferro.

Els residus miners abocats a la badia de Portmán segueixen alliberant metalls al mar 25 anys després del seu cessament

Les aigües del mar mediterrani continuen rebent metalls dissolts del dipòsit de residus miners de la badia de Portmán (Múrcia) 25 anys després del cessament de l’activitat minera.

Un nou projecte ICTA-UAB avaluarà els impactes dels micro i nanoplàstics en els oceans tropicals i temperats

Un nou projecte liderat per la investigadora de l'ICTA-UAB Patrizia Ziveri és un dels cinc projectes seleccionats per rebre finançament de la Iniciativa de Programació Conjunta Mars i Oceans Productius i Saludables (Oceans JPI).

El Big Data revela una extraordinària unitat subjacent a la diversitat de la vida

Un estudi de l'ICTA-UAB assenyala el creixement com a element clau per explicar el funcionament de tots els éssers vius.

Jeroen van den Bergh, doctor honoris causa per l'Open University dels Països Baixos

L’economista ambiental de l’ICTA-UAB Prof. Dr. Jeroen van den Bergh va ser anomenat doctor honoris causa per la Open University dels Països Baixos.

L'Acord de París es veu obstaculitzat per promeses inconsistents, segons un estudi de l'ICTA-UAB

Les promeses de l'Acord Climàtic de París realitzades per alguns països podrien no ser tan ambicioses com semblen, segons un estudi realitzat per investigadors de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB).

Troben altes concentracions de plom en la fauna silvestre de l'Amazònia

Investigadors de l'ICTA-UAB i de la UVic-UCC han detectat concentracions de plom elevades en mostres de fauna salvatge de l'Amazònia peruana, originades per la munició de plom i la contaminació relacionada amb l'extracció petroliera.

Mesuren el potencial dels boscos per alentir el canvi climàtic

Els boscos pirinencs, cornisa cantàbrica i Galícia mostren un important potencial per acumular quantitats encara més grans de diòxid de carboni en el futur i així ajudar a frenar l'augment en les concentracions del gas CO2 que està escalfant el planeta.

Per què els ambientalistes mengen carn?

Un estudi de l'ICTA-UAB analitza els motius pels quals científics conscienciats amb el medi ambient no renuncien al consum de carn, causant d'importants impactes ambientals al planeta.

La gestió del verd urbà permet incrementar la presència d’ocells a les ciutats

Incrementar la biodiversitat del verd urbà permetria augmentar la presència d’aus passeriformes a les ciutats mediterrànies, segons un estudi científic realitzat per investigadors de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) que analitza quines estratègies cal implementar sobre la vegetació urbana per aconseguir “naturalitzar” les ciutats afavorint l’entrada de flora i fauna.

El riu Ebre aboca anualment 2.200 milions de microplàstics al Mar Mediterrani

Un estudi de l'ICTA-UAB analitza la distribució i concentració de microplàstics procedents d'un dels principals rius de la Mediterrània occidental.

Un projecte europeu ofereix ajuda per crear hivernacles a cobertes

L'Institut de Ciència i Tecnologia Ambiental de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) ha obert una convocatòria que pretén donar suport a nous projectes d'hivernacles en cobertes, en el marc del Projecte GROOF.

L’ICTA-UAB participa al projecte que habilitarà 10 escoles de Barcelona com a refugis climàtics

L’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Bracelona (ICTA-UAB) és una de les institucions impulsores d’un projecte que habilitarà 10 escoles de Barcelona com a refugis climàtics per disminuir l’impacte de les altes temperatures de l’estiu.

Un estudi desestima les polítiques de creixement verd per fer front a l'emergència ecològica

Investigadors de l'ICTA-UAB i de la Goldsmiths University of London indiquen que la reducció d'emissions només és compatible amb un menor creixement o amb el decreixement econòmic.
Notícies
Per què els ambientalistes mengen carn?

Data: 2019-07-23


Un estudi de l'ICTA-UAB analitza els motius pels quals científics conscienciats amb el medi ambient no renuncien al consum de carn, causant d'importants impactes ambientals al planeta.

Els científics no creuen en les accions individuals sinó en les que procedeixin de la política i la tecnologia.

Els científics ambientalistes dubten de l'efectivitat de les accions individuals i consideren que els canvis a favor de la sostenibilitat del planeta vindran impulsats des de la política i la tecnologia. Aquesta és la conclusió principal d'un estudi realitzat per l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) que analitza el motiu pel qual fins i tot els científics amb una major consciència ambiental són incapaços de deixar de consumir carn tot i saber que això té un greu impacte ambiental.

Reduir el consum de carn és molt important per reduir l'impacte ambiental a la Terra, incloses les emissions de carboni. Tot i ser una prioritat de sostenibilitat, convèncer les persones que renunciïn a la carn és difícil. Molts dels investigadors, inclosos els més ecològics, són conscients que menjar carn és dolent, però no es converteixen en vegetarians. Per què els que tenen cura del medi ambient i els animals segueixen consumint carn?

Aquesta situació, coneguda com "la paradoxa de la carn", demostra que a les persones els importa l'impacte que té la carn, però segueixen consumint degut a l'anomenada bretxa d' "actitud-comportament". Les persones creuen que haurien de fer alguna cosa per protegir el medi ambient, però després no actuen d'acord a les seves creences. Fins al moment, els estudiosos han argumentat que les persones s'enfronten a aquesta "dissonància cognitiva" canviant les seves actituds o els seus comportaments. En altres paraules, en el cas de la carn, o es convencen a ells mateixos que menjar carn no és tan dolent, o es converteixen en vegetarians.

No obstant això, aquest estudi realitzat per Evon Scott, graduat del màster SAES de l'ICTA-UAB (i dirigit per l'investigador ICREA a l'ICTA-UAB Giorgos Kallis i l'investigador de la UPF Christos Zografos) parteix de la premissa que les persones tenen raons consistents per fer el que fan. Per a això, van entrevistar a consumidors de carn de l'ICTA-UAB i van identificar els diferents punts de vista argumentats per explicar per què mengen carn. L'estudi Why environmentalists eat meat ha estat publicat recentment a la revista Plos One.

El raonament i discurs principal dels entrevistats és que el canvi vindrà en el futur des de la política o la tecnologia, no des de les seves accions. "En altres paraules, no creien que menjar o no carn fos tan important, atès que el problema rau en el "capitalisme" o en la necessitat de trobar noves tecnologies", explica Kallis. Altres entrevistats van pensar que el tema era massa complex perquè el seu canvi marqués la diferència, mentre que altres van afirmar que en teoria havien de canviar i convertir-se en vegetarians, però després van admetre que gaudien massa menjant carn i que no podien abandonar-la. Els investigadors conclouen que les persones tenen raons sòlides per a les seves accions, o simplement aprenen a viure amb les seves contradiccions.

Per Kallis, aquest replantejament del trencaclosques "actitud-comportament" podria estendre més enllà del consum de carn, a problemes com el canvi climàtic, on també molts pensen d'una manera, però actuen d'una altra. "Les persones poden experimentar les seves accions poc sostenibles com coherents amb les seves creences proambientals, sense necessitat de modificar ni una ni l'altra per reduir la incongruència, a diferència del que afirmaven estudis previs", assegura. La gent podria pensar que dir que viatja en avió o no, no suposa una gran diferència ja que el canvi climàtic és un problema de "capitalisme", "polítics" o es podria resoldre en un futur pròxim amb noves tecnologies.

Asseguren que, si això és cert, llavors seria necessària una política i una estratègia de comunicació diferent per convèncer els que ja saben que les seves accions tenen implicacions negatives però no creuen que canviar el que fan suposarà una diferència. Aquesta estratègia s'ha d'enfocar no tant en informar la gent sobre l'impacte de les seves accions, que ja el coneixen, sinó en convèncer-los que els canvis en les seves accions individuals poden ser importants per a canviar la cultura dominant i les normes de la societat, i ser així part de la transformació política i tecnològica.

Més informació
Scott E., Kallis G., Zografos C. (2019). Why environmentalists eat meat. Plos One
Disponible online https://doi.org/10.1371/journal.pone.0219607

Activitats ICTA