Enquesta: El rol del verd residencial durant el confinament pel brot de COVID-19

El grup d’investigació BCNUEJ (www.bcnuej.org) de l’ICTA-UAB (https://ictaweb.uab.cat/) i de l'IMIM (www.imim.es) estan realitzant un estudi sobre el paper del verd residencial (vegetació interior, en balcons, terrasses, coberts verdes, jardins particulars.

L'ICTA-UAB cedeix material de protección a diversos hospitals

​L' ICTA-UAB és, des del passat dilluns 16 de març de 2020, un Institut amb accés restringit.

Es preveuen nivells de pol·len alts i avançats per a aquesta primavera. No confondre l’al·lèrgia amb el COVID-19

Les pol·linitzacions d’aquesta primavera i estiu començaran uns dies abans de l’habitual i seran importants, assolint nivells per damunt de la mitjana (del període 1994-2019).

Conferència ICTAS2020: Actualització important sobre el brot de coronavirus

Conferència ICTAS2020: Actualització important sobre el brot de coronavirus.

La lluita pel poder obstaculitza les polítiques urbanes d'adaptació al canvi climàtic

Les accions de transformació que realitzen les ciutats per adaptar-se i mitigar els impactes del canvi climàtic es poden veure menyscabades per les lluites polítiques pel poder municipal.

L'anàlisi del sutge dels incendis tropicals dipositat a l'oceà ajudarà a predir els futurs canvis climàtics del planeta

L'ICTA-UAB inicia una expedició científica a l'oceà Atlàntic per agafar mostres de pols i fum dels incendis de l'Àfrica tropical dipositat en els sediments marins.

Quins elements i característiques han de tenir els boscos per influenciar la salut humana?

Malgrat el creixent interès de la comunitat científica i de la societat envers el potencial dels boscos com a font de salut humana, la literatura científica existent no permet establir relacions coherents entre el tipus de bosc i diferents variables de salut.

El corall vermell es recupera de manera efectiva en àrees protegides de la Mediterrània després de dècades de sobreexplotació

Les mesures de protecció de les Àrees Marines Protegides han permès que les colònies de corall vermell (Corallium rubrum) s'hagin recuperat parcialment en el Mar Mediterrani, assolint nivells de salut similars als de la dècada de 1980 a Catalunya i a la dècada de 1960 a la Mar de Ligúria (Nord-oest d’Itàlia).

Els "clubs climàtics subnacionals" podrien ser claus per combatre el canvi climàtic

La creació de "clubs climàtics" que ofereixin la seva adhesió a estats subnacionals, i no només a països, podria accelerar l'avanç cap a una política de canvi climàtic harmonitzada a nivell mundial.

L’ICTA-UAB estrena el seu programa “Bojos per la Terra” de la Fundació Catalunya La Pedrera

Uns 300 joves catalans amb aptituds i talent especial per la ciència han iniciat aquest cap de setmana una aventura única com a participants de la 8a edició del programa “Bojos per la ciència”.

Victoria Reyes-García rep una beca ERC Prof of Concept vinculada al projecte LICCI

Victoria Reyes-García, investigadora ICREA a l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB), és una dels 76 principals investigadors que rebran una de les beques Proof of Concept (PoC) del Consell Europeu de Recerca (ERC per les sigles en anglès).

L’ ICTA-UAB demana a la UAB la reducció del número de vols

Davant la situació d'emergència climàtica, reconeguda recentment per la UAB, l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) ha elaborat una proposta en què emplaça a la Universitat a adoptar una nova política de viatges entre la seva comunitat que permeti abordar una de les activitats més contaminants: els vols en avió.

Una nova avaluació considera que el discurs de la Unió Europea sobre descarbonització elèctrica necessita una revisió

És ben sabut que la Unió Europea centra els seus esforços en descarbonitzar la seva economia, i en molts aspectes, la Energiewende d'Alemanya (procés transició energètica realitzat a Alemanya) encarna un exemple modèlic d'aquest esforç.

Els residus miners abocats a la badia de Portmán segueixen alliberant metalls al mar 25 anys després del seu cessament

Les aigües del mar mediterrani continuen rebent metalls dissolts del dipòsit de residus miners de la badia de Portmán (Múrcia) 25 anys després del cessament de l’activitat minera.

Un nou projecte ICTA-UAB avaluarà els impactes dels micro i nanoplàstics en els oceans tropicals i temperats

Un nou projecte liderat per la investigadora de l'ICTA-UAB Patrizia Ziveri és un dels cinc projectes seleccionats per rebre finançament de la Iniciativa de Programació Conjunta Mars i Oceans Productius i Saludables (Oceans JPI).

El Big Data revela una extraordinària unitat subjacent a la diversitat de la vida

Un estudi de l'ICTA-UAB assenyala el creixement com a element clau per explicar el funcionament de tots els éssers vius.
Notícies
Troben altes concentracions de plom en la fauna silvestre de l'Amazònia

Data: 2019-09-02




Investigadors de l'ICTA-UAB i de la UVic-UCC han detectat concentracions de plom elevades en mostres de fauna salvatge de l'Amazònia peruana, originades per la munició de plom i la contaminació relacionada amb l'extracció petroliera.

 

Als països i regions industrialitzats del món es troben les concentracions més elevades de plom, el metall neurotòxic acumulatiu més estès del món. D'aquesta manera, es pressuposava que, a l'Amazònia, el bosc humit tropical més extens i amb major diversitat biològica i cultural del món, existia una baixa presència de contaminants urbans o industrials a causa del seu aïllament i el lleu impacte humà.

Un equip d'investigadors de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB) i del Departament de Sanitat i Anatomia Animals de la Universitat Autònoma de Barcelona, així com de la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya, ha avaluat per primera vegada les concentracions de plom i la seva signatura isotòpica en fauna silvestre en àrees remotes de l'Amazònia peruana. Per a això, es van col·lectar mostres de fetge de 315 animals silvestres de 18 espècies diferents, caçades per a l'autoconsum dels pobles indígenes locals (Quítxua, Achuar i Yagua). Les àrees d'estudi es troben molt aïllades i la seva accessibilitat requereix una expedició en vaixell d’uns quatre o cinc dies al llarg dels rius locals. Algunes d'aquestes àrees es troben a la segona concessió petroliera més productiva del país, operada des dels anys 1970s.

S'ha trobat elevades concentracions de plom en els fetges de mamífers i aus amazònics, animals que són diàriament consumits per la població indígena local. Els nivells de plom observats són majors als trobats en animals salvatges en països industrialitzats. La presència de concentracions inesperadament elevades de plom en la fauna silvestre amazònica suposa un risc per a la salut de la població indígena local, la qual depèn de la caça per a la seva subsistència.

La meitat de les mostres analitzades es trobava per sobre dels 0.5 mil·ligrams per quilo que la regulació europea considera com a límit per al consum humà de vísceres animals, i un 91% de les mostres estaven per sobre dels 0.1 mil·ligrams per quilo que es consideren aptes per al consum de carn en general. Es tracta d’un risc molt elevat per a la població, tenint en compte que gairebé una trentena de les mostres analitzades contenia concentracions de plom molt més altes.

Els investigadors també han demostrat que les principals fonts de plom són l'ús estès de la munició de plom, així com la contaminació relacionada amb l'extracció de petroli. De fet, la contaminació per munició de plom pot ser un problema subestimat a escala continental a Amèrica del Sud. Aquests resultats suggereixen que el plom ha entrat a la cadena tròfica en àrees de l'Amazònia on la població humana depèn de la caça de subsistència, i és probable que aquest no sigui un problema circumscrit a l'àrea d'estudi, sinó generalitzable per a les poblacions indígenes mundials que utilitzen munició de plom.

A més, el fet d'haver trobat plom relacionat amb l'activitat hidrocarburífera a la fauna silvestre suggereix que altres components petrogènics tòxics poden haver entrat també en la cadena tròfica. De fet, al nord de l'Amazònia peruana, l'extracció petroliera ha generat un important impacte ambiental a causa dels abocaments operacionals de residus rics en plom en l'ambient.

A causa de la dependència de la caça de subsistència dels pobles indígenes del planeta, a l'ús estès de la munició de plom, així com l'avanç de les activitats d'extracció petroliera en els boscos humits tropicals (el 30% dels boscos tropicals se superposa a reserves de petroli i gas), aquests resultats posen al descobert un important risc per a la conservació de la fauna silvestre, així com per a la salut de les comunitats locals que en depenen com a font de proteïna.

Finalment, l'estudi mostra també com l'impacte humà és palpable en àrees naturals remotes del planeta. Les troballes observades en aquest estudi es podrien estendre a la resta de l'Amazònia i dels boscos tropicals, tot il·lustrant un impacte humà més enllà del previst inicialment, amb l'expansió de la contaminació antropogènica des dels centres industrialitzats fins a les àrees més remotes del planeta.

En l'estudi, publicat aquesta setmana a la revista Nature Sustainabiliy, han participat Mar Cartró Sabaté, investigadora de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB); Pere Major, del Departament de Sanitat i Anatomia Animals de la UAB; Martí Orta, de la UVic-UCC i de l'ICTA-UAB; i Antoni Rosell, investigador ICREA de l'ICTA-UAB.

Article de referència:
Cartró-Sabaté, M., Mayor, P., Orta-Martínez, M., Rosell-Melé, A. Anthropogenic lead in Amazonian wildlife. Nature Sustainability. 2019. doi.org/10.1038/s41893-019-0338-7

Activitats ICTA