El corall vermell es recupera de manera efectiva en àrees protegides de la Mediterrània després de dècades de sobreexplotació

Les mesures de protecció de les Àrees Marines Protegides han permès que les colònies de corall vermell (Corallium rubrum) s'hagin recuperat parcialment en el Mar Mediterrani, assolint nivells de salut similars als de la dècada de 1980 a Catalunya i a la dècada de 1960 a la Mar de Ligúria (Nord-oest d’Itàlia).

Els "clubs climàtics subnacionals" podrien ser claus per combatre el canvi climàtic

La creació de "clubs climàtics" que ofereixin la seva adhesió a estats subnacionals, i no només a països, podria accelerar l'avanç cap a una política de canvi climàtic harmonitzada a nivell mundial.

L’ICTA-UAB estrena el seu programa “Bojos per la Terra” de la Fundació Catalunya La Pedrera

Uns 300 joves catalans amb aptituds i talent especial per la ciència han iniciat aquest cap de setmana una aventura única com a participants de la 8a edició del programa “Bojos per la ciència”.

Victoria Reyes-García rep una beca ERC Prof of Concept vinculada al projecte LICCI

Victoria Reyes-García, investigadora ICREA a l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB), és una dels 76 principals investigadors que rebran una de les beques Proof of Concept (PoC) del Consell Europeu de Recerca (ERC per les sigles en anglès).

L’ ICTA-UAB demana a la UAB la reducció del número de vols

Davant la situació d'emergència climàtica, reconeguda recentment per la UAB, l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) ha elaborat una proposta en què emplaça a la Universitat a adoptar una nova política de viatges entre la seva comunitat que permeti abordar una de les activitats més contaminants: els vols en avió.

Una nova avaluació considera que el discurs de la Unió Europea sobre descarbonització elèctrica necessita una revisió

És ben sabut que la Unió Europea centra els seus esforços en descarbonitzar la seva economia, i en molts aspectes, la Energiewende d'Alemanya (procés transició energètica realitzat a Alemanya) encarna un exemple modèlic d'aquest esforç.

L’ICTA-UAB organitzarà la Conferència Internacional sobre Canvis d'Estils de Vida Baixos en Carboni

L'ICTA-UAB acollirà la International Conference 2020 on Low-Carbon Lifestyle Changes amb l'objectiu d'explorar el paper dels canvis d'estils de vida en la mitigació del canvi climàtic.

La presència de ferro a l'aigua, clau per explicar la quantitat i distribució dels peixos en els oceans

Les persones tendeixen a prestar més atenció a la quantitat d'aliments que consumeixen que a la riquesa de la seva dieta en micronutrients essencials com el ferro.

Els residus miners abocats a la badia de Portmán segueixen alliberant metalls al mar 25 anys després del seu cessament

Les aigües del mar mediterrani continuen rebent metalls dissolts del dipòsit de residus miners de la badia de Portmán (Múrcia) 25 anys després del cessament de l’activitat minera.

Un nou projecte ICTA-UAB avaluarà els impactes dels micro i nanoplàstics en els oceans tropicals i temperats

Un nou projecte liderat per la investigadora de l'ICTA-UAB Patrizia Ziveri és un dels cinc projectes seleccionats per rebre finançament de la Iniciativa de Programació Conjunta Mars i Oceans Productius i Saludables (Oceans JPI).

El Big Data revela una extraordinària unitat subjacent a la diversitat de la vida

Un estudi de l'ICTA-UAB assenyala el creixement com a element clau per explicar el funcionament de tots els éssers vius.

Jeroen van den Bergh, doctor honoris causa per l'Open University dels Països Baixos

L’economista ambiental de l’ICTA-UAB Prof. Dr. Jeroen van den Bergh va ser anomenat doctor honoris causa per la Open University dels Països Baixos.

Troben altes concentracions de plom en la fauna silvestre de l'Amazònia

Investigadors de l'ICTA-UAB i de la UVic-UCC han detectat concentracions de plom elevades en mostres de fauna salvatge de l'Amazònia peruana, originades per la munició de plom i la contaminació relacionada amb l'extracció petroliera.

Mesuren el potencial dels boscos per alentir el canvi climàtic

Els boscos pirinencs, cornisa cantàbrica i Galícia mostren un important potencial per acumular quantitats encara més grans de diòxid de carboni en el futur i així ajudar a frenar l'augment en les concentracions del gas CO2 que està escalfant el planeta.

Per què els ambientalistes mengen carn?

Un estudi de l'ICTA-UAB analitza els motius pels quals científics conscienciats amb el medi ambient no renuncien al consum de carn, causant d'importants impactes ambientals al planeta.

La gestió del verd urbà permet incrementar la presència d’ocells a les ciutats

Incrementar la biodiversitat del verd urbà permetria augmentar la presència d’aus passeriformes a les ciutats mediterrànies, segons un estudi científic realitzat per investigadors de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) que analitza quines estratègies cal implementar sobre la vegetació urbana per aconseguir “naturalitzar” les ciutats afavorint l’entrada de flora i fauna.

El riu Ebre aboca anualment 2.200 milions de microplàstics al Mar Mediterrani

Un estudi de l'ICTA-UAB analitza la distribució i concentració de microplàstics procedents d'un dels principals rius de la Mediterrània occidental.
Notícies
Mesuren el potencial dels boscos per alentir el canvi climàtic

Data: 2019-09-02


Els boscos pirinencs, cornisa cantàbrica i Galícia mostren un important potencial per acumular quantitats encara més grans de diòxid de carboni en el futur i així ajudar a frenar l'augment en les concentracions del gas CO2 que està escalfant el planeta.

L'estudi, liderat per l’ICTA-UAB i la Universitat d’Stanford (EUA), adverteix que els arbres només poden absorbir una fracció del diòxid de carboni a l'atmosfera i la seva capacitat de fer-ho més enllà de 2100 és incerta. Els experiments mostren que els nivells de CO2 esperats cap al final del segle haurien d'augmentar la biomassa de plantes del planeta en un 12%, permetent a plantes i arbres emmagatzemar més diòxid de carboni.

Un equip internacional dirigit per científics de la Universitat Autònoma de Barcelona i Universitat d’Stanford han trobat motius per esperar que els arbres puguin seguir aspirant diòxid de carboni de forma generosa fins, com a mínim, el final del segle. No obstant això, l'estudi, publicat el 12 d'agost a la prestigiosa revista Nature Climate Change, adverteix que els arbres només poden absorbir una fracció del diòxid de carboni en l'atmosfera, i la seva capacitat de fer-ho més enllà de 2100 és incerta. 

"Deixar els combustibles fòssils sota terra és la forma més segura de limitar cotes més elevades d'escalfament global, però frenar la desforestació i preservar intactes els nostres boscos perquè puguin créixer més és la nostra següent millor solució", explica César Terrer, autor principal de l'estudi i investigador de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la UAB (ICTA-UAB) i del Departament de Ciències de la Terra de la Universitat d’Stanford.

El pes del diòxid de carboni
El diòxid de carboni - el gas d'efecte hivernacle dominant que escalfa la Terra - és l'aliment d'arbres i plantes. Combinat amb nutrients com el nitrogen i el fòsfor, el diòxid de carboni ajuda els arbres a créixer i prosperar. Però amb la pujada de concentracions de diòxid de carboni, els arbres necessiten més suplements de nitrogen i fòsfor per equilibrar la seva dieta. La pregunta de quina quantitat de diòxid de carboni extra els arbres poden aspirar de l'atmosfera donades les limitacions de nutrient és una incertesa crítica en la predicció del canvi climàtic.

"Plantar arbres o restaurar-los és com ingressar diners al banc. El creixement extra dels arbres amb el del diòxid de carboni és l'interès que guanyem en el nostre compte. Hem d’esbrinar com d'elevada serà la taxa d'interès sobre la nostra inversió de carboni ", explica Rob Jackson, coautor de l'estudi i professor al Departament de Ciències de la Terra de la Universitat d’Stanford.

Diversos experiments que s'han dut a terme, com aquells en què es fumiguen boscos amb nivells elevats de diòxid de carboni, o aquells en què es fan créixer plantes en cambres plenes de diòxid de carboni, han proporcionat dades crítiques, però cap resposta definitiva a escala mundial. Per predir la capacitat dels arbres i plantes per segrestar diòxid de carboni en el futur, els investigadors han sintetitzat dades de tots els experiments de diòxid de carboni conduïts fins ara - en prats, matolls, cultius i sistemes forestals - incloent alguns que els investigadors van dirigir.

Emprant mètodes estadístics, intel·ligència artificial, models matemàtics i dades de satèl·lit, els investigadors van quantificar la capacitat dels nutrients i el clima per limitar el potencial de les plantes i arbres per absorbir diòxid de carboni extra. A més, utilitzant bases de dades de la disponibilitat de nutrients actualment al sòl, també van elaborar un mapa del potencial del diòxid de carboni per augmentar la quantitat i la mida de les plantes en el futur, quan les concentracions atmosfèriques del gas podrien doblar-se.

Els resultats mostren que els nivells de diòxid de carboni esperats cap al final del segle haurien d'augmentar la biomassa de plantes del planeta en un 12%, permetent a plantes i arbres emmagatzemar més diòxid de carboni - l'equivalent de sis anys d'emissions de combustible fòssil. L'estudi destaca l'associació simbiòtica d'arbres amb microorganismes del sòl i fongs que els ajuden a extreure nitrogen i fòsfor de manera més efectiva i així equilibrar en la seva dieta la captura extra de diòxid de carboni. La investigació també emfatitza el paper crític dels boscos tropicals (aquells a l’Amazònia, el Congo i Indonèsia) com les regions amb el major potencial per emmagatzemar el diòxid de carboni addicional. 

"Ja hem presenciat la tala indiscriminada de boscos pristins a selves tropicals, que constitueixen els dipòsits més grans de biomassa al planeta. Estem avançant de manera inexorable cap a la pèrdua d'un instrument molt important per limitar l'escalfament global", conclou l'investigador César Terrer. 

Article de referència:
César Terrer Moreno; Rob Jackson. Nitrogen and phosphorus constrain the CO2 fertilization of global plant biomass. Nature Climate Change. https://www.nature.com/articles/s41558-019-0545-2

Activitats ICTA