Els pobles indígenes, essencials per a comprendre el canvi ambiental

Una investigació internacional en què participa l'ICTA-UAB mostra com el coneixement indígena i local pot ajudar a gestionar els ecosistemes i la vida silvestre.

Una nova publicació del projecte MAGIC ofereix una mirada crítica a l'economia circular

Amb l'atenció mundial centrada en la pandèmia per la COVID-19, els problemes que estaven a l'avantguarda de la preocupació pública fa només uns mesos semblen haver desaparegut màgicament.

Els beneficis econòmics de protegir el 30% de la terra i els oceans del planeta supera els costos en al menys 5: 1

Un informe sense precedents en què participa l’ICTA-UAB mostra que l'economia mundial està millor amb una naturalesa més protegida.

L'ICTA-UAB rep l'acreditació d'Unitat d'Excel·lència Maria de Maeztu per segona vegada consecutiva

L'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) ha estat acreditat com a Unitat d'Excel·lència Maria de Maeztu per segona vegada consecutiva, pel Ministeri de Ciència i Innovació espanyol.

Projecte experimental d'agricultura urbana, local i tradicional en Sabadell

L'ICTA-UAB i l’Ajuntament de Sabadell constitueixen la comunitat FoodE, que aplega tots els actors implicats en el sistema de producció alimentària de la ciutat i en aquesta iniciativa.

El Bojos per la Terra reprèn les sessions presencials

Després de fer diverses sessions en format virtual, el programa Bojos per la Terra impartit per l’ICTA-UAB va reprendre el passat dia 27 de juny les seves sessions formatives en format presencial.

Què respirem quan som al bosc?

Un estudi caracteritza per primera vegada la química forestal de l’aire per sota la copa dels arbres en un alzinar mediterrani, i detecta les concentracions màximes al juliol i agost.

La ciència a Catalunya contra la COVID-19

Una seixantena d'investigadors ICREA, entre els quals Isabelle Anguelovski de l'ICTA-UAB, lideren més d'un centenar d'activitats de recerca sobre la COVID-19.

L'acadèmia en temps del COVID-19: cap a una ètica de la cura

                                                                                                                                                                       .

Una plataforma informàtica dóna visibilitat als micropobles de Catalunya

Un equip de recerca de la UAB, en col·laboració amb l’Associació de Micropobles de Catalunya, ha creat el Sistema d’Informació Geogràfica (SIG) per a uns micropobles actius i sostenibles (GISASH).

Els defensors de la justícia ambiental són víctimes de violència i assassinats

Els moviments ciutadans aconsegueixen aturar la degradació ambiental fins en un 27% dels conflictes ambientals, segons un estudi de l'ICTA-UAB.

Canvis tecnològics i nous estils de vida baixos en carboni, claus per mitigar els efectes del canvi climàtic

Per aconseguir mitigar els efectes del canvi climàtic i assolir una societat més sostenible, cal transformar l'actual sistema energètic basat en els combustibles fòssils en un model basat en energies renovables.

Impactes del canvi climàtic estudiats usant el refranyer popular

Membres de la comunitat de reg que realitzen treballs de manteniment en una sèquia de acarament (situada al cim de la muntanya) per millorar la circulació d'aigua per a reg i consum humà.

Els atuells neolítics revelen com va ser el consum de llet a Europa fa 7.000 anys

Ceràmica procedent del jaciment arqueològic de Verson (França) analitzada en la recerca (Fotografia d'Annabelle Cocollos, Conseil départemental du Calvados ou CD14, publicada en Germain-Vallée et al.

Mapejant els impactes de la contaminació en els pobles indígenes a tot el món

Mina de sulfur a Ijen, Java, Indonèsia. Foto: Joan de la Malla.

El creixement econòmic és incompatible amb la conservació de la biodiversitat

Un estudi en el qual intervenen més de 20 especialistes en ecologia de la conservació i economia ecològica posa en evidència la contradicció entre el creixement econòmic i la conservació de la biodiversitat.

Enquesta: El rol del verd residencial durant el confinament pel brot de COVID-19

El grup d’investigació BCNUEJ (www.bcnuej.org) de l’ICTA-UAB (https://ictaweb.uab.cat/) i de l'IMIM (www.imim.es) estan realitzant un estudi sobre el paper del verd residencial (vegetació interior, en balcons, terrasses, coberts verdes, jardins particulars.

L'ICTA-UAB cedeix material de protección a diversos hospitals

​L' ICTA-UAB és, des del passat dilluns 16 de març de 2020, un Institut amb accés restringit.

La lluita pel poder obstaculitza les polítiques urbanes d'adaptació al canvi climàtic

Les accions de transformació que realitzen les ciutats per adaptar-se i mitigar els impactes del canvi climàtic es poden veure menyscabades per les lluites polítiques pel poder municipal.

L'anàlisi del sutge dels incendis tropicals dipositat a l'oceà ajudarà a predir els futurs canvis climàtics del planeta

L'ICTA-UAB va dur a terme una expedició científica a l'oceà Atlàntic per agafar mostres de pols i fum dels incendis de l'Àfrica tropical dipositat en els sediments marins.

Quins elements i característiques han de tenir els boscos per influenciar la salut humana?

Malgrat el creixent interès de la comunitat científica i de la societat envers el potencial dels boscos com a font de salut humana, la literatura científica existent no permet establir relacions coherents entre el tipus de bosc i diferents variables de salut.

El corall vermell es recupera de manera efectiva en àrees protegides de la Mediterrània després de dècades de sobreexplotació

Les mesures de protecció de les Àrees Marines Protegides han permès que les colònies de corall vermell (Corallium rubrum) s'hagin recuperat parcialment en el Mar Mediterrani, assolint nivells de salut similars als de la dècada de 1980 a Catalunya i a la dècada de 1960 a la Mar de Ligúria (Nord-oest d’Itàlia).

Els "clubs climàtics subnacionals" podrien ser claus per combatre el canvi climàtic

La creació de "clubs climàtics" que ofereixin la seva adhesió a estats subnacionals, i no només a països, podria accelerar l'avanç cap a una política de canvi climàtic harmonitzada a nivell mundial.

L’ICTA-UAB estrena el seu programa “Bojos per la Terra” de la Fundació Catalunya La Pedrera

Uns 300 joves catalans amb aptituds i talent especial per la ciència han iniciat aquest cap de setmana una aventura única com a participants de la 8a edició del programa “Bojos per la ciència”.

Victoria Reyes-García rep una beca ERC Prof of Concept vinculada al projecte LICCI

Victoria Reyes-García, investigadora ICREA a l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB), és una dels 76 principals investigadors que rebran una de les beques Proof of Concept (PoC) del Consell Europeu de Recerca (ERC per les sigles en anglès).

L’ ICTA-UAB demana a la UAB la reducció del número de vols

Davant la situació d'emergència climàtica, reconeguda recentment per la UAB, l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) ha elaborat una proposta en què emplaça a la Universitat a adoptar una nova política de viatges entre la seva comunitat que permeti abordar una de les activitats més contaminants: els vols en avió.

Una nova avaluació considera que el discurs de la Unió Europea sobre descarbonització elèctrica necessita una revisió

És ben sabut que la Unió Europea centra els seus esforços en descarbonitzar la seva economia, i en molts aspectes, la Energiewende d'Alemanya (procés transició energètica realitzat a Alemanya) encarna un exemple modèlic d'aquest esforç.

Els residus miners abocats a la badia de Portmán segueixen alliberant metalls al mar 25 anys després del seu cessament

Les aigües del mar mediterrani continuen rebent metalls dissolts del dipòsit de residus miners de la badia de Portmán (Múrcia) 25 anys després del cessament de l’activitat minera.

Un nou projecte ICTA-UAB avaluarà els impactes dels micro i nanoplàstics en els oceans tropicals i temperats

Un nou projecte liderat per la investigadora de l'ICTA-UAB Patrizia Ziveri és un dels cinc projectes seleccionats per rebre finançament de la Iniciativa de Programació Conjunta Mars i Oceans Productius i Saludables (Oceans JPI).
Notícies
Mesuren el potencial dels boscos per alentir el canvi climàtic

Data: 2019-09-02


Els boscos pirinencs, cornisa cantàbrica i Galícia mostren un important potencial per acumular quantitats encara més grans de diòxid de carboni en el futur i així ajudar a frenar l'augment en les concentracions del gas CO2 que està escalfant el planeta.

L'estudi, liderat per l’ICTA-UAB i la Universitat d’Stanford (EUA), adverteix que els arbres només poden absorbir una fracció del diòxid de carboni a l'atmosfera i la seva capacitat de fer-ho més enllà de 2100 és incerta. Els experiments mostren que els nivells de CO2 esperats cap al final del segle haurien d'augmentar la biomassa de plantes del planeta en un 12%, permetent a plantes i arbres emmagatzemar més diòxid de carboni.

Un equip internacional dirigit per científics de la Universitat Autònoma de Barcelona i Universitat d’Stanford han trobat motius per esperar que els arbres puguin seguir aspirant diòxid de carboni de forma generosa fins, com a mínim, el final del segle. No obstant això, l'estudi, publicat el 12 d'agost a la prestigiosa revista Nature Climate Change, adverteix que els arbres només poden absorbir una fracció del diòxid de carboni en l'atmosfera, i la seva capacitat de fer-ho més enllà de 2100 és incerta. 

"Deixar els combustibles fòssils sota terra és la forma més segura de limitar cotes més elevades d'escalfament global, però frenar la desforestació i preservar intactes els nostres boscos perquè puguin créixer més és la nostra següent millor solució", explica César Terrer, autor principal de l'estudi i investigador de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la UAB (ICTA-UAB) i del Departament de Ciències de la Terra de la Universitat d’Stanford.

El pes del diòxid de carboni
El diòxid de carboni - el gas d'efecte hivernacle dominant que escalfa la Terra - és l'aliment d'arbres i plantes. Combinat amb nutrients com el nitrogen i el fòsfor, el diòxid de carboni ajuda els arbres a créixer i prosperar. Però amb la pujada de concentracions de diòxid de carboni, els arbres necessiten més suplements de nitrogen i fòsfor per equilibrar la seva dieta. La pregunta de quina quantitat de diòxid de carboni extra els arbres poden aspirar de l'atmosfera donades les limitacions de nutrient és una incertesa crítica en la predicció del canvi climàtic.

"Plantar arbres o restaurar-los és com ingressar diners al banc. El creixement extra dels arbres amb el del diòxid de carboni és l'interès que guanyem en el nostre compte. Hem d’esbrinar com d'elevada serà la taxa d'interès sobre la nostra inversió de carboni ", explica Rob Jackson, coautor de l'estudi i professor al Departament de Ciències de la Terra de la Universitat d’Stanford.

Diversos experiments que s'han dut a terme, com aquells en què es fumiguen boscos amb nivells elevats de diòxid de carboni, o aquells en què es fan créixer plantes en cambres plenes de diòxid de carboni, han proporcionat dades crítiques, però cap resposta definitiva a escala mundial. Per predir la capacitat dels arbres i plantes per segrestar diòxid de carboni en el futur, els investigadors han sintetitzat dades de tots els experiments de diòxid de carboni conduïts fins ara - en prats, matolls, cultius i sistemes forestals - incloent alguns que els investigadors van dirigir.

Emprant mètodes estadístics, intel·ligència artificial, models matemàtics i dades de satèl·lit, els investigadors van quantificar la capacitat dels nutrients i el clima per limitar el potencial de les plantes i arbres per absorbir diòxid de carboni extra. A més, utilitzant bases de dades de la disponibilitat de nutrients actualment al sòl, també van elaborar un mapa del potencial del diòxid de carboni per augmentar la quantitat i la mida de les plantes en el futur, quan les concentracions atmosfèriques del gas podrien doblar-se.

Els resultats mostren que els nivells de diòxid de carboni esperats cap al final del segle haurien d'augmentar la biomassa de plantes del planeta en un 12%, permetent a plantes i arbres emmagatzemar més diòxid de carboni - l'equivalent de sis anys d'emissions de combustible fòssil. L'estudi destaca l'associació simbiòtica d'arbres amb microorganismes del sòl i fongs que els ajuden a extreure nitrogen i fòsfor de manera més efectiva i així equilibrar en la seva dieta la captura extra de diòxid de carboni. La investigació també emfatitza el paper crític dels boscos tropicals (aquells a l’Amazònia, el Congo i Indonèsia) com les regions amb el major potencial per emmagatzemar el diòxid de carboni addicional. 

"Ja hem presenciat la tala indiscriminada de boscos pristins a selves tropicals, que constitueixen els dipòsits més grans de biomassa al planeta. Estem avançant de manera inexorable cap a la pèrdua d'un instrument molt important per limitar l'escalfament global", conclou l'investigador César Terrer. 

Article de referència:
César Terrer Moreno; Rob Jackson. Nitrogen and phosphorus constrain the CO2 fertilization of global plant biomass. Nature Climate Change. https://www.nature.com/articles/s41558-019-0545-2

Activitats ICTA
No hi ha esdeveniments enregistrats a partir d' aquesta data.