L'ICTA-UAB cedeix material de protección a diversos hospitals

​L' ICTA-UAB és, des del passat dilluns 16 de març de 2020, un Institut amb accés restringit.

Es preveuen nivells de pol·len alts i avançats per a aquesta primavera. No confondre l’al·lèrgia amb el COVID-19

Les pol·linitzacions d’aquesta primavera i estiu començaran uns dies abans de l’habitual i seran importants, assolint nivells per damunt de la mitjana (del període 1994-2019).

Conferència ICTAS2020: Actualització important sobre el brot de coronavirus

Conferència ICTAS2020: Actualització important sobre el brot de coronavirus.

La lluita pel poder obstaculitza les polítiques urbanes d'adaptació al canvi climàtic

Les accions de transformació que realitzen les ciutats per adaptar-se i mitigar els impactes del canvi climàtic es poden veure menyscabades per les lluites polítiques pel poder municipal.

L'anàlisi del sutge dels incendis tropicals dipositat a l'oceà ajudarà a predir els futurs canvis climàtics del planeta

L'ICTA-UAB inicia una expedició científica a l'oceà Atlàntic per agafar mostres de pols i fum dels incendis de l'Àfrica tropical dipositat en els sediments marins.

Quins elements i característiques han de tenir els boscos per influenciar la salut humana?

Malgrat el creixent interès de la comunitat científica i de la societat envers el potencial dels boscos com a font de salut humana, la literatura científica existent no permet establir relacions coherents entre el tipus de bosc i diferents variables de salut.

El corall vermell es recupera de manera efectiva en àrees protegides de la Mediterrània després de dècades de sobreexplotació

Les mesures de protecció de les Àrees Marines Protegides han permès que les colònies de corall vermell (Corallium rubrum) s'hagin recuperat parcialment en el Mar Mediterrani, assolint nivells de salut similars als de la dècada de 1980 a Catalunya i a la dècada de 1960 a la Mar de Ligúria (Nord-oest d’Itàlia).

Els "clubs climàtics subnacionals" podrien ser claus per combatre el canvi climàtic

La creació de "clubs climàtics" que ofereixin la seva adhesió a estats subnacionals, i no només a països, podria accelerar l'avanç cap a una política de canvi climàtic harmonitzada a nivell mundial.

L’ICTA-UAB estrena el seu programa “Bojos per la Terra” de la Fundació Catalunya La Pedrera

Uns 300 joves catalans amb aptituds i talent especial per la ciència han iniciat aquest cap de setmana una aventura única com a participants de la 8a edició del programa “Bojos per la ciència”.

Victoria Reyes-García rep una beca ERC Prof of Concept vinculada al projecte LICCI

Victoria Reyes-García, investigadora ICREA a l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB), és una dels 76 principals investigadors que rebran una de les beques Proof of Concept (PoC) del Consell Europeu de Recerca (ERC per les sigles en anglès).

L’ ICTA-UAB demana a la UAB la reducció del número de vols

Davant la situació d'emergència climàtica, reconeguda recentment per la UAB, l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) ha elaborat una proposta en què emplaça a la Universitat a adoptar una nova política de viatges entre la seva comunitat que permeti abordar una de les activitats més contaminants: els vols en avió.

Una nova avaluació considera que el discurs de la Unió Europea sobre descarbonització elèctrica necessita una revisió

És ben sabut que la Unió Europea centra els seus esforços en descarbonitzar la seva economia, i en molts aspectes, la Energiewende d'Alemanya (procés transició energètica realitzat a Alemanya) encarna un exemple modèlic d'aquest esforç.

Els residus miners abocats a la badia de Portmán segueixen alliberant metalls al mar 25 anys després del seu cessament

Les aigües del mar mediterrani continuen rebent metalls dissolts del dipòsit de residus miners de la badia de Portmán (Múrcia) 25 anys després del cessament de l’activitat minera.

Un nou projecte ICTA-UAB avaluarà els impactes dels micro i nanoplàstics en els oceans tropicals i temperats

Un nou projecte liderat per la investigadora de l'ICTA-UAB Patrizia Ziveri és un dels cinc projectes seleccionats per rebre finançament de la Iniciativa de Programació Conjunta Mars i Oceans Productius i Saludables (Oceans JPI).

El Big Data revela una extraordinària unitat subjacent a la diversitat de la vida

Un estudi de l'ICTA-UAB assenyala el creixement com a element clau per explicar el funcionament de tots els éssers vius.
Notícies
El Big Data revela una extraordinària unitat subjacent a la diversitat de la vida

Data: 2019-10-08

 

Un estudi de l'ICTA-UAB assenyala el creixement com a element clau per explicar el funcionament de tots els éssers vius.

La diversitat de la vida és sorprenent. Des de les algues microscòpiques fins als elefants, la vida ha ideat innombrables formes d'obrir-se camí en tots els entorns del planeta. Tot i que els biòlegs han tendit a centrar-se en les moltes i variades formes que les espècies han desenvolupat, l'era del "Big Data" ofereix una visió sense precedents d'algunes característiques sorprenentment comuns que comparteixen totes les criatures, tant les grans com les petites.

Un nou article de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) publicat aquesta setmana a la revista científica PNAS, compila dades de milers d'estudis per demostrar que, malgrat la infinita varietat d'éssers vius, moltes de les característiques més importants de la vida segueixen lleis universals.

El treball, dirigit per l'investigador de l'ICTA-UAB Ian Hatton, mostra com el metabolisme, l'abundància, el creixement i la mortalitat segueixen relacions extraordinàriament coherents amb la mida del cos, des dels bacteris més petites fins a la balena blava.

"El fet que trobem aquestes simples relacions matemàtiques que abasten tota la vida, apunta l'existència d'un procés fonamental en el cor dels sistemes vius que encara no entenem completament", explica Hatton.

Donar la volta a la teoria existent
L'estudi també presenta evidències que suggereixen que una de les teories més prominents de l'ecologia, anomenada Teoria Metabòlica de l'Ecologia, hauria de ser de reexaminada. Aquesta teoria ha tingut un paper important en el pensament ecològic, basat en la idea que la taxa metabòlica d'un organisme és el límit principal de molts altres trets vitals, inclosa la velocitat de creixement.

"Un dels nostres troballes clau és que els límits a la velocitat a la qual pot créixer un organisme semblen frenar el metabolisme, en lloc de a l'inrevés", explica Eric Galbraith, investigador de l'ICTA-UAB i coautor de l'estudi. "Això situa el creixement com a element principal per comprendre aquests patrons a gran escala".

Atès que el creixement és subjacent a tot, des del desenvolupament juvenil fins al càncer, i des de la productivitat dels recursos fins al cicle global del carboni, comprendre el creixement en general podria resultar de gran importància.
"El que resulta sorprenent és que no importa on miris ni de quin tipus de sistema viu es tracti, tot sembla seguir la mateixa llei de creixement", diu Hatton. "Encara no podem explicar-ho, però sabem que té profundes implicacions".

El document, que també inclou coautors de la Universitat de Princeton, la Universitat Charles de la República Txeca i el CNRS a França, ofereix una nova perspectiva sobre les característiques més fonamentals de la vida i l'extraordinària unitat que impregna la diversitat de la vida.

“Linking scaling laws across eukaryotes” published in Proceedings of the National Academy of Sciences, USA by
Ian Hatton, Andy Dobson, David Storch, Eric Galbraith and Michel Loreau 
 www.pnas.org/cgi/doi/10.1073/pnas.1900492116

Activitats ICTA