El Bojos per la Terra reprèn les sessions presencials

Després de fer diverses sessions en format virtual, el programa Bojos per la Terra impartit per l’ICTA-UAB va reprendre el passat dia 27 de juny les seves sessions formatives en format presencial.

Què respirem quan som al bosc?

Un estudi caracteritza per primera vegada la química forestal de l’aire per sota la copa dels arbres en un alzinar mediterrani, i detecta les concentracions màximes al juliol i agost.

La ciència a Catalunya contra la COVID-19

Una seixantena d'investigadors ICREA, entre els quals Isabelle Anguelovski de l'ICTA-UAB, lideren més d'un centenar d'activitats de recerca sobre la COVID-19.

L'acadèmia en temps del COVID-19: cap a una ètica de la cura

                                                                                                                                                                       .

Una plataforma informàtica dóna visibilitat als micropobles de Catalunya

Un equip de recerca de la UAB, en col·laboració amb l’Associació de Micropobles de Catalunya, ha creat el Sistema d’Informació Geogràfica (SIG) per a uns micropobles actius i sostenibles (GISASH).

Els defensors de la justícia ambiental són víctimes de violència i assassinats

Els moviments ciutadans aconsegueixen aturar la degradació ambiental fins en un 27% dels conflictes ambientals, segons un estudi de l'ICTA-UAB.

Canvis tecnològics i nous estils de vida baixos en carboni, claus per mitigar els efectes del canvi climàtic

Per aconseguir mitigar els efectes del canvi climàtic i assolir una societat més sostenible, cal transformar l'actual sistema energètic basat en els combustibles fòssils en un model basat en energies renovables.

Impactes del canvi climàtic estudiats usant el refranyer popular

Membres de la comunitat de reg que realitzen treballs de manteniment en una sèquia de acarament (situada al cim de la muntanya) per millorar la circulació d'aigua per a reg i consum humà.

Els atuells neolítics revelen com va ser el consum de llet a Europa fa 7.000 anys

Ceràmica procedent del jaciment arqueològic de Verson (França) analitzada en la recerca (Fotografia d'Annabelle Cocollos, Conseil départemental du Calvados ou CD14, publicada en Germain-Vallée et al.

El creixement econòmic és incompatible amb la conservació de la biodiversitat

Un estudi en el qual intervenen més de 20 especialistes en ecologia de la conservació i economia ecològica posa en evidència la contradicció entre el creixement econòmic i la conservació de la biodiversitat.

Enquesta: El rol del verd residencial durant el confinament pel brot de COVID-19

El grup d’investigació BCNUEJ (www.bcnuej.org) de l’ICTA-UAB (https://ictaweb.uab.cat/) i de l'IMIM (www.imim.es) estan realitzant un estudi sobre el paper del verd residencial (vegetació interior, en balcons, terrasses, coberts verdes, jardins particulars.

L'ICTA-UAB cedeix material de protección a diversos hospitals

​L' ICTA-UAB és, des del passat dilluns 16 de març de 2020, un Institut amb accés restringit.

Es preveuen nivells de pol·len alts i avançats per a aquesta primavera. No confondre l’al·lèrgia amb el COVID-19

Les pol·linitzacions d’aquesta primavera i estiu començaran uns dies abans de l’habitual i seran importants, assolint nivells per damunt de la mitjana (del període 1994-2019).

La lluita pel poder obstaculitza les polítiques urbanes d'adaptació al canvi climàtic

Les accions de transformació que realitzen les ciutats per adaptar-se i mitigar els impactes del canvi climàtic es poden veure menyscabades per les lluites polítiques pel poder municipal.

L'anàlisi del sutge dels incendis tropicals dipositat a l'oceà ajudarà a predir els futurs canvis climàtics del planeta

L'ICTA-UAB va dur a terme una expedició científica a l'oceà Atlàntic per agafar mostres de pols i fum dels incendis de l'Àfrica tropical dipositat en els sediments marins.

Quins elements i característiques han de tenir els boscos per influenciar la salut humana?

Malgrat el creixent interès de la comunitat científica i de la societat envers el potencial dels boscos com a font de salut humana, la literatura científica existent no permet establir relacions coherents entre el tipus de bosc i diferents variables de salut.

El corall vermell es recupera de manera efectiva en àrees protegides de la Mediterrània després de dècades de sobreexplotació

Les mesures de protecció de les Àrees Marines Protegides han permès que les colònies de corall vermell (Corallium rubrum) s'hagin recuperat parcialment en el Mar Mediterrani, assolint nivells de salut similars als de la dècada de 1980 a Catalunya i a la dècada de 1960 a la Mar de Ligúria (Nord-oest d’Itàlia).

Els "clubs climàtics subnacionals" podrien ser claus per combatre el canvi climàtic

La creació de "clubs climàtics" que ofereixin la seva adhesió a estats subnacionals, i no només a països, podria accelerar l'avanç cap a una política de canvi climàtic harmonitzada a nivell mundial.

L’ICTA-UAB estrena el seu programa “Bojos per la Terra” de la Fundació Catalunya La Pedrera

Uns 300 joves catalans amb aptituds i talent especial per la ciència han iniciat aquest cap de setmana una aventura única com a participants de la 8a edició del programa “Bojos per la ciència”.

Victoria Reyes-García rep una beca ERC Prof of Concept vinculada al projecte LICCI

Victoria Reyes-García, investigadora ICREA a l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB), és una dels 76 principals investigadors que rebran una de les beques Proof of Concept (PoC) del Consell Europeu de Recerca (ERC per les sigles en anglès).

L’ ICTA-UAB demana a la UAB la reducció del número de vols

Davant la situació d'emergència climàtica, reconeguda recentment per la UAB, l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) ha elaborat una proposta en què emplaça a la Universitat a adoptar una nova política de viatges entre la seva comunitat que permeti abordar una de les activitats més contaminants: els vols en avió.

Una nova avaluació considera que el discurs de la Unió Europea sobre descarbonització elèctrica necessita una revisió

És ben sabut que la Unió Europea centra els seus esforços en descarbonitzar la seva economia, i en molts aspectes, la Energiewende d'Alemanya (procés transició energètica realitzat a Alemanya) encarna un exemple modèlic d'aquest esforç.

Els residus miners abocats a la badia de Portmán segueixen alliberant metalls al mar 25 anys després del seu cessament

Les aigües del mar mediterrani continuen rebent metalls dissolts del dipòsit de residus miners de la badia de Portmán (Múrcia) 25 anys després del cessament de l’activitat minera.

Un nou projecte ICTA-UAB avaluarà els impactes dels micro i nanoplàstics en els oceans tropicals i temperats

Un nou projecte liderat per la investigadora de l'ICTA-UAB Patrizia Ziveri és un dels cinc projectes seleccionats per rebre finançament de la Iniciativa de Programació Conjunta Mars i Oceans Productius i Saludables (Oceans JPI).
Notícies
Un nou projecte ICTA-UAB avaluarà els impactes dels micro i nanoplàstics en els oceans tropicals i temperats

Data: 2019-10-10

Un nou projecte liderat per la investigadora de l'ICTA-UAB Patrizia Ziveri és un dels cinc projectes seleccionats per rebre finançament de la Iniciativa de Programació Conjunta Mars i Oceans Productius i Saludables (Oceans JPI). Les noves propostes tenen com a objectiu dur a terme investigacions sobre fonts de microplàstics, mètodes per identificar micro i (nano) plàstics més petits, i monitoritzar la seva circulació en els sistemes marins, així com els seus efectes.

Els plàstics en el medi marí ha esdevingut una preocupació important a causa de la seva persistència al mar i les seves conseqüències adverses per a la vida marina. Segons dades de Eunomia (2016), s'estima que des de l'any 2016 es poden trobar entre 27 i 67 milions de tones de plàstic a l'oceà mundial. Les partícules microplàstiques són, amb diferència, la major quantitat de contaminació plàstica existent en l'oceà. Els microplàstics són contaminants ambientals persistents el potencial de dany físic i toxicitat dels quals ha estat destacat per diversos estudis. No obstant això, el coneixement i la comprensió de les partícules microplàstiques més petites (de 10 micres a partícules encara més petites, nanopartícules) és encara limitat.
 
El projecte i-plastic, desenvolupat per Patrizia Ziveri i Michael Grelaud, és un d'aquests cinc projectes de JPI Oceans que emprendran investigacions sobre fonts de microplàstics i buscaran mètodes analítics per identificar micro i (nano) plàstics més petits. Els projectes també es centraran en el monitoratge i mapeig de microplàstics a l'oceà, inclosos els seus efectes en el medi marí.

I-plastic té com a objectiu avaluar la dispersió i els impactes dels micro i nanoplàstics en els oceans tropicals i temperats, des de la interfície regional terra-oceà fins a l'oceà obert. Quantificar el transport estacional i la dispersió en tres estuaris seleccionats (punts crítics de fonts de plàstic) i en les aigües costaneres adjacents i les costes sota diferents règims de flux i clima (és a dir, sistemes tropicals i temperats).

El monitoratge in situ es realitzarà en el sistema seleccionat de l'Oceà Atlàntic oriental i occidental i el Mar Mediterrani. S'abordaran els impactes sobre les diferents espècies comercialment valuoses (com a part de la dieta humana) de les regions objectiu mitjançant observacions in situ i experiments de laboratori.

S'implementaran nous enfocaments per detectar i caracteritzar nanoplàstics en matrius ambientals (és a dir: aigua, trampes de sediments a curt termini, sediments i biota) i determinar processos de fragmentació macroplàstica. Finalment, les dades generades durant el projecte i-plastic s'utilitzaran per alimentar models regionals sobre la dispersió de micro i nanoplàstics, que al seu torn s'utilitzaran per elaborar un model de la seva dispersió a escala atlàntica.

En aquest context, el projecte i-plastic proporcionarà el coneixement a dia d'avui inexistent sobre el destí dels plàstics en l'oceà i els efectes dels plàstics més petits en els ecosistemes de diferents àrees del món, fent projeccions per comprendre els impactes i la dispersió de micro i nanoplàstics en les properes dècades de l’Antropocè. El projecte involucra països com Espanya, Portugal, Itàlia i Brasil.

Està finançat dins del programa JPI Oceans amb el suport de H2020 CSA Ocean2, que és una plataforma intergovernamental que treballa per augmentar l'impacte de les inversions nacionals en recerca i innovació marina i marítima.

Més informació: aquí

Activitats ICTA