El corall vermell es recupera de manera efectiva en àrees protegides de la Mediterrània després de dècades de sobreexplotació

Les mesures de protecció de les Àrees Marines Protegides han permès que les colònies de corall vermell (Corallium rubrum) s'hagin recuperat parcialment en el Mar Mediterrani, assolint nivells de salut similars als de la dècada de 1980 a Catalunya i a la dècada de 1960 a la Mar de Ligúria (Nord-oest d’Itàlia).

Els "clubs climàtics subnacionals" podrien ser claus per combatre el canvi climàtic

La creació de "clubs climàtics" que ofereixin la seva adhesió a estats subnacionals, i no només a països, podria accelerar l'avanç cap a una política de canvi climàtic harmonitzada a nivell mundial.

L’ICTA-UAB estrena el seu programa “Bojos per la Terra” de la Fundació Catalunya La Pedrera

Uns 300 joves catalans amb aptituds i talent especial per la ciència han iniciat aquest cap de setmana una aventura única com a participants de la 8a edició del programa “Bojos per la ciència”.

Victoria Reyes-García rep una beca ERC Prof of Concept vinculada al projecte LICCI

Victoria Reyes-García, investigadora ICREA a l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB), és una dels 76 principals investigadors que rebran una de les beques Proof of Concept (PoC) del Consell Europeu de Recerca (ERC per les sigles en anglès).

L’ ICTA-UAB demana a la UAB la reducció del número de vols

Davant la situació d'emergència climàtica, reconeguda recentment per la UAB, l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) ha elaborat una proposta en què emplaça a la Universitat a adoptar una nova política de viatges entre la seva comunitat que permeti abordar una de les activitats més contaminants: els vols en avió.

Una nova avaluació considera que el discurs de la Unió Europea sobre descarbonització elèctrica necessita una revisió

És ben sabut que la Unió Europea centra els seus esforços en descarbonitzar la seva economia, i en molts aspectes, la Energiewende d'Alemanya (procés transició energètica realitzat a Alemanya) encarna un exemple modèlic d'aquest esforç.

L’ICTA-UAB organitzarà la Conferència Internacional sobre Canvis d'Estils de Vida Baixos en Carboni

L'ICTA-UAB acollirà la International Conference 2020 on Low-Carbon Lifestyle Changes amb l'objectiu d'explorar el paper dels canvis d'estils de vida en la mitigació del canvi climàtic.

La presència de ferro a l'aigua, clau per explicar la quantitat i distribució dels peixos en els oceans

Les persones tendeixen a prestar més atenció a la quantitat d'aliments que consumeixen que a la riquesa de la seva dieta en micronutrients essencials com el ferro.

Els residus miners abocats a la badia de Portmán segueixen alliberant metalls al mar 25 anys després del seu cessament

Les aigües del mar mediterrani continuen rebent metalls dissolts del dipòsit de residus miners de la badia de Portmán (Múrcia) 25 anys després del cessament de l’activitat minera.

Un nou projecte ICTA-UAB avaluarà els impactes dels micro i nanoplàstics en els oceans tropicals i temperats

Un nou projecte liderat per la investigadora de l'ICTA-UAB Patrizia Ziveri és un dels cinc projectes seleccionats per rebre finançament de la Iniciativa de Programació Conjunta Mars i Oceans Productius i Saludables (Oceans JPI).

El Big Data revela una extraordinària unitat subjacent a la diversitat de la vida

Un estudi de l'ICTA-UAB assenyala el creixement com a element clau per explicar el funcionament de tots els éssers vius.

Jeroen van den Bergh, doctor honoris causa per l'Open University dels Països Baixos

L’economista ambiental de l’ICTA-UAB Prof. Dr. Jeroen van den Bergh va ser anomenat doctor honoris causa per la Open University dels Països Baixos.

Troben altes concentracions de plom en la fauna silvestre de l'Amazònia

Investigadors de l'ICTA-UAB i de la UVic-UCC han detectat concentracions de plom elevades en mostres de fauna salvatge de l'Amazònia peruana, originades per la munició de plom i la contaminació relacionada amb l'extracció petroliera.

Mesuren el potencial dels boscos per alentir el canvi climàtic

Els boscos pirinencs, cornisa cantàbrica i Galícia mostren un important potencial per acumular quantitats encara més grans de diòxid de carboni en el futur i així ajudar a frenar l'augment en les concentracions del gas CO2 que està escalfant el planeta.

Per què els ambientalistes mengen carn?

Un estudi de l'ICTA-UAB analitza els motius pels quals científics conscienciats amb el medi ambient no renuncien al consum de carn, causant d'importants impactes ambientals al planeta.

La gestió del verd urbà permet incrementar la presència d’ocells a les ciutats

Incrementar la biodiversitat del verd urbà permetria augmentar la presència d’aus passeriformes a les ciutats mediterrànies, segons un estudi científic realitzat per investigadors de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) que analitza quines estratègies cal implementar sobre la vegetació urbana per aconseguir “naturalitzar” les ciutats afavorint l’entrada de flora i fauna.

El riu Ebre aboca anualment 2.200 milions de microplàstics al Mar Mediterrani

Un estudi de l'ICTA-UAB analitza la distribució i concentració de microplàstics procedents d'un dels principals rius de la Mediterrània occidental.
Notícies
Els residus miners abocats a la badia de Portmán segueixen alliberant metalls al mar 25 anys després del seu cessament

Data: 2019-10-16


Les aigües del mar mediterrani continuen rebent metalls dissolts del dipòsit de residus miners de la badia de Portmán (Múrcia) 25 anys després del cessament de l’activitat minera. Un estudi realitzat per investigadors de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) en col·laboració amb investigadors de la UB palesa que l’acumulació de residus encara descarrega al mar aigües subterrànies que contenen metalls pesats, com ara ferro, cadmi, níquel, zinc i plom.

La badia de Portmán és un cas paradigmàtic d’impacte per activitats mineres a les costes de la Mediterrània. L’activitat minera a la zona es remunta a l’època dels romans, però fou entre els anys 1957 i 1990 quan es dugué a terme una explotació a gran escala a cel obert que conduí a l’abocament de 57 milions de tones de residus a la badia, amb un volum equivalent a 130 vegades el d’un estadi esportiu per a 100.000 persones. Quan cessaren els abocaments, entre altres raons per la pressió social en contra del seu impacte ecològic, els residus ja havien reblert bona part de la badia i s’estenien mar endins. L’estudi, publicat recentment a la revista Science of the Total Environment, demostra que continuen entrant metalls al mar a través de les descàrregues d’aigües subterrànies que circulen per l’interior de l’abocament, i també per la recirculació de l’aigua del mar a través dels residus a causa de l’onatge, sobretot durant els temporals de mar. “Al voltant d’un 10% dels metalls, principalment ferro, arriben al mar mitjançant descàrregues subterrànies, mentre que la recirculació transporta la resta de metalls com ara níquel, zinc, plom i cadmi”, explica Aaron Alorda Kleinglass, investigador de l’ICTA-UAB i primer autor de l’estudi.

La recerca ha mostrat que les aigües subterrànies i els sediments estan molt més contaminats per metalls que les aigües marines superficials de la badia. “Això és degut a què quan el ferro entra en contacte amb l’aigua de mar es formen hidròxids de ferro, els quals arrosseguen els metalls dissolts a la columna d’aigua cap als sediments”, indica Jordi Garcia-Orellana, investigador de l’ICTA-UAB. A més, episodis de gota freda com els succeïts aquest setembre incrementen les entrades de metalls, tant pels efectes de les pluges com de la pujada del mar i l’onatge.

Els científics alerten que en el marc del projecte de restauració que s’està duent a terme a la part emergida de la badia de Portmán convé evitar posar en comunicació les aigües subterrànies més carregades en metalls amb l’aigua del mar, doncs aquest fet podria fer augmentar notablement la quantitat de metalls alliberats al medi marí. “Es fonamental fer noves investigacions sobre el terreny, ja que encara no sabem exactament quina serà la nova dinàmica de les aigües subterrànies un cop hagi acabat el projecte de restauració”, conclou Valentí Rodellas.

Article científic
Alorda-Kleinglass A., Garcia-Orellana J.,  Rodellas V.,  Cerdà-Domènech M., et al. (2019). Remobilization of dissolved metals from a coastal mine tailing deposit driven by groundwater discharge and porewater Exchange. Science of the Total Environment. https://doi.org/10.1016/j.scitotenv.2019.06.224

 

Activitats ICTA