L'ICTA-UAB cedeix material de protección a diversos hospitals

​L' ICTA-UAB és, des del passat dilluns 16 de març de 2020, un Institut amb accés restringit.

Es preveuen nivells de pol·len alts i avançats per a aquesta primavera. No confondre l’al·lèrgia amb el COVID-19

Les pol·linitzacions d’aquesta primavera i estiu començaran uns dies abans de l’habitual i seran importants, assolint nivells per damunt de la mitjana (del període 1994-2019).

Conferència ICTAS2020: Actualització important sobre el brot de coronavirus

Conferència ICTAS2020: Actualització important sobre el brot de coronavirus.

La lluita pel poder obstaculitza les polítiques urbanes d'adaptació al canvi climàtic

Les accions de transformació que realitzen les ciutats per adaptar-se i mitigar els impactes del canvi climàtic es poden veure menyscabades per les lluites polítiques pel poder municipal.

L'anàlisi del sutge dels incendis tropicals dipositat a l'oceà ajudarà a predir els futurs canvis climàtics del planeta

L'ICTA-UAB inicia una expedició científica a l'oceà Atlàntic per agafar mostres de pols i fum dels incendis de l'Àfrica tropical dipositat en els sediments marins.

Quins elements i característiques han de tenir els boscos per influenciar la salut humana?

Malgrat el creixent interès de la comunitat científica i de la societat envers el potencial dels boscos com a font de salut humana, la literatura científica existent no permet establir relacions coherents entre el tipus de bosc i diferents variables de salut.

El corall vermell es recupera de manera efectiva en àrees protegides de la Mediterrània després de dècades de sobreexplotació

Les mesures de protecció de les Àrees Marines Protegides han permès que les colònies de corall vermell (Corallium rubrum) s'hagin recuperat parcialment en el Mar Mediterrani, assolint nivells de salut similars als de la dècada de 1980 a Catalunya i a la dècada de 1960 a la Mar de Ligúria (Nord-oest d’Itàlia).

Els "clubs climàtics subnacionals" podrien ser claus per combatre el canvi climàtic

La creació de "clubs climàtics" que ofereixin la seva adhesió a estats subnacionals, i no només a països, podria accelerar l'avanç cap a una política de canvi climàtic harmonitzada a nivell mundial.

L’ICTA-UAB estrena el seu programa “Bojos per la Terra” de la Fundació Catalunya La Pedrera

Uns 300 joves catalans amb aptituds i talent especial per la ciència han iniciat aquest cap de setmana una aventura única com a participants de la 8a edició del programa “Bojos per la ciència”.

Victoria Reyes-García rep una beca ERC Prof of Concept vinculada al projecte LICCI

Victoria Reyes-García, investigadora ICREA a l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB), és una dels 76 principals investigadors que rebran una de les beques Proof of Concept (PoC) del Consell Europeu de Recerca (ERC per les sigles en anglès).

L’ ICTA-UAB demana a la UAB la reducció del número de vols

Davant la situació d'emergència climàtica, reconeguda recentment per la UAB, l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) ha elaborat una proposta en què emplaça a la Universitat a adoptar una nova política de viatges entre la seva comunitat que permeti abordar una de les activitats més contaminants: els vols en avió.

Una nova avaluació considera que el discurs de la Unió Europea sobre descarbonització elèctrica necessita una revisió

És ben sabut que la Unió Europea centra els seus esforços en descarbonitzar la seva economia, i en molts aspectes, la Energiewende d'Alemanya (procés transició energètica realitzat a Alemanya) encarna un exemple modèlic d'aquest esforç.

Els residus miners abocats a la badia de Portmán segueixen alliberant metalls al mar 25 anys després del seu cessament

Les aigües del mar mediterrani continuen rebent metalls dissolts del dipòsit de residus miners de la badia de Portmán (Múrcia) 25 anys després del cessament de l’activitat minera.

Un nou projecte ICTA-UAB avaluarà els impactes dels micro i nanoplàstics en els oceans tropicals i temperats

Un nou projecte liderat per la investigadora de l'ICTA-UAB Patrizia Ziveri és un dels cinc projectes seleccionats per rebre finançament de la Iniciativa de Programació Conjunta Mars i Oceans Productius i Saludables (Oceans JPI).

El Big Data revela una extraordinària unitat subjacent a la diversitat de la vida

Un estudi de l'ICTA-UAB assenyala el creixement com a element clau per explicar el funcionament de tots els éssers vius.
Notícies
Els residus miners abocats a la badia de Portmán segueixen alliberant metalls al mar 25 anys després del seu cessament

Data: 2019-10-16


Les aigües del mar mediterrani continuen rebent metalls dissolts del dipòsit de residus miners de la badia de Portmán (Múrcia) 25 anys després del cessament de l’activitat minera. Un estudi realitzat per investigadors de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) en col·laboració amb investigadors de la UB palesa que l’acumulació de residus encara descarrega al mar aigües subterrànies que contenen metalls pesats, com ara ferro, cadmi, níquel, zinc i plom.

La badia de Portmán és un cas paradigmàtic d’impacte per activitats mineres a les costes de la Mediterrània. L’activitat minera a la zona es remunta a l’època dels romans, però fou entre els anys 1957 i 1990 quan es dugué a terme una explotació a gran escala a cel obert que conduí a l’abocament de 57 milions de tones de residus a la badia, amb un volum equivalent a 130 vegades el d’un estadi esportiu per a 100.000 persones. Quan cessaren els abocaments, entre altres raons per la pressió social en contra del seu impacte ecològic, els residus ja havien reblert bona part de la badia i s’estenien mar endins. L’estudi, publicat recentment a la revista Science of the Total Environment, demostra que continuen entrant metalls al mar a través de les descàrregues d’aigües subterrànies que circulen per l’interior de l’abocament, i també per la recirculació de l’aigua del mar a través dels residus a causa de l’onatge, sobretot durant els temporals de mar. “Al voltant d’un 10% dels metalls, principalment ferro, arriben al mar mitjançant descàrregues subterrànies, mentre que la recirculació transporta la resta de metalls com ara níquel, zinc, plom i cadmi”, explica Aaron Alorda Kleinglass, investigador de l’ICTA-UAB i primer autor de l’estudi.

La recerca ha mostrat que les aigües subterrànies i els sediments estan molt més contaminats per metalls que les aigües marines superficials de la badia. “Això és degut a què quan el ferro entra en contacte amb l’aigua de mar es formen hidròxids de ferro, els quals arrosseguen els metalls dissolts a la columna d’aigua cap als sediments”, indica Jordi Garcia-Orellana, investigador de l’ICTA-UAB. A més, episodis de gota freda com els succeïts aquest setembre incrementen les entrades de metalls, tant pels efectes de les pluges com de la pujada del mar i l’onatge.

Els científics alerten que en el marc del projecte de restauració que s’està duent a terme a la part emergida de la badia de Portmán convé evitar posar en comunicació les aigües subterrànies més carregades en metalls amb l’aigua del mar, doncs aquest fet podria fer augmentar notablement la quantitat de metalls alliberats al medi marí. “Es fonamental fer noves investigacions sobre el terreny, ja que encara no sabem exactament quina serà la nova dinàmica de les aigües subterrànies un cop hagi acabat el projecte de restauració”, conclou Valentí Rodellas.

Article científic
Alorda-Kleinglass A., Garcia-Orellana J.,  Rodellas V.,  Cerdà-Domènech M., et al. (2019). Remobilization of dissolved metals from a coastal mine tailing deposit driven by groundwater discharge and porewater Exchange. Science of the Total Environment. https://doi.org/10.1016/j.scitotenv.2019.06.224

 

Activitats ICTA