Enquesta: El rol del verd residencial durant el confinament pel brot de COVID-19

El grup d’investigació BCNUEJ (www.bcnuej.org) de l’ICTA-UAB (https://ictaweb.uab.cat/) i de l'IMIM (www.imim.es) estan realitzant un estudi sobre el paper del verd residencial (vegetació interior, en balcons, terrasses, coberts verdes, jardins particulars.

L'ICTA-UAB cedeix material de protección a diversos hospitals

​L' ICTA-UAB és, des del passat dilluns 16 de març de 2020, un Institut amb accés restringit.

Es preveuen nivells de pol·len alts i avançats per a aquesta primavera. No confondre l’al·lèrgia amb el COVID-19

Les pol·linitzacions d’aquesta primavera i estiu començaran uns dies abans de l’habitual i seran importants, assolint nivells per damunt de la mitjana (del període 1994-2019).

Conferència ICTAS2020: Actualització important sobre el brot de coronavirus

Conferència ICTAS2020: Actualització important sobre el brot de coronavirus.

La lluita pel poder obstaculitza les polítiques urbanes d'adaptació al canvi climàtic

Les accions de transformació que realitzen les ciutats per adaptar-se i mitigar els impactes del canvi climàtic es poden veure menyscabades per les lluites polítiques pel poder municipal.

L'anàlisi del sutge dels incendis tropicals dipositat a l'oceà ajudarà a predir els futurs canvis climàtics del planeta

L'ICTA-UAB inicia una expedició científica a l'oceà Atlàntic per agafar mostres de pols i fum dels incendis de l'Àfrica tropical dipositat en els sediments marins.

Quins elements i característiques han de tenir els boscos per influenciar la salut humana?

Malgrat el creixent interès de la comunitat científica i de la societat envers el potencial dels boscos com a font de salut humana, la literatura científica existent no permet establir relacions coherents entre el tipus de bosc i diferents variables de salut.

El corall vermell es recupera de manera efectiva en àrees protegides de la Mediterrània després de dècades de sobreexplotació

Les mesures de protecció de les Àrees Marines Protegides han permès que les colònies de corall vermell (Corallium rubrum) s'hagin recuperat parcialment en el Mar Mediterrani, assolint nivells de salut similars als de la dècada de 1980 a Catalunya i a la dècada de 1960 a la Mar de Ligúria (Nord-oest d’Itàlia).

Els "clubs climàtics subnacionals" podrien ser claus per combatre el canvi climàtic

La creació de "clubs climàtics" que ofereixin la seva adhesió a estats subnacionals, i no només a països, podria accelerar l'avanç cap a una política de canvi climàtic harmonitzada a nivell mundial.

L’ICTA-UAB estrena el seu programa “Bojos per la Terra” de la Fundació Catalunya La Pedrera

Uns 300 joves catalans amb aptituds i talent especial per la ciència han iniciat aquest cap de setmana una aventura única com a participants de la 8a edició del programa “Bojos per la ciència”.

Victoria Reyes-García rep una beca ERC Prof of Concept vinculada al projecte LICCI

Victoria Reyes-García, investigadora ICREA a l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB), és una dels 76 principals investigadors que rebran una de les beques Proof of Concept (PoC) del Consell Europeu de Recerca (ERC per les sigles en anglès).

L’ ICTA-UAB demana a la UAB la reducció del número de vols

Davant la situació d'emergència climàtica, reconeguda recentment per la UAB, l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) ha elaborat una proposta en què emplaça a la Universitat a adoptar una nova política de viatges entre la seva comunitat que permeti abordar una de les activitats més contaminants: els vols en avió.

Una nova avaluació considera que el discurs de la Unió Europea sobre descarbonització elèctrica necessita una revisió

És ben sabut que la Unió Europea centra els seus esforços en descarbonitzar la seva economia, i en molts aspectes, la Energiewende d'Alemanya (procés transició energètica realitzat a Alemanya) encarna un exemple modèlic d'aquest esforç.

Els residus miners abocats a la badia de Portmán segueixen alliberant metalls al mar 25 anys després del seu cessament

Les aigües del mar mediterrani continuen rebent metalls dissolts del dipòsit de residus miners de la badia de Portmán (Múrcia) 25 anys després del cessament de l’activitat minera.

Un nou projecte ICTA-UAB avaluarà els impactes dels micro i nanoplàstics en els oceans tropicals i temperats

Un nou projecte liderat per la investigadora de l'ICTA-UAB Patrizia Ziveri és un dels cinc projectes seleccionats per rebre finançament de la Iniciativa de Programació Conjunta Mars i Oceans Productius i Saludables (Oceans JPI).

El Big Data revela una extraordinària unitat subjacent a la diversitat de la vida

Un estudi de l'ICTA-UAB assenyala el creixement com a element clau per explicar el funcionament de tots els éssers vius.
Notícies
La presència de ferro a l'aigua, clau per explicar la quantitat i distribució dels peixos en els oceans

Data: 2019-10-24


Les persones tendeixen a prestar més atenció a la quantitat d'aliments que consumeixen que a la riquesa de la seva dieta en micronutrients essencials com el ferro. Però si no obtenim suficient ferro podem tornar-nos anèmics, el que pot afectar el creixement i el desenvolupament. De la mateixa manera, els biòlegs no acostumen a considerar que el subministrament insuficient de ferro sigui un factor important per a la nutrició dels animals salvatges i, en canvi, sí paren atenció a la quantitat total d'aliments disponibles per a ells. Un nou article dirigit per investigadors de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) Eric Galbraith i Priscilla Le Mezo, i publicat a la revista Frontiers in Marine Science, estableix que el subministrament de ferro disponible en grans àrees de l'oceà és insuficient per a la majoria dels peixos, i com a conseqüència hi ha menys peixos dels que hi hauria si el ferro fos més abundant.

Els animals necessiten petites quantitats de ferro. No obstant això, no poden viure sense ell, i els animals de sang vermella en depenen per formar l'hemoglobina necessària per a transportar oxigen a la sang. S'ha d'obtenir dels aliments, però és difícil d'absorbir. Com a conseqüència, els humans poden desenvolupar anèmia malgrat el nostres aliments creixen en sòls relativament rics en ferro.

Per contra, l'oceà, lluny de les costes, està gairebé desproveït de ferro. Les quantitats de ferro dissolt en les aigües de la superfície són tan baixes que la seva concentració no va poder ser mesurada amb precisió fins a la dècada de 1980. Encara que és sabut que el creixement del fitoplàncton es pot veure limitat per aquestes concentracions extremadament baixes, fins ara els científics no havien considerat la disponibilitat de ferro com un factor important en l'ecologia dels animals marins.

"La gran pista va arribar en mirar les observacions de satèl·lit d'on es produeix la pesca", explica Galbraith. Juntament amb el coautor David Kroodsma de Global Fishing Watch, amb seu a San Francisco, l'equip va analitzar anys de dades globals sobre on pesquen realment els vaixells quan s'aventuren en alta mar. "Vam veure que essencialment no s'està pescant en les tres regions amb majors limitacions de ferro del món: l'oceà Austral, el Pacífic equatorial oriental i el Pacífic subàrtic".

"D'acord amb aquesta pista, em vaig disposar a veure si hi havia evidència que els peixos podrien estar anèmics", diu Le Mezo. I va descobrir que sí n'hi havia. En la producció de peixos per al consum, l'aqüicultura marina sol suplementar la seva alimentació amb ferro per assegurar-se que creixen ràpidament i són capaços de reproduir-se. "Quan comparem la quantitat de ferro requerida per la majoria dels peixos amb la quantitat que haurien de ser capaços d'obtenir dels aliments pobres en ferro de la mar, observem que òbviament no és suficient".

"El factor decisiu va ser quan vam tenir coneixement del peix de gel antàrtic", diu Le Mezo. El peix de gel antàrtic de sang blanca és l'únic animal vertebrat que ha perdut l'ús de l'hemoglobina en el transcurs de l'evolució. "Moltes persones havien suggerit motius pels quals el peix de gel podria haver desenvolupat la seva sang blanca, però mai s'havia plantejat que fos degut a la baixa disponibilitat de ferro". Com assenyala l'estudi, el peix de gel només es troba a l'oceà Austral, el major domini pobre en ferro de l'oceà, i la manca d'hemoglobina redueix en gran mesura els requisits de ferro dels peixos de gel en comparació amb altres peixos.

Els resultats suggereixen un important paper del ferro, fins ara passat per alt, en la determinació de quins animals marins viuen i on ho fan. També indica que els ambients més rics en ferro poden ser sorprenentment importants en la producció dels peixos que capturem, i poden tenir un paper clau en els cicles de vida dels peixos, inclosos els salmons que fresen en els rius. "El nostre treball acaba fent moltes més preguntes de les que pot respondre -diu Galbraith-, però si el paper del ferro resulta ser tan important com creiem que és, haurem de canviar la forma en què pensem sobre la vida animal en alta mar" .

Article científic
Galbraith E.D., Le Mézo P., Solanes Hernandez G., Bianchi D., and Kroodsma D. (2019). Growth Limitation of Marine Fish by Low Iron Availability in the Open Ocean. Frontiers in Marine Sience. https://doi.org/10.3389/fmars.2019.00509

Activitats ICTA