El corall vermell es recupera de manera efectiva en àrees protegides de la Mediterrània després de dècades de sobreexplotació

Les mesures de protecció de les Àrees Marines Protegides han permès que les colònies de corall vermell (Corallium rubrum) s'hagin recuperat parcialment en el Mar Mediterrani, assolint nivells de salut similars als de la dècada de 1980 a Catalunya i a la dècada de 1960 a la Mar de Ligúria (Nord-oest d’Itàlia).

Els "clubs climàtics subnacionals" podrien ser claus per combatre el canvi climàtic

La creació de "clubs climàtics" que ofereixin la seva adhesió a estats subnacionals, i no només a països, podria accelerar l'avanç cap a una política de canvi climàtic harmonitzada a nivell mundial.

L’ICTA-UAB estrena el seu programa “Bojos per la Terra” de la Fundació Catalunya La Pedrera

Uns 300 joves catalans amb aptituds i talent especial per la ciència han iniciat aquest cap de setmana una aventura única com a participants de la 8a edició del programa “Bojos per la ciència”.

Victoria Reyes-García rep una beca ERC Prof of Concept vinculada al projecte LICCI

Victoria Reyes-García, investigadora ICREA a l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB), és una dels 76 principals investigadors que rebran una de les beques Proof of Concept (PoC) del Consell Europeu de Recerca (ERC per les sigles en anglès).

L’ ICTA-UAB demana a la UAB la reducció del número de vols

Davant la situació d'emergència climàtica, reconeguda recentment per la UAB, l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) ha elaborat una proposta en què emplaça a la Universitat a adoptar una nova política de viatges entre la seva comunitat que permeti abordar una de les activitats més contaminants: els vols en avió.

Una nova avaluació considera que el discurs de la Unió Europea sobre descarbonització elèctrica necessita una revisió

És ben sabut que la Unió Europea centra els seus esforços en descarbonitzar la seva economia, i en molts aspectes, la Energiewende d'Alemanya (procés transició energètica realitzat a Alemanya) encarna un exemple modèlic d'aquest esforç.

L’ICTA-UAB organitzarà la Conferència Internacional sobre Canvis d'Estils de Vida Baixos en Carboni

L'ICTA-UAB acollirà la International Conference 2020 on Low-Carbon Lifestyle Changes amb l'objectiu d'explorar el paper dels canvis d'estils de vida en la mitigació del canvi climàtic.

La presència de ferro a l'aigua, clau per explicar la quantitat i distribució dels peixos en els oceans

Les persones tendeixen a prestar més atenció a la quantitat d'aliments que consumeixen que a la riquesa de la seva dieta en micronutrients essencials com el ferro.

Els residus miners abocats a la badia de Portmán segueixen alliberant metalls al mar 25 anys després del seu cessament

Les aigües del mar mediterrani continuen rebent metalls dissolts del dipòsit de residus miners de la badia de Portmán (Múrcia) 25 anys després del cessament de l’activitat minera.

Un nou projecte ICTA-UAB avaluarà els impactes dels micro i nanoplàstics en els oceans tropicals i temperats

Un nou projecte liderat per la investigadora de l'ICTA-UAB Patrizia Ziveri és un dels cinc projectes seleccionats per rebre finançament de la Iniciativa de Programació Conjunta Mars i Oceans Productius i Saludables (Oceans JPI).

El Big Data revela una extraordinària unitat subjacent a la diversitat de la vida

Un estudi de l'ICTA-UAB assenyala el creixement com a element clau per explicar el funcionament de tots els éssers vius.

Jeroen van den Bergh, doctor honoris causa per l'Open University dels Països Baixos

L’economista ambiental de l’ICTA-UAB Prof. Dr. Jeroen van den Bergh va ser anomenat doctor honoris causa per la Open University dels Països Baixos.

Troben altes concentracions de plom en la fauna silvestre de l'Amazònia

Investigadors de l'ICTA-UAB i de la UVic-UCC han detectat concentracions de plom elevades en mostres de fauna salvatge de l'Amazònia peruana, originades per la munició de plom i la contaminació relacionada amb l'extracció petroliera.

Mesuren el potencial dels boscos per alentir el canvi climàtic

Els boscos pirinencs, cornisa cantàbrica i Galícia mostren un important potencial per acumular quantitats encara més grans de diòxid de carboni en el futur i així ajudar a frenar l'augment en les concentracions del gas CO2 que està escalfant el planeta.

Per què els ambientalistes mengen carn?

Un estudi de l'ICTA-UAB analitza els motius pels quals científics conscienciats amb el medi ambient no renuncien al consum de carn, causant d'importants impactes ambientals al planeta.

La gestió del verd urbà permet incrementar la presència d’ocells a les ciutats

Incrementar la biodiversitat del verd urbà permetria augmentar la presència d’aus passeriformes a les ciutats mediterrànies, segons un estudi científic realitzat per investigadors de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) que analitza quines estratègies cal implementar sobre la vegetació urbana per aconseguir “naturalitzar” les ciutats afavorint l’entrada de flora i fauna.

El riu Ebre aboca anualment 2.200 milions de microplàstics al Mar Mediterrani

Un estudi de l'ICTA-UAB analitza la distribució i concentració de microplàstics procedents d'un dels principals rius de la Mediterrània occidental.
Notícies
Una nova avaluació considera que el discurs de la Unió Europea sobre descarbonització elèctrica necessita una revisió

Data: 2019-11-18


És ben sabut que la Unió Europea centra els seus esforços en descarbonitzar la seva economia, i en molts aspectes, la Energiewende d'Alemanya (procés transició energètica realitzat a Alemanya) encarna un exemple modèlic d'aquest esforç. Desafortunadament, les grans inversions de la Energiewende encara no han produït reduccions significatives en les emissions de Gasos d'Efecte Hivernacle (GEH) i la desil·lusió política ha fet aparició com un resultat indesitjat.

Segons investigadors de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB), els esforços de descarbonització en altres països europeus corren el risc de cometre errors similars, llevat que el discurs de la política contemporània de la UE sigui minuciosament revisat.

Un nou article, publicat recentment a Energy Research & Social Science, qüestiona la credibilitat de les narratives de descarbonització elèctrica a Europa. El treball, escrit pels investigadors de l'ICTA-UAB Ansel Renner i Mario Giampietro, proposa un enfocament metodològic innovador per a l'estudi de problemes complexos com la descarbonització elèctrica. "La Narració Quantitativa és un rebuig a la nostra educació reduccionista compartida. Abasta la disciplina de l'anàlisi de sistemes complexos i, en el context de la descarbonització elèctrica europea, posa en evidència una sèrie de motius importants de preocupació", explica Renner.

Desfibril·lar el discurs sociotècnic
L'estudi de Renner i Giampietro identifica que el taló d'Aquil·les del discurs de la política de descarbonització de la UE és la hiperfixació d'aquest discurs en el canvi estructural. Segons l'estudi, és molt poc probable que aquesta “heroica transició” de la UE tingui èxit, tret que aquesta transició augmenti de forma substancial el seu compromís amb el canvi social funcional.

Aquest canvi implicaria passar de qüestionar de què estan "fetes" les tecnologies a qüestionar per a què estan "fetes". Per exemple, no resultaria encertat suposar que els avenços en les tecnologies solars fotovoltaiques -juntament amb la tan esperada arribada dels vehicles elèctrics i les xarxes elèctriques intel·ligents- seran suficients per aconseguir la descarbonització radical en un futur immediat. En canvi, seria més encertat dedicar el mateix esforç a polítiques que motivin els canvis en l'ús i que incloguin, per exemple, reduccions dels viatges de llarga distància, o compartir automòbils i apartaments.

"Quan era estudiant universitari, les universitats tenien departaments complets dedicats a l'estudi de l'energètica. Desafortunadament per a nosaltres, aquest camp ha estat eliminat de forma sistemàtica. El nostre estudi intenta revitalitzar el discurs contemporani sobre la descarbonització mitjançant la identificació d'una sèrie temes incòmodes sobre l'energia que ningú vol abordar ", explica Mario Giampietro.

El document també és part d'una declaració d'objectius i causes molt més àmplia: la del projecte Horitzó 2020 de la Unió Europea Avançant cap a una governança adaptativa en la complexitat (MAGIC). El projecte MAGIC ha estat treballant estretament amb els responsables polítics europeus durant els últims tres anys, construint un sòlid resum de l'anàlisi heterodox que conforma el nexe de recursos. Més informació i estudis sobre la seguretat dels recursos hídrics, energètics i alimentaris a Europa estan disponibles al lloc web de el projecte. https://magic-nexus.eu/.

Article científic
Renner A., Giampietro M. (2019). Socio-technical discourses of European electricity decarbonization: Contesting narrative credibility and legitimacy with quantitative story-telling. Energy Research & Social Science. 
Disponible online https://doi.org/10.1016/j.erss.2019.101279.

Activitats ICTA