El corall vermell es recupera de manera efectiva en àrees protegides de la Mediterrània després de dècades de sobreexplotació

Les mesures de protecció de les Àrees Marines Protegides han permès que les colònies de corall vermell (Corallium rubrum) s'hagin recuperat parcialment en el Mar Mediterrani, assolint nivells de salut similars als de la dècada de 1980 a Catalunya i a la dècada de 1960 a la Mar de Ligúria (Nord-oest d’Itàlia).

Els "clubs climàtics subnacionals" podrien ser claus per combatre el canvi climàtic

La creació de "clubs climàtics" que ofereixin la seva adhesió a estats subnacionals, i no només a països, podria accelerar l'avanç cap a una política de canvi climàtic harmonitzada a nivell mundial.

L’ICTA-UAB estrena el seu programa “Bojos per la Terra” de la Fundació Catalunya La Pedrera

Uns 300 joves catalans amb aptituds i talent especial per la ciència han iniciat aquest cap de setmana una aventura única com a participants de la 8a edició del programa “Bojos per la ciència”.

Victoria Reyes-García rep una beca ERC Prof of Concept vinculada al projecte LICCI

Victoria Reyes-García, investigadora ICREA a l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB), és una dels 76 principals investigadors que rebran una de les beques Proof of Concept (PoC) del Consell Europeu de Recerca (ERC per les sigles en anglès).

L’ ICTA-UAB demana a la UAB la reducció del número de vols

Davant la situació d'emergència climàtica, reconeguda recentment per la UAB, l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) ha elaborat una proposta en què emplaça a la Universitat a adoptar una nova política de viatges entre la seva comunitat que permeti abordar una de les activitats més contaminants: els vols en avió.

Una nova avaluació considera que el discurs de la Unió Europea sobre descarbonització elèctrica necessita una revisió

És ben sabut que la Unió Europea centra els seus esforços en descarbonitzar la seva economia, i en molts aspectes, la Energiewende d'Alemanya (procés transició energètica realitzat a Alemanya) encarna un exemple modèlic d'aquest esforç.

L’ICTA-UAB organitzarà la Conferència Internacional sobre Canvis d'Estils de Vida Baixos en Carboni

L'ICTA-UAB acollirà la International Conference 2020 on Low-Carbon Lifestyle Changes amb l'objectiu d'explorar el paper dels canvis d'estils de vida en la mitigació del canvi climàtic.

La presència de ferro a l'aigua, clau per explicar la quantitat i distribució dels peixos en els oceans

Les persones tendeixen a prestar més atenció a la quantitat d'aliments que consumeixen que a la riquesa de la seva dieta en micronutrients essencials com el ferro.

Els residus miners abocats a la badia de Portmán segueixen alliberant metalls al mar 25 anys després del seu cessament

Les aigües del mar mediterrani continuen rebent metalls dissolts del dipòsit de residus miners de la badia de Portmán (Múrcia) 25 anys després del cessament de l’activitat minera.

Un nou projecte ICTA-UAB avaluarà els impactes dels micro i nanoplàstics en els oceans tropicals i temperats

Un nou projecte liderat per la investigadora de l'ICTA-UAB Patrizia Ziveri és un dels cinc projectes seleccionats per rebre finançament de la Iniciativa de Programació Conjunta Mars i Oceans Productius i Saludables (Oceans JPI).

El Big Data revela una extraordinària unitat subjacent a la diversitat de la vida

Un estudi de l'ICTA-UAB assenyala el creixement com a element clau per explicar el funcionament de tots els éssers vius.

Jeroen van den Bergh, doctor honoris causa per l'Open University dels Països Baixos

L’economista ambiental de l’ICTA-UAB Prof. Dr. Jeroen van den Bergh va ser anomenat doctor honoris causa per la Open University dels Països Baixos.

Troben altes concentracions de plom en la fauna silvestre de l'Amazònia

Investigadors de l'ICTA-UAB i de la UVic-UCC han detectat concentracions de plom elevades en mostres de fauna salvatge de l'Amazònia peruana, originades per la munició de plom i la contaminació relacionada amb l'extracció petroliera.

Mesuren el potencial dels boscos per alentir el canvi climàtic

Els boscos pirinencs, cornisa cantàbrica i Galícia mostren un important potencial per acumular quantitats encara més grans de diòxid de carboni en el futur i així ajudar a frenar l'augment en les concentracions del gas CO2 que està escalfant el planeta.

Per què els ambientalistes mengen carn?

Un estudi de l'ICTA-UAB analitza els motius pels quals científics conscienciats amb el medi ambient no renuncien al consum de carn, causant d'importants impactes ambientals al planeta.

La gestió del verd urbà permet incrementar la presència d’ocells a les ciutats

Incrementar la biodiversitat del verd urbà permetria augmentar la presència d’aus passeriformes a les ciutats mediterrànies, segons un estudi científic realitzat per investigadors de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) que analitza quines estratègies cal implementar sobre la vegetació urbana per aconseguir “naturalitzar” les ciutats afavorint l’entrada de flora i fauna.

El riu Ebre aboca anualment 2.200 milions de microplàstics al Mar Mediterrani

Un estudi de l'ICTA-UAB analitza la distribució i concentració de microplàstics procedents d'un dels principals rius de la Mediterrània occidental.
Notícies
Cap a un estil de vida baix en carboni: una qüestió d'acció col·lectiva

Data: 2019-12-19


Texto original publicago en el blog CUSP

La nostra forma de vida ha de canviar si volem evitar el col·lapse climàtic, però quant podem fer com a individus? Abans de la propera Conferència ICTA-UAB sobre canvis en l'estil de vida amb baixes emissions de carboni, Joël Foramitti, Lorraine Whitmarsh i Angela Druckman estan traçant un full de ruta.


Per JOËL FORAMITTI, LORRAINE Whitmarsh i ANGELA Druckman

Les últimes notícies sobre l'estat del nostre planeta són alarmants. Els científics adverteixen d'una "amenaça existencial per a la civilització", ja que podríem estar creuant una sèrie de punts d'inflexió climàtica que podrien conduir a la pèrdua irreversible de, per exemple, la capa de gel de l'Antàrtida Occidental i la selva amazònica. Gràcies als moviments socials, la consciència d'aquest problema ha augmentat considerablement. Però en l'actualitat no s'estan prenent les mesures necessàries, i els nivells de gasos d'efecte hivernacle continuen augmentant. Estem atrapats en una cultura que cerca estatus i diversió a través del consumisme, en un debat polític manipulat pels interessos creats de la indústria dels combustibles fòssils i en un sistema econòmic que es percep com inestable si hi ha una manca de creixement econòmic.

En aquest article, discutim algunes formes prometedores d'avançar cap a estils de vida baixos en carboni, un tema que serà el tema de la propera Conferència ICTA-UAB sobre canvis en l'estil de vida baix en carboni. Abans de continuar, hem de deixar en clar que els nostres arguments s'apliquen principalment a les cultures occidentals, ja que aquí és on es produeixen la majoria de les emissions i on els canvis cap a estils de vida baixos en carboni són més necessaris. A més, les opcions discutides aquí generalment no s'apliquen a les persones de baixos ingressos, ja que tendeixen a tenir una menor petjada de carboni i menys llibertat financera per triar.

El nostre argument central és que les emissions de la nostra economia estan profundament connectades amb la forma en què vivim: els objectius que perseguim, els valors i pràctiques que compartim, les coses que comprem i les ocupacions en què treballem. Tot això se suma a una cultura que dóna suport a una economia insostenible. Hi ha molts que defensen que la tecnologia resoldrà els problemes i que creuen en la possibilitat del "creixement verd"; però si bé les innovacions tecnològiques i les millores en l'eficiència poden reduir les emissions, el seu potencial és limitat. L'única altra solució seria desenvolupar tecnologies d'emissió negativa, però s'ha argumentat que és una "aposta injusta i d'alt risc". Per tant, sembla poc probable que la crisi climàtica es pugui resoldre sense canvis en els estils de vida. De fet, l'últim informe de l'IPCC afirma que la disminució de la demanda d'energia i els patrons de consum més sostenibles són elements clau per limitar l'escalfament global a 1.5° C.

Llavors, si volem reduir les emissions amb certesa i velocitat, necessitem produir i consumir menys i de manera diferent. Alguns podrien objectar això, dient que hauríem regular i gravar directament la indústria dels combustibles fòssils. I és cert que prevenir la contaminació en el seu origen probablement sigui l'enfocament més efectiu per reduir les emissions. Però si volem evitar grans pertorbacions socials (pensem en les protestes provocades per un augment en els preus de el combustible i els seus injustes implicacions a França, Xile, Mèxic i Iran), hem de prendre mesures per separar les nostres vides de la nostra dependència dels combustibles fòssils.

De manera crucial, alguns canvis en l'estil de vida importen més que altres. En particular, reduir la quantitat de viatges que realitzem i reduir la carn i els lactis són les accions més efectives que les persones poden realitzar per reduir la seva petjada de carboni. Al Regne Unit, per exemple, l'elecció d'aliments i els viatges representen més de la meitat de totes les emissions. Per tant, evitar volar i conduir, així com menjar una dieta basada en vegetals marcaria una gran diferència per al canvi climàtic. En comparació, el canvi de tipus de bombetes i el reciclatge són relativament menys beneficiosos; però, aquestes són les accions que la majoria de les persones en països desenvolupats com el Regne Unit estan realitzant en l'actualitat.
No només alguns comportaments importen més que altres; alguns grups són més contaminants que uns altres. El deu per cent de la població mundial és responsable de la meitat de les seves emissions. Per tant, la desigualtat és un aspecte important del canvi climàtic, tant dins com entre països. Els grups i nacions que més han contaminat també són els més resistents als efectes devastadors del canvi climàtic; mentre que els més pobres i menys contaminants són els més vulnerables.

Per tant, una "transició justa" és vital per a la mitigació efectiva del canvi climàtic, no només perquè aborda aquesta injustícia fonamental sinó perquè és més probable que sigui acceptable per al públic. Les protestes esmentades anteriorment no han estat contra les mesures climàtiques, sinó contra la injustícia social.

Per això, és poc probable que advocar per canvis voluntaris en l'estil de vida funcioni, a causa del "problema del passatger lliure". És a dir, en absència de sancions per eleccions contaminants, l'interès propi portarà a la majoria de les persones a seguir contaminant. Per a molts, la sensació que el canvi climàtic és un problema global i col·lectiu, i l'aparent falta d'acció d'altres grups i països per abordar el canvi climàtic, els fa sentir que les seves pròpies accions no importen i que és injust que se’ls demani 'fer sacrificis'.

Per superar aquest dilema, hem d'actuar col·lectivament. Per tant, els canvis en l'estil de vida no són només una qüestió d'eleccions de consum individual, sinó també una acció política. La participació en moviments socials o altres formes de compromís polític podria ser el camí d'acció més rellevant per als individus. Sense un discurs públic més ben informat i una presa de decisions democràtica transparent, serà difícil actuar davant l'emergència climàtica.

Però, què hauria de canviar exactament? Tim Jackson argumenta que actualment vivim en "una 'infraestructura de consum' que envia tots els senyals equivocats, penalitza el comportament proambiental, fent que sigui gairebé impossible fins i tot per persones altament motivades actuar de manera sostenible sense sacrifici personal". La psicologia suggereix que hauríem de crear un entorn en el qual el comportament sostenible esdevingui (1) el més fàcil possible, (2) l'opció més assequible i (3) el normal, és a dir, convertir-se en la nova norma o incompliment social.

Un dels objectius de la propera Conferència ICTA-UAB és comprendre millor aquestes barreres psicològiques i treballar cap a propostes de polítiques concretes perquè les prenguin els governs. Si bé no podem donar propostes clares en aquesta etapa, vam iniciar el debat aquí amb tres àrees de canvi suggerides, totes les quals són vitals.

El primer és que necessitem abordar les estructures dins de les quals vivim per facilitar el canvi de comportament individual. Necessitem crear infraestructures que permetin i fomentin diferents maneres de vida; un exemple concret seria re-instituir els trens nocturns a tot Europa. Necessitem fer que el comportament innecessari de rebuig (com productes d'un sol ús d'un sol ús) i l'ús de béns de luxe contaminants (com els avions privats) siguin inacceptables o prohibits. I hem d'enviar els senyals de preus correctes: per exemple, el viatge en tren hauria de ser més assequible que l'aviació (que actualment està fortament subsidiada).

Un altre imperatiu és reformar el sistema econòmic: hem d'allunyar el PIB com la mètrica per defecte de l'economia i reemplaçar l'objectiu del creixement econòmic per un que representi el progrés cap a l'assoliment d'una prosperitat sostenible per a tothom, ara i en el futur.

Finalment, ens cal trobar un camí cap a un acord internacional sobre l'acció climàtica. Un d'aquests camins podria ser la creació d'un club climàtic entre nacions disposades que crearia incentius perquè la resta del món s'unís. Aquesta aliança podria implementar un preu del carboni acordat a nivell mundial o una prohibició d'una major extracció de combustibles fòssils.

Dit tot això, les accions individuals i locals segueixen sent rellevants. Poden assenyalar noves normes, influir en el discurs públic i experimentar amb alternatives. Una forma de vida diferent només es pot pensar si hi ha exemples que demostren que és possible. A més, la investigació ha demostrat que els comunicadors ambientals tenen més credibilitat i influència si viuen el que prediquen.

El comportament també està fortament modelat per les nostres visions compartides sobre el que significa viure bé. Afortunadament, una bona vida no necessita ser alta en carboni, ni molt menys. La satisfacció en la vida pot provenir de molts factors no materials, com la sensació de fer un treball significatiu, un sentit de pertinença dins de la comunitat, viure d'acord amb els valors i un entorn natural saludable. Comprar menys coses s'ha associat amb un major benestar. Existeixen beneficis per a la salut al reduir el consum de carn vermella i a l’augmentar els viatges actius (caminar i anar en bicicleta). I treballar menys pot donar a les persones més temps per a la interacció social i l'atenció, així com per reparar i mantenir en lloc de consumir.

Per concloure, evitar el col·lapse climàtic haurà d'anar de la mà amb els canvis culturals. Necessitem posar fi al comportament contaminant col·lectiu, desenvolupar noves visions d'una bona vida, un sistema econòmic que pugui donar suport això i una democràcia genuïna que pugui actuar i crear la infraestructura necessària perquè sorgeixi una cultura tan nova.

Això pot semblar difícil d'imaginar, però també ho ha estat tota transformació social important en el passat fins que va succeir. Fer tot el possible és tot el que podem fer.

Crida per contribucions
Aquest article ha estat escrit en preparació per a la propera Conferència Internacional ICTA-UAB sobre canvis en l'estil de vida baix en carboni que tindrà lloc del 6 al 8 de maig de 2020 a Barcelona. Les contribucions poden enviar fins al 15 de gener de 2020. Més informació a lifestyle-changes.org.

Activitats ICTA