Enquesta: El rol del verd residencial durant el confinament pel brot de COVID-19

El grup d’investigació BCNUEJ (www.bcnuej.org) de l’ICTA-UAB (https://ictaweb.uab.cat/) i de l'IMIM (www.imim.es) estan realitzant un estudi sobre el paper del verd residencial (vegetació interior, en balcons, terrasses, coberts verdes, jardins particulars.

L'ICTA-UAB cedeix material de protección a diversos hospitals

​L' ICTA-UAB és, des del passat dilluns 16 de març de 2020, un Institut amb accés restringit.

Es preveuen nivells de pol·len alts i avançats per a aquesta primavera. No confondre l’al·lèrgia amb el COVID-19

Les pol·linitzacions d’aquesta primavera i estiu començaran uns dies abans de l’habitual i seran importants, assolint nivells per damunt de la mitjana (del període 1994-2019).

Conferència ICTAS2020: Actualització important sobre el brot de coronavirus

Conferència ICTAS2020: Actualització important sobre el brot de coronavirus.

La lluita pel poder obstaculitza les polítiques urbanes d'adaptació al canvi climàtic

Les accions de transformació que realitzen les ciutats per adaptar-se i mitigar els impactes del canvi climàtic es poden veure menyscabades per les lluites polítiques pel poder municipal.

L'anàlisi del sutge dels incendis tropicals dipositat a l'oceà ajudarà a predir els futurs canvis climàtics del planeta

L'ICTA-UAB inicia una expedició científica a l'oceà Atlàntic per agafar mostres de pols i fum dels incendis de l'Àfrica tropical dipositat en els sediments marins.

Quins elements i característiques han de tenir els boscos per influenciar la salut humana?

Malgrat el creixent interès de la comunitat científica i de la societat envers el potencial dels boscos com a font de salut humana, la literatura científica existent no permet establir relacions coherents entre el tipus de bosc i diferents variables de salut.

El corall vermell es recupera de manera efectiva en àrees protegides de la Mediterrània després de dècades de sobreexplotació

Les mesures de protecció de les Àrees Marines Protegides han permès que les colònies de corall vermell (Corallium rubrum) s'hagin recuperat parcialment en el Mar Mediterrani, assolint nivells de salut similars als de la dècada de 1980 a Catalunya i a la dècada de 1960 a la Mar de Ligúria (Nord-oest d’Itàlia).

Els "clubs climàtics subnacionals" podrien ser claus per combatre el canvi climàtic

La creació de "clubs climàtics" que ofereixin la seva adhesió a estats subnacionals, i no només a països, podria accelerar l'avanç cap a una política de canvi climàtic harmonitzada a nivell mundial.

L’ICTA-UAB estrena el seu programa “Bojos per la Terra” de la Fundació Catalunya La Pedrera

Uns 300 joves catalans amb aptituds i talent especial per la ciència han iniciat aquest cap de setmana una aventura única com a participants de la 8a edició del programa “Bojos per la ciència”.

Victoria Reyes-García rep una beca ERC Prof of Concept vinculada al projecte LICCI

Victoria Reyes-García, investigadora ICREA a l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB), és una dels 76 principals investigadors que rebran una de les beques Proof of Concept (PoC) del Consell Europeu de Recerca (ERC per les sigles en anglès).

L’ ICTA-UAB demana a la UAB la reducció del número de vols

Davant la situació d'emergència climàtica, reconeguda recentment per la UAB, l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) ha elaborat una proposta en què emplaça a la Universitat a adoptar una nova política de viatges entre la seva comunitat que permeti abordar una de les activitats més contaminants: els vols en avió.

Una nova avaluació considera que el discurs de la Unió Europea sobre descarbonització elèctrica necessita una revisió

És ben sabut que la Unió Europea centra els seus esforços en descarbonitzar la seva economia, i en molts aspectes, la Energiewende d'Alemanya (procés transició energètica realitzat a Alemanya) encarna un exemple modèlic d'aquest esforç.

Els residus miners abocats a la badia de Portmán segueixen alliberant metalls al mar 25 anys després del seu cessament

Les aigües del mar mediterrani continuen rebent metalls dissolts del dipòsit de residus miners de la badia de Portmán (Múrcia) 25 anys després del cessament de l’activitat minera.

Un nou projecte ICTA-UAB avaluarà els impactes dels micro i nanoplàstics en els oceans tropicals i temperats

Un nou projecte liderat per la investigadora de l'ICTA-UAB Patrizia Ziveri és un dels cinc projectes seleccionats per rebre finançament de la Iniciativa de Programació Conjunta Mars i Oceans Productius i Saludables (Oceans JPI).

El Big Data revela una extraordinària unitat subjacent a la diversitat de la vida

Un estudi de l'ICTA-UAB assenyala el creixement com a element clau per explicar el funcionament de tots els éssers vius.
Notícies
La conservació de la biodiversitat, clau per al futur de l’economia catalana

Data: 2020-01-16


La Comissió d’Economia i Sostenibilitat del Col·legi d’Economistes de Catalunya, el Departament de Territori i Sostenibilitat, el Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS), el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) i el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC) van organitzar ahir a la seu del Col·legi d’Economistes de Catalunya a Barcelona la jornada “Prosperitat sense natura?'' amb l’objectiu d’analitzar l'impacte de la pèrdua de biodiversitat en l'economia. La jornada de debat, que també va comptar amb la participació de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) i l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA–UAB), és la segona organitzada arran de la difusió de l’informe de la Plataforma Intergovernamental Científico-Política en Biodiversitat i Serveis Ecosistèmics (IPBES) que alerta dels efectes devastadors per a la biodiversitat dels actuals sistemes de producció i consum, amb més d’un milió d’espècies animals i vegetals en risc d’extinció arreu del món. L’estudi d’aquest organisme independent, creat el 2012 per diverses agències de l’ONU i integrat per 130 governs, és el més rellevant fins a l’actualitat sobre l’estat de la natura del planeta.

El vicedegà del Col·legi d'Economistes de Catalunya (CEC), Oriol Amat, el president del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de la Generalitat de Catalunya, Ramon Roca, i el director general de Polítiques Ambientals i Medi Natural del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, Ferran Miralles, van inaugurar la jornada.

Oriol Amat va destacar que “fins no fa gaire en els estudis d’economia no s'aprofundia en variables que ara sí que es consideren, com ara la dimensió de la sostenibilitat”. Amat va assegurar que “fins ara hem demostrat que podem créixer i generar riquesa, però també que de moment no hem sabut repartir bé la riquesa ni créixer d’una manera sostenible”. El vicedegà del Col·legi d’Economistes de Catalunya i catedràtic de la Universitat Pompeu Fabra va afegir que “la sostenibilitat afecta totes les dimensions de l’economia i de l’empresa” i a tall d’exemple va subratllar que “actualment moltes empreses ja fan un triple compte de resultats considerant la part financera però també la dels resultats socials i mediambientals”.

En la seva intervenció, Ramon Roca va considerar la trobada com a molt important perquè “cal buscar fórmules per créixer respectant la biodiversitat que tenim”. Roca va manifestar el “compromís del CADS a seguir treballant enfront la pèrdua de biodiversitat” i va posar la institució al servei de la societat civil i la ciutadania per avançar en aquesta fita, com a ens del Govern encarregat del desplegament dels objectius de l’Agenda 2030 de Nacions Unides.

Per la seva banda, Ferran Miralles va remarcar la importància que per primera vegada s’hagi publicat un informe global sobre la situació de la natura i va posar xifres a l’estat de conservació d’hàbitats i espècies a Catalunya, confirmant que “el nostre país no s’escapa de la pèrdua accelerada de biodiversitat i la situació d’emergència que el nostre planeta viu en aquest àmbit”. Centrant-se en la dimensió econòmica, va deixar clar que cal començar a parlar de conceptes com el “capital natural”; dels serveis ecosistèmics que la natura presta a la societat i que són essencials pel nostre benestar i la nostra economia; dels costos econòmics de no conservar la natura i de la necessitat de tenirlos en compte quan s’avalua el cost i benefici de qualsevol iniciativa; i de la necessitat de plantejar una política de conservació no centrada en la protecció d’espais sinó en projectes de negoci basats en generar nova natura o més natura. Finalment, va explicar quines actuacions fa el Govern per millorar el finançament de les polítiques de conservació entre les quals la posada en marxa, enguany, del Fons del patrimoni natural.

A continuació es va donar inici a la primera part de la jornada, moderada per l’investigador del CREAF Lluís Brotons. La primera ponència va anar a càrrec de la professora d'Investigació ICREA a l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) Victoria Reyes-García, la qual va presentar les grans conclusions de l’informe sobre l'estat de conservació global de la biodiversitat de l’IPBES. Reyes-García va apuntar que “l’informe s’ha elaborat durant 3 anys per part de 500 científics i parteix de la base que l’economia no es pot analitzar de forma independent, s’ha de veure en relació a la natura”. La professora d’Investigació ICREA a l’ICTA-UAB va explicar que la primera conclusió de l’informe és que “la natura està darrere i és bàsica per desenvolupar qualsevol activitat econòmica o social, ja que és crucial per a la vida a la terra”. Reyes-García va afegir que “segons l’informe, de les 18 contribucions de la natura a la societat, només 3 evolucionen en positiu: la producció de menjar, energia i materials” i va subratllar que “la natura i la biodiversitat s’estan deteriorant a una escala i velocitat sense precedents a la història de la humanitat”. A més va comentar que l’informe conclou que “no s’ha avançat gaire en el compliment dels 20 objectius Aichi de conservació de la biodiversitat ja que només s’ha observat progrés en 4 i aquests no aborden les causes de la degradació de la natura”. Reyes García va concloure que l’informe assegura que “no és massa tard per actuar a nivell global i tenint en compte les interconnexions entre els diversos sectors econòmics”.

Seguidament, el consultor en biodiversitat i desenvolupament Santiago Fernández García-Velilla es va centrar en l’impacte econòmic de la biodiversitat. En primer lloc va recordar que “la protecció de la biodiversitat a Espanya es vehicula en gran mesura a través de la xarxa Natura 2000, una xarxa ecològica europea d’àrees de conservació de la biodiversitat”. Fernández García-Velilla va assegurar que “a Espanya Natura 2000 no té el pressupost necessari” i va afirmar que “aquest s’hauria de situar en 1.850 milions d’euros l’any, fet que suposaria un 0,19% del PIB”. El consultor en biodiversitat i desenvolupament va assegurar que “si s’invertís aquesta quantitat es generarien 8.277 milions d’euros l’any obtenint un balanç cost benefici positiu de 6.427 milions d’euros”. D’aquesta manera “cada euro que s’inverteix a la Xarxa Natura 2000 produeix un retorn de 4,5€” i va afegir que “si es considera el valor econòmic del carboni emmagatzemat a la xarxa, cada euro invertit proporcionaria un retorn de com a mínim 22€”. Santiago Fernández García-Velilla va subratllar que la xarxa Natura 2000 a Espanya genera 187.093 llocs de treball directes i 401.906 indirectes. Fernández García-Velilla va afirmar a més que “a Catalunya el cost estimat de protegir la natura és de 129 milions d’euros l’any”.

El professor Ikerbasque al Basque Centre for Climate Change BC3 Unai Pascual va abordar els aspectes clau per fomentar el debat de la relació entre biodiversitat i economia a Catalunya. Pascual va afirmar que “seguim massa encallats en el paradigma del progrés” i va afegir que “la transició cap a una economia verda és més necessària que mai i s’hauria d’enfocar cap a un model econòmic post capitalista que s’ha d’abordar des d’un punt de vista estructural”. Unai Pascual va defensar “la necessitat d’una acció col·lectiva que vagi més enllà dels incentius individuals” i va demanar “acabar amb subsidis perversos que fomenten per exemple l’agricultura intensiva”. També va subratllar que “l’equitat social és fonamental per promoure accions col·lectives cap a la sostenibilitat” i va demanar que “es valori la natura més enllà del seu ús a curt termini”. Pascual va concloure que “s’han de fomentar nous valors que vagin més enllà dels imperants actualment a l’economia com ara la productivitat”.

Finalment va tenir lloc una taula rodona moderada per la periodista ambiental, escriptora i divulgadora científica Maria Josep Picó per comentar possibles solucions a la pèrdua de biodiversitat i els espais d’oportunitat que es generen segons el sector d’activitat. Des del sector de la recerca va intervenir el director de l'Institut de Recerca de la Biodiversitat de la Universitat de Barcelona (IRBIO) Francesc Xavier Sans afirmant que “la biodiversitat és molt important per a tots els sectors productius i els aporta estabilitat”. Per part del sector primari el responsable de medi ambient de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya i president de la D.O. Siurana Antoni Galceran va comentar que “els sistemes de producció ecològica i la producció integrada estan augmentant de forma significativa a Catalunya” i va afegir que “el conreu també té un paper rellevant per preservar la natura”. Des del sector secundari el director de QHSE del fabricant de principis actius per a la cosmètica Provital Group David de los Santos va defensar “implicar les universitats i les start-ups en la conservació de la biodiversitat aportant-hi més innovació” i va explicar que “des de Provital Group apliquem l’economia circular i intentem que les matèries primeres que utilitzem siguin el residu d’un altre procés”. El sector terciari va estar representat per la responsable de RRHH i RSE de l’agència de viatges Tarannà Felisa Palacio que va admetre que “el turisme és responsable de gairebé el 10% d’emissions de gas d’efecte hivernacle segons un estudi de la Universitat de Sidney” i va defensar “prendre consciència de la realitat mundial i treballar des de les empreses d’una manera més responsable i ètica”.

El director del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya Arnau Queralt va cloure la jornada assegurant que “la defensa de la biodiversitat demandarà més jornades” i que “la seva conservació requereix una bona governança”.

Activitats ICTA