El Bojos per la Terra reprèn les sessions presencials

Després de fer diverses sessions en format virtual, el programa Bojos per la Terra impartit per l’ICTA-UAB va reprendre el passat dia 27 de juny les seves sessions formatives en format presencial.

Què respirem quan som al bosc?

Un estudi caracteritza per primera vegada la química forestal de l’aire per sota la copa dels arbres en un alzinar mediterrani, i detecta les concentracions màximes al juliol i agost.

La ciència a Catalunya contra la COVID-19

Una seixantena d'investigadors ICREA, entre els quals Isabelle Anguelovski de l'ICTA-UAB, lideren més d'un centenar d'activitats de recerca sobre la COVID-19.

L'acadèmia en temps del COVID-19: cap a una ètica de la cura

                                                                                                                                                                       .

Una plataforma informàtica dóna visibilitat als micropobles de Catalunya

Un equip de recerca de la UAB, en col·laboració amb l’Associació de Micropobles de Catalunya, ha creat el Sistema d’Informació Geogràfica (SIG) per a uns micropobles actius i sostenibles (GISASH).

Els defensors de la justícia ambiental són víctimes de violència i assassinats

Els moviments ciutadans aconsegueixen aturar la degradació ambiental fins en un 27% dels conflictes ambientals, segons un estudi de l'ICTA-UAB.

Canvis tecnològics i nous estils de vida baixos en carboni, claus per mitigar els efectes del canvi climàtic

Per aconseguir mitigar els efectes del canvi climàtic i assolir una societat més sostenible, cal transformar l'actual sistema energètic basat en els combustibles fòssils en un model basat en energies renovables.

Impactes del canvi climàtic estudiats usant el refranyer popular

Membres de la comunitat de reg que realitzen treballs de manteniment en una sèquia de acarament (situada al cim de la muntanya) per millorar la circulació d'aigua per a reg i consum humà.

Els atuells neolítics revelen com va ser el consum de llet a Europa fa 7.000 anys

Ceràmica procedent del jaciment arqueològic de Verson (França) analitzada en la recerca (Fotografia d'Annabelle Cocollos, Conseil départemental du Calvados ou CD14, publicada en Germain-Vallée et al.

El creixement econòmic és incompatible amb la conservació de la biodiversitat

Un estudi en el qual intervenen més de 20 especialistes en ecologia de la conservació i economia ecològica posa en evidència la contradicció entre el creixement econòmic i la conservació de la biodiversitat.

Enquesta: El rol del verd residencial durant el confinament pel brot de COVID-19

El grup d’investigació BCNUEJ (www.bcnuej.org) de l’ICTA-UAB (https://ictaweb.uab.cat/) i de l'IMIM (www.imim.es) estan realitzant un estudi sobre el paper del verd residencial (vegetació interior, en balcons, terrasses, coberts verdes, jardins particulars.

L'ICTA-UAB cedeix material de protección a diversos hospitals

​L' ICTA-UAB és, des del passat dilluns 16 de març de 2020, un Institut amb accés restringit.

Es preveuen nivells de pol·len alts i avançats per a aquesta primavera. No confondre l’al·lèrgia amb el COVID-19

Les pol·linitzacions d’aquesta primavera i estiu començaran uns dies abans de l’habitual i seran importants, assolint nivells per damunt de la mitjana (del període 1994-2019).

La lluita pel poder obstaculitza les polítiques urbanes d'adaptació al canvi climàtic

Les accions de transformació que realitzen les ciutats per adaptar-se i mitigar els impactes del canvi climàtic es poden veure menyscabades per les lluites polítiques pel poder municipal.

L'anàlisi del sutge dels incendis tropicals dipositat a l'oceà ajudarà a predir els futurs canvis climàtics del planeta

L'ICTA-UAB va dur a terme una expedició científica a l'oceà Atlàntic per agafar mostres de pols i fum dels incendis de l'Àfrica tropical dipositat en els sediments marins.

Quins elements i característiques han de tenir els boscos per influenciar la salut humana?

Malgrat el creixent interès de la comunitat científica i de la societat envers el potencial dels boscos com a font de salut humana, la literatura científica existent no permet establir relacions coherents entre el tipus de bosc i diferents variables de salut.

El corall vermell es recupera de manera efectiva en àrees protegides de la Mediterrània després de dècades de sobreexplotació

Les mesures de protecció de les Àrees Marines Protegides han permès que les colònies de corall vermell (Corallium rubrum) s'hagin recuperat parcialment en el Mar Mediterrani, assolint nivells de salut similars als de la dècada de 1980 a Catalunya i a la dècada de 1960 a la Mar de Ligúria (Nord-oest d’Itàlia).

Els "clubs climàtics subnacionals" podrien ser claus per combatre el canvi climàtic

La creació de "clubs climàtics" que ofereixin la seva adhesió a estats subnacionals, i no només a països, podria accelerar l'avanç cap a una política de canvi climàtic harmonitzada a nivell mundial.

L’ICTA-UAB estrena el seu programa “Bojos per la Terra” de la Fundació Catalunya La Pedrera

Uns 300 joves catalans amb aptituds i talent especial per la ciència han iniciat aquest cap de setmana una aventura única com a participants de la 8a edició del programa “Bojos per la ciència”.

Victoria Reyes-García rep una beca ERC Prof of Concept vinculada al projecte LICCI

Victoria Reyes-García, investigadora ICREA a l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB), és una dels 76 principals investigadors que rebran una de les beques Proof of Concept (PoC) del Consell Europeu de Recerca (ERC per les sigles en anglès).

L’ ICTA-UAB demana a la UAB la reducció del número de vols

Davant la situació d'emergència climàtica, reconeguda recentment per la UAB, l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) ha elaborat una proposta en què emplaça a la Universitat a adoptar una nova política de viatges entre la seva comunitat que permeti abordar una de les activitats més contaminants: els vols en avió.

Una nova avaluació considera que el discurs de la Unió Europea sobre descarbonització elèctrica necessita una revisió

És ben sabut que la Unió Europea centra els seus esforços en descarbonitzar la seva economia, i en molts aspectes, la Energiewende d'Alemanya (procés transició energètica realitzat a Alemanya) encarna un exemple modèlic d'aquest esforç.

Els residus miners abocats a la badia de Portmán segueixen alliberant metalls al mar 25 anys després del seu cessament

Les aigües del mar mediterrani continuen rebent metalls dissolts del dipòsit de residus miners de la badia de Portmán (Múrcia) 25 anys després del cessament de l’activitat minera.

Un nou projecte ICTA-UAB avaluarà els impactes dels micro i nanoplàstics en els oceans tropicals i temperats

Un nou projecte liderat per la investigadora de l'ICTA-UAB Patrizia Ziveri és un dels cinc projectes seleccionats per rebre finançament de la Iniciativa de Programació Conjunta Mars i Oceans Productius i Saludables (Oceans JPI).
Notícies
El corall vermell es recupera de manera efectiva en àrees protegides de la Mediterrània després de dècades de sobreexplotació

Data: 2020-02-03

 

Les mesures de protecció de les Àrees Marines Protegides han permès que les colònies de corall vermell (Corallium rubrum) s'hagin recuperat parcialment en el Mar Mediterrani, assolint nivells de salut similars als de la dècada de 1980 a Catalunya i a la dècada de 1960 a la Mar de Ligúria (Nord-oest d’Itàlia). Així es demostra en un estudi desenvolupat per l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) que posa de manifest l'efectivitat de les accions de protecció marina, però que recorda que la pèrdua de corall vermell a les últimes dècades té conseqüències molt negatives en la seva capacitat per retenir el carboni present al mar i també de mantenir la complexitat en el seu hàbitat, resultant en una menor biodiversitat.

Basat en dades històriques de corall vermell al nord-oest de la mar Mediterrània, l'estudi de l'ICTA-UAB documenta com aquestes colònies van aconseguir el seu estat mínim de salut (la capacitat de perpetuació de les generacions futures, evitant la seva extinció local) en la dècada de 1990, quan les colònies més grans amb forma d'arbre es van esgotar a causa de la seva sobreexplotació. Tot i que les mesures de protecció de les àrees marines protegides que es van aplicar a continuació han demostrat ser efectives, "aquests resultats s'han de tractar amb precaució, ja que només reflecteixen una part de la població existent de corall vermell a la regió", explica Miguel Mallo, autor principal de l'estudi, que afirma que "en les últimes dècades, la gran majoria dels estudis de corall vermell i, per tant, les dades disponibles, es van concentrar en poques àrees que coincideixen amb les àrees marines protegides, deixant sense estudiar les colònies d’altres llocs que no es beneficien de les mesures de protecció, amb un estat de salut pitjor".

Els resultats del treball també presenten la dinàmica de la capacitat de captura de carboni del corall vermell, que es va reduir a la meitat en només unes poques dècades i, per tant, destaca les conseqüències de la recol·lecció directa d'aquesta espècie de creixement lent. "El creixement molt lent i les baixes taxes de reproducció del corall vermell, combinat amb la seva recol·lecció contínua amb períodes intensos de sobreexplotació, fa que la majoria del corall vermell real sigui de mida petita i incapaç de complir la seva funció en l'hàbitat, afectant diverses espècies", destaca l’investigador Sergio Rossi.

El mar Mediterrani és considerat un dels principals punts crítics de biodiversitat marina a tot el món, així com un dels mars més pressionats per les activitats humanes des de l'antiguitat. La majoria dels impactes es concentren on hi ha la major biodiversitat marina: en els hàbitats marins costaners dins el rang de profunditat on la llum solar penetra al mar.

Els principals representants d'aquesta biodiversitat són les praderies de Posidònia i les formacions coral·lines calcàries de corals i algues incrustants. Les espècies icòniques de la Mediterrània, com el corall vermell, un cnidari semi-endèmic de la Mediterrània, amb un esquelet vermell dur i atractiu, són claus per a aquests hàbitats ja que li donen estructura física, augmenten la seva complexitat i serveixen com a protecció per a diverses espècies que s'alimenten en el hàbitat coral·ligen. És comparable a la funció que els arbres tenen en els boscos.

Desafortunadament, des de l'antiguitat (l'evidència més antiga del seu ús per la humanitat data de fa 30.000 anys), nombroses civilitzacions han fet servir el preciós esquelet del corall vermell per fer joies, ornaments i per la seva comercialització; alguns fins i tot creien que la seva ingesta incrementava la fertilitat, tenia propietats curatives o altres beneficis espirituals. El principal desavantatge que pateix aquesta espècie és el seu valor comercial i, de fet, la seva gran extracció històrica per al sector de la joieria.

El tipus de dades utilitzades per a aquest estudi ecològic històric es va obtenir de múltiples fonts (quantitatives i qualitatives, acadèmiques i no acadèmiques) realitzades a través d'Internet i biblioteques, especialment a la Biblioteca Carles Bas i Peired (CSIC-CMIMA, Barcelona) i la Bibliothèque du Laboratoire Arago (BUPMC, Banyuls-sur-mer).

"Aquest treball emfatitza un cop més la necessitat urgent de mesures de protecció en les zones crítiques de biodiversitat marina de la Mediterrània, per millorar la resiliència i l'adaptació dels sistemes endèmics clau. La nota positiva és que les mesures de protecció poden ser efectives de forma relativament ràpida. Això és important perquè ofereix a aquests ecosistemes més capacitat per resistir i recuperar-se després dels esdeveniments climàtics en aquest mar Mediterrani que canvia ràpidament", va comentar Patrizia Ziveri, investigadora de l’ICTA-UAB. A més, aquestes noves dades també mostren la contribució del corall vermell en l’emmagatzematge de carboni i les conseqüències que té la seva desaparició en l'augment de les emissions de carboni atmosfèric.

Article científic
Mallo M., Ziveri P., Reyes-García V., Rossi S. (2019). Historical record of Corallium rubrum and its changing carbon sequestration capacity: a meta-analysis from the North Western Mediterranean. PLOS ONE. 
L’article es pot llegir i descarregar al següent enllaç  

Activitats ICTA