Enquesta: El rol del verd residencial durant el confinament pel brot de COVID-19

El grup d’investigació BCNUEJ (www.bcnuej.org) de l’ICTA-UAB (https://ictaweb.uab.cat/) i de l'IMIM (www.imim.es) estan realitzant un estudi sobre el paper del verd residencial (vegetació interior, en balcons, terrasses, coberts verdes, jardins particulars.

L'ICTA-UAB cedeix material de protección a diversos hospitals

​L' ICTA-UAB és, des del passat dilluns 16 de març de 2020, un Institut amb accés restringit.

Es preveuen nivells de pol·len alts i avançats per a aquesta primavera. No confondre l’al·lèrgia amb el COVID-19

Les pol·linitzacions d’aquesta primavera i estiu començaran uns dies abans de l’habitual i seran importants, assolint nivells per damunt de la mitjana (del període 1994-2019).

Conferència ICTAS2020: Actualització important sobre el brot de coronavirus

Conferència ICTAS2020: Actualització important sobre el brot de coronavirus.

La lluita pel poder obstaculitza les polítiques urbanes d'adaptació al canvi climàtic

Les accions de transformació que realitzen les ciutats per adaptar-se i mitigar els impactes del canvi climàtic es poden veure menyscabades per les lluites polítiques pel poder municipal.

L'anàlisi del sutge dels incendis tropicals dipositat a l'oceà ajudarà a predir els futurs canvis climàtics del planeta

L'ICTA-UAB inicia una expedició científica a l'oceà Atlàntic per agafar mostres de pols i fum dels incendis de l'Àfrica tropical dipositat en els sediments marins.

Quins elements i característiques han de tenir els boscos per influenciar la salut humana?

Malgrat el creixent interès de la comunitat científica i de la societat envers el potencial dels boscos com a font de salut humana, la literatura científica existent no permet establir relacions coherents entre el tipus de bosc i diferents variables de salut.

El corall vermell es recupera de manera efectiva en àrees protegides de la Mediterrània després de dècades de sobreexplotació

Les mesures de protecció de les Àrees Marines Protegides han permès que les colònies de corall vermell (Corallium rubrum) s'hagin recuperat parcialment en el Mar Mediterrani, assolint nivells de salut similars als de la dècada de 1980 a Catalunya i a la dècada de 1960 a la Mar de Ligúria (Nord-oest d’Itàlia).

Els "clubs climàtics subnacionals" podrien ser claus per combatre el canvi climàtic

La creació de "clubs climàtics" que ofereixin la seva adhesió a estats subnacionals, i no només a països, podria accelerar l'avanç cap a una política de canvi climàtic harmonitzada a nivell mundial.

L’ICTA-UAB estrena el seu programa “Bojos per la Terra” de la Fundació Catalunya La Pedrera

Uns 300 joves catalans amb aptituds i talent especial per la ciència han iniciat aquest cap de setmana una aventura única com a participants de la 8a edició del programa “Bojos per la ciència”.

Victoria Reyes-García rep una beca ERC Prof of Concept vinculada al projecte LICCI

Victoria Reyes-García, investigadora ICREA a l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB), és una dels 76 principals investigadors que rebran una de les beques Proof of Concept (PoC) del Consell Europeu de Recerca (ERC per les sigles en anglès).

L’ ICTA-UAB demana a la UAB la reducció del número de vols

Davant la situació d'emergència climàtica, reconeguda recentment per la UAB, l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) ha elaborat una proposta en què emplaça a la Universitat a adoptar una nova política de viatges entre la seva comunitat que permeti abordar una de les activitats més contaminants: els vols en avió.

Una nova avaluació considera que el discurs de la Unió Europea sobre descarbonització elèctrica necessita una revisió

És ben sabut que la Unió Europea centra els seus esforços en descarbonitzar la seva economia, i en molts aspectes, la Energiewende d'Alemanya (procés transició energètica realitzat a Alemanya) encarna un exemple modèlic d'aquest esforç.

Els residus miners abocats a la badia de Portmán segueixen alliberant metalls al mar 25 anys després del seu cessament

Les aigües del mar mediterrani continuen rebent metalls dissolts del dipòsit de residus miners de la badia de Portmán (Múrcia) 25 anys després del cessament de l’activitat minera.

Un nou projecte ICTA-UAB avaluarà els impactes dels micro i nanoplàstics en els oceans tropicals i temperats

Un nou projecte liderat per la investigadora de l'ICTA-UAB Patrizia Ziveri és un dels cinc projectes seleccionats per rebre finançament de la Iniciativa de Programació Conjunta Mars i Oceans Productius i Saludables (Oceans JPI).

El Big Data revela una extraordinària unitat subjacent a la diversitat de la vida

Un estudi de l'ICTA-UAB assenyala el creixement com a element clau per explicar el funcionament de tots els éssers vius.
Notícies
Les distincions Severo Ochoa del CREAF i Maria de Maeztu de l’ICTA-UAB consoliden el prestigi del campus de la UAB en recerca ambiental

Data: 2020-02-04

El director del CREAF, Joan Pino, ha presentat avui l’acreditació Severo Ochoa del CREAF, assolida el mes d’octubre passat, a la rectora de la UAB, Margarita Arboix, en una reunió on també ha participat el director de l’ICTA-UAB, Xavier Gabarrell, per posar en comú el potencial del campus de la UAB en aquest àmbit. 

El director del Centre de Recerca en Aplicacions Forestals (CREAF), Joan Pino, ha presentat avui a la rectora de la UAB, Margarita Arboix, l’acreditació Severo Ochoa que el Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats va atorgar al centre el proppassat mes d’octubre. A la reunió també hi ha assistit el director de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la UAB (ICTA-UAB), Xavier Gabarrell, centre distingit amb l’acreditació Unitat d’Excel·lència Maria de Maeztu des de l’any 2015; Armand Sánchez, vicerector de recerca i de transferència de la UAB; Fernando García del Pino, director del Departament de Biologia Animal, Biologia Vegetal i Ecologia de la UAB; Javier Retana, IP del projecte Severo Ochoa; Jordi Martínez-Vilalta, Coordinador de la Unitat d’Ecologia; Josep Peñuelas, investigador del CREAF; i Anna Ramon, cap de comunicació del CREAF.
El director del CREAF, Joan Pino, ha destacat que “la distinció implica oportunitats i reptes, per potenciar contactes amb altres entitats del campus, els departaments, l’ICTA, el CRAG o els serveis cientificotècnics”, a més del Departament de Biologia Animal, Vegetal i Ecologia, amb qui ja té forts lligams. D’aquesta manera, el Severo Ochoa del CREAF “pot convertir la UAB en un àmbit de referència per donar resposta als reptes ambientals”, en un campus que té, ha recordat, “la major concentració de centres d’excel·lència Severo Ochoa i Maria de Maeztu de tot l’Estat”.

Per a la rectora Arboix, “s’ha de treballar la interconnexió entre grups del nostre campus, aprofitar l’avantatge que suposa tenir tanta diversitat de centres, i millorar la transferència, ja que ara és el moment oportú per crear ecosistemes que facilitin aquesta trobada”, i aposta per “plantejar una fórmula que permeti la coordinació i fer accions conjuntes”.
 
CREAF, Centre d’Excel·lència Severo Ochoa
L’Agència Estatal d’Investigació, organisme adscrit al Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, va publicar el proppassat mes d’octubre la resolució provisional de concessió de les noves acreditacions i ajuts públics 2018 de centres d’excel·lència ‘Severo Ochoa ‘i d’unitats d’excel·lència’ María de Maeztu ‘, concedint 30 milions d’euros per a sis centres i tres unitats, entre elles el CREAF com a nou centre Severo Ochoa. Gràcies a aquesta distinció, rebrà un milió d’euros anuals durant quatre anys. El CREAF proposa un pla estratègic de recerca per aportar coneixement als reptes ambientals més importants del segle XXI, entre ells el canvi climàtic i la pèrdua de biodiversitat. Ha estat seleccionat pels seus resultats científics i els seus programes estratègics després d’una rigorosa avaluació internacional.

El CREAF és un centre públic de recerca amb més de 30 anys d’història. Avui té gairebé un centenar de projectes nacionals i internacionals actius amb els que planteja solucions als reptes ambientals més importants del segle XXI: la pèrdua de biodiversitat, els impactes del canvi climàtic i les necessàries mesures d’adaptació, els desequilibris de nutrients i la seva relació amb la seguretat alimentària, la gestió sostenible de l’aigua, els incendis, o la implicació i sensibilització de la ciutadania en la conservació de la natura, entre d’altres. Amb un patronat format per la Generalitat de Catalunya, la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), la Universitat de Barcelona (UB), el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), el CREAF és un centre de la xarxa catalana CERCA que acumula més de 900 publicacions en els últims cinc anys i que coordina una prestigiosa ERC Synergy Grant.

El CREAF proposa en el seu projecte Severo Ochoa un projecte científic per comprendre els desafiaments ambientals derivats del canvi global que s’estan donant al nostre planeta, amb l’objectiu de trobar solucions que permetin un desenvolupament humà sostenible amb la natura. Darrere d’aquests desafiaments hi ha processos molt complexos, interconnectats i bàsics per a la nostra supervivència: com circula l’aigua, el carboni i els nutrients dins dels ecosistemes terrestres, quins mecanismes causen la mort dels boscos, com responen els éssers vius al canvi climàtic, per on circula o s’acumula la contaminació, com es comporten les espècies invasores, quines són les causes i les conseqüències de la pèrdua de biodiversitat, o com podem seguir el pols de la terra des de l’espai, entre molts altres.

ICTA-UAB, Unitat d’Excel·lència Maria de Maeztu
L’octubre de 2015, l´Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB) va ser una de les quatre unitats acreditades pel Ministerio de Economía y Competitividad (MINECO) com a “Unidades de Excelencia María de Maeztu”. Aquesta convocatòria pretén reconèixer l’excel·lència en la recerca i dotar a aquestes entitats d’un finançament de 2 milions d'euros en quatre anys. La concessió d’aquesta acreditació vol reconèixer l’excel·lència en estructures organitzatives de recerca estables i sense personalitat jurídica pròpia, ubicades principalment a les universitats.

El MINECO considera que la producció científica de l’ICTA-UAB és internacionalment competitiva en termes de quantitat i qualitat, i qualifica com a “exemplar” la formació de postgrau que s’imparteix des del centre. En el seu informe de resolució afirma que “no hi ha massa llocs a Europa que puguin presumir d’una perspectiva internacional tan rigorosa. Els nombrosos programes i projectes de recerca internacionals i l’excel·lència dels seus principals investigadors garanteixen un excel·lent nivell d’atracció d’investigadors postdoctorals” i reconeix que la seva difusió està molt ben descrita i s’adreça a tots els grups rellevants, des dels més generals als més específics. El MINECO determina que l’ICTA-UAB està molt ben posicionat i té capacitat per enfortir encara més la seva posició com a líder reconegut en recerca entorn del canvi climàtic global.

En el marc del Programa de Recerca Estratègic desenvolupat al llarg d’aquests anys la recerca s’ha enfocat a establir l'estat del coneixement del canvi climàtic i els seus impactes socioeconòmics, i a la proposta de solucions transformatives a l'escala local i regional, per mitjà de cinc projectes estratègics multidisciplinaris: Transferència dels coneixements en ciències naturals sobre canvi climàtic en models aplicables en l’anàlisi de sistemes i sinèrgies (líder del projecte: Eric Galbraith); Integració d’estudis de polítiques socials i econòmiques amb els estudis de ciències naturals (incloent models de simulació i projeccions) per millorar la consiliència de les polítiques de ciència climàtica (líder del projecte: Jeroen van den Bergh); Combinació de l’enginyeria i l’anàlisi de les polítiques econòmiques per proporcionar una informació més completa als responsables polítics sobre costos i retorn de l’aplicació del disseny tecnològic a les solucions climàtiques (líder del projecte: Xavier Gabarrell); l’aprofitament del coneixement local sobre canvi climàtic per generar aportacions més rellevants en la dinàmica del clima regional i local (líder del projecte: Victoria Reyes-García); i la comprensió de les aproximacions descendents i ascendents per fomentar la transició a una economia baixa en carboni (líder del projecte: Giorgos Kallis).

Activitats ICTA