Indigenous People Essential to Understanding Environmental Change

An international research involving ICTA-UAB scientists shows how local and indigenous knowledge can help manage ecosystems and wildlife.

New publication in the MAGIC project takes a critical look at circular economy

With the world’s attention focussed on COVID-19, issues that were in the forefront of public concern just a few months ago seem to have magically disappeared.

Economic Benefits of Protecting 30% of Planet’s Land and Ocean Outweigh the Costs at Least 5-to-1

First-of-its-kind report involving ICTA-UAB researcher shows the global economy is better off with more nature protected.

ICTA-UAB awarded the "María de Maeztu” Unit of Excellence Award for the second consecutive time

The Institute of Environmental Science and Technology of the Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) has been accredited a Maria de Maeztu Unit of Excellence Award for the second consecutive time by the Spanish Ministry of Science and Innovation.

Proyecto experimental de agricultura urbana, local y tradicional en Sabadell

El ICTA-UAB y el Ayuntamiento de Sabadell constituyen la comunidad FoodE, que reúne a todos los actores implicados en el sistema de producción alimentaria de la ciudad y en esta iniciativa.

El Locos por la Tierra retoma las sesiones presenciales

Después de hacer diversas sesiones en formato virtual, el programa Locos por la Tierra impartido por el ICTA-UAB reanudó el pasado día 27 de junio sus sesiones formativas en formato presencial.

What do we breathe when in the forest?

For the first time, a study characterizes the forest chemistry of the air under the canopy of a Mediterranean holm oak forest and detects maximum concentrations in July and August.

Catalonia's Scientific Contributions to Fighting Covid-19

Sixty ICREA researchers, including Isabelle Anguelovski of the ICTA-UAB, lead more than a hundred research activities on Covid-19.

Academia in the Time of COVID-19: Towards an Ethics of Care


Computer Platform Gives Visibility to Catalonia's Small Villages

A research team from the UAB, in collaboration with the Association of Microvillages of Catalonia, has created a Geographic Information System (GIS) for Active and Sustainable Hamlets (GISASH), which gathers information on the state of and services offered by the more than 330 municipalities in Catalonia with fewer than 500 inhabitants.

Environmental justice defenders victims of violence and murder

Grassroots movements halt environmental degradation in up to 27% of environmental conflicts worldwide, according to a study by the ICTA-UAB.

Technological changes and new low-carbon lifestyles, key to mitigating climate change impacts

In order to mitigate climate change impacts and achieve a more sustainable society, it is necessary to transform the current energy system based on fossil fuels into a model based on renewable energies.

Exploring climate change impacts through popular proverbs

Members of an irrigation community doing maintenance work in an acequia de careo (irrigation canal built at the top of the mountain) to improve the circulation of water for irrigation and human consumption.

Neolithic vessels reveal dairy consumption in Europe 7,000 years ago

Pottery from the site located in Verson (Francia) analysed during the research (Picture by Annabelle Cocollos, Conseil départemental du Calvados ou CD14 publicada en Germain-Vallée et al.

Mapping out the impacts of pollution upon Indigenous Peoples worldwide

Sulphur mine in Ijen, Java, Indonesia. Picture by Joan de la Malla.

Economic growth is incompatible with biodiversity conservation

A study involving more than 20 specialists in conservation ecology and ecological economics highlights the contradiction between economic growth and biodiversity conservation.

Encuesta: El rol del verde residencial durante el confinamiento por el brote de COVID-19 en España

El grupo de investigación BCNUEJ ( del ICTA-UAB ( y del IMIM ( está realizando un estudio sobre el papel del verde residencial (vegetación interior, en balcones, en terrazas, cubiertas verdes, jardines particulares, etc.

ICTA-UAB shares protective material with hospitals

ICTA-UAB is since last Monday 16 March 2020, an Institute with Restricted Access. Most of the laboratories are empty, the Scientific and Technical Services are closed, only the basic services are working and most of the people is working and staying at home.

Power struggles hinder urban adaptation policies to climate change

Transformative actions implemented by cities to address and mitigate the impacts of climate change may be hindered by political struggles for municipal power.

Analysis of tropical fire soot deposited in the ocean will help predict future global climate changes

The ICTA-UAB begins a scientific expedition in the Atlantic Ocean to collect dust and smoke samples from the fires of tropical Africa deposited in marine sediments.

What elements and characteristics should forests have to influence human health?

Despite the increasing interest of the scientific community and society towards the potential of forests as a source of human health, the existing scientific literature does not allow for a coherent relationship between the type of forest and different health variables.

Red coral effectively recovers in Mediterranean protected areas after decades of overexploitation

Protection measures of the Marine Protected Areas have enable red coral colonies (Corallium rubrum) to recover partially in the Mediterranean Sea, reaching health levels similar to those of the 1980s in Catalonia and of the 1960s in the Ligurian Sea (Northwestern Italy).

Sub-national “climate clubs” could offer key to combating climate change

‘Climate clubs’ offering membership for sub-national states, in addition to just countries, could speed up progress towards a globally-harmonised climate change policy, which in turn offers a way to achieve stronger climate policies in all countries.

Victoria Reyes-García receives an ERC Proof of Concept grant linked to the LICCI project

Victoria Reyes-García ICREA Research Professor at the Institute of Environmental Science and Technology of the Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) is one of the 76 top researchers that will receive ERC Proof of Concept grants.

ICTA-UAB demands the UAB to reduce number of flights

Given our current climate emergency, recently acknowledged by the UAB, the Institute of Environmental Science and Technology of the Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) has drawn up a proposal urging the University to put into action a new travel policy to tackle one of its most polluting activities: Flying.

New assessment finds EU electricity decarbonization discourse in need of overhaul

It’s well known that the EU is focusing its efforts on decarbonizing its economy.

Mining waste dumped into Portmán Bay continues to release metals into the sea 25 years later

The waters of the Mediterranean Sea continue to receive dissolved metals from the mining waste deposited in Portmán Bay (Murcia) 25 years after the cessation of mining activity.

A new ICTA-UAB project to assess the impacts of micro- and nano-plastics in the tropical and temperate oceans

A new project led by ICTA-UAB researcher Patrizia Ziveri is one of five projects selected for funding by the Joint Programming Initiative Healthy and Productive Seas and Oceans (JPI Oceans).
L’Ajuntament destina 4 milions d’euros aquest mandat en l’impuls del Pla Barcelona Ciència 2020-2023

Date: 2020-03-11

La investigadora de l’ICTA-UAB Isabelle Anguelovski és membre del Consell Assessor Científic que ha participat en l’elaboració del Pla i actuarà com a òrgan independents per vetllar per l’execució de les mesures previstes. La mesura dóna continuïtat al Pla Barcelona Ciència impulsat en el mandat anterior, fruït del consens amb el món de la recerca, empreses, universitats, administracions i ciutadania.

L’Ajuntament de Barcelona manté per aquest mandat l’aposta per multiplicar l’esforç i la inversió de la ciutat en polítiques públiques en l’àmbit de la ciència i el coneixement. Després del Pla Barcelona Ciència impulsat el 2018, Barcelona es dota d’un nou Pla, dotat amb 4 milions d’euros per a tot el mandat per assolir 15 objectius a través de 51 accions. Aquesta inversió permetrà incrementar en 1 milió d’euros cada any a la inversió i despesa de l’Ajuntament, xifrada en 11 milions anuals.

Per tal d’assessorar en el desplegament del pla Barcelona Ciència i garantir l’assoliment dels seus objectius, l’Ajuntament compta amb un Consell Assessor Científic que ofereix consell expert en tots els temes relacionats amb la ciència, la tecnologia i la innovació. La investigadora de l’ICTA-UAB Isabelle Anguelovski és un dels 13 membres que formen el Consell Assessor Científic, que ajuda a l’Ajuntament de Barcelona a desenvolupar projectes i accions dirigits a fer de Barcelona una ciutat atractiva per a científics i científiques i centres d’investigació i on fer que la ciència sigui valorada per la ciutadania.

Gràcies a la feina feta els darrers anys en polítiques científiques, Barcelona gaudeix avui d’un entorn favorable per a la col·laboració entre els diferents agents com centres de recerca, l’acadèmia i el teixit productiu i econòmic. Un terreny fèrtil que ha de permetre amb l’impuls renovat del Pla presentat avui seguir apostant per desplegar solucions innovadores en camps com la qualitat de vida, l’envelliment, la mobilitat i el respecte al medi ambient, així com fomentar a nivell de base la cultura i l’educació científiques.

Els eixos que guiaran el desplegament del Pla Barcelona Ciència 2020-2023 es basen en visibilitzar la projecció internacional de les institucions universitàries i científiques de la ciutat per tal de generar i consolidar aliances en l’àmbit europeu; dedicar finançament específic a la recerca per trobar solucions innovadores que reverteixin a la ciutadania; acostar la ciència als veïns i les veïnes i fomentar vocacions a través del que s’anomena ciència ciutadania; i incentivar el vincle creatiu entre art, ciència i tecnologia.

El Pla s’ha presentat aquest matí al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona en un acte presidit per l’alcaldessa Ada Colau i que ha comptat amb la presència de bona part de la comunitat científica i acadèmica de la ciutat. En el seu discurs, Colau ha mostrat el compromís de l’Ajuntament amb el teixit científic, més en un context com l’actual, en què “la investigació és essencial per eixamplar les esperances i fer front a les angoixes”. “La ciència no és una competència municipal però sí que és de la nostra incumbència. Som una ciutat creativa de reconegut nivell, amb una extensa xarxa de centres de recerca i universitats públiques, amb un teixit productiu que ens permet projectar-nos al món”, ha destacat l’alcaldessa, que també ha volgut posicionar Barcelona com a referent del debat ètic al voltant dels avenços científics: “Les característiques de l’ecosistema científic i la tradició en justícia social de la ciutat posen de manifest que Barcelona ha de ser el centre el lloc per pensar els impactes socials i esdevenir la seu central dels debats crítics dels reptes i dubtes en camps com la biogenètica, la biomedicina o la intel·ligència artificial.”

En l’acte hi ha participat també el tinent d’alcaldia de Cultura, Educació, Ciència i Comunitat, Joan Subirats, i el catedràtic Joan Lluís Ferrer, president del Consell Assessor Científic. Subirats ha fet valer tota la tasca anterior de l’Ajuntament de Barcelona en el camp de la ciència, alhora que ha assenyalat “la voluntat d’aquest Ajuntament d’establir un pla de ciència amb una vocació i projecció pròpies, i engegar una política municipal pública en matèria de ciència pròpia”.

La Barcelona científica a Europa

La primera fita que es planteja al Pla Barcelona Ciència 2020-2023 és la de reforçar la connexió de la ciutat amb la constel·lació científica i de recerca europea. Barcelona compta amb una extensíssima xarxa de centres de recerca de primer nivell i d’universitats públiques i un teixit productiu potent. Això, sumat a la llarga trajectòria d’acords bilaterals en xarxes de ciutats europees, ha de permetre articular el paper de Barcelona i dels seus actors socials i econòmics en les solucions als reptes que es plantegen a les ciutats d’arreu.

En aquest marc, es manté i consolida el Premi Hipàtia, com a reconeixement a les trajectòries científiques més rellevants i d’excel·lència a nivell internacional, amb una marcada visió de gènere que reconegui l’aportació de les dones a la ciència i establir referents femenins per incentivar la incorporació de nenes i dones a tots els camps científics. La denominació d’aquest premi vol destacar la figura de la filòsofa i científica Hipàtia d’Alexandria (344-415), una dona que va saber conjugar i transmetre tots els camps del saber de la seva època i que, precisament per això, va ser assassinada per les forces de la ignorància i el fanatisme.

Actualment, la segona edició del Premi Hipàtia es troba en fase de recepció de candidatures fins al 31 de març. Durant el mes d’abril es donarà a conèixer el guanyador o guanyadora del guardó, dotat amb 30.000 euros.

En el marc de la internacionalització del teixit científic de Barcelona, el Pla Barcelona Ciència 2020-2023 també promourà l’estada a la ciutat de referents científics, polítics i socials, així com activar el paper de les biennals impulsades el mandat passat, per situar Barcelona com a seu dels debats ètic, polític i social sobre els avenços científics. Aquest debat servirà per establir criteris municipals ètics en la implementació tecnològica i digital.

Recerca per afrontar els reptes de ciutat

Una de les principals potes del Pla Barcelona Ciència 2020-2023 és que l’impuls a la comunitat científica reverteixi en la ciutadania i en fer front als reptes que interpel·len la ciutat. Reptes com les desigualtats, l’emergència climàtica, la transició energètica, la gentrificació, la digitalització de l’economia i la societat i l’envelliment. Així, en els pròxims tres anys s’aprofundirà en el diàleg entre l’Ajuntament i l’ecosistema científic per augmentar les subvencions a la recerca i incentivar que investigadors i investigadores internacionals vinguin a Barcelona a pensar solucions locals i globals.

Aquest impuls es durà a terme sempre aprofundint en sinergies entre la comunitat de les ciències, els actors socials, i moviments polítics i econòmics i amb la paritat de gènere com a criteri clar per garantir la participació de les dones.

En aquest sentit, s’ampliarà el finançament de les convocatòries de subvencions a la recerca i es diagnosticaran les necessitats de les diferents àrees de l’Ajuntament. Els resultats de les investigacions respondran, doncs, a aquestes necessitats, es publicaran de manera accessible per a tota la ciutadania i hauran de servir per motivar decisions polítiques del futur. En paral·lel, per atreure el talent internacional, una de les línies del Pla és la de garantir un habitatge assequible als investigadors i investigadores internacionals i visitants en el transcurs dels tres anys del pla. En aquest temps s’adjudicaran entre cinc i deu places d’habitatge social de durada mitjana (1-2 anys) i deu places d’habitatges de curta durada (1-6 mesos) per a científics i científiques visitants.

Alhora, s’impulsaran nous projectes com la Ciutadella del Coneixement o Barcelona Mar de Ciència com a catalitzadors de les activitats de recerca i innovació a la ciutat. Aquests projectes permetran connectar diferents actors amb entorns específics, com l’Institut de Ciències del Mar amb la platja de la Barceloneta, o el nou equipament a la zona de l’antic Mercat del Peix.

Cultura científica per a la ciutadania i amb la ciutadania

Tota política pública científica, a més de perseguir el retorn a la ciutadania del nou patrimoni en forma d’evidències i solucions, ha d’incloure la participació i implicació ciutadanes per fer de la ciència un valor compartit pel conjunt de la ciutadania, ja des de l’etapa escolar.

Per aconseguir-ho, s’impulsaran programes STEAM i científics a les escoles de la ciutat en tota les etapes d’escolarització i es crearan nous recursos educatius en col·laboració amb els centres de recerca de la ciutat i ens com el Museu de Ciències Naturals i el Zoo. Aquests programes prioritzaran la perspectiva de gènere i l’equitat territorial i per renda.

Una altra línia d’accions és la d’enfortir i consolidar els esdeveniments ciutadans com la Biennal de Ciència, que se celebrarà el 2021 i el 2023, i la Festa de la Ciència, amb un nou model descentralitzat ene l territori i en col·laboració amb els districtes i els equipaments de la ciutat. Igualment, es donarà suport a esdeveniments de caràcter científic en tres àmbits prioritaris de l’actuació del Govern municipal: la capitalitat per a l’alimentació saludable, l’emergència climàtica i els debats ètics entorn de les ciències.

Ciència, art, innovació i societat

La consolidació dels valors científics com a patrimoni ciutadà s’acompanyarà també del reforç del vincle entre art i ciència i del seu potencial creatiu, entenent la relació entre els teixits universitari, industrial i econòmic, científic, social i artístic com a motor essencial de canvi i de transformació. Aquest vincle es potenciarà amb la dinamització, a través del programa Collide International, de les residències artístiques al CERN, amb qui l’Ajuntament ja disposa d’un conveni de col·laboració, i a les fàbriques de creació de Barcelona.

El Pla Barcelona Ciència 2020-2023 servirà també per treballar en l’arrelament a la ciutat de l’esdeveniment ISEA (International Symposium on Electronic Arts), que el juny del 2021 se celebrarà a Barcelona. ISEA International, nascuda als Països Baixos el 1990, és una organització internacional sense ànim de lucre que fomenta el discurs acadèmic interdisciplinari i l’intercanvi entre organitzacions i persones culturalment diverses que treballen amb l’art, la ciència i la tecnologia.

Assessorament continuat

El Pla Barcelona Ciència 2020-2023 ha comptat amb l’assessorament del Consell Assessor Científic i el Consell Assessor Municipal d’Universitats, integrant un alt nombre de participants del món científic i universitari de Barcelona. Alhora, tots dos òrgans externs oferiran un assessorament continuat a la política de ciència i participaran en el treball conjunt sobre les necessitats i la dinamització dels múltiples actors de la ciutat en matèria científica.

Més informació i composició del Consell Assessor Científic:

El Consell Assessor Municipal d’Universitats va néixer el 2017 com a l’òrgan assessor en matèria d’universitats per col·laborar amb el govern municipal, proposar fórmules que afavoreixin que les universitats augmentin la seva implicació en les necessitats de la ciutat, afavoreixin la transferència de coneixements entre les dues parts, potenciïn la relació de cada una amb el barri on està ubicada o fomentin la formació al llarg de la vida i la igualtat d’oportunitats en l’accés a la universitat.

ICTA's Activities
There isn't any events registered