Enquesta: El rol del verd residencial durant el confinament pel brot de COVID-19

El grup d’investigació BCNUEJ (www.bcnuej.org) de l’ICTA-UAB (https://ictaweb.uab.cat/) i de l'IMIM (www.imim.es) estan realitzant un estudi sobre el paper del verd residencial (vegetació interior, en balcons, terrasses, coberts verdes, jardins particulars.

L'ICTA-UAB cedeix material de protección a diversos hospitals

​L' ICTA-UAB és, des del passat dilluns 16 de març de 2020, un Institut amb accés restringit.

Es preveuen nivells de pol·len alts i avançats per a aquesta primavera. No confondre l’al·lèrgia amb el COVID-19

Les pol·linitzacions d’aquesta primavera i estiu començaran uns dies abans de l’habitual i seran importants, assolint nivells per damunt de la mitjana (del període 1994-2019).

Conferència ICTAS2020: Actualització important sobre el brot de coronavirus

Conferència ICTAS2020: Actualització important sobre el brot de coronavirus.

La lluita pel poder obstaculitza les polítiques urbanes d'adaptació al canvi climàtic

Les accions de transformació que realitzen les ciutats per adaptar-se i mitigar els impactes del canvi climàtic es poden veure menyscabades per les lluites polítiques pel poder municipal.

L'anàlisi del sutge dels incendis tropicals dipositat a l'oceà ajudarà a predir els futurs canvis climàtics del planeta

L'ICTA-UAB inicia una expedició científica a l'oceà Atlàntic per agafar mostres de pols i fum dels incendis de l'Àfrica tropical dipositat en els sediments marins.

Quins elements i característiques han de tenir els boscos per influenciar la salut humana?

Malgrat el creixent interès de la comunitat científica i de la societat envers el potencial dels boscos com a font de salut humana, la literatura científica existent no permet establir relacions coherents entre el tipus de bosc i diferents variables de salut.

El corall vermell es recupera de manera efectiva en àrees protegides de la Mediterrània després de dècades de sobreexplotació

Les mesures de protecció de les Àrees Marines Protegides han permès que les colònies de corall vermell (Corallium rubrum) s'hagin recuperat parcialment en el Mar Mediterrani, assolint nivells de salut similars als de la dècada de 1980 a Catalunya i a la dècada de 1960 a la Mar de Ligúria (Nord-oest d’Itàlia).

Els "clubs climàtics subnacionals" podrien ser claus per combatre el canvi climàtic

La creació de "clubs climàtics" que ofereixin la seva adhesió a estats subnacionals, i no només a països, podria accelerar l'avanç cap a una política de canvi climàtic harmonitzada a nivell mundial.

L’ICTA-UAB estrena el seu programa “Bojos per la Terra” de la Fundació Catalunya La Pedrera

Uns 300 joves catalans amb aptituds i talent especial per la ciència han iniciat aquest cap de setmana una aventura única com a participants de la 8a edició del programa “Bojos per la ciència”.

Victoria Reyes-García rep una beca ERC Prof of Concept vinculada al projecte LICCI

Victoria Reyes-García, investigadora ICREA a l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB), és una dels 76 principals investigadors que rebran una de les beques Proof of Concept (PoC) del Consell Europeu de Recerca (ERC per les sigles en anglès).

L’ ICTA-UAB demana a la UAB la reducció del número de vols

Davant la situació d'emergència climàtica, reconeguda recentment per la UAB, l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) ha elaborat una proposta en què emplaça a la Universitat a adoptar una nova política de viatges entre la seva comunitat que permeti abordar una de les activitats més contaminants: els vols en avió.

Una nova avaluació considera que el discurs de la Unió Europea sobre descarbonització elèctrica necessita una revisió

És ben sabut que la Unió Europea centra els seus esforços en descarbonitzar la seva economia, i en molts aspectes, la Energiewende d'Alemanya (procés transició energètica realitzat a Alemanya) encarna un exemple modèlic d'aquest esforç.

Els residus miners abocats a la badia de Portmán segueixen alliberant metalls al mar 25 anys després del seu cessament

Les aigües del mar mediterrani continuen rebent metalls dissolts del dipòsit de residus miners de la badia de Portmán (Múrcia) 25 anys després del cessament de l’activitat minera.

Un nou projecte ICTA-UAB avaluarà els impactes dels micro i nanoplàstics en els oceans tropicals i temperats

Un nou projecte liderat per la investigadora de l'ICTA-UAB Patrizia Ziveri és un dels cinc projectes seleccionats per rebre finançament de la Iniciativa de Programació Conjunta Mars i Oceans Productius i Saludables (Oceans JPI).

El Big Data revela una extraordinària unitat subjacent a la diversitat de la vida

Un estudi de l'ICTA-UAB assenyala el creixement com a element clau per explicar el funcionament de tots els éssers vius.
Notícies
La lluita pel poder obstaculitza les polítiques urbanes d'adaptació al canvi climàtic

Data: 2020-03-11


Les accions de transformació que realitzen les ciutats per adaptar-se i mitigar els impactes del canvi climàtic es poden veure menyscabades per les lluites polítiques pel poder municipal. Així es desprèn d'un estudi realitzat per investigadors de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) i la Universitat Pompeu Fabra publicat a la revista CITIES en què analitzen la complexitat dels processos d'implementació de mesures urbanes contra el canvi climàtic, amb l'exemple de les "superilles" de Barcelona com a cas d'estudi.

Les ciutats són grans emissores de gasos d'efecte hivernacle i els seus residents corren un alt risc de patir impactes climàtics negatius. No obstant això, hi ha moltes opcions d'adaptació i mitigació del canvi climàtic que han estat poc explorades. Aquests projectes promouen canvis en la urbanització de les ciutats que desafiïn completament les actuals formes de desenvolupament poc sostenibles. En aquest sentit, l'estudi, liderat per l'investigador Christos Zografos del Departament de Ciències Polítiques i Socials de la Universitat Pompeu Fabra, i co-signat pels investigadors de l'ICTA-UAB Kai Klause, James Connolly i Isabelle Anguelovski, analitza el procés d'implementació de les "superilles" al barri del Poblenou de Barcelona.

Estudis científics recents determinen que Barcelona és especialment vulnerable a les amenaces relacionades amb el canvi climàtic, com l'augment del nivell del mar i les inundacions, l'increment de la temperatura amb onades de calor urbanes, la pèrdua de biodiversitat i l'augment de períodes de sequera més intensos. En el marc de el Pla Climàtic (2018-2030), Barcelona va posar en marxa el programa de "superilles" que pretén reorganitzar dràsticament la mobilitat urbana i l'ús del sòl. Una superilla és un conjunt d'illes d'habitatges delimitades en un perímetre on només poden accedir els vehicles que hi tinguin el seu origen o destinació. El trànsit circula per l'exterior mentre que l'interior està reservat a vianants i ciclistes, fomentant altres usos com l'espai públic o espais verds.

Encara que fins al moment s'han implementat en dues zones (Poblenou al 2016 i Sant Antoni al 2018), l'Ajuntament està remodelant altres carrers de Barcelona sota el principi de superilla, i preveu construir 503 superilles, reduint el trànsit en un 21% i modificant el sistema de transport públic i ciclisme. D'aquesta manera es volen reduir les emissions de CO2 en un 40%, així com les 3.500 morts prematures associades a la contaminació de l'aire, convertint el 60% de l'espai emprat pels vehicles en espais públics per a vianants i per al lleure veïnal.

La seva posada en marxa va mobilitzar a un conjunt de forces polítiques i veïnals a favor i en contra. "L'estudi analitza aquestes resistències a Barcelona com un exemple extrapolable de les dificultats que suposa l'adaptació transformacional urbana de les ciutats davant el canvi climàtic", explica Christos Zografos.

Els resultats de l'estudi posen de manifest que la lluita política quotidiana pel poder municipal que està darrere de gran part de l'oposició a aquestes superilles ha estat poc destacada en la bibliografia internacional. Aquesta lluita es materialitza en visions enfrontades sobre com ha de ser la ciutat del futur, i qui té influència política per definir-la. Les dificultats estan també lligades amb la insatisfacció de la població sobre aspectes de participació pública en la implementació del projecte i la percepció d'imposició del pla inicial. "La disputa cívica i política sobre l'autoritat dels "campions climàtics" (o impulsors de polítiques climàtiques) pot posar en perill els èxits de les accions d'adaptació transformacional al canvi climàtic, així com la supervivència política dels que les impulsen", afegeixen els autors de l'article.

 

Segons la investigadora de l'ICTA-UAB Isabelle Anguelovski aquestes accions "es poden veure obstruïdes no només per por als efectes materials i polítics de les mesures de transformació o per rebuig a polítiques ambientals més contundents, sinó també per qui està legitimat per decidir sobre el bé de la població en general". Per això, indica que "són necessaris polítics valents que abordin les lluites per l'autoritat a curt termini per assolir els objectius de transformació de les ciutats a mig i llarg termini".


Article científic
 

Zografos C., Klause K.A., Connolly J.J.T., Anguelovski I. (2020). The everyday politics of urban transformational adaptation: Struggles for authority and the Barcelona superblock project. Cities.

Accessible aquí  https://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S0264275118308217

Activitats ICTA