Restaurar el 30% dels ecosistemes del món en àrees prioritàries podria prevenir el 70% de les extincions

egons un informe de Nature en què participa l'ICTA-UAB, aquesta acció permetria absorbir prop de la meitat del carboni acumulat a l'atmosfera des de la Revolució Industrial.

Reconstrueixen la dieta de les societats precolombines de la Amazònia brasilera

Un estudi del l’ICTA-UAB demostra que la caça i la gestió agroforestal, i no la pesca, va ser la base de l’economia de subsistència de les societats precolombines a la costa amazònica brasilera.

El model de conservació de la vida silvestre soscava els drets de les comunitats locals i indígenes a l'Índia

El mapa EJAtlas de l'ICTA-UAB denuncia que l'actual model anteposa el creixement i guanys a la vida humana i la natura que pretén protegir.

L'escalfament i l'acidificació oceànica perjudiquen les comunitats de fitoplàncton calcari

Una investigació liderada per científics de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) alerta que els efectes de l'escalfament del mar Mediterrani a les comunitats planctòniques es veuran agreujats per l'acidificació oceànica.

L’economista de l’ICTA-UAB Joan Martínez Alier guanya el Premi Balzan de reptes ambientals

L'economista Joan Martínez Alier de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB), és un dels guardonats amb el Premi Balzan 2020 en la categoria de "Reptes ambientals: Respostes de les Ciències Socials i les Humanitats".

Els pobles indígenes, essencials per a comprendre el canvi ambiental

Una investigació internacional en què participa l'ICTA-UAB mostra com el coneixement indígena i local pot ajudar a gestionar els ecosistemes i la vida silvestre.

Una nova publicació del projecte MAGIC ofereix una mirada crítica a l'economia circular

Amb l'atenció mundial centrada en la pandèmia per la COVID-19, els problemes que estaven a l'avantguarda de la preocupació pública fa només uns mesos semblen haver desaparegut màgicament.

Els beneficis econòmics de protegir el 30% de la terra i els oceans del planeta supera els costos en al menys 5: 1

Un informe sense precedents en què participa l’ICTA-UAB mostra que l'economia mundial està millor amb una naturalesa més protegida.

L'ICTA-UAB rep l'acreditació d'Unitat d'Excel·lència Maria de Maeztu per segona vegada consecutiva

L'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) ha estat acreditat com a Unitat d'Excel·lència Maria de Maeztu per segona vegada consecutiva, pel Ministeri de Ciència i Innovació espanyol.

Projecte experimental d'agricultura urbana, local i tradicional en Sabadell

L'ICTA-UAB i l’Ajuntament de Sabadell constitueixen la comunitat FoodE, que aplega tots els actors implicats en el sistema de producció alimentària de la ciutat i en aquesta iniciativa.

Què respirem quan som al bosc?

Un estudi caracteritza per primera vegada la química forestal de l’aire per sota la copa dels arbres en un alzinar mediterrani, i detecta les concentracions màximes al juliol i agost.

La ciència a Catalunya contra la COVID-19

Una seixantena d'investigadors ICREA, entre els quals Isabelle Anguelovski de l'ICTA-UAB, lideren més d'un centenar d'activitats de recerca sobre la COVID-19.

L'acadèmia en temps del COVID-19: cap a una ètica de la cura

                                                                                                                                                                       .

Una plataforma informàtica dóna visibilitat als micropobles de Catalunya

Un equip de recerca de la UAB, en col·laboració amb l’Associació de Micropobles de Catalunya, ha creat el Sistema d’Informació Geogràfica (SIG) per a uns micropobles actius i sostenibles (GISASH).

Els defensors de la justícia ambiental són víctimes de violència i assassinats

Els moviments ciutadans aconsegueixen aturar la degradació ambiental fins en un 27% dels conflictes ambientals, segons un estudi de l'ICTA-UAB.

Canvis tecnològics i nous estils de vida baixos en carboni, claus per mitigar els efectes del canvi climàtic

Per aconseguir mitigar els efectes del canvi climàtic i assolir una societat més sostenible, cal transformar l'actual sistema energètic basat en els combustibles fòssils en un model basat en energies renovables.

Impactes del canvi climàtic estudiats usant el refranyer popular

Membres de la comunitat de reg que realitzen treballs de manteniment en una sèquia de acarament (situada al cim de la muntanya) per millorar la circulació d'aigua per a reg i consum humà.

Els atuells neolítics revelen com va ser el consum de llet a Europa fa 7.000 anys

Ceràmica procedent del jaciment arqueològic de Verson (França) analitzada en la recerca (Fotografia d'Annabelle Cocollos, Conseil départemental du Calvados ou CD14, publicada en Germain-Vallée et al.

El creixement econòmic és incompatible amb la conservació de la biodiversitat

Un estudi en el qual intervenen més de 20 especialistes en ecologia de la conservació i economia ecològica posa en evidència la contradicció entre el creixement econòmic i la conservació de la biodiversitat.

La lluita pel poder obstaculitza les polítiques urbanes d'adaptació al canvi climàtic

Les accions de transformació que realitzen les ciutats per adaptar-se i mitigar els impactes del canvi climàtic es poden veure menyscabades per les lluites polítiques pel poder municipal.

L'anàlisi del sutge dels incendis tropicals dipositat a l'oceà ajudarà a predir els futurs canvis climàtics del planeta

L'ICTA-UAB va dur a terme una expedició científica a l'oceà Atlàntic per agafar mostres de pols i fum dels incendis de l'Àfrica tropical dipositat en els sediments marins.

El corall vermell es recupera de manera efectiva en àrees protegides de la Mediterrània després de dècades de sobreexplotació

Les mesures de protecció de les Àrees Marines Protegides han permès que les colònies de corall vermell (Corallium rubrum) s'hagin recuperat parcialment en el Mar Mediterrani, assolint nivells de salut similars als de la dècada de 1980 a Catalunya i a la dècada de 1960 a la Mar de Ligúria (Nord-oest d’Itàlia).

Els "clubs climàtics subnacionals" podrien ser claus per combatre el canvi climàtic

La creació de "clubs climàtics" que ofereixin la seva adhesió a estats subnacionals, i no només a països, podria accelerar l'avanç cap a una política de canvi climàtic harmonitzada a nivell mundial.
Notícies
La lluita pel poder obstaculitza les polítiques urbanes d'adaptació al canvi climàtic

Data: 2020-03-11


Les accions de transformació que realitzen les ciutats per adaptar-se i mitigar els impactes del canvi climàtic es poden veure menyscabades per les lluites polítiques pel poder municipal. Així es desprèn d'un estudi realitzat per investigadors de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) i la Universitat Pompeu Fabra publicat a la revista CITIES en què analitzen la complexitat dels processos d'implementació de mesures urbanes contra el canvi climàtic, amb l'exemple de les "superilles" de Barcelona com a cas d'estudi.

Les ciutats són grans emissores de gasos d'efecte hivernacle i els seus residents corren un alt risc de patir impactes climàtics negatius. No obstant això, hi ha moltes opcions d'adaptació i mitigació del canvi climàtic que han estat poc explorades. Aquests projectes promouen canvis en la urbanització de les ciutats que desafiïn completament les actuals formes de desenvolupament poc sostenibles. En aquest sentit, l'estudi, liderat per l'investigador Christos Zografos del Departament de Ciències Polítiques i Socials de la Universitat Pompeu Fabra, i co-signat pels investigadors de l'ICTA-UAB Kai Klause, James Connolly i Isabelle Anguelovski, analitza el procés d'implementació de les "superilles" al barri del Poblenou de Barcelona.

Estudis científics recents determinen que Barcelona és especialment vulnerable a les amenaces relacionades amb el canvi climàtic, com l'augment del nivell del mar i les inundacions, l'increment de la temperatura amb onades de calor urbanes, la pèrdua de biodiversitat i l'augment de períodes de sequera més intensos. En el marc de el Pla Climàtic (2018-2030), Barcelona va posar en marxa el programa de "superilles" que pretén reorganitzar dràsticament la mobilitat urbana i l'ús del sòl. Una superilla és un conjunt d'illes d'habitatges delimitades en un perímetre on només poden accedir els vehicles que hi tinguin el seu origen o destinació. El trànsit circula per l'exterior mentre que l'interior està reservat a vianants i ciclistes, fomentant altres usos com l'espai públic o espais verds.

Encara que fins al moment s'han implementat en dues zones (Poblenou al 2016 i Sant Antoni al 2018), l'Ajuntament està remodelant altres carrers de Barcelona sota el principi de superilla, i preveu construir 503 superilles, reduint el trànsit en un 21% i modificant el sistema de transport públic i ciclisme. D'aquesta manera es volen reduir les emissions de CO2 en un 40%, així com les 3.500 morts prematures associades a la contaminació de l'aire, convertint el 60% de l'espai emprat pels vehicles en espais públics per a vianants i per al lleure veïnal.

La seva posada en marxa va mobilitzar a un conjunt de forces polítiques i veïnals a favor i en contra. "L'estudi analitza aquestes resistències a Barcelona com un exemple extrapolable de les dificultats que suposa l'adaptació transformacional urbana de les ciutats davant el canvi climàtic", explica Christos Zografos.

Els resultats de l'estudi posen de manifest que la lluita política quotidiana pel poder municipal que està darrere de gran part de l'oposició a aquestes superilles ha estat poc destacada en la bibliografia internacional. Aquesta lluita es materialitza en visions enfrontades sobre com ha de ser la ciutat del futur, i qui té influència política per definir-la. Les dificultats estan també lligades amb la insatisfacció de la població sobre aspectes de participació pública en la implementació del projecte i la percepció d'imposició del pla inicial. "La disputa cívica i política sobre l'autoritat dels "campions climàtics" (o impulsors de polítiques climàtiques) pot posar en perill els èxits de les accions d'adaptació transformacional al canvi climàtic, així com la supervivència política dels que les impulsen", afegeixen els autors de l'article.

 

Segons la investigadora de l'ICTA-UAB Isabelle Anguelovski aquestes accions "es poden veure obstruïdes no només per por als efectes materials i polítics de les mesures de transformació o per rebuig a polítiques ambientals més contundents, sinó també per qui està legitimat per decidir sobre el bé de la població en general". Per això, indica que "són necessaris polítics valents que abordin les lluites per l'autoritat a curt termini per assolir els objectius de transformació de les ciutats a mig i llarg termini".


Article científic
 

Zografos C., Klause K.A., Connolly J.J.T., Anguelovski I. (2020). The everyday politics of urban transformational adaptation: Struggles for authority and the Barcelona superblock project. Cities.

Accessible aquí  https://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S0264275118308217

Activitats ICTA
No hi ha esdeveniments enregistrats a partir d' aquesta data.