L'acadèmia en temps del COVID-19: cap a una ètica de la cura

                                                                                                                                                                       .

Una plataforma informàtica dóna visibilitat als micropobles de Catalunya

Un equip de recerca de la UAB, en col·laboració amb l’Associació de Micropobles de Catalunya, ha creat el Sistema d’Informació Geogràfica (SIG) per a uns micropobles actius i sostenibles (GISASH).

Els defensors de la justícia ambiental són víctimes de violència i assassinats

Els moviments ciutadans aconsegueixen aturar la degradació ambiental fins en un 27% dels conflictes ambientals, segons un estudi de l'ICTA-UAB.

El Bojos per la Terra reprèn les sessions en format virtual

El programa Bojos per la Terra impartit per l’ICTA-UAB ha reprès les seves sessions formatives en format virtual.

Canvis tecnològics i nous estils de vida baixos en carboni, claus per mitigar els efectes del canvi climàtic

Per aconseguir mitigar els efectes del canvi climàtic i assolir una societat més sostenible, cal transformar l'actual sistema energètic basat en els combustibles fòssils en un model basat en energies renovables.

Impactes del canvi climàtic estudiats usant el refranyer popular

Membres de la comunitat de reg que realitzen treballs de manteniment en una sèquia de acarament (situada al cim de la muntanya) per millorar la circulació d'aigua per a reg i consum humà.

Els atuells neolítics revelen com va ser el consum de llet a Europa fa 7.000 anys

Ceràmica procedent del jaciment arqueològic de Verson (França) analitzada en la recerca (Fotografia d'Annabelle Cocollos, Conseil départemental du Calvados ou CD14, publicada en Germain-Vallée et al.

El creixement econòmic és incompatible amb la conservació de la biodiversitat

Un estudi en el qual intervenen més de 20 especialistes en ecologia de la conservació i economia ecològica posa en evidència la contradicció entre el creixement econòmic i la conservació de la biodiversitat.

Enquesta: El rol del verd residencial durant el confinament pel brot de COVID-19

El grup d’investigació BCNUEJ (www.bcnuej.org) de l’ICTA-UAB (https://ictaweb.uab.cat/) i de l'IMIM (www.imim.es) estan realitzant un estudi sobre el paper del verd residencial (vegetació interior, en balcons, terrasses, coberts verdes, jardins particulars.

L'ICTA-UAB cedeix material de protección a diversos hospitals

​L' ICTA-UAB és, des del passat dilluns 16 de març de 2020, un Institut amb accés restringit.

Es preveuen nivells de pol·len alts i avançats per a aquesta primavera. No confondre l’al·lèrgia amb el COVID-19

Les pol·linitzacions d’aquesta primavera i estiu començaran uns dies abans de l’habitual i seran importants, assolint nivells per damunt de la mitjana (del període 1994-2019).

La lluita pel poder obstaculitza les polítiques urbanes d'adaptació al canvi climàtic

Les accions de transformació que realitzen les ciutats per adaptar-se i mitigar els impactes del canvi climàtic es poden veure menyscabades per les lluites polítiques pel poder municipal.

L'anàlisi del sutge dels incendis tropicals dipositat a l'oceà ajudarà a predir els futurs canvis climàtics del planeta

L'ICTA-UAB va dur a terme una expedició científica a l'oceà Atlàntic per agafar mostres de pols i fum dels incendis de l'Àfrica tropical dipositat en els sediments marins.

Quins elements i característiques han de tenir els boscos per influenciar la salut humana?

Malgrat el creixent interès de la comunitat científica i de la societat envers el potencial dels boscos com a font de salut humana, la literatura científica existent no permet establir relacions coherents entre el tipus de bosc i diferents variables de salut.

El corall vermell es recupera de manera efectiva en àrees protegides de la Mediterrània després de dècades de sobreexplotació

Les mesures de protecció de les Àrees Marines Protegides han permès que les colònies de corall vermell (Corallium rubrum) s'hagin recuperat parcialment en el Mar Mediterrani, assolint nivells de salut similars als de la dècada de 1980 a Catalunya i a la dècada de 1960 a la Mar de Ligúria (Nord-oest d’Itàlia).

Els "clubs climàtics subnacionals" podrien ser claus per combatre el canvi climàtic

La creació de "clubs climàtics" que ofereixin la seva adhesió a estats subnacionals, i no només a països, podria accelerar l'avanç cap a una política de canvi climàtic harmonitzada a nivell mundial.

L’ICTA-UAB estrena el seu programa “Bojos per la Terra” de la Fundació Catalunya La Pedrera

Uns 300 joves catalans amb aptituds i talent especial per la ciència han iniciat aquest cap de setmana una aventura única com a participants de la 8a edició del programa “Bojos per la ciència”.

Victoria Reyes-García rep una beca ERC Prof of Concept vinculada al projecte LICCI

Victoria Reyes-García, investigadora ICREA a l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB), és una dels 76 principals investigadors que rebran una de les beques Proof of Concept (PoC) del Consell Europeu de Recerca (ERC per les sigles en anglès).

L’ ICTA-UAB demana a la UAB la reducció del número de vols

Davant la situació d'emergència climàtica, reconeguda recentment per la UAB, l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) ha elaborat una proposta en què emplaça a la Universitat a adoptar una nova política de viatges entre la seva comunitat que permeti abordar una de les activitats més contaminants: els vols en avió.

Una nova avaluació considera que el discurs de la Unió Europea sobre descarbonització elèctrica necessita una revisió

És ben sabut que la Unió Europea centra els seus esforços en descarbonitzar la seva economia, i en molts aspectes, la Energiewende d'Alemanya (procés transició energètica realitzat a Alemanya) encarna un exemple modèlic d'aquest esforç.

Els residus miners abocats a la badia de Portmán segueixen alliberant metalls al mar 25 anys després del seu cessament

Les aigües del mar mediterrani continuen rebent metalls dissolts del dipòsit de residus miners de la badia de Portmán (Múrcia) 25 anys després del cessament de l’activitat minera.

Un nou projecte ICTA-UAB avaluarà els impactes dels micro i nanoplàstics en els oceans tropicals i temperats

Un nou projecte liderat per la investigadora de l'ICTA-UAB Patrizia Ziveri és un dels cinc projectes seleccionats per rebre finançament de la Iniciativa de Programació Conjunta Mars i Oceans Productius i Saludables (Oceans JPI).
Notícies
El creixement econòmic és incompatible amb la conservació de la biodiversitat

Data: 2020-04-14

 

 

  • Un estudi en el qual intervenen més de 20 especialistes en ecologia de la conservació i economia ecològica posa en evidència la contradicció entre el creixement econòmic i la conservació de la biodiversitat.
  • Adoptar límits a el comerç internacional de recursos o reduir i repartir el treball, algunes de les set propostes alternatives que apunta l'article per aturar la pèrdua de biodiversitat.
     
  • Es proposa que el IPBES contempli una trajectòria més enllà del creixement a plantejar escenaris de biodiversitat en el context del Conveni sobre la Diversitat Biològica.
     

L'augment del consum de recursos i emissions contaminants com a conseqüència del creixement econòmic no és compatible amb la conservació de la biodiversitat. Malgrat tot, la majoria de polítiques internacionals de biodiversitat i sostenibilitat advoca pel creixement econòmic. Aquestes són les principals conclusions de l'estudi ‘Biodiversity policy beyond economic growth’, publicat aquesta setmana a la revista científica Conservation Letters. Aquesta contradicció s’ha posat de manifest després d'una revisió de treballs científics i polítiques internacionals sobre el tema. L'article científic està dirigit per Iago Otero –investigador del Centre interdisciplinaire de recherche sur la montagne, de la Universitat de Lausana, Suïssa– i ha comptat amb la intervenció de 22 professionals d’uns 30 centres de recerca de 12 països, especialitzats en ecologia de la conservació i en economia ecològica. Entre d’altres, han col·laborat en el projecte Katharine N. Farrell, de la Universidad del Rosario (Colòmbia), Lluís Brotons, investigador del CSIC al CREAF, Giorgos Kallis de l’ICTA-UAB i Beatriz Rodríguez-Labajos, investigadora de l’ICTA-UAB i de la Universitat de Califòrnia Berkeley.

El document recomana que l’IPBES (Plataforma Intergovernamental sobre Biodiversitat i Serveis dels Ecosistemes) –l’IPCC de la biodiversitat– incorpori als seus informes un escenari que vagi més enllà del creixement econòmic, com a part de la seva tasca actual de projecció de futur de la biodiversitat. Fins ara, els escenaris de canvis de la biodiversitat consideren que l'economia ha de créixer i busquen opcions de polítiques per minimitzar la pèrdua de biodiversitat que no comprometin el creixement econòmic. En canvi, l'article recomana partir primer d'objectius de conservació i benestar social i, a continuació, estudiar quines trajectòries econòmiques podrien complir-los. "Això pot significar taxes positives o negatives de creixement del Producte Interior Brut" afirma Iago Otero, líder de l'estudi, que afegeix que cada vegada més veus a l’IPBES demanen "substituir aquest indicador econòmic per nous paradigmes de benestar".

Prenent com a exemple els últims 170 anys als Estats Units, l'equip d'investigació es pregunta pel sentit de continuar amb un creixement econòmic clarament associat a una pèrdua de biodiversitat però la contribució a el progrés social es va estancar a la fi de 1970.


Alternatives per conservar la biodiversitat

L'article apunta 7 propostes alternatives per garantir la prosperitat més enllà del creixement i aturar la pèrdua de biodiversitat. Es concreten en accions tant nacionals com internacionals, per part de comunitats diverses, ONG, els investigadors i les empreses i són les següents:

 

  1. Limitar la comercialització de recursos a abast internacional.

Tots els productes contenen una certa quantitat de recursos i ús de terres necessaris per a la seva producció. El treball proposa establir límits absoluts a aquesta quantitat en els productes comercialitzats i assignar-los per països. S'argumenta que un menor comerç internacional redueix l'extracció de recursos i l'expansió d'espècies invasores.

  1. Restringir l’activitat de les indústries extractives en àrees d’elevada biodiversitat.

Instaurar limitacions clares i eliminar els subsidis a les indústries extractives insostenibles contribueix a frenar la pèrdua i fragmentació d'hàbitats. Així mateix, es proposa decretar moratòries d'extracció en regions altament sensibles.

  1. Disminuir l’expansió de les grans infraestructures.

Re-examinar amb detall la necessitat de noves grans infraestructures (aeroports, preses, autopistes) i el seu impacte en ecosistemes i comunitats humanes sensibles. A més, protegir les zones que encara estan lliures de carreteres, per aturar la ràpida pèrdua de la seva biodiversitat i les seves cultures en perill.

  1. Reduir i repartir el treball.

Promoure legislació que redueixi la setmana laboral i donar suport a les empreses que apliquen plans de repartiment de l’ocupació pot reduir la pressió ambiental i els impactes sobre la biodiversitat.

  1. Fomentar el desenvolupament agroecològic i la sobirania alimentària.

Afavorir el suport governamental als sistemes agrícoles sostenibles i als aliments locals i ecològics, mitjançant reglaments i subsidis i ajustant els sistemes fiscals en conseqüència. Amb això es busca escurçar les cadenes de producció sota criteris de biodiversitat i sostenibilitat, reduir la pressió de la producció agrícola i ramadera i impulsar la diversitat dins de les espècies, entre espècies i de paisatges.

  1. Prioritzar una planificació urbana compacta i l’ús compartit de l’habitatge.

Promoure l’ús eficient de sòl mitjançant solucions integrades d'habitatge col·lectiu, el control dels lloguers i la limitació de terra disponible per a urbanització i expansió periurbana. Reduir la pressió de la urbanització sobre els sòls agrícoles periurbans.

  1. Informar sobre l’impacte de la producció sobre la diversitat biològica.

Gravar els anuncis de productes que suposin una sobreexplotació de les espècies i els sòls. Augmentar la consciència sobre els efectes dels productes en la diversitat biològica gràcies a un millor etiquetatge i campanyes d'informació. Fomentar programes d'educació de consum responsable.

Més enllà del PIB, el benestar

Els autors de la investigació advoquen per un ús d'indicadors econòmics, socials, biofísics i de benestar per avaluar els resultats de les mesures proposades. Argumenten que, davant el temor que objectius ambiciosos de conservació de la biodiversitat tinguin un impacte negatiu en el PIB, cal recordar que aquest no és un indicador de benestar social. Com a alternativa, proposen l'Indicador de Progrés Genuí, les tendències del qual reflecteixen millor l'evolució del benestar social. En definitiva, l'estudi pretén contribuir a superar la dependència del creixement econòmic dels països i a proposar canvis en les prioritats polítiques nacionals i internacionals cap a un major esforç per la conservació de la biodiversitat i el benestar humà.

Activitats ICTA