L’economista de l’ICTA-UAB Joan Martínez Alier guanya el Premi Balzan de reptes ambientals

L'economista Joan Martínez Alier de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB), és un dels guardonats amb el Premi Balzan 2020 en la categoria de "Reptes ambientals: Respostes de les Ciències Socials i les Humanitats".

Els pobles indígenes, essencials per a comprendre el canvi ambiental

Una investigació internacional en què participa l'ICTA-UAB mostra com el coneixement indígena i local pot ajudar a gestionar els ecosistemes i la vida silvestre.

Una nova publicació del projecte MAGIC ofereix una mirada crítica a l'economia circular

Amb l'atenció mundial centrada en la pandèmia per la COVID-19, els problemes que estaven a l'avantguarda de la preocupació pública fa només uns mesos semblen haver desaparegut màgicament.

Els beneficis econòmics de protegir el 30% de la terra i els oceans del planeta supera els costos en al menys 5: 1

Un informe sense precedents en què participa l’ICTA-UAB mostra que l'economia mundial està millor amb una naturalesa més protegida.

L'ICTA-UAB rep l'acreditació d'Unitat d'Excel·lència Maria de Maeztu per segona vegada consecutiva

L'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) ha estat acreditat com a Unitat d'Excel·lència Maria de Maeztu per segona vegada consecutiva, pel Ministeri de Ciència i Innovació espanyol.

Projecte experimental d'agricultura urbana, local i tradicional en Sabadell

L'ICTA-UAB i l’Ajuntament de Sabadell constitueixen la comunitat FoodE, que aplega tots els actors implicats en el sistema de producció alimentària de la ciutat i en aquesta iniciativa.

Què respirem quan som al bosc?

Un estudi caracteritza per primera vegada la química forestal de l’aire per sota la copa dels arbres en un alzinar mediterrani, i detecta les concentracions màximes al juliol i agost.

La ciència a Catalunya contra la COVID-19

Una seixantena d'investigadors ICREA, entre els quals Isabelle Anguelovski de l'ICTA-UAB, lideren més d'un centenar d'activitats de recerca sobre la COVID-19.

L'acadèmia en temps del COVID-19: cap a una ètica de la cura

                                                                                                                                                                       .

Una plataforma informàtica dóna visibilitat als micropobles de Catalunya

Un equip de recerca de la UAB, en col·laboració amb l’Associació de Micropobles de Catalunya, ha creat el Sistema d’Informació Geogràfica (SIG) per a uns micropobles actius i sostenibles (GISASH).

Els defensors de la justícia ambiental són víctimes de violència i assassinats

Els moviments ciutadans aconsegueixen aturar la degradació ambiental fins en un 27% dels conflictes ambientals, segons un estudi de l'ICTA-UAB.

Canvis tecnològics i nous estils de vida baixos en carboni, claus per mitigar els efectes del canvi climàtic

Per aconseguir mitigar els efectes del canvi climàtic i assolir una societat més sostenible, cal transformar l'actual sistema energètic basat en els combustibles fòssils en un model basat en energies renovables.

Impactes del canvi climàtic estudiats usant el refranyer popular

Membres de la comunitat de reg que realitzen treballs de manteniment en una sèquia de acarament (situada al cim de la muntanya) per millorar la circulació d'aigua per a reg i consum humà.

Els atuells neolítics revelen com va ser el consum de llet a Europa fa 7.000 anys

Ceràmica procedent del jaciment arqueològic de Verson (França) analitzada en la recerca (Fotografia d'Annabelle Cocollos, Conseil départemental du Calvados ou CD14, publicada en Germain-Vallée et al.

El creixement econòmic és incompatible amb la conservació de la biodiversitat

Un estudi en el qual intervenen més de 20 especialistes en ecologia de la conservació i economia ecològica posa en evidència la contradicció entre el creixement econòmic i la conservació de la biodiversitat.

La lluita pel poder obstaculitza les polítiques urbanes d'adaptació al canvi climàtic

Les accions de transformació que realitzen les ciutats per adaptar-se i mitigar els impactes del canvi climàtic es poden veure menyscabades per les lluites polítiques pel poder municipal.

L'anàlisi del sutge dels incendis tropicals dipositat a l'oceà ajudarà a predir els futurs canvis climàtics del planeta

L'ICTA-UAB va dur a terme una expedició científica a l'oceà Atlàntic per agafar mostres de pols i fum dels incendis de l'Àfrica tropical dipositat en els sediments marins.

El corall vermell es recupera de manera efectiva en àrees protegides de la Mediterrània després de dècades de sobreexplotació

Les mesures de protecció de les Àrees Marines Protegides han permès que les colònies de corall vermell (Corallium rubrum) s'hagin recuperat parcialment en el Mar Mediterrani, assolint nivells de salut similars als de la dècada de 1980 a Catalunya i a la dècada de 1960 a la Mar de Ligúria (Nord-oest d’Itàlia).

Els "clubs climàtics subnacionals" podrien ser claus per combatre el canvi climàtic

La creació de "clubs climàtics" que ofereixin la seva adhesió a estats subnacionals, i no només a països, podria accelerar l'avanç cap a una política de canvi climàtic harmonitzada a nivell mundial.
Notícies
Mapejant els impactes de la contaminació en els pobles indígenes a tot el món

Data: 2020-04-24

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 


Mina de sulfur a Ijen, Java, Indonèsia. Foto: Joan de la Malla.


L'extracció de minerals tant a nivell industrial com a nivell artesanal és la principal font de contaminació de les terres habitades pels pobles indígenes. Aquesta contaminació impacta en la seva salut a través del consum d'aigua i d'aliments contaminats, inclosos els aliments silvestres obtinguts a través de la caça, la pesca i la recol·lecció.

Aquesta és la principal conclusió d'un estudi científic internacional en què ha participat l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) i que recull el coneixement actual existent sobre l'exposició i la vulnerabilitat dels pobles indígenes a la contaminació ambiental. L'estudi també detalla els innombrables impactes que la contaminació genera en les comunitats indígenes de tot el món.

L'estudi, publicat recentment a la revista Integrated Environmental Assessment and Management, ha estat liderat per la Universitat de Hèlsinki i ha comptat amb la col·laboració de Joan Martínez Alier i Victòria Reyes García, tots dos de l'ICTA-UAB. "Si bé el nombre d'estudis que examinen els impactes de la contaminació ambiental en els pobles indígenes està creixent, la major part d'aquesta investigació es fa de forma aïllada i està fragmentada en disciplines i regions geogràfiques", explica el Dr. Álvaro Fernández Llamazares, de la Universitat d'Hèlsinki i autor principal de l'estudi, qui afegeix que "de fet, s'han dedicat pocs esforços a analitzar de forma transversal els resultats de diferents disciplines i en diferents regions, i fins ara no havia realitzat una revisió global que mapejarà els impactes mundials de la contaminació ambiental en els pobles indígenes".

L'estudi, que va suposar la revisió de més de 680 publicacions així com de la base de dades de l'Atles de Justícia Ambiental coordinat per l'ICTA-UAB, analitza tots els impactes documentats de la contaminació ambiental en els grups indígenes de tots els continents habitats. L'estudi troba que els contaminants que s'acumulen en les cadenes alimentàries a través de la biomagnificació estan ben documentats en animals marins, molts dels quals són fonamentals per a les dietes de les comunitats indígenes. Els autors van descobrir que, tenint en compte que la recollida d'aliments silvestres té un important paper en les cultures indígenes, les preocupacions relacionades amb la contaminació d'aliments silvestres també poden afectar aquestes pràctiques. Així, la contaminació pot generar por a consumir aliments silvestres tradicionals i fomentar una major dependència dels aliments de mercat, sovint cars i pobres en nutrients, el que al seu torn agreuja el risc de desnutrició i malalties cròniques.

"La literatura revisada proporciona evidència clara que els pobles indígenes es veuen afectats en gran mesura per les activitats contaminants tant per la seva exposició com per la seva vulnerabilitat, i que gran part d'aquesta contaminació està vinculada a situacions derivades de la colonització", diu Fernández -Llamazares. "No obstant això, també observem que, arreu del món, els pobles indígenes estan desenvolupant estratègies innovadores per limitar, reduir o aturar la contaminació en curs i lluiten per prevenir-la oposant-se a activitats possiblement contaminants."

L'estudi mostra diferents formes en les que els pobles indígenes estan contribuint a fer la contaminació a nivells no perjudicials per a la salut humana i el funcionament de l'ecosistema. Aquestes estratègies inclouen la mobilització social, els bloquejos, els campaments de resistència cultural, els processos de litigi en defensa de polítiques globals que exigeixin responsabilitats als contaminadors, o el monitoratge participatiu, entre d'altres.

"Em van inspirar especialment els nombrosos exemples en què les comunitats indígenes i els científics han forjat aliances reeixides per recolzar-se en la defensa de la justícia ambiental" comenta Fernandez-Llamazares, qui també espera que "aquesta revisió contribueixi a donar visibilitat als ardus esforços de les nombroses comunitats indígenes que lluiten per combatre la contaminació a tot el món ".

 

Reference:

Fernández-Llamazares Á, Garteizgoeascoa M, Basu N, Brondizio ES, Cabeza M, Martínez-Alier JM, McElwee P, Reyes-García V (2020) A State-of-the-Art Review of Indigenous Peoples and Environmental Pollution. Integrated Environmental Assessment and Management 16(3): 324-341. doi: https://doi.org/10.1002/ieam.4239

Activitats ICTA