L'acadèmia en temps del COVID-19: cap a una ètica de la cura

                                                                                                                                                                       .

Una plataforma informàtica dóna visibilitat als micropobles de Catalunya

Un equip de recerca de la UAB, en col·laboració amb l’Associació de Micropobles de Catalunya, ha creat el Sistema d’Informació Geogràfica (SIG) per a uns micropobles actius i sostenibles (GISASH).

Els defensors de la justícia ambiental són víctimes de violència i assassinats

Els moviments ciutadans aconsegueixen aturar la degradació ambiental fins en un 27% dels conflictes ambientals, segons un estudi de l'ICTA-UAB.

El Bojos per la Terra reprèn les sessions en format virtual

El programa Bojos per la Terra impartit per l’ICTA-UAB ha reprès les seves sessions formatives en format virtual.

Canvis tecnològics i nous estils de vida baixos en carboni, claus per mitigar els efectes del canvi climàtic

Per aconseguir mitigar els efectes del canvi climàtic i assolir una societat més sostenible, cal transformar l'actual sistema energètic basat en els combustibles fòssils en un model basat en energies renovables.

Impactes del canvi climàtic estudiats usant el refranyer popular

Membres de la comunitat de reg que realitzen treballs de manteniment en una sèquia de acarament (situada al cim de la muntanya) per millorar la circulació d'aigua per a reg i consum humà.

Els atuells neolítics revelen com va ser el consum de llet a Europa fa 7.000 anys

Ceràmica procedent del jaciment arqueològic de Verson (França) analitzada en la recerca (Fotografia d'Annabelle Cocollos, Conseil départemental du Calvados ou CD14, publicada en Germain-Vallée et al.

El creixement econòmic és incompatible amb la conservació de la biodiversitat

Un estudi en el qual intervenen més de 20 especialistes en ecologia de la conservació i economia ecològica posa en evidència la contradicció entre el creixement econòmic i la conservació de la biodiversitat.

Enquesta: El rol del verd residencial durant el confinament pel brot de COVID-19

El grup d’investigació BCNUEJ (www.bcnuej.org) de l’ICTA-UAB (https://ictaweb.uab.cat/) i de l'IMIM (www.imim.es) estan realitzant un estudi sobre el paper del verd residencial (vegetació interior, en balcons, terrasses, coberts verdes, jardins particulars.

L'ICTA-UAB cedeix material de protección a diversos hospitals

​L' ICTA-UAB és, des del passat dilluns 16 de març de 2020, un Institut amb accés restringit.

Es preveuen nivells de pol·len alts i avançats per a aquesta primavera. No confondre l’al·lèrgia amb el COVID-19

Les pol·linitzacions d’aquesta primavera i estiu començaran uns dies abans de l’habitual i seran importants, assolint nivells per damunt de la mitjana (del període 1994-2019).

La lluita pel poder obstaculitza les polítiques urbanes d'adaptació al canvi climàtic

Les accions de transformació que realitzen les ciutats per adaptar-se i mitigar els impactes del canvi climàtic es poden veure menyscabades per les lluites polítiques pel poder municipal.

L'anàlisi del sutge dels incendis tropicals dipositat a l'oceà ajudarà a predir els futurs canvis climàtics del planeta

L'ICTA-UAB va dur a terme una expedició científica a l'oceà Atlàntic per agafar mostres de pols i fum dels incendis de l'Àfrica tropical dipositat en els sediments marins.

Quins elements i característiques han de tenir els boscos per influenciar la salut humana?

Malgrat el creixent interès de la comunitat científica i de la societat envers el potencial dels boscos com a font de salut humana, la literatura científica existent no permet establir relacions coherents entre el tipus de bosc i diferents variables de salut.

El corall vermell es recupera de manera efectiva en àrees protegides de la Mediterrània després de dècades de sobreexplotació

Les mesures de protecció de les Àrees Marines Protegides han permès que les colònies de corall vermell (Corallium rubrum) s'hagin recuperat parcialment en el Mar Mediterrani, assolint nivells de salut similars als de la dècada de 1980 a Catalunya i a la dècada de 1960 a la Mar de Ligúria (Nord-oest d’Itàlia).

Els "clubs climàtics subnacionals" podrien ser claus per combatre el canvi climàtic

La creació de "clubs climàtics" que ofereixin la seva adhesió a estats subnacionals, i no només a països, podria accelerar l'avanç cap a una política de canvi climàtic harmonitzada a nivell mundial.

L’ICTA-UAB estrena el seu programa “Bojos per la Terra” de la Fundació Catalunya La Pedrera

Uns 300 joves catalans amb aptituds i talent especial per la ciència han iniciat aquest cap de setmana una aventura única com a participants de la 8a edició del programa “Bojos per la ciència”.

Victoria Reyes-García rep una beca ERC Prof of Concept vinculada al projecte LICCI

Victoria Reyes-García, investigadora ICREA a l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB), és una dels 76 principals investigadors que rebran una de les beques Proof of Concept (PoC) del Consell Europeu de Recerca (ERC per les sigles en anglès).

L’ ICTA-UAB demana a la UAB la reducció del número de vols

Davant la situació d'emergència climàtica, reconeguda recentment per la UAB, l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) ha elaborat una proposta en què emplaça a la Universitat a adoptar una nova política de viatges entre la seva comunitat que permeti abordar una de les activitats més contaminants: els vols en avió.

Una nova avaluació considera que el discurs de la Unió Europea sobre descarbonització elèctrica necessita una revisió

És ben sabut que la Unió Europea centra els seus esforços en descarbonitzar la seva economia, i en molts aspectes, la Energiewende d'Alemanya (procés transició energètica realitzat a Alemanya) encarna un exemple modèlic d'aquest esforç.

Els residus miners abocats a la badia de Portmán segueixen alliberant metalls al mar 25 anys després del seu cessament

Les aigües del mar mediterrani continuen rebent metalls dissolts del dipòsit de residus miners de la badia de Portmán (Múrcia) 25 anys després del cessament de l’activitat minera.

Un nou projecte ICTA-UAB avaluarà els impactes dels micro i nanoplàstics en els oceans tropicals i temperats

Un nou projecte liderat per la investigadora de l'ICTA-UAB Patrizia Ziveri és un dels cinc projectes seleccionats per rebre finançament de la Iniciativa de Programació Conjunta Mars i Oceans Productius i Saludables (Oceans JPI).
Notícies
Els atuells neolítics revelen com va ser el consum de llet a Europa fa 7.000 anys

Data: 2020-04-27


Ceràmica procedent del jaciment arqueològic de Verson (França) analitzada en la recerca (Fotografia d'Annabelle Cocollos, Conseil départemental du Calvados ou CD14, publicada en Germain-Vallée et al. 2015).


El consum de lactis era molt desigual entre les primeres poblacions neolítiques de l'Occident d'Europa, que en van consumir menys en les regions del sud de la costa atlàntica que en les del nord. Així ho indica un estudi amb participació de la UAB que ha explorat el usos alimentaris del atuells que van fer servir les societats prehistòriques de fa 7.500-5.500 anys i la relació d'aquests usos amb les seves activitats agrícoles i ramaderes.

Els resultats d'una nova recerca revelen que el consum de lactis era molt desigual entre les primeres poblacions neolítiques de l'Occident d'Europa, amb un menor consum a les regions del sud de la costa atlàntica -península Ibèrica i França- que en les del nord.

Un equip de recerca internacional, liderat per la investigadora Miriam Cubas (Universitat de York i Universidad de Oviedo), ha aconseguit recuperar residus de les activitats culinàries en els atuells usats per les societats prehistòriques de fa 7.500-5.500 anys. Els resultats de l'estudi, en què també ha participat André Colonese, investigador del Departament de Prehistòria de la Universitat Autònoma de Barcelona  i de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB), han estat publicats en la revista Nature Communications.

L'anàlisi química de les restes de greixos d'animals, cera de les plantes, olis de peix i resines preservats en les ceràmiques prehistòriques ha permès a l'equip de la Dra. Cubas explorar els diferents usos d'aquests recipients per part de les comunitats neolítiques, i particularment la seva relació amb les activitats agrícoles i ramaderes.

Els resultats reflecteixen una gran variació en l'ús de les ceràmiques entre aquestes comunitats. Entre els recursos identificats, destaquen els productes lactis, la presència dels quals s'incrementa cap a la zona nord d'Europa, la regió atlàntica francesa i les Illes Britàniques. Els autors conclouen que aquestes diferències poden estar relacionades amb les diferents activitats ramaderes, amb una major presència del bestiar boví en el nord i una ramaderia centrada en les ovelles i les cabres en el sud d'Europa. En la Península Ibèrica, aquestes pràctiques culinàries reflecteixen una importància dels recursos carnis procedents dels animals domèstics (ovella i cabra) que s'introdueixen en aquests moments.

Es tracta d'una de les comparacions regionals més àmplies que s'han publicat fins ara sobre l'ús d'atuells durant la Prehistòria. Un de les troballes més sorprenents és l'absència d'aliments marins en les ceràmiques documentades, fins i tot en jaciments arqueològics situats en zones de costa, on aquests recursos alimentaris són clarament disponibles. Una excepció és la zona del Bàltic, on tant els recursos lactis com els aliments de procedència marina van ser preparats en la ceràmica.

“El nostre estudi ofereix una àmplia comparació regional sobre l'ús de la ceràmica durant la Prehistòria. Aquests resultats contribueixen a obtenir més informació sobre com van viure els grups humans durant aquest procés de canvi tan transcendental que va suposar la introducció de la ramaderia i l'agricultura”, afirma Miriam Cubas, autora principal de l'article.

“Les diferències respecte a la freqüència d'aparició dels productes lactis podrien ser importants per a la comprensió de l'evolució de la tolerància a la lactosa en els adults a Europa. Avui dia les mutacions genètiques que permeten als adults digerir la lactosa present en la llet tenen una major presència en la zona nord-oest d'Europa que a les regions del sud”, sosté el professor Oliver Craig, del Departament d'Arqueologia de la Universitat de York.

“Aquestes dades ens ofereixen una finestra a la riquesa de les tradicions culinàries entre els primers agricultors d'Europa occidental, i la capacitat que aquests grups van tenir per adaptar-se a les diferents condicions climàtiques i culturals” afegeix André Colonese.

L'equip d'investigadors ha analitzat els residus orgànics conservats en les ceràmiques del Neolític antic procedents de 24 jaciments arqueològics situats entre Portugal i el Bàltic. La recerca permet expandir el nostre coneixement sobre les pràctiques culinàries d'aquestes primeres societats agrícoles, el paper que van exercir els diferents aliments i el seu impacte en la dieta de les primeres comunitats pageses.

En l'estudi han participat investigadors procedents de la Universitat de York, la Universidad de Oviedo, la Sociedad de Ciencias Aranzadi, la Universitat Autònoma de Barcelona, l'Institut Max Planck, la Universidad de Cantàbria, INRAP, el Servei Regional d'Arqueologia de Normandia, el Servei d'Arqueologia del Departament de Calvados, la Universitat de Lisboa, UNIARQ, la Universidad de Santiago de Compostela, la Universitat de Rennes, el Museo de Prehistoria y Arqueología de Cantabria, el Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social, la Universitat Rovira i Virgili, el Museu Arqueològic de São Miguel de Odrinhas i la Universitat de Barcelona.

Referència:
Cubas et al. 2020. Latitudinal gradient in dairy production with the introduction of farming in Atlantic Europe. Nature Communications. doi: 10.1038/s41467-020-15907-4

Aquesta recerca ha estat finançada per la Comissió Europea a través d'un projecte Marie Curie (First ceramics of Atlantic Europe: manufacture and function -CerAM, MSC 653354) liderat per la Dra. Miriam Cubas.

Activitats ICTA