L'acadèmia en temps del COVID-19: cap a una ètica de la cura

                                                                                                                                                                       .

Una plataforma informàtica dóna visibilitat als micropobles de Catalunya

Un equip de recerca de la UAB, en col·laboració amb l’Associació de Micropobles de Catalunya, ha creat el Sistema d’Informació Geogràfica (SIG) per a uns micropobles actius i sostenibles (GISASH).

Els defensors de la justícia ambiental són víctimes de violència i assassinats

Els moviments ciutadans aconsegueixen aturar la degradació ambiental fins en un 27% dels conflictes ambientals, segons un estudi de l'ICTA-UAB.

El Bojos per la Terra reprèn les sessions en format virtual

El programa Bojos per la Terra impartit per l’ICTA-UAB ha reprès les seves sessions formatives en format virtual.

Canvis tecnològics i nous estils de vida baixos en carboni, claus per mitigar els efectes del canvi climàtic

Per aconseguir mitigar els efectes del canvi climàtic i assolir una societat més sostenible, cal transformar l'actual sistema energètic basat en els combustibles fòssils en un model basat en energies renovables.

Impactes del canvi climàtic estudiats usant el refranyer popular

Membres de la comunitat de reg que realitzen treballs de manteniment en una sèquia de acarament (situada al cim de la muntanya) per millorar la circulació d'aigua per a reg i consum humà.

Els atuells neolítics revelen com va ser el consum de llet a Europa fa 7.000 anys

Ceràmica procedent del jaciment arqueològic de Verson (França) analitzada en la recerca (Fotografia d'Annabelle Cocollos, Conseil départemental du Calvados ou CD14, publicada en Germain-Vallée et al.

El creixement econòmic és incompatible amb la conservació de la biodiversitat

Un estudi en el qual intervenen més de 20 especialistes en ecologia de la conservació i economia ecològica posa en evidència la contradicció entre el creixement econòmic i la conservació de la biodiversitat.

Enquesta: El rol del verd residencial durant el confinament pel brot de COVID-19

El grup d’investigació BCNUEJ (www.bcnuej.org) de l’ICTA-UAB (https://ictaweb.uab.cat/) i de l'IMIM (www.imim.es) estan realitzant un estudi sobre el paper del verd residencial (vegetació interior, en balcons, terrasses, coberts verdes, jardins particulars.

L'ICTA-UAB cedeix material de protección a diversos hospitals

​L' ICTA-UAB és, des del passat dilluns 16 de març de 2020, un Institut amb accés restringit.

Es preveuen nivells de pol·len alts i avançats per a aquesta primavera. No confondre l’al·lèrgia amb el COVID-19

Les pol·linitzacions d’aquesta primavera i estiu començaran uns dies abans de l’habitual i seran importants, assolint nivells per damunt de la mitjana (del període 1994-2019).

La lluita pel poder obstaculitza les polítiques urbanes d'adaptació al canvi climàtic

Les accions de transformació que realitzen les ciutats per adaptar-se i mitigar els impactes del canvi climàtic es poden veure menyscabades per les lluites polítiques pel poder municipal.

L'anàlisi del sutge dels incendis tropicals dipositat a l'oceà ajudarà a predir els futurs canvis climàtics del planeta

L'ICTA-UAB va dur a terme una expedició científica a l'oceà Atlàntic per agafar mostres de pols i fum dels incendis de l'Àfrica tropical dipositat en els sediments marins.

Quins elements i característiques han de tenir els boscos per influenciar la salut humana?

Malgrat el creixent interès de la comunitat científica i de la societat envers el potencial dels boscos com a font de salut humana, la literatura científica existent no permet establir relacions coherents entre el tipus de bosc i diferents variables de salut.

El corall vermell es recupera de manera efectiva en àrees protegides de la Mediterrània després de dècades de sobreexplotació

Les mesures de protecció de les Àrees Marines Protegides han permès que les colònies de corall vermell (Corallium rubrum) s'hagin recuperat parcialment en el Mar Mediterrani, assolint nivells de salut similars als de la dècada de 1980 a Catalunya i a la dècada de 1960 a la Mar de Ligúria (Nord-oest d’Itàlia).

Els "clubs climàtics subnacionals" podrien ser claus per combatre el canvi climàtic

La creació de "clubs climàtics" que ofereixin la seva adhesió a estats subnacionals, i no només a països, podria accelerar l'avanç cap a una política de canvi climàtic harmonitzada a nivell mundial.

L’ICTA-UAB estrena el seu programa “Bojos per la Terra” de la Fundació Catalunya La Pedrera

Uns 300 joves catalans amb aptituds i talent especial per la ciència han iniciat aquest cap de setmana una aventura única com a participants de la 8a edició del programa “Bojos per la ciència”.

Victoria Reyes-García rep una beca ERC Prof of Concept vinculada al projecte LICCI

Victoria Reyes-García, investigadora ICREA a l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB), és una dels 76 principals investigadors que rebran una de les beques Proof of Concept (PoC) del Consell Europeu de Recerca (ERC per les sigles en anglès).

L’ ICTA-UAB demana a la UAB la reducció del número de vols

Davant la situació d'emergència climàtica, reconeguda recentment per la UAB, l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) ha elaborat una proposta en què emplaça a la Universitat a adoptar una nova política de viatges entre la seva comunitat que permeti abordar una de les activitats més contaminants: els vols en avió.

Una nova avaluació considera que el discurs de la Unió Europea sobre descarbonització elèctrica necessita una revisió

És ben sabut que la Unió Europea centra els seus esforços en descarbonitzar la seva economia, i en molts aspectes, la Energiewende d'Alemanya (procés transició energètica realitzat a Alemanya) encarna un exemple modèlic d'aquest esforç.

Els residus miners abocats a la badia de Portmán segueixen alliberant metalls al mar 25 anys després del seu cessament

Les aigües del mar mediterrani continuen rebent metalls dissolts del dipòsit de residus miners de la badia de Portmán (Múrcia) 25 anys després del cessament de l’activitat minera.

Un nou projecte ICTA-UAB avaluarà els impactes dels micro i nanoplàstics en els oceans tropicals i temperats

Un nou projecte liderat per la investigadora de l'ICTA-UAB Patrizia Ziveri és un dels cinc projectes seleccionats per rebre finançament de la Iniciativa de Programació Conjunta Mars i Oceans Productius i Saludables (Oceans JPI).
Notícies
Impactes del canvi climàtic estudiats usant el refranyer popular

Data: 2020-05-15


Membres de la comunitat de reg que realitzen treballs de manteniment en una sèquia de acarament (situada al cim de la muntanya) per millorar la circulació d'aigua per a reg i consum humà. (Foto: David García del Amo)

 

Els refranys sobre qüestions ambientals utilitzats tradicionalment per la població local de les zones rurals d'Espanya són considerats poc precisos i fiables en l'actualitat a causa dels impactes generats pel canvi climàtic. Així es desprèn d'un estudi de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) que presenta una innovadora forma d'utilitzar el coneixement local incorporat en els proverbis populars per veure els efectes del canvi climàtic a escales locals.

L'estudi, publicat aquesta setmana a la revista Regional Environmental Change, es va dur a terme a la zona de Sierra Nevada (Granada), un lloc idoni per estudiar el canvi climàtic a través de l'opinió de la població local per dues raons principals. Primer, perquè les regions d'alta muntanya són un dels ecosistemes més vulnerables del món al canvi climàtic i, en segon lloc, perquè Sierra Nevada ha estat històricament una regió on el coneixement local ha estat de gran importància per a la gestió de l'aigua i la producció agrícola.

Els mètodes de pronòstic del temps han estat tradicionalment molt importants per fer front millor a la variabilitat del clima. "Em va impressionar de manera particular els nombrosos indicadors (núvols, patrons de vent, comportament dels animals) que, encara avui en dia, les persones en l'àrea usen per pronosticar el clima", diu Maria Garteizgogeascoa investigadora principal de l'estudi on també van participar els investigadors Victòria Reyes-García i David García del Amo, també de l'ICTA-UAB. Tot i que aquests indicadors encara són utilitzats per la població local, la seva fiabilitat percebuda està canviant. "Ja no paro atenció als senyals d'aigua perquè ja no són creïbles" o "En el passat, el bestiar solia anunciar la pluja, però ara només saben quan plou fins quan ja s’estan mullant, ja que la pluja ara és impredictible", són algunes de les afirmacions realitzades pels habitants de Sierra Nevada que van participar en aquest estudi.

L'estudi va utilitzar la informació que contenen els proverbis locals per explorar els impactes del canvi climàtic en els aspectes climàtics de l'entorn, com la precipitació; en els aspectes físics, com la capa de neu; i finalment, en aspectes biològics, com els períodes de floració.


Les terrasses de cultiu, una forma tradicional d'agricultura. (Foto de David García del Amo)


Per exemple, el refrany “Por Todos los Santos la nieve en los altos, por San Andrés la nieve en los pies” indica l'arribada i abundància de la capa de neu. Segons el proverbi, a principis de novembre (Tots Sants se celebra l'1 de novembre) es pot trobar neu en els cims de les muntanyes i per a final de mes (30 de novembre) normalment aconsegueix altituds més baixes. Els participants van explicar, segons la seva percepció, que el proverbi tot just reflecteix la situació actual, ja que la neu arriba ara més tard i és menys abundant. I, de fet, les dades científiques i la literatura de la regió mostren un retard en els períodes de neu.

El proverbi “Septiembre o lleva los puentes o seca las fuentes”, descriu la variabilitat de la pluja durant el mes de setembre. Segons el refrany, setembre podria ser una època de l'any en què plou molt (es porten els ponts) o gairebé no plou (les fonts s'assequen). Els participants van explicar que aquest proverbi ja no és exacte, ja que amb prou feines hi ha pluja al setembre. I certament, les dades científiques i la literatura sobre la regió mostren que la precipitació ha disminuït en aquesta època de l'any. El mateix podria dir de 19 dels 30 proverbis analitzats en l'estudi.

Així mateix, alguns dels refranys examinats van proporcionar informació sobre els impactes del canvi climàtic encara no descrits pels científics. Per exemple, “Cuando vienen los vilanos es conclusión del verano” codifica el coneixement sobre el període de floració (finals d'agost, principis de setembre) de la flor del card i altres plantes del mateix gènere que presenten vil·lans (estructures piloses per transportar-se a l’aire) Avui dia, la majoria dels participants consideren que aquest proverbi ja no és exacte a causa de les variacions en els períodes de floració, encara que els autors de l'estudi no van trobar literatura local que informés d'aquestes variacions.

L'estudi revela que, encara que els refranys seleccionats són encara ben reconeguts en general, la població rural local els considera poc precisos avui en dia. De manera especial, les persones de més edat i els que treballen en el sector primari creuen que els proverbis que usaven per guiar les seves decisions en el passat ja no són fiables. L'estudi documenta com aquesta percepció de manca de precisió coincideix amb les tendències documentades per la literatura local, regional i científica i els impactes del canvi climàtic documentats a través d'un Observatori del Canvi Global estableix l'àrea en 2007. La precisió percebuda proporciona informació innovadora parell als impactes del canvi climàtic científicament indocumentats a l'àrea.

"Molt pocs estudis, i cap a Espanya, s'han aventurat a estudiar el canvi climàtic a escala local a través de cançons, històries o proverbis. No obstant això, aquest treball mostra que, malgrat algunes limitacions, aquestes formes tradicionals de coneixement local encriptat podrien ser una font útil per fer-ho i una oportunitat per interactuar amb les comunitats locals. Durant la meva feina al camp, els proverbis van resultar ser una eina útil per involucrar els participants en les discussions sobre temes de canvi climàtic", diu Maria Garteizgogeascoa, que espera que aquest estudi, juntament amb la creixent literatura sobre el canvi climàtic i el coneixement local, "contribueixi a donar visibilitat sobre els beneficis i la necessitat de tenir una ciència del canvi climàtic que integri diferents sistemes de coneixement per desenvolupar polítiques contextualitzades a les realitats locals i fer-ho de forma més democràtica”.

Segons la investigadora Victoria Reyes-García "davant la falta de dades meteorològiques del passat, el coneixement tradicional recollit en els refranys i altres formes de saber popular pot ser una font alternativa d'informació per entendre els impactes del canvi climàtic".

Articles de referència:
Garteizgogeascoa M., García del Amo D., Reyes García V. (2020). Using proverbs to study local perceptions of climate change: a case study in Sierra Nevada (Spain). Regional Environmental Change. doi: 10.1007/s10113-020-01646-1


Granger treballant seva terra mirant les muntanyes nues de neu. (Foto: David García del Amo)

Activitats ICTA