L'acadèmia en temps del COVID-19: cap a una ètica de la cura

                                                                                                                                                                       .

Una plataforma informàtica dóna visibilitat als micropobles de Catalunya

Un equip de recerca de la UAB, en col·laboració amb l’Associació de Micropobles de Catalunya, ha creat el Sistema d’Informació Geogràfica (SIG) per a uns micropobles actius i sostenibles (GISASH).

Els defensors de la justícia ambiental són víctimes de violència i assassinats

Els moviments ciutadans aconsegueixen aturar la degradació ambiental fins en un 27% dels conflictes ambientals, segons un estudi de l'ICTA-UAB.

El Bojos per la Terra reprèn les sessions en format virtual

El programa Bojos per la Terra impartit per l’ICTA-UAB ha reprès les seves sessions formatives en format virtual.

Canvis tecnològics i nous estils de vida baixos en carboni, claus per mitigar els efectes del canvi climàtic

Per aconseguir mitigar els efectes del canvi climàtic i assolir una societat més sostenible, cal transformar l'actual sistema energètic basat en els combustibles fòssils en un model basat en energies renovables.

Impactes del canvi climàtic estudiats usant el refranyer popular

Membres de la comunitat de reg que realitzen treballs de manteniment en una sèquia de acarament (situada al cim de la muntanya) per millorar la circulació d'aigua per a reg i consum humà.

Els atuells neolítics revelen com va ser el consum de llet a Europa fa 7.000 anys

Ceràmica procedent del jaciment arqueològic de Verson (França) analitzada en la recerca (Fotografia d'Annabelle Cocollos, Conseil départemental du Calvados ou CD14, publicada en Germain-Vallée et al.

El creixement econòmic és incompatible amb la conservació de la biodiversitat

Un estudi en el qual intervenen més de 20 especialistes en ecologia de la conservació i economia ecològica posa en evidència la contradicció entre el creixement econòmic i la conservació de la biodiversitat.

Enquesta: El rol del verd residencial durant el confinament pel brot de COVID-19

El grup d’investigació BCNUEJ (www.bcnuej.org) de l’ICTA-UAB (https://ictaweb.uab.cat/) i de l'IMIM (www.imim.es) estan realitzant un estudi sobre el paper del verd residencial (vegetació interior, en balcons, terrasses, coberts verdes, jardins particulars.

L'ICTA-UAB cedeix material de protección a diversos hospitals

​L' ICTA-UAB és, des del passat dilluns 16 de març de 2020, un Institut amb accés restringit.

Es preveuen nivells de pol·len alts i avançats per a aquesta primavera. No confondre l’al·lèrgia amb el COVID-19

Les pol·linitzacions d’aquesta primavera i estiu començaran uns dies abans de l’habitual i seran importants, assolint nivells per damunt de la mitjana (del període 1994-2019).

La lluita pel poder obstaculitza les polítiques urbanes d'adaptació al canvi climàtic

Les accions de transformació que realitzen les ciutats per adaptar-se i mitigar els impactes del canvi climàtic es poden veure menyscabades per les lluites polítiques pel poder municipal.

L'anàlisi del sutge dels incendis tropicals dipositat a l'oceà ajudarà a predir els futurs canvis climàtics del planeta

L'ICTA-UAB va dur a terme una expedició científica a l'oceà Atlàntic per agafar mostres de pols i fum dels incendis de l'Àfrica tropical dipositat en els sediments marins.

Quins elements i característiques han de tenir els boscos per influenciar la salut humana?

Malgrat el creixent interès de la comunitat científica i de la societat envers el potencial dels boscos com a font de salut humana, la literatura científica existent no permet establir relacions coherents entre el tipus de bosc i diferents variables de salut.

El corall vermell es recupera de manera efectiva en àrees protegides de la Mediterrània després de dècades de sobreexplotació

Les mesures de protecció de les Àrees Marines Protegides han permès que les colònies de corall vermell (Corallium rubrum) s'hagin recuperat parcialment en el Mar Mediterrani, assolint nivells de salut similars als de la dècada de 1980 a Catalunya i a la dècada de 1960 a la Mar de Ligúria (Nord-oest d’Itàlia).

Els "clubs climàtics subnacionals" podrien ser claus per combatre el canvi climàtic

La creació de "clubs climàtics" que ofereixin la seva adhesió a estats subnacionals, i no només a països, podria accelerar l'avanç cap a una política de canvi climàtic harmonitzada a nivell mundial.

L’ICTA-UAB estrena el seu programa “Bojos per la Terra” de la Fundació Catalunya La Pedrera

Uns 300 joves catalans amb aptituds i talent especial per la ciència han iniciat aquest cap de setmana una aventura única com a participants de la 8a edició del programa “Bojos per la ciència”.

Victoria Reyes-García rep una beca ERC Prof of Concept vinculada al projecte LICCI

Victoria Reyes-García, investigadora ICREA a l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB), és una dels 76 principals investigadors que rebran una de les beques Proof of Concept (PoC) del Consell Europeu de Recerca (ERC per les sigles en anglès).

L’ ICTA-UAB demana a la UAB la reducció del número de vols

Davant la situació d'emergència climàtica, reconeguda recentment per la UAB, l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) ha elaborat una proposta en què emplaça a la Universitat a adoptar una nova política de viatges entre la seva comunitat que permeti abordar una de les activitats més contaminants: els vols en avió.

Una nova avaluació considera que el discurs de la Unió Europea sobre descarbonització elèctrica necessita una revisió

És ben sabut que la Unió Europea centra els seus esforços en descarbonitzar la seva economia, i en molts aspectes, la Energiewende d'Alemanya (procés transició energètica realitzat a Alemanya) encarna un exemple modèlic d'aquest esforç.

Els residus miners abocats a la badia de Portmán segueixen alliberant metalls al mar 25 anys després del seu cessament

Les aigües del mar mediterrani continuen rebent metalls dissolts del dipòsit de residus miners de la badia de Portmán (Múrcia) 25 anys després del cessament de l’activitat minera.

Un nou projecte ICTA-UAB avaluarà els impactes dels micro i nanoplàstics en els oceans tropicals i temperats

Un nou projecte liderat per la investigadora de l'ICTA-UAB Patrizia Ziveri és un dels cinc projectes seleccionats per rebre finançament de la Iniciativa de Programació Conjunta Mars i Oceans Productius i Saludables (Oceans JPI).
Notícies
Canvis tecnològics i nous estils de vida baixos en carboni, claus per mitigar els efectes del canvi climàtic

Data: 2020-05-18

Per aconseguir mitigar els efectes del canvi climàtic i assolir una societat més sostenible, cal transformar l'actual sistema energètic basat en els combustibles fòssils en un model basat en energies renovables, així com canviar els estils de vida de la societat, apostant per una menor mobilitat, dietes alimentàries baixes en carboni, i habitatges més petits. Aquesta és la principal conclusió a què van arribar els més de 400 científics que es van donar cita de manera virtual a la Conferència Internacional sobre Estils de Vida Baixos en Carboni, organitzada per l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB).

La conferència va debatre sobre els possibles canvis socials necessaris per garantir una economia i uns models de vida menys contaminants que contribueixin a mitigar el canvi climàtic. Després de tres dies d'intensos debats, les principals conclusions destaquen que, per complir amb els objectius de l'Acord de París, s’han de plantejar escenaris on les solucions tecnològiques i els nous estils de vida baixos en carboni comparteixin protagonisme. "Els estils de vida baixos en carboni han de deixar d'exercir un paper marginal per convertir-se en un corrent principal", indiquen.

Tanmateix no és tasca fàcil ja que els estils de vida estan definits per circumstàncies situacionals, conductuals i cognitives, el que significa que les polítiques i les pràctiques socials poden modelar fortament la seva evolució. "L'objectiu és reduir la resistència al canvi dels ciutadans mostrant-los que els estils de vida coherents amb els objectius climàtics són possibles i necessaris", indiquen. Consideren que és necessari insistir en els "co-beneficis" d'aquestes noves formes de vida, i no només en els objectius climàtics. "Per exemple, reduir l'ús d'automòbils no només és positiu des de la perspectiva del canvi climàtic, sinó també de la salut (contaminació de l'aire, activitat física, etc.). Emmarcar el missatge al voltant de temes amb els que gairebé tothom està d'acord, com la salut, ajuda a evitar les divisions polítiques tradicionals", indica el text.

Cal motivar i conscienciar la població de què la sostenibilitat depèn de l'esforç col·lectiu, i no només individual. En aquest sentit, destaquen que es tendeix a sobreestimar l'impacte climàtic dels "petits gestos" (és a dir, reciclar, tancar l'aixeta, etc.), el que porta a les persones a pensar que implementar-les és suficient per combatre el canvi climàtic. Aquest tipus de comportaments de baix impacte segueixen sent promoguts, potser perquè es consideren menys "amenaçadors" per als individus.

Els canvis poden provocar la reducció significativa de l'ús del carboni, però s’ha de mostrar als ciutadans com això és possible. "En l'àmbit de la mobilitat, no només cal fer canvis tecnològics sinó també reduir al mínim el nombre de passatgers, els quilòmetres i la necessitat de viatjar", recullen a les conclusions, on es destaquen altres sectors industrials. "Hem de reduir l'energia en totes les fases del sistema alimentari, i canviar els comportaments i dietes actuals per altres més sostenibles, menjant menys carn o reduint-la completament", indiquen.

Els desplaçaments en avió, amb recents moviments socials arreu del món a favor de reduir els vols, o la moda, amb propostes que aposten per l'intercanvi o la fabricació pròpia de peces per sobre de la moda sostenible o el reciclatge de roba vintage, són altres dels àmbits on haurien de tenir lloc els canvis.

Però, com és possible traslladar els objectius i propostes de nous estils de vida sostenibles a mesures polítiques que els facin possibles i els consolidin? Davant la desinformació general existent entre la població sobre polítiques climàtiques, els experts advoquen per la informació com a mesura principal per a la seva acceptació. "Els ciutadans saben poc sobre la seva petjada de carboni, i aquesta informació podria afavorir una millor presa de decisions", indica el text, que recorda que no només cal "aplicar polítiques climàtiques de reducció d'emissions, sinó també de reducció de la desigualtat o la pobresa". Així mateix, expliquen que les polítiques de tipus comunicatiu implementades a països de tot el món tenen una major acceptació i impacte que les mesures de tipus jurídic. Els científics consideren que la publicitat pot contribuir als canvis d'estils de vida, i recorden que ells, com a comunitat científica, han d’influenciar i guiar la societat. "Hem de ser coherents i conseqüents per influenciar als altres, i demostrar les nostres pròpies creences científiques en la pràctica", indiquen en el document. "Per aconseguir canvis significatius en l'estil de vida, hem d’aconseguir primer el suport per prendre mesures col·lectives", insisteixen els científics.

Nova vida post-COVID-19

Respecte a l'excepcional situació generada per la pandèmia de la COVID-19, indiquen que la crisi ens ofereix l'oportunitat de trencar amb els nostres hàbits i reconsiderar els nostres estils de vida. En aquest sentit, les primeres setmanes després del confinament seran molt importants per desenvolupar nous hàbits, coherents amb els estils de vida baixos en carboni. A més, les polítiques de recuperació econòmica haurien de tenir en compte els objectius climàtics, i evitar accions com subvencionar els sectors contaminants.

Un exemple dels nous models de vida és la pròpia conferència científica, que va poder ser reformulada per dur-se a terme de forma virtual, sense desplaçaments ni despeses logístiques, el que va suposar un menor impacte ambiental. Fan èmfasi en què la crisi sanitària posa de manifest l'alt cost d'actuar amb retard, així com la necessitat d'una acció ràpida i radical. Aquestes són lliçons valuoses que poden i s'han d'aplicar a la crisi climàtica.

 

Sessions de la conferència disponibles a YouTube: https://ictaweb.uab.cat/2020-playlist

Activitats ICTA