Restaurar el 30% dels ecosistemes del món en àrees prioritàries podria prevenir el 70% de les extincions

egons un informe de Nature en què participa l'ICTA-UAB, aquesta acció permetria absorbir prop de la meitat del carboni acumulat a l'atmosfera des de la Revolució Industrial.

Reconstrueixen la dieta de les societats precolombines de la Amazònia brasilera

Un estudi del l’ICTA-UAB demostra que la caça i la gestió agroforestal, i no la pesca, va ser la base de l’economia de subsistència de les societats precolombines a la costa amazònica brasilera.

El model de conservació de la vida silvestre soscava els drets de les comunitats locals i indígenes a l'Índia

El mapa EJAtlas de l'ICTA-UAB denuncia que l'actual model anteposa el creixement i guanys a la vida humana i la natura que pretén protegir.

L'escalfament i l'acidificació oceànica perjudiquen les comunitats de fitoplàncton calcari

Una investigació liderada per científics de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) alerta que els efectes de l'escalfament del mar Mediterrani a les comunitats planctòniques es veuran agreujats per l'acidificació oceànica.

L’economista de l’ICTA-UAB Joan Martínez Alier guanya el Premi Balzan de reptes ambientals

L'economista Joan Martínez Alier de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB), és un dels guardonats amb el Premi Balzan 2020 en la categoria de "Reptes ambientals: Respostes de les Ciències Socials i les Humanitats".

Els pobles indígenes, essencials per a comprendre el canvi ambiental

Una investigació internacional en què participa l'ICTA-UAB mostra com el coneixement indígena i local pot ajudar a gestionar els ecosistemes i la vida silvestre.

Una nova publicació del projecte MAGIC ofereix una mirada crítica a l'economia circular

Amb l'atenció mundial centrada en la pandèmia per la COVID-19, els problemes que estaven a l'avantguarda de la preocupació pública fa només uns mesos semblen haver desaparegut màgicament.

Els beneficis econòmics de protegir el 30% de la terra i els oceans del planeta supera els costos en al menys 5: 1

Un informe sense precedents en què participa l’ICTA-UAB mostra que l'economia mundial està millor amb una naturalesa més protegida.

L'ICTA-UAB rep l'acreditació d'Unitat d'Excel·lència Maria de Maeztu per segona vegada consecutiva

L'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) ha estat acreditat com a Unitat d'Excel·lència Maria de Maeztu per segona vegada consecutiva, pel Ministeri de Ciència i Innovació espanyol.

Projecte experimental d'agricultura urbana, local i tradicional en Sabadell

L'ICTA-UAB i l’Ajuntament de Sabadell constitueixen la comunitat FoodE, que aplega tots els actors implicats en el sistema de producció alimentària de la ciutat i en aquesta iniciativa.

Què respirem quan som al bosc?

Un estudi caracteritza per primera vegada la química forestal de l’aire per sota la copa dels arbres en un alzinar mediterrani, i detecta les concentracions màximes al juliol i agost.

La ciència a Catalunya contra la COVID-19

Una seixantena d'investigadors ICREA, entre els quals Isabelle Anguelovski de l'ICTA-UAB, lideren més d'un centenar d'activitats de recerca sobre la COVID-19.

L'acadèmia en temps del COVID-19: cap a una ètica de la cura

                                                                                                                                                                       .

Una plataforma informàtica dóna visibilitat als micropobles de Catalunya

Un equip de recerca de la UAB, en col·laboració amb l’Associació de Micropobles de Catalunya, ha creat el Sistema d’Informació Geogràfica (SIG) per a uns micropobles actius i sostenibles (GISASH).

Els defensors de la justícia ambiental són víctimes de violència i assassinats

Els moviments ciutadans aconsegueixen aturar la degradació ambiental fins en un 27% dels conflictes ambientals, segons un estudi de l'ICTA-UAB.

Canvis tecnològics i nous estils de vida baixos en carboni, claus per mitigar els efectes del canvi climàtic

Per aconseguir mitigar els efectes del canvi climàtic i assolir una societat més sostenible, cal transformar l'actual sistema energètic basat en els combustibles fòssils en un model basat en energies renovables.

Impactes del canvi climàtic estudiats usant el refranyer popular

Membres de la comunitat de reg que realitzen treballs de manteniment en una sèquia de acarament (situada al cim de la muntanya) per millorar la circulació d'aigua per a reg i consum humà.

Els atuells neolítics revelen com va ser el consum de llet a Europa fa 7.000 anys

Ceràmica procedent del jaciment arqueològic de Verson (França) analitzada en la recerca (Fotografia d'Annabelle Cocollos, Conseil départemental du Calvados ou CD14, publicada en Germain-Vallée et al.

El creixement econòmic és incompatible amb la conservació de la biodiversitat

Un estudi en el qual intervenen més de 20 especialistes en ecologia de la conservació i economia ecològica posa en evidència la contradicció entre el creixement econòmic i la conservació de la biodiversitat.

La lluita pel poder obstaculitza les polítiques urbanes d'adaptació al canvi climàtic

Les accions de transformació que realitzen les ciutats per adaptar-se i mitigar els impactes del canvi climàtic es poden veure menyscabades per les lluites polítiques pel poder municipal.

L'anàlisi del sutge dels incendis tropicals dipositat a l'oceà ajudarà a predir els futurs canvis climàtics del planeta

L'ICTA-UAB va dur a terme una expedició científica a l'oceà Atlàntic per agafar mostres de pols i fum dels incendis de l'Àfrica tropical dipositat en els sediments marins.

El corall vermell es recupera de manera efectiva en àrees protegides de la Mediterrània després de dècades de sobreexplotació

Les mesures de protecció de les Àrees Marines Protegides han permès que les colònies de corall vermell (Corallium rubrum) s'hagin recuperat parcialment en el Mar Mediterrani, assolint nivells de salut similars als de la dècada de 1980 a Catalunya i a la dècada de 1960 a la Mar de Ligúria (Nord-oest d’Itàlia).

Els "clubs climàtics subnacionals" podrien ser claus per combatre el canvi climàtic

La creació de "clubs climàtics" que ofereixin la seva adhesió a estats subnacionals, i no només a països, podria accelerar l'avanç cap a una política de canvi climàtic harmonitzada a nivell mundial.
Notícies
Canvis tecnològics i nous estils de vida baixos en carboni, claus per mitigar els efectes del canvi climàtic

Data: 2020-05-18

Per aconseguir mitigar els efectes del canvi climàtic i assolir una societat més sostenible, cal transformar l'actual sistema energètic basat en els combustibles fòssils en un model basat en energies renovables, així com canviar els estils de vida de la societat, apostant per una menor mobilitat, dietes alimentàries baixes en carboni, i habitatges més petits. Aquesta és la principal conclusió a què van arribar els més de 400 científics que es van donar cita de manera virtual a la Conferència Internacional sobre Estils de Vida Baixos en Carboni, organitzada per l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB).

La conferència va debatre sobre els possibles canvis socials necessaris per garantir una economia i uns models de vida menys contaminants que contribueixin a mitigar el canvi climàtic. Després de tres dies d'intensos debats, les principals conclusions destaquen que, per complir amb els objectius de l'Acord de París, s’han de plantejar escenaris on les solucions tecnològiques i els nous estils de vida baixos en carboni comparteixin protagonisme. "Els estils de vida baixos en carboni han de deixar d'exercir un paper marginal per convertir-se en un corrent principal", indiquen.

Tanmateix no és tasca fàcil ja que els estils de vida estan definits per circumstàncies situacionals, conductuals i cognitives, el que significa que les polítiques i les pràctiques socials poden modelar fortament la seva evolució. "L'objectiu és reduir la resistència al canvi dels ciutadans mostrant-los que els estils de vida coherents amb els objectius climàtics són possibles i necessaris", indiquen. Consideren que és necessari insistir en els "co-beneficis" d'aquestes noves formes de vida, i no només en els objectius climàtics. "Per exemple, reduir l'ús d'automòbils no només és positiu des de la perspectiva del canvi climàtic, sinó també de la salut (contaminació de l'aire, activitat física, etc.). Emmarcar el missatge al voltant de temes amb els que gairebé tothom està d'acord, com la salut, ajuda a evitar les divisions polítiques tradicionals", indica el text.

Cal motivar i conscienciar la població de què la sostenibilitat depèn de l'esforç col·lectiu, i no només individual. En aquest sentit, destaquen que es tendeix a sobreestimar l'impacte climàtic dels "petits gestos" (és a dir, reciclar, tancar l'aixeta, etc.), el que porta a les persones a pensar que implementar-les és suficient per combatre el canvi climàtic. Aquest tipus de comportaments de baix impacte segueixen sent promoguts, potser perquè es consideren menys "amenaçadors" per als individus.

Els canvis poden provocar la reducció significativa de l'ús del carboni, però s’ha de mostrar als ciutadans com això és possible. "En l'àmbit de la mobilitat, no només cal fer canvis tecnològics sinó també reduir al mínim el nombre de passatgers, els quilòmetres i la necessitat de viatjar", recullen a les conclusions, on es destaquen altres sectors industrials. "Hem de reduir l'energia en totes les fases del sistema alimentari, i canviar els comportaments i dietes actuals per altres més sostenibles, menjant menys carn o reduint-la completament", indiquen.

Els desplaçaments en avió, amb recents moviments socials arreu del món a favor de reduir els vols, o la moda, amb propostes que aposten per l'intercanvi o la fabricació pròpia de peces per sobre de la moda sostenible o el reciclatge de roba vintage, són altres dels àmbits on haurien de tenir lloc els canvis.

Però, com és possible traslladar els objectius i propostes de nous estils de vida sostenibles a mesures polítiques que els facin possibles i els consolidin? Davant la desinformació general existent entre la població sobre polítiques climàtiques, els experts advoquen per la informació com a mesura principal per a la seva acceptació. "Els ciutadans saben poc sobre la seva petjada de carboni, i aquesta informació podria afavorir una millor presa de decisions", indica el text, que recorda que no només cal "aplicar polítiques climàtiques de reducció d'emissions, sinó també de reducció de la desigualtat o la pobresa". Així mateix, expliquen que les polítiques de tipus comunicatiu implementades a països de tot el món tenen una major acceptació i impacte que les mesures de tipus jurídic. Els científics consideren que la publicitat pot contribuir als canvis d'estils de vida, i recorden que ells, com a comunitat científica, han d’influenciar i guiar la societat. "Hem de ser coherents i conseqüents per influenciar als altres, i demostrar les nostres pròpies creences científiques en la pràctica", indiquen en el document. "Per aconseguir canvis significatius en l'estil de vida, hem d’aconseguir primer el suport per prendre mesures col·lectives", insisteixen els científics.

Nova vida post-COVID-19

Respecte a l'excepcional situació generada per la pandèmia de la COVID-19, indiquen que la crisi ens ofereix l'oportunitat de trencar amb els nostres hàbits i reconsiderar els nostres estils de vida. En aquest sentit, les primeres setmanes després del confinament seran molt importants per desenvolupar nous hàbits, coherents amb els estils de vida baixos en carboni. A més, les polítiques de recuperació econòmica haurien de tenir en compte els objectius climàtics, i evitar accions com subvencionar els sectors contaminants.

Un exemple dels nous models de vida és la pròpia conferència científica, que va poder ser reformulada per dur-se a terme de forma virtual, sense desplaçaments ni despeses logístiques, el que va suposar un menor impacte ambiental. Fan èmfasi en què la crisi sanitària posa de manifest l'alt cost d'actuar amb retard, així com la necessitat d'una acció ràpida i radical. Aquestes són lliçons valuoses que poden i s'han d'aplicar a la crisi climàtica.

 

Sessions de la conferència disponibles a YouTube: https://ictaweb.uab.cat/2020-playlist

Activitats ICTA