Restaurar el 30% dels ecosistemes del món en àrees prioritàries podria prevenir el 70% de les extincions

egons un informe de Nature en què participa l'ICTA-UAB, aquesta acció permetria absorbir prop de la meitat del carboni acumulat a l'atmosfera des de la Revolució Industrial.

Reconstrueixen la dieta de les societats precolombines de la Amazònia brasilera

Un estudi del l’ICTA-UAB demostra que la caça i la gestió agroforestal, i no la pesca, va ser la base de l’economia de subsistència de les societats precolombines a la costa amazònica brasilera.

El model de conservació de la vida silvestre soscava els drets de les comunitats locals i indígenes a l'Índia

El mapa EJAtlas de l'ICTA-UAB denuncia que l'actual model anteposa el creixement i guanys a la vida humana i la natura que pretén protegir.

L'escalfament i l'acidificació oceànica perjudiquen les comunitats de fitoplàncton calcari

Una investigació liderada per científics de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) alerta que els efectes de l'escalfament del mar Mediterrani a les comunitats planctòniques es veuran agreujats per l'acidificació oceànica.

L’economista de l’ICTA-UAB Joan Martínez Alier guanya el Premi Balzan de reptes ambientals

L'economista Joan Martínez Alier de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB), és un dels guardonats amb el Premi Balzan 2020 en la categoria de "Reptes ambientals: Respostes de les Ciències Socials i les Humanitats".

Els pobles indígenes, essencials per a comprendre el canvi ambiental

Una investigació internacional en què participa l'ICTA-UAB mostra com el coneixement indígena i local pot ajudar a gestionar els ecosistemes i la vida silvestre.

Una nova publicació del projecte MAGIC ofereix una mirada crítica a l'economia circular

Amb l'atenció mundial centrada en la pandèmia per la COVID-19, els problemes que estaven a l'avantguarda de la preocupació pública fa només uns mesos semblen haver desaparegut màgicament.

Els beneficis econòmics de protegir el 30% de la terra i els oceans del planeta supera els costos en al menys 5: 1

Un informe sense precedents en què participa l’ICTA-UAB mostra que l'economia mundial està millor amb una naturalesa més protegida.

L'ICTA-UAB rep l'acreditació d'Unitat d'Excel·lència Maria de Maeztu per segona vegada consecutiva

L'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) ha estat acreditat com a Unitat d'Excel·lència Maria de Maeztu per segona vegada consecutiva, pel Ministeri de Ciència i Innovació espanyol.

Projecte experimental d'agricultura urbana, local i tradicional en Sabadell

L'ICTA-UAB i l’Ajuntament de Sabadell constitueixen la comunitat FoodE, que aplega tots els actors implicats en el sistema de producció alimentària de la ciutat i en aquesta iniciativa.

Què respirem quan som al bosc?

Un estudi caracteritza per primera vegada la química forestal de l’aire per sota la copa dels arbres en un alzinar mediterrani, i detecta les concentracions màximes al juliol i agost.

La ciència a Catalunya contra la COVID-19

Una seixantena d'investigadors ICREA, entre els quals Isabelle Anguelovski de l'ICTA-UAB, lideren més d'un centenar d'activitats de recerca sobre la COVID-19.

L'acadèmia en temps del COVID-19: cap a una ètica de la cura

                                                                                                                                                                       .

Una plataforma informàtica dóna visibilitat als micropobles de Catalunya

Un equip de recerca de la UAB, en col·laboració amb l’Associació de Micropobles de Catalunya, ha creat el Sistema d’Informació Geogràfica (SIG) per a uns micropobles actius i sostenibles (GISASH).

Els defensors de la justícia ambiental són víctimes de violència i assassinats

Els moviments ciutadans aconsegueixen aturar la degradació ambiental fins en un 27% dels conflictes ambientals, segons un estudi de l'ICTA-UAB.

Canvis tecnològics i nous estils de vida baixos en carboni, claus per mitigar els efectes del canvi climàtic

Per aconseguir mitigar els efectes del canvi climàtic i assolir una societat més sostenible, cal transformar l'actual sistema energètic basat en els combustibles fòssils en un model basat en energies renovables.

Impactes del canvi climàtic estudiats usant el refranyer popular

Membres de la comunitat de reg que realitzen treballs de manteniment en una sèquia de acarament (situada al cim de la muntanya) per millorar la circulació d'aigua per a reg i consum humà.

Els atuells neolítics revelen com va ser el consum de llet a Europa fa 7.000 anys

Ceràmica procedent del jaciment arqueològic de Verson (França) analitzada en la recerca (Fotografia d'Annabelle Cocollos, Conseil départemental du Calvados ou CD14, publicada en Germain-Vallée et al.

El creixement econòmic és incompatible amb la conservació de la biodiversitat

Un estudi en el qual intervenen més de 20 especialistes en ecologia de la conservació i economia ecològica posa en evidència la contradicció entre el creixement econòmic i la conservació de la biodiversitat.

La lluita pel poder obstaculitza les polítiques urbanes d'adaptació al canvi climàtic

Les accions de transformació que realitzen les ciutats per adaptar-se i mitigar els impactes del canvi climàtic es poden veure menyscabades per les lluites polítiques pel poder municipal.

L'anàlisi del sutge dels incendis tropicals dipositat a l'oceà ajudarà a predir els futurs canvis climàtics del planeta

L'ICTA-UAB va dur a terme una expedició científica a l'oceà Atlàntic per agafar mostres de pols i fum dels incendis de l'Àfrica tropical dipositat en els sediments marins.

El corall vermell es recupera de manera efectiva en àrees protegides de la Mediterrània després de dècades de sobreexplotació

Les mesures de protecció de les Àrees Marines Protegides han permès que les colònies de corall vermell (Corallium rubrum) s'hagin recuperat parcialment en el Mar Mediterrani, assolint nivells de salut similars als de la dècada de 1980 a Catalunya i a la dècada de 1960 a la Mar de Ligúria (Nord-oest d’Itàlia).

Els "clubs climàtics subnacionals" podrien ser claus per combatre el canvi climàtic

La creació de "clubs climàtics" que ofereixin la seva adhesió a estats subnacionals, i no només a països, podria accelerar l'avanç cap a una política de canvi climàtic harmonitzada a nivell mundial.
Notícies
Els defensors de la justícia ambiental són víctimes de violència i assassinats

Data: 2020-06-02


Els moviments ciutadans aconsegueixen aturar la degradació ambiental fins en un 27% dels conflictes ambientals, segons un estudi de l'ICTA-UAB.

Els activistes són víctimes de violència en el 18% dels casos, i d'assassinats en el 13%, xifres que augmenten quan intervenen poblacions indígenes.
 

Els activistes que protesten davant les injustícies ambientals que tenen lloc arreu del món són víctimes d'altes taxes de criminalització, violència i assassinats. Així es posa de manifest en un estudi de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) que presenta el major anàlisi de conflictes ambientals efectuat fins ara. L'estudi destaca que aquestes conseqüències són especialment freqüents entre les poblacions indígenes del Planeta i en conflictes relacionats amb la mineria i l'ús de la terra.

Els investigadors del projecte Environmental Justice (ENVjustice) han analitzat 2.743 casos de conflictes ambientals de tot el món registrats en l'Atles Global de la Justícia Ambiental (EJAtlas), un mapa interactiu que identifica i situa els conflictes ecològic-distributius existents. L'estudi, publicat a la revista Global Environmental Change, és un salt endavant en el camp de l'ecologia política estadística i comparativa.

El moviment mundial per la justícia ambiental està format per activismes locals contra l'extracció de combustibles fòssils, la mineria a cel obert, les plantacions d'arbres, les represes hidroelèctriques i altres indústries extractives, així com contra l'evacuació de residus en abocadors o a la incineració. "Aquest és l'ecologisme dels pobres i els indígenes", explica Joan Martínez-Alier, economista de l'ICTA-UAB i investigador principal del projecte ENVjustice. Arnim Scheidel, investigador principal de l'estudi indica que "per donar suport als defensors ambientals de manera efectiva, cal conèixer millor els conflictes ambientals subjacents, així com els factors que permeten als activistes mobilitzar-se amb èxit per la justícia ambiental".

Els investigadors han caracteritzat els conflictes ambientals i als defensors involucrats, així com les estratègies de mobilització que han tingut resultats d’èxit. Les dades analitzades mostren que els activistes són, majoritàriament, membres de grups vulnerables que utilitzen formes de protesta no violentes. No obstant això, l'activisme té un cost elevat per a les seves vides. En el 20% dels casos, els activistes han de fer front a altes taxes de criminalització, i les seves accions de protesta tenen conseqüències en forma de denúncies, multes, litigis i penes de presó. En el 18% dels casos són víctimes de violència física, i en el 13% dels casos són assassinats. Aquestes xifres augmenten significativament quan estan involucrades poblacions indígenes, arribant al 27% en criminalització, al 25% en violència i al 19% pel que fa a assassinats.

En el 11% dels casos, les protestes van contribuir a aturar projectes ambientalment destructius i socialment conflictius, defensant el medi ambient i els mitjans de vida. "La combinació d'estratègies de mobilització preventiva, la diversificació de protestes i els litigis pot augmentar significativament aquesta taxa d'èxit fins a un 27%", explica Joan Liu, coautora de l'estudi. L'estudi també destaca el paper de les dones com a líders de les mobilitzacions (al 21%), que acostumen a estar afectades en major mesura pels impactes ambientals i de salut generats pels conflictes.

Les mobilitzacions promogudes per la societat civil a favor d'usos més sostenibles i socialment justos de l'entorn tenen lloc a tot el món i en països de tots els nivells socioeconòmics, "el que demostra l'existència de diverses formes d'ecologisme de base com una força prometedora per a la sostenibilitat global i la justícia ambiental ", conclouen.

 

Referència:
Scheidel A, Del Bene D, Liu J, Navas G, Mingorría S,  Demaria F, Avila S,  Roy B,  Ertör I,  Temper L,  Martinez-Alier J. 2020. Environmental Conflicts and Defenders: a global overview. Global Environmental Change 2020. https://doi.org/10.1016/j.gloenvcha.2020.102104

Activitats ICTA