Restaurar el 30% dels ecosistemes del món en àrees prioritàries podria prevenir el 70% de les extincions

egons un informe de Nature en què participa l'ICTA-UAB, aquesta acció permetria absorbir prop de la meitat del carboni acumulat a l'atmosfera des de la Revolució Industrial.

Reconstrueixen la dieta de les societats precolombines de la Amazònia brasilera

Un estudi del l’ICTA-UAB demostra que la caça i la gestió agroforestal, i no la pesca, va ser la base de l’economia de subsistència de les societats precolombines a la costa amazònica brasilera.

El model de conservació de la vida silvestre soscava els drets de les comunitats locals i indígenes a l'Índia

El mapa EJAtlas de l'ICTA-UAB denuncia que l'actual model anteposa el creixement i guanys a la vida humana i la natura que pretén protegir.

L'escalfament i l'acidificació oceànica perjudiquen les comunitats de fitoplàncton calcari

Una investigació liderada per científics de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) alerta que els efectes de l'escalfament del mar Mediterrani a les comunitats planctòniques es veuran agreujats per l'acidificació oceànica.

L’economista de l’ICTA-UAB Joan Martínez Alier guanya el Premi Balzan de reptes ambientals

L'economista Joan Martínez Alier de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB), és un dels guardonats amb el Premi Balzan 2020 en la categoria de "Reptes ambientals: Respostes de les Ciències Socials i les Humanitats".

Els pobles indígenes, essencials per a comprendre el canvi ambiental

Una investigació internacional en què participa l'ICTA-UAB mostra com el coneixement indígena i local pot ajudar a gestionar els ecosistemes i la vida silvestre.

Una nova publicació del projecte MAGIC ofereix una mirada crítica a l'economia circular

Amb l'atenció mundial centrada en la pandèmia per la COVID-19, els problemes que estaven a l'avantguarda de la preocupació pública fa només uns mesos semblen haver desaparegut màgicament.

Els beneficis econòmics de protegir el 30% de la terra i els oceans del planeta supera els costos en al menys 5: 1

Un informe sense precedents en què participa l’ICTA-UAB mostra que l'economia mundial està millor amb una naturalesa més protegida.

L'ICTA-UAB rep l'acreditació d'Unitat d'Excel·lència Maria de Maeztu per segona vegada consecutiva

L'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) ha estat acreditat com a Unitat d'Excel·lència Maria de Maeztu per segona vegada consecutiva, pel Ministeri de Ciència i Innovació espanyol.

Projecte experimental d'agricultura urbana, local i tradicional en Sabadell

L'ICTA-UAB i l’Ajuntament de Sabadell constitueixen la comunitat FoodE, que aplega tots els actors implicats en el sistema de producció alimentària de la ciutat i en aquesta iniciativa.

Què respirem quan som al bosc?

Un estudi caracteritza per primera vegada la química forestal de l’aire per sota la copa dels arbres en un alzinar mediterrani, i detecta les concentracions màximes al juliol i agost.

La ciència a Catalunya contra la COVID-19

Una seixantena d'investigadors ICREA, entre els quals Isabelle Anguelovski de l'ICTA-UAB, lideren més d'un centenar d'activitats de recerca sobre la COVID-19.

L'acadèmia en temps del COVID-19: cap a una ètica de la cura

                                                                                                                                                                       .

Una plataforma informàtica dóna visibilitat als micropobles de Catalunya

Un equip de recerca de la UAB, en col·laboració amb l’Associació de Micropobles de Catalunya, ha creat el Sistema d’Informació Geogràfica (SIG) per a uns micropobles actius i sostenibles (GISASH).

Els defensors de la justícia ambiental són víctimes de violència i assassinats

Els moviments ciutadans aconsegueixen aturar la degradació ambiental fins en un 27% dels conflictes ambientals, segons un estudi de l'ICTA-UAB.

Canvis tecnològics i nous estils de vida baixos en carboni, claus per mitigar els efectes del canvi climàtic

Per aconseguir mitigar els efectes del canvi climàtic i assolir una societat més sostenible, cal transformar l'actual sistema energètic basat en els combustibles fòssils en un model basat en energies renovables.

Impactes del canvi climàtic estudiats usant el refranyer popular

Membres de la comunitat de reg que realitzen treballs de manteniment en una sèquia de acarament (situada al cim de la muntanya) per millorar la circulació d'aigua per a reg i consum humà.

Els atuells neolítics revelen com va ser el consum de llet a Europa fa 7.000 anys

Ceràmica procedent del jaciment arqueològic de Verson (França) analitzada en la recerca (Fotografia d'Annabelle Cocollos, Conseil départemental du Calvados ou CD14, publicada en Germain-Vallée et al.

El creixement econòmic és incompatible amb la conservació de la biodiversitat

Un estudi en el qual intervenen més de 20 especialistes en ecologia de la conservació i economia ecològica posa en evidència la contradicció entre el creixement econòmic i la conservació de la biodiversitat.

La lluita pel poder obstaculitza les polítiques urbanes d'adaptació al canvi climàtic

Les accions de transformació que realitzen les ciutats per adaptar-se i mitigar els impactes del canvi climàtic es poden veure menyscabades per les lluites polítiques pel poder municipal.

L'anàlisi del sutge dels incendis tropicals dipositat a l'oceà ajudarà a predir els futurs canvis climàtics del planeta

L'ICTA-UAB va dur a terme una expedició científica a l'oceà Atlàntic per agafar mostres de pols i fum dels incendis de l'Àfrica tropical dipositat en els sediments marins.

El corall vermell es recupera de manera efectiva en àrees protegides de la Mediterrània després de dècades de sobreexplotació

Les mesures de protecció de les Àrees Marines Protegides han permès que les colònies de corall vermell (Corallium rubrum) s'hagin recuperat parcialment en el Mar Mediterrani, assolint nivells de salut similars als de la dècada de 1980 a Catalunya i a la dècada de 1960 a la Mar de Ligúria (Nord-oest d’Itàlia).

Els "clubs climàtics subnacionals" podrien ser claus per combatre el canvi climàtic

La creació de "clubs climàtics" que ofereixin la seva adhesió a estats subnacionals, i no només a països, podria accelerar l'avanç cap a una política de canvi climàtic harmonitzada a nivell mundial.
Notícies
Una plataforma informàtica dóna visibilitat als micropobles de Catalunya

Data: 2020-06-03

 

Un equip de recerca de la UAB, en col·laboració amb l’Associació de Micropobles de Catalunya, ha creat el Sistema d’Informació Geogràfica (SIG) per a uns micropobles actius i sostenibles (GISASH), que aplega informació sobre com són i quins serveis ofereixen els més de 330 municipis de Catalunya amb menys de 500 habitants.

Un equip interdisciplinari de recerca de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ha desenvolupat el GISASH (per les sigles en anglès de Sistema d’Informació Geogràfica per a uns Micropobles Actius i Sostenibles). La nova plataforma informàtica, d’accés lliure i gratuït, aplega  informació sobre les característiques i la gamma de serveis i recursos disponibles als municipis de menys de 500 habitants de Catalunya.

Actualment a Catalunya hi ha 336 micropobles, que representen prop del el 35% del territori i el 35% dels total dels municipis, però en els quals viu menys del 2% de la població, segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística del 2016. Creat de manera multi-participativa, en aquesta primera etapa del SIG hi ha col·laborat gairebé el 20% dels micropobles, provinents de 25 comarques.

GISASH ha estat desenvolupat per membres del Departament de Geografia, de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA) i del Laboratori d'Informació Geogràfica i de Teledetecció (LIGIT), tots tres de la UAB. Hi han col·laborat també l’Associació de Micropobles de Catalunya i d’altres organitzacions relacionades amb l’àmbit rural. El seu desenvolupament forma part del projecte de recerca “HAMLETS. Immigració i desenvolupament sostenible als micropobles”, que impulsa “la Caixa”, amb la col·laboració de  l’Associació d’Universitats Públiques de Catalunya (ACUP).

Amb una representació molt visual, el nou SIG web dóna una major visibilitat als micropobles, en incloure conjuntament de manera innovadora diferents fonts d’alimentació de dades, que són representades geogràficament. Això el fa una eina de consulta eficient per a les persones interessades en establir-s’hi, així com per als gestors dels propis municipis i responsables polítics i tècnics d’administracions de diferents àmbits territorials.

“L’experiència de recerques anteriors ens suggereix que l’establiment en un micropoble de persones que arriben de ciutats pot fracassar per manca d’informació sobre aspectes com els recursos i equipaments disponibles, el relatiu aïllament i la limitada oferta de feina que poden oferir, així com, en el cas de molts municipis de muntanya, per la fredor i solitud de l’hivern. I també pot passar que persones provinents d’àrees rurals d’altres països s’hi acabin integrant molt bé, perquè coneixen el tipus de vida i feina que s’hi fa. Tant en un cas com en l’altre disposar d’informació completa, clara i representada visual i espacialment sobre els municipis d’interès pot ajudar a afavorir les possibilitats d’èxit d’un projecte vital tan important”, explica Ricard Morén Alegret, professor del Departament de Geografia de la UAB, investigador associat a l’ICTA i investigador principal del projecte HAMLETS.

Població, escoles, projectes socials i tipus de feina

El GISASH s’alimenta de cinc bases de dades. Una d’elles la constitueix una fitxa informativa elaborada per l’equip de recerca a partir d’enquestes realitzades a alcaldes, regidors i gestors dels municipis. Cada fitxa conté informació rellevant per a la vida quotidiana, com ara els equipaments i serveis disponibles en cada municipi (escoles, biblioteques, instal·lacions esportives, etc.), tipus de feina, associacions i organitzacions locals, disponibilitat de llars, projectes socials o mediambientals, etc.

Integra a més quatre bases de dades estadístiques públiques, la informació de les quals es representa mitjançant gràfics i mapes temàtics, que poden ser capturats i impresos pels usuaris:

- IDESCAT, amb una connexió dinàmica que facilita l’accés a dades permanentment actualitzades sobre població i migració, economia i treball, societat i cultura o hàbitat i medi ambient.

- INE, amb dades de població i de la seva evolució entre els anys 2006 i 2016.

-  EUROSTAT, amb dades de la població a Europa (1961-2011), ja que la línia de recerca en la que s’emmarca aquest projecte vol tenir una futura aplicabilitat a nivell europeu i inclou ja amb aquesta finalitat parts del sud de França i de la regió fronterera de l’illa d’Irlanda.

- CORINE Land Cover, de l’Agència Europea del Medi Ambient (AEMA), que facilita informació sobre els usos del sòl (agrícola, forestal, urbà, etc.) i la seva evolució al llarg del temps (1990 – 2012).

El SIG permet també realitzar nombroses consultes estadístiques, partint d’un bloc bàsic sobre moviments poblacionals.

“Aquest sistema d’informació geogràfica és una eina molt útil de treball i de consulta per a les administracions locals. No sols perquè sistematitza les dades i les posa en conjunt representades espacialment, de manera que podem donar resposta àmplia, ràpida i precisa als ciutadans que cerquen informació sobre els nostres municipis. També perquè ens permetrà adaptar-nos millor a les necessitats que hi puguin tenir”, assenyala Mª Carme Freixa, presidenta de l’Associació de Micropobles de Catalunya i alcaldessa de Vallfogona del Ripollès. “Alhora, dóna força idea de la realitat diversa que conviu sota la denominació de micropoble i demostra que la presència d’aquest tipus de municipis hi és per tot el territori”.

Plataforma bàsica per a la recerca sobre micropobles

El nou SIG web permet alhora a l’equip de recerca l’explotació i l’anàlisi més àgil de les dades incloses a la plataforma, bàsiques per a la realització del projecte HAMLETS. Per exemple, per aprofundir en el coneixement de la realitat i diversitat dels micropobles de Catalunya, establir tendències en els moviments poblacionals i, posteriorment, recomanar línies d’actuació i polítiques que afavoreixin la seva subsistència.

En aquest sentit, l’equip continua treballant per implicar més municipis en la plataforma i cercant vies que puguin garantir el seu funcionament més enllà de la finalització del projecte finançat per RecerCaixa, prevista per al primer trimestre del 2020.

Cal destacar la innovació que suposa un sistema de les característiques de GISASH a nivell europeu. “Ara per ara, no existeix una plataforma semblant d’accés públic i gratuït per a l’estudi i gestió dels micropobles d’Europa. La tecnologia ja està creada. Ara es tracta d’anar augmentant els municipis participants i ampliar pas a pas la informació de les bases de dades”, destaquen Miquel Àngel Vargas i Ignacio Ferrero, director i responsable tècnic del LIGIT, respectivament.

“El sistema que hem creat contribuirà a donar més visibilitat els micropobles de Catalunya i destacar el seu valor. Aquest tipus de municipis són els assentaments humans més propers al zero poblacional i, per tant, caldria tenir-los en compte de manera curosa, especialment aquells ubicats més lluny de les àrees metropolitanes o de la costa, per tal d’evitar processos de buidatge de població com els que afecten alguns indrets a nivell estatal”, conclou Ricard Morén.

Sobre el projecte HAMLETS

El projecte “HAMLETS. Immigració i desenvolupament sostenible als micropobles” té l’objectiu investigar la geografia humana, la sostenibilitat i el debat sobre el «ser o no ser» dels municipis amb menys de 500 habitants de Catalunya. L’Associació de Micropobles de Catalunya hi participa activament.

La hipòtesi principal del projecte és que la immigració -internacional i interna- té potencial per contribuir socialment, econòmica, mediambiental i cultural al desenvolupament sostenible de molts micropobles.

Els resultats globals del projecte serviran per conèixer millor l’arribada i l’assentament d’immigrants a micropobles, establir accions amb persones immigrades implementant iniciatives de desenvolupament sostenible i ajudar els municipis en l’arribada i l’acollida de nouvinguts amb solucions com el SIG web que ja s’ha posat en marxa.

Activitats ICTA