El Bojos per la Terra reprèn les sessions presencials

Després de fer diverses sessions en format virtual, el programa Bojos per la Terra impartit per l’ICTA-UAB va reprendre el passat dia 27 de juny les seves sessions formatives en format presencial.

Què respirem quan som al bosc?

Un estudi caracteritza per primera vegada la química forestal de l’aire per sota la copa dels arbres en un alzinar mediterrani, i detecta les concentracions màximes al juliol i agost.

La ciència a Catalunya contra la COVID-19

Una seixantena d'investigadors ICREA, entre els quals Isabelle Anguelovski de l'ICTA-UAB, lideren més d'un centenar d'activitats de recerca sobre la COVID-19.

L'acadèmia en temps del COVID-19: cap a una ètica de la cura

                                                                                                                                                                       .

Una plataforma informàtica dóna visibilitat als micropobles de Catalunya

Un equip de recerca de la UAB, en col·laboració amb l’Associació de Micropobles de Catalunya, ha creat el Sistema d’Informació Geogràfica (SIG) per a uns micropobles actius i sostenibles (GISASH).

Els defensors de la justícia ambiental són víctimes de violència i assassinats

Els moviments ciutadans aconsegueixen aturar la degradació ambiental fins en un 27% dels conflictes ambientals, segons un estudi de l'ICTA-UAB.

Canvis tecnològics i nous estils de vida baixos en carboni, claus per mitigar els efectes del canvi climàtic

Per aconseguir mitigar els efectes del canvi climàtic i assolir una societat més sostenible, cal transformar l'actual sistema energètic basat en els combustibles fòssils en un model basat en energies renovables.

Impactes del canvi climàtic estudiats usant el refranyer popular

Membres de la comunitat de reg que realitzen treballs de manteniment en una sèquia de acarament (situada al cim de la muntanya) per millorar la circulació d'aigua per a reg i consum humà.

Els atuells neolítics revelen com va ser el consum de llet a Europa fa 7.000 anys

Ceràmica procedent del jaciment arqueològic de Verson (França) analitzada en la recerca (Fotografia d'Annabelle Cocollos, Conseil départemental du Calvados ou CD14, publicada en Germain-Vallée et al.

El creixement econòmic és incompatible amb la conservació de la biodiversitat

Un estudi en el qual intervenen més de 20 especialistes en ecologia de la conservació i economia ecològica posa en evidència la contradicció entre el creixement econòmic i la conservació de la biodiversitat.

Enquesta: El rol del verd residencial durant el confinament pel brot de COVID-19

El grup d’investigació BCNUEJ (www.bcnuej.org) de l’ICTA-UAB (https://ictaweb.uab.cat/) i de l'IMIM (www.imim.es) estan realitzant un estudi sobre el paper del verd residencial (vegetació interior, en balcons, terrasses, coberts verdes, jardins particulars.

L'ICTA-UAB cedeix material de protección a diversos hospitals

​L' ICTA-UAB és, des del passat dilluns 16 de març de 2020, un Institut amb accés restringit.

Es preveuen nivells de pol·len alts i avançats per a aquesta primavera. No confondre l’al·lèrgia amb el COVID-19

Les pol·linitzacions d’aquesta primavera i estiu començaran uns dies abans de l’habitual i seran importants, assolint nivells per damunt de la mitjana (del període 1994-2019).

La lluita pel poder obstaculitza les polítiques urbanes d'adaptació al canvi climàtic

Les accions de transformació que realitzen les ciutats per adaptar-se i mitigar els impactes del canvi climàtic es poden veure menyscabades per les lluites polítiques pel poder municipal.

L'anàlisi del sutge dels incendis tropicals dipositat a l'oceà ajudarà a predir els futurs canvis climàtics del planeta

L'ICTA-UAB va dur a terme una expedició científica a l'oceà Atlàntic per agafar mostres de pols i fum dels incendis de l'Àfrica tropical dipositat en els sediments marins.

Quins elements i característiques han de tenir els boscos per influenciar la salut humana?

Malgrat el creixent interès de la comunitat científica i de la societat envers el potencial dels boscos com a font de salut humana, la literatura científica existent no permet establir relacions coherents entre el tipus de bosc i diferents variables de salut.

El corall vermell es recupera de manera efectiva en àrees protegides de la Mediterrània després de dècades de sobreexplotació

Les mesures de protecció de les Àrees Marines Protegides han permès que les colònies de corall vermell (Corallium rubrum) s'hagin recuperat parcialment en el Mar Mediterrani, assolint nivells de salut similars als de la dècada de 1980 a Catalunya i a la dècada de 1960 a la Mar de Ligúria (Nord-oest d’Itàlia).

Els "clubs climàtics subnacionals" podrien ser claus per combatre el canvi climàtic

La creació de "clubs climàtics" que ofereixin la seva adhesió a estats subnacionals, i no només a països, podria accelerar l'avanç cap a una política de canvi climàtic harmonitzada a nivell mundial.

L’ICTA-UAB estrena el seu programa “Bojos per la Terra” de la Fundació Catalunya La Pedrera

Uns 300 joves catalans amb aptituds i talent especial per la ciència han iniciat aquest cap de setmana una aventura única com a participants de la 8a edició del programa “Bojos per la ciència”.

Victoria Reyes-García rep una beca ERC Prof of Concept vinculada al projecte LICCI

Victoria Reyes-García, investigadora ICREA a l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB), és una dels 76 principals investigadors que rebran una de les beques Proof of Concept (PoC) del Consell Europeu de Recerca (ERC per les sigles en anglès).

L’ ICTA-UAB demana a la UAB la reducció del número de vols

Davant la situació d'emergència climàtica, reconeguda recentment per la UAB, l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) ha elaborat una proposta en què emplaça a la Universitat a adoptar una nova política de viatges entre la seva comunitat que permeti abordar una de les activitats més contaminants: els vols en avió.

Una nova avaluació considera que el discurs de la Unió Europea sobre descarbonització elèctrica necessita una revisió

És ben sabut que la Unió Europea centra els seus esforços en descarbonitzar la seva economia, i en molts aspectes, la Energiewende d'Alemanya (procés transició energètica realitzat a Alemanya) encarna un exemple modèlic d'aquest esforç.

Els residus miners abocats a la badia de Portmán segueixen alliberant metalls al mar 25 anys després del seu cessament

Les aigües del mar mediterrani continuen rebent metalls dissolts del dipòsit de residus miners de la badia de Portmán (Múrcia) 25 anys després del cessament de l’activitat minera.

Un nou projecte ICTA-UAB avaluarà els impactes dels micro i nanoplàstics en els oceans tropicals i temperats

Un nou projecte liderat per la investigadora de l'ICTA-UAB Patrizia Ziveri és un dels cinc projectes seleccionats per rebre finançament de la Iniciativa de Programació Conjunta Mars i Oceans Productius i Saludables (Oceans JPI).
Notícies
La ciència a Catalunya contra la COVID-19

Data: 2020-06-16

Una seixantena d'investigadors ICREA, entre els quals Isabelle Anguelovski de l'ICTA-UAB, lideren més d'un centenar d'activitats de recerca sobre la COVID-19.

 

Més d’un centenar d’activitats de recerca sobre COVID-19 desplegades estan liderades per una seixantena investigadors i investigadores de la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA), entre els quals es troba la investigadora de l’ICTA-UAB Isabelle Anguelovski.

Trenta d’aquestes recerques científiques, a més, formen part de projectes amb finançament concedit a través de convocatòries competitives europees o estatals d’ajuts contra l’actual pandèmia de coronavirus. Aquestes activitats de recerca es despleguen en col·laboració o en solitari en el marc d’agents del sistema català de coneixement (centres de recerca, universitats, grans infraestructures de recerca) i se centren en diverses aproximacions al diagnòstic, el tractament i la prevenció del virus SARS-CoV-2.

Entre els projectes en l’àmbit de l’epidemiologia i la prevenció, la investigadora Isabelle Anguelovski (UAB-ICTA, IMIM) treballa en la identificació de les principals manifestacions de justícia ambiental de la COVID-19 a les ciutats de Barcelona i Boston. La recerca analitza com la vulnerabilitat social desenvolupa un paper en l’exposició a la pandèmia, en infeccions i en les respostes que se’ls plantegen; també es posa el focus sobre com les reaccions a la pandèmia aguditzen les desigualtats de salut. Estudi organitzat a través d’un seminari web internacional i obert celebrat el 5 de juny.

El doctor Frederic Bartumeus (CEAB-CSIC) avança en un sistema de predicció i seguiment versàtil útil per a l’estudi de l’efecte de la propagació del SARS-CoV-2; Toni Gabaldón (BSC, IRB) fa ús de genòmica comparada de coronavirus animals i humans seqüenciats per ajudar a definir dianes per al desenvolupament de vacunes o tractaments. Per la seva part, l’investigador ICREA Carlos Perez García-Pando (BSC) caracteritza per mitjà de supercomputació l’impacte del confinament a escala estatal i europea sobre la pol·lució a l’aire.

Encara dins de l’estudi epidemiològic, des de ISGlobal l’investigador Quique Bassat realitza un treball sobre els factors que provoquen sobre els factors que provoquen que menors índex de prevalença de la pandèmia entre els infants, mentre que el grup liderat per Xavier Rodó implementa un model matemàtic per a la COVID-19 per tal de provar els efectes de diferents graus de confinament, al mateix temps que simula les diferents estratègies de desconfinament.

Per que fa a l’estudi de noves teràpies contra la COVID-19, l’investigador Xavier Barril (UB) participa d’una iniciativa internacional per descobrir inhibidors de la principal proteasa del SARS-CoV-2, a l’hora que recercaire Miguel Chillon millora des del VHIR la caracterització biològica i molecular de la COVID-19 per identificar noves dianes i opcions de tractament.
Finalment, entre els projectes de diagnòstic de la pandèmia, el grup Nanobioelectronics & Biosensors de l’investigador Arben Merkoçi (ICN2) treballa en un projecte finançat per una convocatòria urgent de la CE per desenvolupar una plataforma de detecció a partir de nanopartícules d’or.

Podeu consultar els detalls d’aquests projectes i de la resta de recerques liderades per investigadors i investigadores ICREA sobre SARS-CoV-2 a l'apartat Actuacions i projectes del nou espai web d’Informació actualitzada de l'àmbit de coneixement en relació amb la COVID-19, creada des de la Secretaria d’Universitats i Recerca del Departament d’Empresa i Coneixement.
 Entre les institucions científiques mundials amb més impacte.

ICREA és una fundació impulsada l’any 2001 pel Govern de la Generalitat de Catalunya amb l’objectiu d’atraure, seleccionar, i contractar investigadors de primera línia internacional perquè treballin en centres de recerca i universitats de Catalunya.
Tot i ser una institució científica relativament de baixa dimensió comparada amb altres d’internacionals pel que fa al nombre d’investigadors contractats (264), ICREA destaca per produir publicacions d’una excel·lent qualitat i amb una capacitat d’influència de primer ordre entre la comunitat científica. Això situa ICREA com a una de les principals institucions científiques mundials pel que fa al percentatge dels investigadors amb més citacions del món (3,8%), per darrere d’altres centres com ara la Universitat de Harvard (7,7%), la de Stanford (4,5%), o el Massachusetts Institute of Technology (4,3%), i per davant – per exemple– d’universitats prestigioses com Cambridge (2,5%) i Oxford (2,4%).

Activitats ICTA