Restaurar el 30% dels ecosistemes del món en àrees prioritàries podria prevenir el 70% de les extincions

egons un informe de Nature en què participa l'ICTA-UAB, aquesta acció permetria absorbir prop de la meitat del carboni acumulat a l'atmosfera des de la Revolució Industrial.

Reconstrueixen la dieta de les societats precolombines de la Amazònia brasilera

Un estudi del l’ICTA-UAB demostra que la caça i la gestió agroforestal, i no la pesca, va ser la base de l’economia de subsistència de les societats precolombines a la costa amazònica brasilera.

El model de conservació de la vida silvestre soscava els drets de les comunitats locals i indígenes a l'Índia

El mapa EJAtlas de l'ICTA-UAB denuncia que l'actual model anteposa el creixement i guanys a la vida humana i la natura que pretén protegir.

L'escalfament i l'acidificació oceànica perjudiquen les comunitats de fitoplàncton calcari

Una investigació liderada per científics de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) alerta que els efectes de l'escalfament del mar Mediterrani a les comunitats planctòniques es veuran agreujats per l'acidificació oceànica.

L’economista de l’ICTA-UAB Joan Martínez Alier guanya el Premi Balzan de reptes ambientals

L'economista Joan Martínez Alier de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB), és un dels guardonats amb el Premi Balzan 2020 en la categoria de "Reptes ambientals: Respostes de les Ciències Socials i les Humanitats".

Els pobles indígenes, essencials per a comprendre el canvi ambiental

Una investigació internacional en què participa l'ICTA-UAB mostra com el coneixement indígena i local pot ajudar a gestionar els ecosistemes i la vida silvestre.

Una nova publicació del projecte MAGIC ofereix una mirada crítica a l'economia circular

Amb l'atenció mundial centrada en la pandèmia per la COVID-19, els problemes que estaven a l'avantguarda de la preocupació pública fa només uns mesos semblen haver desaparegut màgicament.

Els beneficis econòmics de protegir el 30% de la terra i els oceans del planeta supera els costos en al menys 5: 1

Un informe sense precedents en què participa l’ICTA-UAB mostra que l'economia mundial està millor amb una naturalesa més protegida.

L'ICTA-UAB rep l'acreditació d'Unitat d'Excel·lència Maria de Maeztu per segona vegada consecutiva

L'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) ha estat acreditat com a Unitat d'Excel·lència Maria de Maeztu per segona vegada consecutiva, pel Ministeri de Ciència i Innovació espanyol.

Projecte experimental d'agricultura urbana, local i tradicional en Sabadell

L'ICTA-UAB i l’Ajuntament de Sabadell constitueixen la comunitat FoodE, que aplega tots els actors implicats en el sistema de producció alimentària de la ciutat i en aquesta iniciativa.

Què respirem quan som al bosc?

Un estudi caracteritza per primera vegada la química forestal de l’aire per sota la copa dels arbres en un alzinar mediterrani, i detecta les concentracions màximes al juliol i agost.

La ciència a Catalunya contra la COVID-19

Una seixantena d'investigadors ICREA, entre els quals Isabelle Anguelovski de l'ICTA-UAB, lideren més d'un centenar d'activitats de recerca sobre la COVID-19.

L'acadèmia en temps del COVID-19: cap a una ètica de la cura

                                                                                                                                                                       .

Una plataforma informàtica dóna visibilitat als micropobles de Catalunya

Un equip de recerca de la UAB, en col·laboració amb l’Associació de Micropobles de Catalunya, ha creat el Sistema d’Informació Geogràfica (SIG) per a uns micropobles actius i sostenibles (GISASH).

Els defensors de la justícia ambiental són víctimes de violència i assassinats

Els moviments ciutadans aconsegueixen aturar la degradació ambiental fins en un 27% dels conflictes ambientals, segons un estudi de l'ICTA-UAB.

Canvis tecnològics i nous estils de vida baixos en carboni, claus per mitigar els efectes del canvi climàtic

Per aconseguir mitigar els efectes del canvi climàtic i assolir una societat més sostenible, cal transformar l'actual sistema energètic basat en els combustibles fòssils en un model basat en energies renovables.

Impactes del canvi climàtic estudiats usant el refranyer popular

Membres de la comunitat de reg que realitzen treballs de manteniment en una sèquia de acarament (situada al cim de la muntanya) per millorar la circulació d'aigua per a reg i consum humà.

Els atuells neolítics revelen com va ser el consum de llet a Europa fa 7.000 anys

Ceràmica procedent del jaciment arqueològic de Verson (França) analitzada en la recerca (Fotografia d'Annabelle Cocollos, Conseil départemental du Calvados ou CD14, publicada en Germain-Vallée et al.

El creixement econòmic és incompatible amb la conservació de la biodiversitat

Un estudi en el qual intervenen més de 20 especialistes en ecologia de la conservació i economia ecològica posa en evidència la contradicció entre el creixement econòmic i la conservació de la biodiversitat.

La lluita pel poder obstaculitza les polítiques urbanes d'adaptació al canvi climàtic

Les accions de transformació que realitzen les ciutats per adaptar-se i mitigar els impactes del canvi climàtic es poden veure menyscabades per les lluites polítiques pel poder municipal.

L'anàlisi del sutge dels incendis tropicals dipositat a l'oceà ajudarà a predir els futurs canvis climàtics del planeta

L'ICTA-UAB va dur a terme una expedició científica a l'oceà Atlàntic per agafar mostres de pols i fum dels incendis de l'Àfrica tropical dipositat en els sediments marins.

El corall vermell es recupera de manera efectiva en àrees protegides de la Mediterrània després de dècades de sobreexplotació

Les mesures de protecció de les Àrees Marines Protegides han permès que les colònies de corall vermell (Corallium rubrum) s'hagin recuperat parcialment en el Mar Mediterrani, assolint nivells de salut similars als de la dècada de 1980 a Catalunya i a la dècada de 1960 a la Mar de Ligúria (Nord-oest d’Itàlia).

Els "clubs climàtics subnacionals" podrien ser claus per combatre el canvi climàtic

La creació de "clubs climàtics" que ofereixin la seva adhesió a estats subnacionals, i no només a països, podria accelerar l'avanç cap a una política de canvi climàtic harmonitzada a nivell mundial.
Notícies
La ciència a Catalunya contra la COVID-19

Data: 2020-06-16

Una seixantena d'investigadors ICREA, entre els quals Isabelle Anguelovski de l'ICTA-UAB, lideren més d'un centenar d'activitats de recerca sobre la COVID-19.

 

Més d’un centenar d’activitats de recerca sobre COVID-19 desplegades estan liderades per una seixantena investigadors i investigadores de la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA), entre els quals es troba la investigadora de l’ICTA-UAB Isabelle Anguelovski.

Trenta d’aquestes recerques científiques, a més, formen part de projectes amb finançament concedit a través de convocatòries competitives europees o estatals d’ajuts contra l’actual pandèmia de coronavirus. Aquestes activitats de recerca es despleguen en col·laboració o en solitari en el marc d’agents del sistema català de coneixement (centres de recerca, universitats, grans infraestructures de recerca) i se centren en diverses aproximacions al diagnòstic, el tractament i la prevenció del virus SARS-CoV-2.

Entre els projectes en l’àmbit de l’epidemiologia i la prevenció, la investigadora Isabelle Anguelovski (UAB-ICTA, IMIM) treballa en la identificació de les principals manifestacions de justícia ambiental de la COVID-19 a les ciutats de Barcelona i Boston. La recerca analitza com la vulnerabilitat social desenvolupa un paper en l’exposició a la pandèmia, en infeccions i en les respostes que se’ls plantegen; també es posa el focus sobre com les reaccions a la pandèmia aguditzen les desigualtats de salut. Estudi organitzat a través d’un seminari web internacional i obert celebrat el 5 de juny.

El doctor Frederic Bartumeus (CEAB-CSIC) avança en un sistema de predicció i seguiment versàtil útil per a l’estudi de l’efecte de la propagació del SARS-CoV-2; Toni Gabaldón (BSC, IRB) fa ús de genòmica comparada de coronavirus animals i humans seqüenciats per ajudar a definir dianes per al desenvolupament de vacunes o tractaments. Per la seva part, l’investigador ICREA Carlos Perez García-Pando (BSC) caracteritza per mitjà de supercomputació l’impacte del confinament a escala estatal i europea sobre la pol·lució a l’aire.

Encara dins de l’estudi epidemiològic, des de ISGlobal l’investigador Quique Bassat realitza un treball sobre els factors que provoquen sobre els factors que provoquen que menors índex de prevalença de la pandèmia entre els infants, mentre que el grup liderat per Xavier Rodó implementa un model matemàtic per a la COVID-19 per tal de provar els efectes de diferents graus de confinament, al mateix temps que simula les diferents estratègies de desconfinament.

Per que fa a l’estudi de noves teràpies contra la COVID-19, l’investigador Xavier Barril (UB) participa d’una iniciativa internacional per descobrir inhibidors de la principal proteasa del SARS-CoV-2, a l’hora que recercaire Miguel Chillon millora des del VHIR la caracterització biològica i molecular de la COVID-19 per identificar noves dianes i opcions de tractament.
Finalment, entre els projectes de diagnòstic de la pandèmia, el grup Nanobioelectronics & Biosensors de l’investigador Arben Merkoçi (ICN2) treballa en un projecte finançat per una convocatòria urgent de la CE per desenvolupar una plataforma de detecció a partir de nanopartícules d’or.

Podeu consultar els detalls d’aquests projectes i de la resta de recerques liderades per investigadors i investigadores ICREA sobre SARS-CoV-2 a l'apartat Actuacions i projectes del nou espai web d’Informació actualitzada de l'àmbit de coneixement en relació amb la COVID-19, creada des de la Secretaria d’Universitats i Recerca del Departament d’Empresa i Coneixement.
 Entre les institucions científiques mundials amb més impacte.

ICREA és una fundació impulsada l’any 2001 pel Govern de la Generalitat de Catalunya amb l’objectiu d’atraure, seleccionar, i contractar investigadors de primera línia internacional perquè treballin en centres de recerca i universitats de Catalunya.
Tot i ser una institució científica relativament de baixa dimensió comparada amb altres d’internacionals pel que fa al nombre d’investigadors contractats (264), ICREA destaca per produir publicacions d’una excel·lent qualitat i amb una capacitat d’influència de primer ordre entre la comunitat científica. Això situa ICREA com a una de les principals institucions científiques mundials pel que fa al percentatge dels investigadors amb més citacions del món (3,8%), per darrere d’altres centres com ara la Universitat de Harvard (7,7%), la de Stanford (4,5%), o el Massachusetts Institute of Technology (4,3%), i per davant – per exemple– d’universitats prestigioses com Cambridge (2,5%) i Oxford (2,4%).

Activitats ICTA