Els pobles indígenes, essencials per a comprendre el canvi ambiental

Una investigació internacional en què participa l'ICTA-UAB mostra com el coneixement indígena i local pot ajudar a gestionar els ecosistemes i la vida silvestre.

Una nova publicació del projecte MAGIC ofereix una mirada crítica a l'economia circular

Amb l'atenció mundial centrada en la pandèmia per la COVID-19, els problemes que estaven a l'avantguarda de la preocupació pública fa només uns mesos semblen haver desaparegut màgicament.

Els beneficis econòmics de protegir el 30% de la terra i els oceans del planeta supera els costos en al menys 5: 1

Un informe sense precedents en què participa l’ICTA-UAB mostra que l'economia mundial està millor amb una naturalesa més protegida.

L'ICTA-UAB rep l'acreditació d'Unitat d'Excel·lència Maria de Maeztu per segona vegada consecutiva

L'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) ha estat acreditat com a Unitat d'Excel·lència Maria de Maeztu per segona vegada consecutiva, pel Ministeri de Ciència i Innovació espanyol.

Projecte experimental d'agricultura urbana, local i tradicional en Sabadell

L'ICTA-UAB i l’Ajuntament de Sabadell constitueixen la comunitat FoodE, que aplega tots els actors implicats en el sistema de producció alimentària de la ciutat i en aquesta iniciativa.

El Bojos per la Terra reprèn les sessions presencials

Després de fer diverses sessions en format virtual, el programa Bojos per la Terra impartit per l’ICTA-UAB va reprendre el passat dia 27 de juny les seves sessions formatives en format presencial.

Què respirem quan som al bosc?

Un estudi caracteritza per primera vegada la química forestal de l’aire per sota la copa dels arbres en un alzinar mediterrani, i detecta les concentracions màximes al juliol i agost.

La ciència a Catalunya contra la COVID-19

Una seixantena d'investigadors ICREA, entre els quals Isabelle Anguelovski de l'ICTA-UAB, lideren més d'un centenar d'activitats de recerca sobre la COVID-19.

L'acadèmia en temps del COVID-19: cap a una ètica de la cura

                                                                                                                                                                       .

Una plataforma informàtica dóna visibilitat als micropobles de Catalunya

Un equip de recerca de la UAB, en col·laboració amb l’Associació de Micropobles de Catalunya, ha creat el Sistema d’Informació Geogràfica (SIG) per a uns micropobles actius i sostenibles (GISASH).

Els defensors de la justícia ambiental són víctimes de violència i assassinats

Els moviments ciutadans aconsegueixen aturar la degradació ambiental fins en un 27% dels conflictes ambientals, segons un estudi de l'ICTA-UAB.

Canvis tecnològics i nous estils de vida baixos en carboni, claus per mitigar els efectes del canvi climàtic

Per aconseguir mitigar els efectes del canvi climàtic i assolir una societat més sostenible, cal transformar l'actual sistema energètic basat en els combustibles fòssils en un model basat en energies renovables.

Impactes del canvi climàtic estudiats usant el refranyer popular

Membres de la comunitat de reg que realitzen treballs de manteniment en una sèquia de acarament (situada al cim de la muntanya) per millorar la circulació d'aigua per a reg i consum humà.

Els atuells neolítics revelen com va ser el consum de llet a Europa fa 7.000 anys

Ceràmica procedent del jaciment arqueològic de Verson (França) analitzada en la recerca (Fotografia d'Annabelle Cocollos, Conseil départemental du Calvados ou CD14, publicada en Germain-Vallée et al.

Mapejant els impactes de la contaminació en els pobles indígenes a tot el món

Mina de sulfur a Ijen, Java, Indonèsia. Foto: Joan de la Malla.

El creixement econòmic és incompatible amb la conservació de la biodiversitat

Un estudi en el qual intervenen més de 20 especialistes en ecologia de la conservació i economia ecològica posa en evidència la contradicció entre el creixement econòmic i la conservació de la biodiversitat.

Enquesta: El rol del verd residencial durant el confinament pel brot de COVID-19

El grup d’investigació BCNUEJ (www.bcnuej.org) de l’ICTA-UAB (https://ictaweb.uab.cat/) i de l'IMIM (www.imim.es) estan realitzant un estudi sobre el paper del verd residencial (vegetació interior, en balcons, terrasses, coberts verdes, jardins particulars.

L'ICTA-UAB cedeix material de protección a diversos hospitals

​L' ICTA-UAB és, des del passat dilluns 16 de març de 2020, un Institut amb accés restringit.

La lluita pel poder obstaculitza les polítiques urbanes d'adaptació al canvi climàtic

Les accions de transformació que realitzen les ciutats per adaptar-se i mitigar els impactes del canvi climàtic es poden veure menyscabades per les lluites polítiques pel poder municipal.

L'anàlisi del sutge dels incendis tropicals dipositat a l'oceà ajudarà a predir els futurs canvis climàtics del planeta

L'ICTA-UAB va dur a terme una expedició científica a l'oceà Atlàntic per agafar mostres de pols i fum dels incendis de l'Àfrica tropical dipositat en els sediments marins.

Quins elements i característiques han de tenir els boscos per influenciar la salut humana?

Malgrat el creixent interès de la comunitat científica i de la societat envers el potencial dels boscos com a font de salut humana, la literatura científica existent no permet establir relacions coherents entre el tipus de bosc i diferents variables de salut.

El corall vermell es recupera de manera efectiva en àrees protegides de la Mediterrània després de dècades de sobreexplotació

Les mesures de protecció de les Àrees Marines Protegides han permès que les colònies de corall vermell (Corallium rubrum) s'hagin recuperat parcialment en el Mar Mediterrani, assolint nivells de salut similars als de la dècada de 1980 a Catalunya i a la dècada de 1960 a la Mar de Ligúria (Nord-oest d’Itàlia).

Els "clubs climàtics subnacionals" podrien ser claus per combatre el canvi climàtic

La creació de "clubs climàtics" que ofereixin la seva adhesió a estats subnacionals, i no només a països, podria accelerar l'avanç cap a una política de canvi climàtic harmonitzada a nivell mundial.

L’ICTA-UAB estrena el seu programa “Bojos per la Terra” de la Fundació Catalunya La Pedrera

Uns 300 joves catalans amb aptituds i talent especial per la ciència han iniciat aquest cap de setmana una aventura única com a participants de la 8a edició del programa “Bojos per la ciència”.

Victoria Reyes-García rep una beca ERC Prof of Concept vinculada al projecte LICCI

Victoria Reyes-García, investigadora ICREA a l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB), és una dels 76 principals investigadors que rebran una de les beques Proof of Concept (PoC) del Consell Europeu de Recerca (ERC per les sigles en anglès).

L’ ICTA-UAB demana a la UAB la reducció del número de vols

Davant la situació d'emergència climàtica, reconeguda recentment per la UAB, l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) ha elaborat una proposta en què emplaça a la Universitat a adoptar una nova política de viatges entre la seva comunitat que permeti abordar una de les activitats més contaminants: els vols en avió.

Una nova avaluació considera que el discurs de la Unió Europea sobre descarbonització elèctrica necessita una revisió

És ben sabut que la Unió Europea centra els seus esforços en descarbonitzar la seva economia, i en molts aspectes, la Energiewende d'Alemanya (procés transició energètica realitzat a Alemanya) encarna un exemple modèlic d'aquest esforç.

Els residus miners abocats a la badia de Portmán segueixen alliberant metalls al mar 25 anys després del seu cessament

Les aigües del mar mediterrani continuen rebent metalls dissolts del dipòsit de residus miners de la badia de Portmán (Múrcia) 25 anys després del cessament de l’activitat minera.

Un nou projecte ICTA-UAB avaluarà els impactes dels micro i nanoplàstics en els oceans tropicals i temperats

Un nou projecte liderat per la investigadora de l'ICTA-UAB Patrizia Ziveri és un dels cinc projectes seleccionats per rebre finançament de la Iniciativa de Programació Conjunta Mars i Oceans Productius i Saludables (Oceans JPI).
Notícies
Estudiants del Màster SAES, finalistes de l’Urban Greenhouse Challenge

Data: 2020-06-22

 

L'Equip Bagua, format per cinc estudiants del Màster en Estudis Interdisciplinaris en Sostenibilitat Ambiental, Econòmica i Social de l'ICTA-UAB i un estudiant del Grau en Ciutats Sostenibles i Intel.ligents de l’Escola d’Enginyeria, és un dels 10 equips finalistes de l'Urban Greenhouse Challenge, una competició internacional organitzada per la Wageningen University & Research. El grup SosteniPra, dirigit per Xavier Gabarrell i format pels investigadors Perla Zambrano, Joan Muñoz, Alexandra Peña i Susana Toboso, ha estat avaluant a l'Equip Bagua durant els últims sis mesos. 

En l’Urban Greenhouse Challenge, diferents equips multidisciplinaris d'estudiants tenen el repte de portar la producció professional d'aliments (de retorn) als barris urbans integrant aspectes socials, econòmics, ambientals i tècnics en un concepte coherent. Aquesta edició es convidava als estudiants a dissenyar un hivernacle urbà icònic i circular a la ciutat de Dongguan, a l'àrea de la Gran Badia de la Xina, una de les principals metròpolis del món.

El Comitè de Selecció va avaluar als 53 equips que van participar en la primera ronda d'acord a criteris com ara la rellevància i l'atractiu del programa proposat en relació amb les principals conclusions de l'anàlisi de context i l'assignació, o la idoneïtat de les opcions amb respecte al sistema de producció d'aliments, circularitat, sistema de construccions, model de negoci i interaccions socials. Llavors es van seleccionar un total de 20 equips.

Els membres de l'equip són Alejandro Roda, Rachel Wilbertz, Olivia Manzart, Sofie De Brabander, Nicole Rodes i Ruijie Shi.

Davant la important situació de canvi climàtic i global, l'agricultura urbana ofereix una forma innovadora d'abordar l'agricultura, un dels grans sectors d'emissions de carboni, i oferir alhora un sistema d'adaptació viable per a la producció d'aliments. Mitjançant l’estudi de la sostenibilitat, esperen aplicar el seu enfocament i coneixement interdisciplinari en la pràctica a través de l'agricultura urbana.

A través de la innovació, volen crear un projecte que sigui sostenible, factible i que tingui baixes demandes d'energia a través de la integració de l'arquitectura i el sistema intern.

L'edifici Bagua és alhora un centre de producció d'aliments i un centre educatiu: un hivernacle semitancat que aprofita les condicions locals a través de les últimes tecnologies, com les Sky Green Towers i la Plant Factory amb sistemes d'il·luminació artificial, per produir aliments frescos i saludables dins dels nostres límits planetaris. Bagua pretén ser un lloc inclusiu, amb espais que permetin una gran varietat d'activitats dirigides a fomentar la cohesió social i l'intercanvi de coneixements. Inspirats pel taoisme, els fluxos de recursos i les sinergies entre la producció i el consum ajuden a restablir l'equilibri entre la humanitat i la natura.

Al nucli del concepte està el Dao, "el camí", un camí cap al futur en el qual adoptem el canvi i el flux de la natura. Per això, cal ser flexibles i adaptables: "Vés amb el Dao". Per tant, el Bagua absorbeix l'energia del sol a la major mesura possible, i cada àrea de la producció d'aliments ha estat dissenyada per tenir una relació òptima amb la llum rebuda.

No obstant això, Bagua no només vol esdevenir un Hivernacle Urbà, sinó també convertir-se en un símbol per a la ciutat i el centre educatiu. L'equilibri que pretén representar ha d'existir dins de l'edifici. Per tant, tant la producció d'aliments com les activitats socials s'inclouran en un disseny que té com a objectiu aconseguir la màxima circularitat, aprofitant l'abundant llum solar i la pluja presents a Dongguan, creant sinèrgies i fluxos de recursos entre les activitats i els cultius.

El projecte ofereix oportunitats perquè moltes persones canviïn les seves vides a millor mentre treballen en desafiaments globals. Bagua creu que, si l'objectiu és aconseguir la gran transformació alimentària i produir aliments saludables i sostenibles, s'ha d'educar a les pròximes generacions d'agricultors i empresaris.

Quines són les principals funcions de l'edifici?
En primer lloc, Bagua està destinat a proporcionar aliments frescos, saludables i nutritius als habitants de la ciutat i als turistes. Oferirà la possibilitat de gaudir del menjar de km 0 acabat de produir al restaurant i les cases de te. Els aliments també es vendran al mercat in situ, a restaurants i a empreses locals a Dongguan, i es lliuraran a domicili. En segon lloc, hi haurà un centre de salut en el qual s'oferiran tant medicina tradicional xinesa (herbes i tes xinesos tradicionals cultivats a l'hivernacle) com activitats saludables per abordar els problemes de salut de la comunitat local. Les activitats se centraran en la salut física i mental, per exemple, ioga, sessions de relaxació i teràpia hortícola. En tercer lloc, Bagua contribuirà a la construcció de comunitats saludables a l'oferir tallers educatius als visitants, les empreses i les universitats properes. Els tallers se centraran en nutrició, cuina, jardineria, compostatge i agricultura. La granja també proporcionarà espais multifuncionals de lloguer per a negocis locals, projectes d'art i música. Es millorarà així la cohesió comunitària a través d'aquestes diferents activitats i mitjançant la presència d'espais i un jardí comunitari. Finalment, Bagua serà un lloc per relaxar-se i gaudir de l'entorn, estar connectat amb la natura i amb la resta de visitants.

Activitats ICTA
No hi ha esdeveniments enregistrats a partir d' aquesta data.