Restaurar el 30% dels ecosistemes del món en àrees prioritàries podria prevenir el 70% de les extincions

egons un informe de Nature en què participa l'ICTA-UAB, aquesta acció permetria absorbir prop de la meitat del carboni acumulat a l'atmosfera des de la Revolució Industrial.

Reconstrueixen la dieta de les societats precolombines de la Amazònia brasilera

Un estudi del l’ICTA-UAB demostra que la caça i la gestió agroforestal, i no la pesca, va ser la base de l’economia de subsistència de les societats precolombines a la costa amazònica brasilera.

El model de conservació de la vida silvestre soscava els drets de les comunitats locals i indígenes a l'Índia

El mapa EJAtlas de l'ICTA-UAB denuncia que l'actual model anteposa el creixement i guanys a la vida humana i la natura que pretén protegir.

L'escalfament i l'acidificació oceànica perjudiquen les comunitats de fitoplàncton calcari

Una investigació liderada per científics de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) alerta que els efectes de l'escalfament del mar Mediterrani a les comunitats planctòniques es veuran agreujats per l'acidificació oceànica.

L’economista de l’ICTA-UAB Joan Martínez Alier guanya el Premi Balzan de reptes ambientals

L'economista Joan Martínez Alier de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB), és un dels guardonats amb el Premi Balzan 2020 en la categoria de "Reptes ambientals: Respostes de les Ciències Socials i les Humanitats".

Els pobles indígenes, essencials per a comprendre el canvi ambiental

Una investigació internacional en què participa l'ICTA-UAB mostra com el coneixement indígena i local pot ajudar a gestionar els ecosistemes i la vida silvestre.

Una nova publicació del projecte MAGIC ofereix una mirada crítica a l'economia circular

Amb l'atenció mundial centrada en la pandèmia per la COVID-19, els problemes que estaven a l'avantguarda de la preocupació pública fa només uns mesos semblen haver desaparegut màgicament.

Els beneficis econòmics de protegir el 30% de la terra i els oceans del planeta supera els costos en al menys 5: 1

Un informe sense precedents en què participa l’ICTA-UAB mostra que l'economia mundial està millor amb una naturalesa més protegida.

L'ICTA-UAB rep l'acreditació d'Unitat d'Excel·lència Maria de Maeztu per segona vegada consecutiva

L'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) ha estat acreditat com a Unitat d'Excel·lència Maria de Maeztu per segona vegada consecutiva, pel Ministeri de Ciència i Innovació espanyol.

Projecte experimental d'agricultura urbana, local i tradicional en Sabadell

L'ICTA-UAB i l’Ajuntament de Sabadell constitueixen la comunitat FoodE, que aplega tots els actors implicats en el sistema de producció alimentària de la ciutat i en aquesta iniciativa.

Què respirem quan som al bosc?

Un estudi caracteritza per primera vegada la química forestal de l’aire per sota la copa dels arbres en un alzinar mediterrani, i detecta les concentracions màximes al juliol i agost.

La ciència a Catalunya contra la COVID-19

Una seixantena d'investigadors ICREA, entre els quals Isabelle Anguelovski de l'ICTA-UAB, lideren més d'un centenar d'activitats de recerca sobre la COVID-19.

L'acadèmia en temps del COVID-19: cap a una ètica de la cura

                                                                                                                                                                       .

Una plataforma informàtica dóna visibilitat als micropobles de Catalunya

Un equip de recerca de la UAB, en col·laboració amb l’Associació de Micropobles de Catalunya, ha creat el Sistema d’Informació Geogràfica (SIG) per a uns micropobles actius i sostenibles (GISASH).

Els defensors de la justícia ambiental són víctimes de violència i assassinats

Els moviments ciutadans aconsegueixen aturar la degradació ambiental fins en un 27% dels conflictes ambientals, segons un estudi de l'ICTA-UAB.

Canvis tecnològics i nous estils de vida baixos en carboni, claus per mitigar els efectes del canvi climàtic

Per aconseguir mitigar els efectes del canvi climàtic i assolir una societat més sostenible, cal transformar l'actual sistema energètic basat en els combustibles fòssils en un model basat en energies renovables.

Impactes del canvi climàtic estudiats usant el refranyer popular

Membres de la comunitat de reg que realitzen treballs de manteniment en una sèquia de acarament (situada al cim de la muntanya) per millorar la circulació d'aigua per a reg i consum humà.

Els atuells neolítics revelen com va ser el consum de llet a Europa fa 7.000 anys

Ceràmica procedent del jaciment arqueològic de Verson (França) analitzada en la recerca (Fotografia d'Annabelle Cocollos, Conseil départemental du Calvados ou CD14, publicada en Germain-Vallée et al.

El creixement econòmic és incompatible amb la conservació de la biodiversitat

Un estudi en el qual intervenen més de 20 especialistes en ecologia de la conservació i economia ecològica posa en evidència la contradicció entre el creixement econòmic i la conservació de la biodiversitat.

La lluita pel poder obstaculitza les polítiques urbanes d'adaptació al canvi climàtic

Les accions de transformació que realitzen les ciutats per adaptar-se i mitigar els impactes del canvi climàtic es poden veure menyscabades per les lluites polítiques pel poder municipal.

L'anàlisi del sutge dels incendis tropicals dipositat a l'oceà ajudarà a predir els futurs canvis climàtics del planeta

L'ICTA-UAB va dur a terme una expedició científica a l'oceà Atlàntic per agafar mostres de pols i fum dels incendis de l'Àfrica tropical dipositat en els sediments marins.

El corall vermell es recupera de manera efectiva en àrees protegides de la Mediterrània després de dècades de sobreexplotació

Les mesures de protecció de les Àrees Marines Protegides han permès que les colònies de corall vermell (Corallium rubrum) s'hagin recuperat parcialment en el Mar Mediterrani, assolint nivells de salut similars als de la dècada de 1980 a Catalunya i a la dècada de 1960 a la Mar de Ligúria (Nord-oest d’Itàlia).

Els "clubs climàtics subnacionals" podrien ser claus per combatre el canvi climàtic

La creació de "clubs climàtics" que ofereixin la seva adhesió a estats subnacionals, i no només a països, podria accelerar l'avanç cap a una política de canvi climàtic harmonitzada a nivell mundial.
Notícies
Els beneficis econòmics de protegir el 30% de la terra i els oceans del planeta supera els costos en al menys 5: 1

Data: 2020-07-27

Un informe sense precedents en què participa l’ICTA-UAB mostra que l'economia mundial està millor amb una naturalesa més protegida.

L'economia mundial es veuria beneficiada amb l'establiment d’un nombre major d’àrees protegides en terra i mar de les que hi ha a l’actualitat. Així ho estableix un estudi sobre les implicacions econòmiques de protegir la natura en què han participat més de cent economistes i científics, entre els quals es troba Kim Scherrer, investigadora de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB).

L'informe -el més ampli fins a la data- considera diversos escenaris de protecció de al menys el 30% de la terra i els oceans de món per mostrar que els beneficis superen els costos en al menys 5: 1. La investigació ofereix nova evidència que el sector conservacionista impulsa el creixement econòmic, proporciona beneficis no monetaris clau i és un contribuent net a una economia mundial resilient.

Aquestes troballes segueixen la creixent evidència científica que cal protegir el menys el 30% de la terra i els oceans del planeta per fer front a l'alarmant col·lapse del món natural, que ara amenaça amb l'extinció de fins a un milió d'espècies. Amb dades econòmiques i científics tan clares, segueix creant-se l'impuls per a un acord global transcendental que inclouria aquest objectiu de protecció del 30%. El Conveni sobre la Diversitat Biològica ha inclòs aquesta fita del 30% d'àrea protegida en el seu esborrany de l'estratègia a deu anys, que s'espera sigui finalitzada i aprovada pels 196 membres del Conveni l'any vinent a Kunming, Xina.

Aquest nou informe independent, «Protegir el 30% de la planeta per la natura: costos, beneficis i implicacions econòmiques», és la primera anàlisi en la història sobre els efectes que les àrees protegides tenen sobre diferents sectors econòmics, com ara l'agricultura, les pesqueres i l'explotació forestal, així com sobre el sector conservacionista. L'estudi mesura els impactes financers de les àrees protegides sobre l'economia global i els beneficis no monetaris com els serveis d'ecosistemes, que inclouen la mitigació del canvi climàtic, la protecció contra inundacions, la provisió d'aigua neta i la conservació de terra. Al llarg de tots els mesuraments, els experts troben que els beneficis són més grans quan més natura es protegeix en contraposició a mantenir el statu quo.

Actualment, al voltant del 15% de la terra i el 7% dels oceans de món tenen algun grau de protecció. La investigació revela que les proteccions addicionals portarien a una mitjana anual de 250 mil milions de dòlars més en resultats econòmics i una mitjana anual de 350 mil milions de dòlars en serveis ecosistèmics millorats, en comparació amb el statu quo.

El sector conservacionista ha estat un dels que més ràpidament ha crescut en els últims anys i, d'acord amb l'informe, es preveu que creixi entre un 4% i un 6% per any, en comparació amb el menys de l'1% per a la agricultura, les pesqueries i l'explotació forestal, un cop el món es recuperi de la pandèmia de COVID-19. Protegir les àrees naturals també ofereix beneficis significatius en matèria de salut mental i física, i redueix el risc de nous brots de malalties zoonòtiques com la COVID-19, un valor que no ha estat encara quantificat malgrat els extraordinàriament alts costos econòmics de la pandèmia. Un estudi recent estimava que el valor econòmic de les àrees protegides basat en la major salut mental dels visitants era de sis bilions de dòlars anualment.

«El nostre informe mostra que la protecció en l'economia actual aporta encara més ingressos que les alternatives i és probable que afegeixi ingressos a l'agricultura i l'explotació forestal, al temps que ajudi a prevenir el canvi climàtic, la crisi de l'aigua, la pèrdua de la biodiversitat i les malalties. Augmentar la protecció de la natura és una política sòlida per als governs que han de compatibilitzar diferents interessos. No se li pot posar un preu a la natura, però els números econòmics apunten a la seva protecció», diu Anthony Waldron, autor principal de l'estudi i investigador especialitzat en finances conservacionistes, pèrdua d'espècies i agricultura sostenible.

Els autors de la investigació revelen que obtenir els beneficis substancials de protegir el 30% de la terra i els oceans del planeta requereix d’una inversió anual mitjana d'aproximadament 140 milions de dòlars per a 2030. Actualment, el món només inverteix poc més de 24 mil milions de dòlars per any en àrees protegides.

«La inversió no es pot ni comparar amb els beneficis econòmics que les àrees protegides addicionals comportarien ni amb el major suport financer que s’ofereix actualment a altres sectors», va sostenir Enric Sala, coautor d'aquest informe. «Invertir per protegir la natura representaria menys d'un terç de la quantitat que els governs gasten en subsidis a activitats que destrueixen la natura. Representaria un 0,16% del PIB i requereix menys inversió que el que el món gasta en videojocs cada any», va afegir.

L'organització Campaign for Nature (CFN), que va encarregar l'estudi, està treballant amb una creixent coalició de més de cent organitzacions conservacionistes, científics i líders indígenes de tot el món en provinguin de tot tipus de fonts, com assistència al desenvolupament oficial, pressupostos de governs nacionals, finançament climàtic dirigit a solucions basades en la naturalesa, organitzacions filantròpiques, corporacions i noves fonts d'ingressos o estalvis a través de canvis regulatoris i subsidis. Com que entre el 70% i el 90% del cost estaria enfocat en països d'ingressos baixos i mitjans a causa de la ubicació de la biodiversitat més amenaçada del món, aquests països necessitarien assistència financera de moltes fonts.

 

Activitats ICTA
No hi ha esdeveniments enregistrats a partir d' aquesta data.