Restaurar el 30% dels ecosistemes del món en àrees prioritàries podria prevenir el 70% de les extincions

egons un informe de Nature en què participa l'ICTA-UAB, aquesta acció permetria absorbir prop de la meitat del carboni acumulat a l'atmosfera des de la Revolució Industrial.

Reconstrueixen la dieta de les societats precolombines de la Amazònia brasilera

Un estudi del l’ICTA-UAB demostra que la caça i la gestió agroforestal, i no la pesca, va ser la base de l’economia de subsistència de les societats precolombines a la costa amazònica brasilera.

El model de conservació de la vida silvestre soscava els drets de les comunitats locals i indígenes a l'Índia

El mapa EJAtlas de l'ICTA-UAB denuncia que l'actual model anteposa el creixement i guanys a la vida humana i la natura que pretén protegir.

L'escalfament i l'acidificació oceànica perjudiquen les comunitats de fitoplàncton calcari

Una investigació liderada per científics de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) alerta que els efectes de l'escalfament del mar Mediterrani a les comunitats planctòniques es veuran agreujats per l'acidificació oceànica.

L’economista de l’ICTA-UAB Joan Martínez Alier guanya el Premi Balzan de reptes ambientals

L'economista Joan Martínez Alier de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB), és un dels guardonats amb el Premi Balzan 2020 en la categoria de "Reptes ambientals: Respostes de les Ciències Socials i les Humanitats".

Els pobles indígenes, essencials per a comprendre el canvi ambiental

Una investigació internacional en què participa l'ICTA-UAB mostra com el coneixement indígena i local pot ajudar a gestionar els ecosistemes i la vida silvestre.

Una nova publicació del projecte MAGIC ofereix una mirada crítica a l'economia circular

Amb l'atenció mundial centrada en la pandèmia per la COVID-19, els problemes que estaven a l'avantguarda de la preocupació pública fa només uns mesos semblen haver desaparegut màgicament.

Els beneficis econòmics de protegir el 30% de la terra i els oceans del planeta supera els costos en al menys 5: 1

Un informe sense precedents en què participa l’ICTA-UAB mostra que l'economia mundial està millor amb una naturalesa més protegida.

L'ICTA-UAB rep l'acreditació d'Unitat d'Excel·lència Maria de Maeztu per segona vegada consecutiva

L'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) ha estat acreditat com a Unitat d'Excel·lència Maria de Maeztu per segona vegada consecutiva, pel Ministeri de Ciència i Innovació espanyol.

Projecte experimental d'agricultura urbana, local i tradicional en Sabadell

L'ICTA-UAB i l’Ajuntament de Sabadell constitueixen la comunitat FoodE, que aplega tots els actors implicats en el sistema de producció alimentària de la ciutat i en aquesta iniciativa.

Què respirem quan som al bosc?

Un estudi caracteritza per primera vegada la química forestal de l’aire per sota la copa dels arbres en un alzinar mediterrani, i detecta les concentracions màximes al juliol i agost.

La ciència a Catalunya contra la COVID-19

Una seixantena d'investigadors ICREA, entre els quals Isabelle Anguelovski de l'ICTA-UAB, lideren més d'un centenar d'activitats de recerca sobre la COVID-19.

L'acadèmia en temps del COVID-19: cap a una ètica de la cura

                                                                                                                                                                       .

Una plataforma informàtica dóna visibilitat als micropobles de Catalunya

Un equip de recerca de la UAB, en col·laboració amb l’Associació de Micropobles de Catalunya, ha creat el Sistema d’Informació Geogràfica (SIG) per a uns micropobles actius i sostenibles (GISASH).

Els defensors de la justícia ambiental són víctimes de violència i assassinats

Els moviments ciutadans aconsegueixen aturar la degradació ambiental fins en un 27% dels conflictes ambientals, segons un estudi de l'ICTA-UAB.

Canvis tecnològics i nous estils de vida baixos en carboni, claus per mitigar els efectes del canvi climàtic

Per aconseguir mitigar els efectes del canvi climàtic i assolir una societat més sostenible, cal transformar l'actual sistema energètic basat en els combustibles fòssils en un model basat en energies renovables.

Impactes del canvi climàtic estudiats usant el refranyer popular

Membres de la comunitat de reg que realitzen treballs de manteniment en una sèquia de acarament (situada al cim de la muntanya) per millorar la circulació d'aigua per a reg i consum humà.

Els atuells neolítics revelen com va ser el consum de llet a Europa fa 7.000 anys

Ceràmica procedent del jaciment arqueològic de Verson (França) analitzada en la recerca (Fotografia d'Annabelle Cocollos, Conseil départemental du Calvados ou CD14, publicada en Germain-Vallée et al.

El creixement econòmic és incompatible amb la conservació de la biodiversitat

Un estudi en el qual intervenen més de 20 especialistes en ecologia de la conservació i economia ecològica posa en evidència la contradicció entre el creixement econòmic i la conservació de la biodiversitat.

La lluita pel poder obstaculitza les polítiques urbanes d'adaptació al canvi climàtic

Les accions de transformació que realitzen les ciutats per adaptar-se i mitigar els impactes del canvi climàtic es poden veure menyscabades per les lluites polítiques pel poder municipal.

L'anàlisi del sutge dels incendis tropicals dipositat a l'oceà ajudarà a predir els futurs canvis climàtics del planeta

L'ICTA-UAB va dur a terme una expedició científica a l'oceà Atlàntic per agafar mostres de pols i fum dels incendis de l'Àfrica tropical dipositat en els sediments marins.

El corall vermell es recupera de manera efectiva en àrees protegides de la Mediterrània després de dècades de sobreexplotació

Les mesures de protecció de les Àrees Marines Protegides han permès que les colònies de corall vermell (Corallium rubrum) s'hagin recuperat parcialment en el Mar Mediterrani, assolint nivells de salut similars als de la dècada de 1980 a Catalunya i a la dècada de 1960 a la Mar de Ligúria (Nord-oest d’Itàlia).

Els "clubs climàtics subnacionals" podrien ser claus per combatre el canvi climàtic

La creació de "clubs climàtics" que ofereixin la seva adhesió a estats subnacionals, i no només a països, podria accelerar l'avanç cap a una política de canvi climàtic harmonitzada a nivell mundial.
Notícies
Els pobles indígenes, essencials per a comprendre el canvi ambiental

Data: 2020-07-29

Una investigació internacional en què participa l'ICTA-UAB mostra com el coneixement indígena i local pot ajudar a gestionar els ecosistemes i la vida silvestre.

(Fotos: Joan de la Malla)

El coneixement dels pobles indígenes pot ajudar a mapejar i supervisar els canvis ecològics, i millorar els estudis científics, segons una investigació internacional en què ha participat l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB).

L'estudi, liderat per la Universitat Rutgers (New Jersey, EUA) i publicat avui a la revista Journal of Applied Ecology, mostra la importància del coneixement indígena i local per monitoritzar i gestionar els canvis que tenen lloc en els ecosistemes.

L'equip, en què ha participat l'antropòloga Victòria Reyes-García, Professora d'investigació ICREA a l'ICTA-UAB, va recollir més de 300 indicadors desenvolupats pels pobles indígenes per monitoritzar canvis en els ecosistemes. La majoria d'ells va revelar tendències negatives, com l'augment de les espècies invasores o els canvis en la salut dels animals silvestres. Aquest coneixement local no només és essencial per a la presa de decisions sobre on i com caçar, sinó que també beneficia la gestió de l'ecosistema i resulta de gran importància per al monitoratge científic.

"El coneixement indígena i local pot complementar el coneixement en molts aspectes relatius a la gestió de la biodiversitat. Les sinèrgies d'ambdós tipus de coneixements poden ser útils per afrontar la pèrdua de biodiversitat que observem", explica Victòria Reyes-García. Els pobles indígenes tenen habilitats úniques per percebre com els ecosistemes estan sent alterats. Per fer-ho utilitzen indicadors basats en el seu coneixement local i que van des del color del greix en les preses caçades als canvis en els tipus d'espècies que troben juntes. Sovint, els científics no són capaços de realitzar aquest tipus d'observacions, ja que la remota i aïllada ubicació d'algunes àrees fa que els estudis a llarg termini resultin molt costosos. Per tant, el coneixement indígena resulta absolutament essencial per comprendre els impactes acumulatius de la pèrdua de biodiversitat i la degradació de l'ecosistema.

El coneixement indígena i local és la informació pràctica que les persones utilitzen per gestionar els recursos i que és transmès entre generacions. Tal coneixement beneficia les iniciatives de conservació i les economies que depenen dels recursos naturals en vastes àrees del món.

L'estudi segueix la línia de l'Informe d'Avaluació Global sobre Biodiversitat i Serveis d'Ecosistemes publicat l'any passat per la Plataforma Intergovernamental de Ciència i Política sobre Biodiversitat i Serveis Ecosistèmics (IPBES). Aquest informe va ser la primera avaluació ecològica global que va utilitzar el coneixement indígena i local com a font d'evidència.

El nou estudi, realitzat per investigadors de moltes institucions que van formar part de l'avaluació global com Victòria Reyes-García, proporciona informació sobre com l'informe va aprofitar els sistemes de coneixement indígenes i els ensenyaments obtinguts. Treballar amb aquestes fonts locals d'informació sobre investigació ecològica i gestió requereix d'un enfocament intencionat des del principi, recursos dedicats, i un compromís per acceptar visions diverses del món.

"L'associació amb els pobles indígenes pot ajudar els científics a comprendre com els sistemes naturals i culturals estan relacionats, identificar tendències a través de diversos indicadors, i millorar els objectius i polítiques de desenvolupament sostenible per a tots", va dir Pamela McElwee, autora principal i investigadora de la Universitat Rutgers, New Jersey.

 

Artículo científico
McElwee, P., Fernández-Llamazares, A., et al. (2020). Working with Indigenous and local knowledge (ILK) in large-scale ecological assessments: Reviewing the experience of the IPBES Global Assessment. Journal of Applied Ecology.

https://besjournals.onlinelibrary.wiley.com/doi/10.1111/1365-2664.13705

Activitats ICTA
No hi ha esdeveniments enregistrats a partir d' aquesta data.