Restaurar el 30% dels ecosistemes del món en àrees prioritàries podria prevenir el 70% de les extincions

egons un informe de Nature en què participa l'ICTA-UAB, aquesta acció permetria absorbir prop de la meitat del carboni acumulat a l'atmosfera des de la Revolució Industrial.

Reconstrueixen la dieta de les societats precolombines de la Amazònia brasilera

Un estudi del l’ICTA-UAB demostra que la caça i la gestió agroforestal, i no la pesca, va ser la base de l’economia de subsistència de les societats precolombines a la costa amazònica brasilera.

El model de conservació de la vida silvestre soscava els drets de les comunitats locals i indígenes a l'Índia

El mapa EJAtlas de l'ICTA-UAB denuncia que l'actual model anteposa el creixement i guanys a la vida humana i la natura que pretén protegir.

L'escalfament i l'acidificació oceànica perjudiquen les comunitats de fitoplàncton calcari

Una investigació liderada per científics de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) alerta que els efectes de l'escalfament del mar Mediterrani a les comunitats planctòniques es veuran agreujats per l'acidificació oceànica.

L’economista de l’ICTA-UAB Joan Martínez Alier guanya el Premi Balzan de reptes ambientals

L'economista Joan Martínez Alier de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB), és un dels guardonats amb el Premi Balzan 2020 en la categoria de "Reptes ambientals: Respostes de les Ciències Socials i les Humanitats".

Els pobles indígenes, essencials per a comprendre el canvi ambiental

Una investigació internacional en què participa l'ICTA-UAB mostra com el coneixement indígena i local pot ajudar a gestionar els ecosistemes i la vida silvestre.

Una nova publicació del projecte MAGIC ofereix una mirada crítica a l'economia circular

Amb l'atenció mundial centrada en la pandèmia per la COVID-19, els problemes que estaven a l'avantguarda de la preocupació pública fa només uns mesos semblen haver desaparegut màgicament.

Els beneficis econòmics de protegir el 30% de la terra i els oceans del planeta supera els costos en al menys 5: 1

Un informe sense precedents en què participa l’ICTA-UAB mostra que l'economia mundial està millor amb una naturalesa més protegida.

L'ICTA-UAB rep l'acreditació d'Unitat d'Excel·lència Maria de Maeztu per segona vegada consecutiva

L'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) ha estat acreditat com a Unitat d'Excel·lència Maria de Maeztu per segona vegada consecutiva, pel Ministeri de Ciència i Innovació espanyol.

Projecte experimental d'agricultura urbana, local i tradicional en Sabadell

L'ICTA-UAB i l’Ajuntament de Sabadell constitueixen la comunitat FoodE, que aplega tots els actors implicats en el sistema de producció alimentària de la ciutat i en aquesta iniciativa.

Què respirem quan som al bosc?

Un estudi caracteritza per primera vegada la química forestal de l’aire per sota la copa dels arbres en un alzinar mediterrani, i detecta les concentracions màximes al juliol i agost.

La ciència a Catalunya contra la COVID-19

Una seixantena d'investigadors ICREA, entre els quals Isabelle Anguelovski de l'ICTA-UAB, lideren més d'un centenar d'activitats de recerca sobre la COVID-19.

L'acadèmia en temps del COVID-19: cap a una ètica de la cura

                                                                                                                                                                       .

Una plataforma informàtica dóna visibilitat als micropobles de Catalunya

Un equip de recerca de la UAB, en col·laboració amb l’Associació de Micropobles de Catalunya, ha creat el Sistema d’Informació Geogràfica (SIG) per a uns micropobles actius i sostenibles (GISASH).

Els defensors de la justícia ambiental són víctimes de violència i assassinats

Els moviments ciutadans aconsegueixen aturar la degradació ambiental fins en un 27% dels conflictes ambientals, segons un estudi de l'ICTA-UAB.

Canvis tecnològics i nous estils de vida baixos en carboni, claus per mitigar els efectes del canvi climàtic

Per aconseguir mitigar els efectes del canvi climàtic i assolir una societat més sostenible, cal transformar l'actual sistema energètic basat en els combustibles fòssils en un model basat en energies renovables.

Impactes del canvi climàtic estudiats usant el refranyer popular

Membres de la comunitat de reg que realitzen treballs de manteniment en una sèquia de acarament (situada al cim de la muntanya) per millorar la circulació d'aigua per a reg i consum humà.

Els atuells neolítics revelen com va ser el consum de llet a Europa fa 7.000 anys

Ceràmica procedent del jaciment arqueològic de Verson (França) analitzada en la recerca (Fotografia d'Annabelle Cocollos, Conseil départemental du Calvados ou CD14, publicada en Germain-Vallée et al.

El creixement econòmic és incompatible amb la conservació de la biodiversitat

Un estudi en el qual intervenen més de 20 especialistes en ecologia de la conservació i economia ecològica posa en evidència la contradicció entre el creixement econòmic i la conservació de la biodiversitat.

La lluita pel poder obstaculitza les polítiques urbanes d'adaptació al canvi climàtic

Les accions de transformació que realitzen les ciutats per adaptar-se i mitigar els impactes del canvi climàtic es poden veure menyscabades per les lluites polítiques pel poder municipal.

L'anàlisi del sutge dels incendis tropicals dipositat a l'oceà ajudarà a predir els futurs canvis climàtics del planeta

L'ICTA-UAB va dur a terme una expedició científica a l'oceà Atlàntic per agafar mostres de pols i fum dels incendis de l'Àfrica tropical dipositat en els sediments marins.

El corall vermell es recupera de manera efectiva en àrees protegides de la Mediterrània després de dècades de sobreexplotació

Les mesures de protecció de les Àrees Marines Protegides han permès que les colònies de corall vermell (Corallium rubrum) s'hagin recuperat parcialment en el Mar Mediterrani, assolint nivells de salut similars als de la dècada de 1980 a Catalunya i a la dècada de 1960 a la Mar de Ligúria (Nord-oest d’Itàlia).

Els "clubs climàtics subnacionals" podrien ser claus per combatre el canvi climàtic

La creació de "clubs climàtics" que ofereixin la seva adhesió a estats subnacionals, i no només a països, podria accelerar l'avanç cap a una política de canvi climàtic harmonitzada a nivell mundial.
Notícies
L'escalfament i l'acidificació oceànica perjudiquen les comunitats de fitoplàncton calcari

Data: 2020-09-30

Una investigació liderada per científics de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) alerta que els efectes de l'escalfament del mar Mediterrani a les comunitats planctòniques es veuran agreujats per l'acidificació oceànica.

L'estudi, publicat recentment a la revista Scientific Reports de Nature, posa de manifest que alguns dels majors canvis ambientals previstos per a aquest segle al Mar Mediterrani (com ara l'acidificació i l'escalfament oceànic, i les cada vegada més freqüents onades de calor marines a l'estiu) poden tenir efectes adversos en la productivitat de comunitats de fitoplàncton amb capacitat de calcificar (cocolitofòrids).

Les emissions de diòxid de carboni (CO2) produïdes per l'activitat humana han augmentat de forma alarmant en les últimes dècades. Una quarta part d'aquest CO2 antropogènic ha estat absorbit pels oceans, modificant la química de l’aigua i disminuint el pH, fenomen conegut com l'acidificació dels oceans.

La calor atrapat en l'atmosfera a causa dels gasos d'efecte hivernacle també està provocant l'augment de la temperatura de l'aigua del mar (que absorbeix anualment fins a un 90%). Aquest procés dificulta l'aportació de nutrients a les capes oceàniques superiors, a causa d'una pronunciada estratificació de la columna d'aigua superficial. "S'espera que l'escalfament a l'àrea mediterrània es produeixi un 20% més ràpid que la mitjana global i que les onades de calor marines siguin cada vegada més freqüents a finals del segle XXI, amb greus conseqüències per a la biodiversitat i la producció marina", indica Patrizia Ziveri, professora d'investigació ICREA a l'ICTA-UAB, i directora de l'estudi.

Els cocolitòfors, un grup marí molt abundant de fitoplàncton calcificat, juguen un paper important en els cicles biogeoquímics i en la regulació del clima del planeta. Aquestes algues diminutes de menys d'una centèsima de mil·límetre es troben a la base de la cadena tròfica marina i interaccionen amb el CO2 atmosfèric i oceànic mitjançant el seu procés de calcificació i de fotosíntesi.

"Fins al moment, pocs estudis científics han analitzat com l'escalfament i l'acidificació de manera combinada podrien afectar el comportament fisiològic i a l'èxit evolutiu de les comunitats de cocolitòfors", explica Michaël Grelaud, coautor de l'estudi. La majoria d'estudis s'han dut a terme en laboratori considerant clons de les espècies. Els investigadors de l'ICTA-UAB, en col·laboració amb el Hellenic Centre for Marine Science Research (HCMR) van dur a terme experiments en mesocosmos amb comunitats de plàncton recollides en aigües naturalment pobres en nutrients de l'est de la Mediterrània (l'illa de Creta a Grècia) incloent cèl·lules de fitoplàncton calcificant.

Per primera vegada, l'estudi ha detallat el comportament d'aquestes algues sota condicions de temperatura del mar superior als 28ºC i un pH de 7.8 unitats a la Mediterrània Oriental, una regió pobra en nutrients.

Els resultats mostren un clar efecte negatiu de l'estrès tèrmic en la productivitat i la calcificació dels cocolitòfors. Així mateix, es van detectar percentatges considerables d’anomalies de calcificació associades a un pH baix. A més, "per primera vegada hem registrat un interessant increment de la productivitat de Rabdosphaera clavigera, una espècie típica de l'est de la Mediterrània, com a resposta a l'acidificació", indica Barbara D'Amario, primera autora de l'estudi. Això destaca la importància d'analitzar les respostes d'espècies específiques al canvi climàtic, i d'abordar els seus mecanismes d’adaptació.

Els científics consideren que, a causa de l'increment progressiu de les emissions de CO2 a l'atmosfera, els perills derivats de l'escalfament i l'acidificació oceànica s'aguditzaran encara més en les pròximes dècades, transformant les comunitats de plàncton de la Mediterrània. En el futur, serà essencial comprendre bé les interaccions entre els diferents components de les comunitats de plàncton per conèixer millor els futurs impactes del canvi climàtic en la seva adaptació i productivitat.

Article científic

D’Amario, B., Pérez, C., Grelaud, M., Pitta, P., Krasakopoulou E., Ziveri P. (2020). Coccolithophore community response to ocean acidification and warming in the Eastern Mediterranean Sea: results from a mesocosm experiment. Scientific Reports.

Enllaç de paper: https://www.nature.com/articles/s41598-020-69519-5

Activitats ICTA