Restaurar el 30% dels ecosistemes del món en àrees prioritàries podria prevenir el 70% de les extincions

egons un informe de Nature en què participa l'ICTA-UAB, aquesta acció permetria absorbir prop de la meitat del carboni acumulat a l'atmosfera des de la Revolució Industrial.

Reconstrueixen la dieta de les societats precolombines de la Amazònia brasilera

Un estudi del l’ICTA-UAB demostra que la caça i la gestió agroforestal, i no la pesca, va ser la base de l’economia de subsistència de les societats precolombines a la costa amazònica brasilera.

El model de conservació de la vida silvestre soscava els drets de les comunitats locals i indígenes a l'Índia

El mapa EJAtlas de l'ICTA-UAB denuncia que l'actual model anteposa el creixement i guanys a la vida humana i la natura que pretén protegir.

L'escalfament i l'acidificació oceànica perjudiquen les comunitats de fitoplàncton calcari

Una investigació liderada per científics de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) alerta que els efectes de l'escalfament del mar Mediterrani a les comunitats planctòniques es veuran agreujats per l'acidificació oceànica.

L’economista de l’ICTA-UAB Joan Martínez Alier guanya el Premi Balzan de reptes ambientals

L'economista Joan Martínez Alier de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB), és un dels guardonats amb el Premi Balzan 2020 en la categoria de "Reptes ambientals: Respostes de les Ciències Socials i les Humanitats".

Els pobles indígenes, essencials per a comprendre el canvi ambiental

Una investigació internacional en què participa l'ICTA-UAB mostra com el coneixement indígena i local pot ajudar a gestionar els ecosistemes i la vida silvestre.

Una nova publicació del projecte MAGIC ofereix una mirada crítica a l'economia circular

Amb l'atenció mundial centrada en la pandèmia per la COVID-19, els problemes que estaven a l'avantguarda de la preocupació pública fa només uns mesos semblen haver desaparegut màgicament.

Els beneficis econòmics de protegir el 30% de la terra i els oceans del planeta supera els costos en al menys 5: 1

Un informe sense precedents en què participa l’ICTA-UAB mostra que l'economia mundial està millor amb una naturalesa més protegida.

L'ICTA-UAB rep l'acreditació d'Unitat d'Excel·lència Maria de Maeztu per segona vegada consecutiva

L'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) ha estat acreditat com a Unitat d'Excel·lència Maria de Maeztu per segona vegada consecutiva, pel Ministeri de Ciència i Innovació espanyol.

Projecte experimental d'agricultura urbana, local i tradicional en Sabadell

L'ICTA-UAB i l’Ajuntament de Sabadell constitueixen la comunitat FoodE, que aplega tots els actors implicats en el sistema de producció alimentària de la ciutat i en aquesta iniciativa.

Què respirem quan som al bosc?

Un estudi caracteritza per primera vegada la química forestal de l’aire per sota la copa dels arbres en un alzinar mediterrani, i detecta les concentracions màximes al juliol i agost.

La ciència a Catalunya contra la COVID-19

Una seixantena d'investigadors ICREA, entre els quals Isabelle Anguelovski de l'ICTA-UAB, lideren més d'un centenar d'activitats de recerca sobre la COVID-19.

L'acadèmia en temps del COVID-19: cap a una ètica de la cura

                                                                                                                                                                       .

Una plataforma informàtica dóna visibilitat als micropobles de Catalunya

Un equip de recerca de la UAB, en col·laboració amb l’Associació de Micropobles de Catalunya, ha creat el Sistema d’Informació Geogràfica (SIG) per a uns micropobles actius i sostenibles (GISASH).

Els defensors de la justícia ambiental són víctimes de violència i assassinats

Els moviments ciutadans aconsegueixen aturar la degradació ambiental fins en un 27% dels conflictes ambientals, segons un estudi de l'ICTA-UAB.

Canvis tecnològics i nous estils de vida baixos en carboni, claus per mitigar els efectes del canvi climàtic

Per aconseguir mitigar els efectes del canvi climàtic i assolir una societat més sostenible, cal transformar l'actual sistema energètic basat en els combustibles fòssils en un model basat en energies renovables.

Impactes del canvi climàtic estudiats usant el refranyer popular

Membres de la comunitat de reg que realitzen treballs de manteniment en una sèquia de acarament (situada al cim de la muntanya) per millorar la circulació d'aigua per a reg i consum humà.

Els atuells neolítics revelen com va ser el consum de llet a Europa fa 7.000 anys

Ceràmica procedent del jaciment arqueològic de Verson (França) analitzada en la recerca (Fotografia d'Annabelle Cocollos, Conseil départemental du Calvados ou CD14, publicada en Germain-Vallée et al.

El creixement econòmic és incompatible amb la conservació de la biodiversitat

Un estudi en el qual intervenen més de 20 especialistes en ecologia de la conservació i economia ecològica posa en evidència la contradicció entre el creixement econòmic i la conservació de la biodiversitat.

La lluita pel poder obstaculitza les polítiques urbanes d'adaptació al canvi climàtic

Les accions de transformació que realitzen les ciutats per adaptar-se i mitigar els impactes del canvi climàtic es poden veure menyscabades per les lluites polítiques pel poder municipal.

L'anàlisi del sutge dels incendis tropicals dipositat a l'oceà ajudarà a predir els futurs canvis climàtics del planeta

L'ICTA-UAB va dur a terme una expedició científica a l'oceà Atlàntic per agafar mostres de pols i fum dels incendis de l'Àfrica tropical dipositat en els sediments marins.

El corall vermell es recupera de manera efectiva en àrees protegides de la Mediterrània després de dècades de sobreexplotació

Les mesures de protecció de les Àrees Marines Protegides han permès que les colònies de corall vermell (Corallium rubrum) s'hagin recuperat parcialment en el Mar Mediterrani, assolint nivells de salut similars als de la dècada de 1980 a Catalunya i a la dècada de 1960 a la Mar de Ligúria (Nord-oest d’Itàlia).

Els "clubs climàtics subnacionals" podrien ser claus per combatre el canvi climàtic

La creació de "clubs climàtics" que ofereixin la seva adhesió a estats subnacionals, i no només a països, podria accelerar l'avanç cap a una política de canvi climàtic harmonitzada a nivell mundial.
Notícies
Restaurar el 30% dels ecosistemes del món en àrees prioritàries podria prevenir el 70% de les extincions

Data: 2020-10-14

egons un informe de Nature en què participa l'ICTA-UAB, aquesta acció permetria absorbir prop de la meitat del carboni acumulat a l'atmosfera des de la Revolució Industrial.

L'informe precisa per primera vegada els ecosistemes que haurien de restaurar-se per tenir més beneficis per al clima i la biodiversitat, amb el menor cost.

 

Tornar al seu estat natural boscos, pastures, matolls, zones humides i ecosistemes àrids específics que van ser reemplaçats per terres de cultiu salvaria la majoria de les espècies amb base terrestre de mamífers, amfibis i aus en perill d'extinció, i permetria absorbir absorbiria 465 mil milions de tones de diòxid de carboni. Així ho revela un informe realitzat per 27 investigadors de 12 països en què ha participat l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB).

Protegir el 30% de les àrees prioritàries identificades en l'estudi, juntament amb la protecció d'ecosistemes encara en la seva forma natural, reduiria emissions de carboni equivalents al 49% de tot el carboni acumulat a la nostra atmosfera en els últims dos segles. "La restauració d'ecosistemes a gran escala és fonamental per fer front a l'actual crisi climàtica i mitigar les pèrdues de biodiversitat i d'importants funcions dels ecosistemes. Hem demostrat que la restauració pot ocórrer de manera molt més efectiva quan es basa en una planificació espacial intel·ligent, maximitzant els beneficis per a la biodiversitat i el segrest de carboni, i minimitzant els costos", indica André Junqueira, investigador de l'ICTA-UAB que ha col·laborat en l'estudi, publicat avui a Nature.

L'estudi identifica quins ecosistemes mundials destruïts s’haurien de restaurar per aportar beneficis a la biodiversitat i el clima a un baix cost, sense impacte significatiu sobre la producció agrícola. Segons l'estudi “Global priority areas for ecosystem restoration”, la restauració pot ser 13 vegades més efectiva quan té lloc en les ubicacions de més prioritat, i l'assoliment dels objectius de biodiversitat, clima i seguretat alimentària és més àmplia. Sense precedents, l'estudi s'enfoca en els beneficis potencials de restaurar tant els boscos com els ecosistemes no boscosos en una escala global.

El nou informe a Nature es basa en les urgents advertències de l'ONU que indiquen que estem en camí de perdre un milió d'espècies en les pròximes dècades i que el món en la seva major part ha fracassat en el seu esforç d'arribar al 2020 a les fites de biodiversitat establertes globalment, inclòs l'objectiu de restaurar el 15% dels ecosistemes al món. Les nacions estan redoblant els seus esforços per prevenir les extincions massives a les portes de la Conferència sobre Diversitat Biològica a Kunming, Xina, el 2021, quan s'espera que se signi un tractat internacional per protegir la natura.

L’informe aporta informació per a la discussió al voltant de la restauració i ofereix reflexions sobre com reviure ecosistemes pot contribuir a abordar moltes metes. Usant una plataforma sofisticada d'optimització de múltiples criteris anomenada PLANGEA -un enfocament matemàtic que troba solucions precises per abordar molts problemes- i tecnologies de mapeig, els investigadors van avaluar 2.870 milions d'hectàrees d'ecosistemes arreu del món que han estat convertides a terres de cultiu. D'aquests, el 54% eren originalment boscos; el 25%, pastures; el 14%, matolls; el 4%, terres àrides; i el 2%, aiguamolls. A continuació, van avaluar aquestes terres a partir de tres factors o objectius -hàbitats d'animals, emmagatzematge de carboni i efectivitat de costos- per a veure quines porcions -el 5%, el 15% o el 30%- de terra del món comportarien els majors beneficis per a la biodiversitat i el carboni al menor cost, en ser restaurades.

Els investigadors també van poder identificar una solució a nivell global -no limitada per fronteres nacionals- que donaria un 91% de benefici potencial per a la biodiversitat i el 82% del benefici de mitigació climàtica, i reduiria els costos en un 27% en concentrar-se en àrees de baixos costos d'implementació i oportunitat. Quan els investigadors van analitzar els beneficis si la restauració es dugués a terme a nivell nacional -el que vol dir que cada país restauraria el 15% dels seus boscos-, van detectar una reducció del 28% en els beneficis en biodiversitat i de l'29% en els beneficis climàtics, així com un augment de l'52% en els costos.

“Aquests resultats ressalten com és d’important la cooperació internacional en l’assoliment d’aquestes metes. Cal que els diferents països exerceixin rols diferents i complementaris per assolir els objectius globals generals de biodiversitat i clima.”, destaca Bernardo B. N. Strassburg, autor principal de l’informe.

En resposta a les pors sobre que la restauració envaeixi la terra necessària per a la producció agrícola, els investigadors van calcular quants ecosistemes podrien reviure sense tallar el subministrament d'aliments. Van trobar que el 55% (1.578 milions d'hectàrees) dels ecosistemes convertits en terres de cultiu es podrien restaurar sense perjudicar la producció alimentària. Això podria aconseguir-se a través de la intensificació sostenible i ben planejada de la producció alimentària, juntament amb una reducció del malbaratament d'aliments i la substitució d'aliments, com la carn i el formatge, que requereixen grans quantitats de terra i, per tant, produeixen desproporcionades emissions de gasos d'efecte hivernacle.

"Els nostres resultats brinden informació crucial per a la presa de decisions, indicant on es poden restaurar els ecosistemes forestals i no forestals de la manera més eficient i assequible i fomentant l'assoliment dels objectius de restauració nacionals i internacionals", indica Junqueira. L'estudi ofereix evidència convincent de què la restauració, quan està ben coordinada i es realitza en combinació amb la protecció de ecosistemes intactes i un millor ús de les terres agrícoles, és una solució imbatible.

«Els nostres resultats brinden sòlida evidència dels beneficis de realitzar conjuntament el planejament i la implementació de solucions climàtiques i de biodiversitat, la qual cosa és particularment oportú en vista de les crucials reunions planejades per 2021 de les convencions de l'ONU sobre clima, biodiversitat i degradació de la terra », diu Strassburg.

"Si bé el nostre estudi proporciona una eina poderosa per a la planificació espacial de la restauració a gran escala, la implementació real de la restauració sobre el terreny ha de tenir en compte altres consideracions importants, com les demandes de les comunitats locals i d'altres parts interessades. Tot i això, el nostre treball mostra camins prometedors per alinear i maximitzar els beneficis ecològics i socioeconòmics de la restauració ", afegeix André Junqueira.

També demostra una aplicació fonamental, però fins ara no explorada, de la Llista Vermella d'Espècies Amenaçades de la UICN i aportarà informació per a la discussió del Congrés Mundial de la Natura de la UICN l'any que ve i en la 15a Conferència de les parts de l'CDB pel que fa al compromís de polítiques, inclosos el Desafiament de Bonn, la Dècada per a la Restauració i els Objectius de Desenvolupament Sostenible de l'ONU. Destaquen que per prioritzar els resultats múltiples de restaurar altres ecosistemes a més dels boscos i més enllà dels objectius d'àrees a nivell de país, cal intensificar la cooperació internacional i estimular l'acció pel bé de la salut de la planeta.

 

Activitats ICTA