Empoderant les dones contra la pobresa energètica a la Mediterrània

Un projecte internacional liderat per l'ICTA-UAB, Enginyeria sense Fronteres Catalunya i l'Institut de Recerca en Energia de Catalunya (IREC) contribueix a abordar els problemes de subministrament energètic en 1.500 llars de l'Àrea Metropolitana de Barcelona.

La pesca podria alleujar una emergència alimentària mundial en casos extrems

Un estudi internacional liderat per l'ICTA-UAB defensa que, si es gestiona de manera sostenible amb anticipació, la pesca podria pal·liar situacions d'escassetat alimentària fins i tot després d'un conflicte nuclear.

La lluita contra el greu deteriorament de la natura requereix d'objectius múltiples i ambiciosos

Investigadors del BC3, l’ICTA-UAB i la Universitat de La Laguna avaluen els criteris del Conveni sobre la Diversitat Biològica de Nacions Unides.

Restaurar el 30% dels ecosistemes del món en àrees prioritàries podria prevenir el 70% de les extincions

Segons un informe de Nature en què participa l'ICTA-UAB, aquesta acció permetria absorbir prop de la meitat del carboni acumulat a l'atmosfera des de la Revolució Industrial.

Reconstrueixen la dieta de les societats precolombines de la Amazònia brasilera

Un estudi del l’ICTA-UAB demostra que la caça i la gestió agroforestal, i no la pesca, va ser la base de l’economia de subsistència de les societats precolombines a la costa amazònica brasilera.

El model de conservació de la vida silvestre soscava els drets de les comunitats locals i indígenes a l'Índia

El mapa EJAtlas de l'ICTA-UAB denuncia que l'actual model anteposa el creixement i guanys a la vida humana i la natura que pretén protegir.

L'escalfament i l'acidificació oceànica perjudiquen les comunitats de fitoplàncton calcari

Una investigació liderada per científics de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) alerta que els efectes de l'escalfament del mar Mediterrani a les comunitats planctòniques es veuran agreujats per l'acidificació oceànica.

L’economista de l’ICTA-UAB Joan Martínez Alier guanya el Premi Balzan de reptes ambientals

L'economista Joan Martínez Alier de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB), és un dels guardonats amb el Premi Balzan 2020 en la categoria de "Reptes ambientals: Respostes de les Ciències Socials i les Humanitats".

Els pobles indígenes, essencials per a comprendre el canvi ambiental

Una investigació internacional en què participa l'ICTA-UAB mostra com el coneixement indígena i local pot ajudar a gestionar els ecosistemes i la vida silvestre.

Una nova publicació del projecte MAGIC ofereix una mirada crítica a l'economia circular

Amb l'atenció mundial centrada en la pandèmia per la COVID-19, els problemes que estaven a l'avantguarda de la preocupació pública fa només uns mesos semblen haver desaparegut màgicament.

Els beneficis econòmics de protegir el 30% de la terra i els oceans del planeta supera els costos en al menys 5: 1

Un informe sense precedents en què participa l’ICTA-UAB mostra que l'economia mundial està millor amb una naturalesa més protegida.

L'ICTA-UAB rep l'acreditació d'Unitat d'Excel·lència Maria de Maeztu per segona vegada consecutiva

L'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) ha estat acreditat com a Unitat d'Excel·lència Maria de Maeztu per segona vegada consecutiva, pel Ministeri de Ciència i Innovació espanyol.

Projecte experimental d'agricultura urbana, local i tradicional en Sabadell

L'ICTA-UAB i l’Ajuntament de Sabadell constitueixen la comunitat FoodE, que aplega tots els actors implicats en el sistema de producció alimentària de la ciutat i en aquesta iniciativa.

Què respirem quan som al bosc?

Un estudi caracteritza per primera vegada la química forestal de l’aire per sota la copa dels arbres en un alzinar mediterrani, i detecta les concentracions màximes al juliol i agost.

La ciència a Catalunya contra la COVID-19

Una seixantena d'investigadors ICREA, entre els quals Isabelle Anguelovski de l'ICTA-UAB, lideren més d'un centenar d'activitats de recerca sobre la COVID-19.

L'acadèmia en temps del COVID-19: cap a una ètica de la cura

                                                                                                                                                                       .

Una plataforma informàtica dóna visibilitat als micropobles de Catalunya

Un equip de recerca de la UAB, en col·laboració amb l’Associació de Micropobles de Catalunya, ha creat el Sistema d’Informació Geogràfica (SIG) per a uns micropobles actius i sostenibles (GISASH).

Els defensors de la justícia ambiental són víctimes de violència i assassinats

Els moviments ciutadans aconsegueixen aturar la degradació ambiental fins en un 27% dels conflictes ambientals, segons un estudi de l'ICTA-UAB.

Canvis tecnològics i nous estils de vida baixos en carboni, claus per mitigar els efectes del canvi climàtic

Per aconseguir mitigar els efectes del canvi climàtic i assolir una societat més sostenible, cal transformar l'actual sistema energètic basat en els combustibles fòssils en un model basat en energies renovables.

Impactes del canvi climàtic estudiats usant el refranyer popular

Membres de la comunitat de reg que realitzen treballs de manteniment en una sèquia de acarament (situada al cim de la muntanya) per millorar la circulació d'aigua per a reg i consum humà.

Els atuells neolítics revelen com va ser el consum de llet a Europa fa 7.000 anys

Ceràmica procedent del jaciment arqueològic de Verson (França) analitzada en la recerca (Fotografia d'Annabelle Cocollos, Conseil départemental du Calvados ou CD14, publicada en Germain-Vallée et al.

El creixement econòmic és incompatible amb la conservació de la biodiversitat

Un estudi en el qual intervenen més de 20 especialistes en ecologia de la conservació i economia ecològica posa en evidència la contradicció entre el creixement econòmic i la conservació de la biodiversitat.

La lluita pel poder obstaculitza les polítiques urbanes d'adaptació al canvi climàtic

Les accions de transformació que realitzen les ciutats per adaptar-se i mitigar els impactes del canvi climàtic es poden veure menyscabades per les lluites polítiques pel poder municipal.

L'anàlisi del sutge dels incendis tropicals dipositat a l'oceà ajudarà a predir els futurs canvis climàtics del planeta

L'ICTA-UAB va dur a terme una expedició científica a l'oceà Atlàntic per agafar mostres de pols i fum dels incendis de l'Àfrica tropical dipositat en els sediments marins.

El corall vermell es recupera de manera efectiva en àrees protegides de la Mediterrània després de dècades de sobreexplotació

Les mesures de protecció de les Àrees Marines Protegides han permès que les colònies de corall vermell (Corallium rubrum) s'hagin recuperat parcialment en el Mar Mediterrani, assolint nivells de salut similars als de la dècada de 1980 a Catalunya i a la dècada de 1960 a la Mar de Ligúria (Nord-oest d’Itàlia).

Els "clubs climàtics subnacionals" podrien ser claus per combatre el canvi climàtic

La creació de "clubs climàtics" que ofereixin la seva adhesió a estats subnacionals, i no només a països, podria accelerar l'avanç cap a una política de canvi climàtic harmonitzada a nivell mundial.
Notícies
La pesca podria alleujar una emergència alimentària mundial en casos extrems

Data: 2020-11-10

Un estudi internacional liderat per l'ICTA-UAB defensa que, si es gestiona de manera sostenible amb anticipació, la pesca podria pal·liar situacions d'escassetat alimentària fins i tot després d'un conflicte nuclear.

Durant el darrer mig segle, el sistema mundial de producció d'aliments ha proveït de manera estable a la població humana en ràpid creixement. Malgrat això, esdeveniments impredictibles com una guerra o erupcions volcàniques podrien interrompre ràpidament la producció d'aliments i deixar buits els prestatges de les botigues de queviures.

Un estudi internacional coliderat per l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) i publicat a la revista Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS), proporciona les primeres estimacions sobre quina seria la situació de la pesca oceànica mundial després d'un conflicte nuclear. L’estudi compta amb la participació de científics de la Universitat McGill (Canadà), la Universitat de Colorado Boulder, la Universitat de Texas Rio Grande Valley, el U.S. National Center for Atmospheric Research i la Universitat Rutgers (Estats Units).

Els investigadors asseguren que, encara que la pesca no podria compensar la gran pèrdua de producció agrícola a terra, sí que tindria el potencial per alleujar la situació, però només si les pesqueries es trobessin en un estat saludable abans que la crisi alimentària tingués lloc.

"Les simulacions de models climàtics han demostrat que la pols, produïda pels incendis en una guerra nuclear, reduiria la producció agrícola mundial", explica la coautora principal Cheryl Harrison, professora de la Universitat de Texas Rio Gran Valley. "Demostrem que les poblacions mundials de peixos també pateixen un creixement reduït en aquestes condicions, ja que els oceans es tornen més freds i foscos". Estimen que una guerra nuclear podria reduir fins a un 30% la quantitat de productes del mar capturats pels vaixells pesquers en tot el món.

"La part positiva dels nostres resultats és que mostren els beneficis que es podrien obtenir si disposéssim de pesqueries saludables abans que una hipotètica guerra nuclear tingués lloc. Si els peixos fossin abundants com a conseqüència d'unes mesures contundents i eficaces que evitessin la sobrepesca, els oceans podrien proporcionar un enorme subministrament d'aliments d'emergència durant uns anys", indica Kim Scherrer, coautora principal i investigadora de l'ICTA-UAB.

Els resultats es basen en models informàtics d'última generació que simulen com els efectes d'una possible guerra nuclear es filtren a través del sistema terrestre. Un model oceànic global prediu canvis en la temperatura de l'oceà, els corrents i la llum solar disponible, el que determina la quantitat d'aliment disponible per permetre el creixement dels peixos. Per tant, simula la resposta de les flotes pesqueres del món tant al canvi en el creixement dels peixos com als canvis en la demanda de peix.

"Si les regulacions són massa febles per protegir les poblacions de peixos abans d'una hipotètica situació extrema, com una guerra, no es podria alleujar l’impacte", explica Scherrer. "No importaria com d’alt es troba el preu del peix, perquè simplement no hi hauria més peix que capturar. No obstant això, si les poblacions de peixos són abundants, això podria servir com a reserva d’aliment". Calculen que la pesca podria reemplaçar al voltant del 40% de la resta de proteïnes animals durant un o dos anys.

"És més, degut a que actualment moltes pesqueres estan sobreexplotades, l'acumulació de poblacions de peixos podria tenir lloc sense reduir les captures prèvies a la guerra. És una situació beneficiosa per partida doble", explica el coautor Ryan Heneghan de l’ICTA-UAB.

 

Article científic

Scherrer, K., Harrison, C. S., Heneghan, R., Galbraith, E., et al. (2020). Marine wild-capture fisheries after nuclear war. PNAS. https://www.pnas.org/cgi/doi/10.1073/pnas.2008256117

Vaixelles de pesca sota un cel ennuvolat. (Autor: NOAA)
Vaixelles de pesca sota un cel ennuvolat. (Autor: NOAA)

Activitats ICTA